19 de novembre 2026

El disseny de sistemes de pagament (2)

 Paying for Health: Learning from International Experience in Health Financing

El llibre Paying for Health: Learning from International Experience in Health Financing (2026), l'han editat Jonathan Cylus, Rebecca Forman, Nathan Shuftan, Elias Mossialos i Peter C. Smith, i l'ha publicat per Cambridge University Press en col·laboració amb l'Observatori Europeu de Sistemes i Polítiques de Salut.

Aquest treball ofereix una anàlisi rigorosa de les estratègies globals de finançament de la salut per avançar cap a la Cobertura Sanitària Universal (CSU / UHC). El llibre s'estructura de manera sistemàtica al voltant de les tres funcions fonamentals del finançament sanitari: recaptació d'ingressos, agrupació de recursos i definició de prestacions, i contractació i compra de serveis.

I. Marc Conceptual i Objectius de la Salut

  • La Cobertura Sanitària Universal (CSU): Es defineix com la garantia que totes les persones i comunitats rebin els serveis de salut de qualitat que necessiten sense patir dificultats financeres.
  • Les tres funcions del finançament: Basant-se en el marc analític de Kutzin (2001), el flux del diner en qualsevol sistema de salut es divideix en:
    1. D'on provenen els fons? (Recaptació d'ingressos).
    2. Com es combinen els recursos i quines prestacions es cobreixen? (Agrupació de riscos i definició del paquet de prestacions).
    3. Com s'assignen els fons monetaris als proveïdors de serveis? (Compra i contractació).
  • Eixos d'avaluació dels sistemes: Qualsevol reforma de finançament s'avalua segons el seu impacte en l'eficiència, l'equitat (redistribució del risc dels sans als malalts i dels rics als pobres) i la qualitat assistencial.

SECCIÓ 1: Recaptació d'Ingressos (Revenue Raising)

Aquesta secció examina com es generen els fons per al sistema de salut i quin impacte tenen les diferents fonts en la sostenibilitat i l'equitat.

  • 1.1 Impostos generals i Assegurança Social de Salut (SHI) (Ajay Tandon, Christoph Kurowski, David B. Evans):
    • Els mecanismes públics i obligatoris de prepagament (impostos generals i cotitzacions a la SHI) són la base indispensable per fer progressos cap a la CSU.
    • En els països d'ingressos baixos i mitjans (LICs/LMICs), la gran mida de l'economia informal i una feble capacitat de recaptació dificulten la consolidació d'ingressos públics.
    • Existeix una relació fortament inversa entre el nivell de despesa pública en salut i el percentatge de pagaments directes de la pròpia cartera (out-of-pocket / OOP). Els països amb major protecció financera mantenen els pagaments OOP per sota del 15–20% de la despesa sanitària total.
  • 1.2 Assegurança Mèdica Basada en la Comunitat (CBHI) (Lucy Kanya, Manuela De Allegri, Valéry Ridde):
    • És un enfocament voluntari i autogestionat utilitzat principalment en entorns rurals o de baixos ingressos de països en desenvolupament.
    • Encara que pot oferir cert grau de protecció financera inicial, la seva baixa adhesió, la petita mida dels fons i els problemes de governança limiten la seva capacitat per aconseguir la CSU si no s'integra en estructures públiques nacionals.
  • 1.3 Assegurança Mèdica Voluntària (VHI) (Anna Sagan, Sarah Thomson):
    • Pagada privatament, les seves primes es vinculen al risc de malaltia individual i no als ingressos de l'assegurat.
    • La VHI té una naturalesa regressiva i no redueix de manera eficient els pagaments directes de la cartera. Els autors recomanen no atorgar subsidis fiscals a la VHI privada i prioritzar la despesa pública.
  • 1.4 Assistència Oficial al Desenvolupament (AOD / ODA) per a la salut (Azusa Sato):
    • L'ajuda externa és vital per als països de baixos ingressos, especialment durant crisis sanitàries o pandèmies.
    • Es requereix una major transparència, coordinació amb les prioritats nacionals i adaptació a reptes com el canvi climàtic.

SECCIÓ 2: Agrupació de Recursos i Definició de Prestacions (Pooling Resources and Defining Benefits)

L'agrupació de recursos pretén combinar fons prepagats per repartir el risc financer i garantir que la contribució d'un individu no depengui de les seves necessitats mèdiques directes.

  • 2.1 Enfocaments per a l'agrupació del risc (Risk Pooling) (Sophie Witter, Joseph Kutzin, Susan Sparkes):
    • La fragmentació en múltiples fons d'agrupació redueix la capacitat redistributiva del sistema i afavoreix la selecció de riscos (cream-skimming).
    • Es proposen estratègies de defragmentació: consolidació o fusió de fons, transferències d'ajust de risc entre fons (risk adjustment), afiliació obligatòria i harmonització dels paquets de prestacions.
  • 2.2 Disseny d'un Paquet de Prestacions de Salut (Health Benefits Package - HBP) (Michael Drummond, Aleksandra Torbica, Jonas Schreyögg):
    • Analitza les tres dimensions del paquet: amplada (població coberta), profunditat (serveis inclosos) i alçada (proporció del cost cobert).
    • L'ús de l'Avaluació de Tecnologies Sanitàries (HTA) i d'anàlisis de cost-efectivitat permet definir "millors compres" (best buys) en entorns amb pressió pressupostària.
  • 2.3 Desinversió i reducció de l'atenció de baix valor (Michael Anderson, Humza Malik, Elias Mossialos):
    • Retirar el finançament públic de tecno-medecines o procediments ineficaços o de nul benefici clínic per alliberar recursos cap a intervencions d'alt valor.
    • Utilitza mecanismes de demanda (copagaments dirigits) i de subministrament (penalitzacions, pagament per rendiment, limits en la contractació).
  • 2.4 Pagaments directes de l'usuari (User Charges / Copayments) (Jonathan Cylus, Riya Doshi, Sarah Thomson, Tamás Evetovits):
    • Tot i que s'introdueixen per reduir l'ús d'atenció innecessària i recaptar diners, els copagaments acostumen a ser una política poc òptima que redueix tant l'atenció innecessària com la necessària.
    • Provoquen ineqüitats greus, abandonament de tractaments essencials i despeses financeres catastròfiques.
    • Si s'apliquen, cal incloure mecanismes de protecció: exempcions per a grups vulnerables i sostres de copagament límit vinculats a la renda de la llar.
  • 2.5 Atenció a Llarg Termini (Long-Term Care - LTC) (Tiago Cravo Oliveira Hashiguchi et al.):
    • L'envelliment de la població augmenta dràsticament la demanda de serveis d'atenció personal, social i mèdica per a la gent gran.
    • Es requereix una combinació de finançament públic sustentat en impostos o assegurances socials, avaluacions de necessitats (means-testing) i suport als cuidadors informals.

SECCIÓ 3: Contractació i Compra de Serveis (Commissioning and Purchasing)

La compra és la fase final del flux on els fons agrupats s'utilitzen per remunerar els proveïdors de salut de manera estratègica.

  • 3.1 Pagament de l'atenció primària (Anne Sophie Oxholm, Anthony Scott):
    • Analitza els mètodes tradicionals (salari, capitació, pagament per servei / FFS i pagament per rendiment / P4P).
    • Els models combinats (blended payments) permeten equilibrar els incentius: la capitació aporta estabilitat pressupostària, mentre que el FFS o P4P incentiven les activitats de prevenció i el seguiment de guies clíniques.
  • 3.2 Mètodes de pagament als hospitals (Stephen Duckett, Andrew Street, Chris Walters):
    • Compara el pressupost per partides (line-item), els contractes en bloc, el FFS i el finançament basat en l'activitat per Grups Relacionats per la Diagnosi (GRD / DRG).
    • Els GRD incentiven l'eficiència i la reducció de l'estada hospitalària, però requereixen auditories per evitar l'increment artificial de la gravetat codificada (upcoding).
  • 3.3 Pagaments informals en la salut (Sara Allin, Ilias Kyriopoulos, Iva Parvanova):
    • Són pagaments no oficials realitzats directament pels pacients als professionals sanitaris per serveis que haurien de ser coberts públicament.
    • Distorsionen l'assignació de recursos, destrueixen l'equitat, augmenten la pobresa i reflecteixen un finançament públic insuficient i una feble governança.
  • 3.4 Pagament de medicaments (Nicole Mauer, Daniela Moye Holz, Sabine Vogler, Dimitra Panteli):
    • L'arribada de teràpies avançades i especialitzades de preu molt elevat accelera la despesa farmacèutica.
    • Cal equilibrar la R+D (mitjançant incentius push com subvencions i pull com garanties de mercat) amb polítiques de regulació de preus, transparència, avaluació d'HTA i compres centralitzades.
  • 3.5 Pagament per a l'atenció integrada (Søren Rud Kristensen, Ewout van Ginneken, Matthew Sutton):
    • Per a pacients crònics i multimòrbids, es requereixen mecanismes com pagaments enllaçats (bundled payments), pagament per coordinació (P4C) i models d'estalvis compartits (shared savings) que responsabilitzin conjuntament proveïdors de primària i d'hospital.
  • 3.6 Balanç d'incentius en la qualitat de l'atenció a llarg termini (LTC) (Ruth Waitzberg, Sharona Tsadok Rosenbluth):
    • Analitza les especificitats del mercat de la cura de la gent gran i com s'han d'adaptar els mecanismes d'assignació i pagament per evitar la fragmentació entre l'àmbit sanitari i el social.
  • 3.7 Transició de la priorització vertical a la horitzontal (Ranjeeta Thomas, Kalipso Chalkidou):
    • Aboga per passar de programes de salut "verticals" (fons tancats per a malalties concretes com la tuberculosi o el VIH) cap a una priorització "horitzontal" integrada en el paquet de prestacions nacionals coberts per fons col·lectius.
  • 3.8 Finançament de la preparació davant de pandèmies (Susan Sparkes et al.):
    • Les lliçons de la COVID-19 demostren que la preparació davant pandèmies és un bé públic global que requereix mecanismes de finançament flexibles, pressupostos intersectorials i coordinació internacional.
  • 3.9 Antibiótics com a béns públics globals (Matthew Renwick):
    • La lluita contra la resistència als antimicrobians (RAM) exigeix mecanismes de pagament que desacoblin (delinkage) els ingressos de les farmacèutiques del volum de vendes d'antibiótics (com el model de subscripció tipus "Netflix").
  • 3.10 Finançament de la innovació per a malalties desateses (Marisa Miraldo, Mujaheed Shaikh, Mohamed Gad):
    • Proposa incentius públics i aliances globalitzades per finançar la R+D en malalties que afecten principalment les poblacions de baixos ingressos sense atractiu comercial directe.

El finançament de l'atenció hospitalària és un dels elements més complexos de la gestió sanitària, ja que la major part dels ingressos dels hospitals no prové directament dels pacients, sinó de tercers pagadors (agències governamentals en sistemes basats en impostos o fons d'assegurança mèdica).

Aquests pagadors utilitzen diferents mètodes de pagament per alinear els objectius de l'hospital (cobertura de costos i estabilitat financera) amb els del sistema (eficiència, qualitat i control de la despesa).

Els 4 models principals de pagament a hospitals

L'anàlisi de l'experiència internacional agrupa els mecanismes de pagament als hospitals en quatre tipus arquetípics:

1. Pressupost per partides (Line-item budgeting)

  • Com funciona: L'hospital rep un pressupost fix aprovat per avançat per cobrir categories específiques d'recursos o inputs (salaris del personal, medicaments, equipament, manteniment, etc.).
  • A favor: Proporciona un control molt estricte de la despesa global i té una complexitat administrativa molt baixa.
  • En contra: No incentiva la reducció de costos ni la innovació (si s'estalvia, es corre el risc de rebre menys fons l'any següent). A més, és rígid (no permet canviar fons d'una partida a una altra) i està completament desvinculat del volum de pacients atesos o de la qualitat de l'atenció.

2. Pagament per servei (Fee-for-service - FFS)

  • Com funciona: L'hospital emet una factura detallada a posteriori per cada servei individual ofert al pacient (proves diagnòstiques, intervencions, medicació i tarifa diària d'estada hospitalària).
  • A favor: Estimula l'activitat, redueix les llistes d'espera i incentiva l'hospital a atendre tots els pacients possibles.
  • En contra: El pagador assumeix la totalitat del risc financer. Incentiva el sobretractament, la producció de serveis de baix valor i pot derivar en despeses catastròfiques per als pacients o en dèficits pressupostaris massius.

3. Contractes en bloc / Pressupostos globals (Block contracts / Global budgets)

  • Com funciona: S'acorda per endavant una quantitat fixa de diners per cobrir un grup o cohort determinat de pacients (per departament, àrea geogràfica o tipus de patologia) durant un període concret.
  • A favor: Aporta una gran certesa i estabilitat financera tant per al pagador com per a l'hospital.
  • En contra: Si el límit pressupostari és rígid (hard cap), l'hospital pot quedar-se sense fons si la demanda augmenta, la qual cosa pot provocar racionament de l'atenció, retards o llistes d'espera.

4. Finançament basat en l'activitat / GRD (Activity-based funding - ABF)

  • Com funciona: Els pacients ingressats es classifiquen en Grups Relacionats per la Diagnosi (GRD) segons la seva similitud clínica i necessitat de recursos. El pagador fixa un preu prospectiu (tarifa) per a cada GRD basant-se en la comparació de costos mitjans entre hospitals (yardstick competition).
  • A favor: Introdueix el principi de "a igual treball, igual pagament", incentiva la gestió eficient i la reducció del cost per procés sense limitar directament l'accés.
  • En contra: És el model de més alta complexitat administrativa, ja que requereix sistemes avançats de codificació clínica, comptabilitat de costos i auditoria. Presenta riscos com la manipulació de codis per cobrar tarifes més altes (coding-creep / upcoding), la selecció dels pacients menys complexos (cream-skimming) o l'alta prematura dels malalts (skimping).

Factor clau: Què determina l'elecció del model?

Cap model no és perfecte per si sol, i la tria depèn de diversos factors estructurals del país:

  1. Nombre de pagadors: En sistemes amb un únic pagador públic (monopsoni), l'Estat té la força de negociació per imposar tarifes prospectives com els GRD o pressupostos. En sistemes amb molts pagadors privats, predomina el FFS o els contractes negociats.
  2. Nombre d'hospitals: Per aplicar tarifes de GRD calen suficients hospitals per poder comparar costos i establir preus de referència.
  3. Capacitat administrativa i tecnològica: Fer el pas cap als GRD requereix infraestructura digital, codificadors clínics i capacitats de gestió avançades.

Models mixtes i incentius a la qualitat (P4P)

Per evitar els efectes perversos de cada mètode pur, la majoria de sistemes utilitzen models combinats (blended payments). Per exemple, es pot combinar un pressupost base o un pagament per GRD amb mecanismes de Pagament per Rendiment (Pay-for-Performance - P4P).

Aquests complements financers premien o penalitzen els hospitals segons indicadors concrets de qualitat, com ara les taxes de reingrés no programat, les infeccions nosocomials, el temps d'espera a urgències o la satisfacció del pacient.