The Alzheimer’s Wars: How redefining the disease has polarized scientists
A continuació es presenta un resum de l'article «The Alzheimer’s Wars: How redefining the disease has polarized scientists», escrit per l'antropòleg Manvir Singh i publicat a la secció Dept. of Medicine de la revista The New Yorker (pàgina 46):
1. El context actual: L'espectacle de Londres i la "Edat d'Or"
- L'Alzheimer’s Association International Conference: El juliol de 2026, 13.000 investigadors i metges es van reunir a Londres (10.000 de presencials i 3.000 de virtuals). La conferència va començar amb un espectacle massiu: sis trompeters vestits com a guàrdies del Palau de Buckingham, ballarins de disco i vogueing, un violí transparent il·luminat i la noria London Eye il·luminada de color purpra en honor als assistents.
- Un canvi de clima eufòric: La presidenta i CEO de l'Alzheimer's Association, Joanne Pike, i la cap científica, Maria Carrillo, van declarar que la lluita contra la malaltia es troba en un "moment de viratge decisiu". Figures com Bill Gates han afirmat que estem entrant en una «edat d'or de la recerca sobre l'Alzheimer».
- Contrast amb dècades de frustració: Aquest entusiasme arriba després que, entre 1974 i 2020, el govern dels EUA gastés més de 20.000 milions de dòlars en recerca sobre l'Alzheimer sense aconseguir l'aprovació de cap tractament que actués sobre la biologia subjacent de la malaltia. Avui dia, l'Alzheimer afecta 1 de cada 9 nord-americans majors de 65 anys i té un cost econòmic de 750.000 milions de dòlars anuals.
2. Els dos pilars de la revolució: Fàrmacs i anàlisis de sang
L'optimisme actual es recolza directament en dos desenvolupaments tecnològics i mèdics recents:
- Anticossos monoclonals (fàrmacs): La FDA ha aprovat tractaments basats en anticossos dissenyats per eliminar la proteïna amiloide del cervell. Dos d'ells —lecanemab (comercialitzat com a Leqembi) i donanemab (Kisunla)— estan en el mercat i coberts per Medicare.
- Biomarcadors en sang: Fins fa poc, mesurar els nivells d'amiloide requeria escàners PET molt cars o puncions lumbars invasives. Des del maig de 2025, la FDA ha aprovat quatre anàlisis de sang de gran precisió que permeten detectar dipòsits d'amiloide i proteïna tau de manera tan senzilla com mesurar el colesterol.
3. El cas de Donald Kewman i el diagnòstic d'«Alzheimer Preclínic»
Per analitzar la dimensió humana i ètica d'aquest canvi, l'article exposa la història de Donald Kewman:
- Perfil: Psicòleg clínic jubilat de 76 anys resident a Sacramento. Adoptat de nadó, el 2016 es va fer una prova genètica a 23andMe i va descobrir que porta dues còpies del gen APOE4, la qual cosa augmenta dràsticament el risc de desenvolupar la malaltia.
- Resultats biològics vs. Vida real: Un escàner posterior va confirmar que el seu cervell té una acumulació moderada de plaques d'amiloide. Malgrat això, la seva funció cognitiva és 100% normal: camina tres milles cada matí, identifica ocells per la seva cantada, cuida dels seus cinc néts i manté una vida social plena.
- El dilema de la malaltia: Sota els criteris de l'Alzheimer's Association, Kewman té «Alzheimer preclínic». Quan l'autor li pregunta si té la malaltia, Kewman respon amb dubtes («tinc els canvis associats a la malaltia»), mentre que la seva dona, Sandy (infermera de cures intensives durant 25 anys), afirma categòricament que NO té Alzheimer.
4. Evolució Històrica: Com s'ha definit l'Alzheimer?
L'article repassa les transformacions de la definició de la malaltia al llarg del darrer segle:
- 1901 (L'origen): El metge alemany Alois Alzheimer examina Auguste Deter, una dona de 51 anys amb un declivi mental accelerat. Després de la seva mort el 1906, examina el seu cervell i descriu tres elements: dipòsits d'amiloide beta, filaments de proteïna tau i pèrdua neuronal.
- 1910 (Demència presenil): Emil Kraepelin anomena la condició «malaltia d'Alzheimer» al seu manual de psiquiatria, registrant-la com una malaltia rara d'aparició primerenca en persones de 40 o 50 anys.
- 1976 (La gran expansió de Katzman): El neuròleg Robert Katzman escriu un editorial de dues pàgines defensant unificar la demència presenil rara i la demència senil comú sota l'etiqueta única de «Malaltia d'Alzheimer». El seu objectiu era convertir l'Alzheimer en un «nom de domini públic» (household word) per atreure fons de recerca federals cap al National Institute on Aging (NIA), seguint el model de la «Guerra contra el Càncer» de Nixon.
- 1992 (La hipòtesi de la cascada d'amiloide): John Hardy i David Higgins formulen la teoria que l'acumulació d'amiloide és la causa primària desencadenant de les plaques, els glos de tau, la pèrdua neuronal i la demència. Els seus defensors (anomenats Baptistes) van imposar la idea que eliminar l'amiloide era la clau per curar la malaltia.
5. La redefinició de 2018 i 2024: De símptomes a «constructe biològic»
- La paradoxa dels escàners PET (2007-2009): L'estudi ADNI va revelar que algunes persones amb demència greu gairebé no tenien amiloide, mentre que un terç de la gent gran cognitivament sana tenia el cervell ple de plaques d'amiloide.
- La resposta dels investigadors d'amiloide: En lloc de posar en dubte el paper de l'amiloide, investigadores com Reisa Sperling (Harvard) i Maria Carrillo van concloure que el tractament s'havia d'iniciar anys o dècades abans de l'aparició dels símptomes.
- Els nous criteris (2018 i 2024): L'Alzheimer's Association va definir l'Alzheimer com un «constructe biològic». Si un anàlisi mostra amiloide i tau, la persona té Alzheimer, encara que no pateixi cap pèrdua de memòria ni demència.
- La divisió científica:
- A favor (Alzheimer's Association, Sperling, Carrillo): Equiparen l'amiloide al colesterol alt; afirmen que cal tractar la biologia abans de la destrucció neuronal irreversible.
- En contra (National Institute on Aging - NIA, International Working Group - IWG, Howard Feldman, Edo Richard): El NIA va retirar el seu nom de les directrius de 2024. L'IWG argumenta que l'amiloide és només un factor de risc, no la malaltia. Defensen que s'estan convertint centenars de milions de persones sanes en pacients de per vida, tot i que només entre un 5% i un 10% d'aquestes desenvoluparan demència en els següents cinc anys.
6. Eficàcia clínica, la controvèrsia d'Aduhelm i els riscos (ARIA)
- Lecanemab (Dades d'eficàcia): En l'assaig clínic de 18 mesos, el grup placebo va deteriorar-se 1.66 punts en una escala de demència de 18 punts, mentre que el grup amb lecanemab va deteriorar-se 1.21 punts. La diferència és de 0.45 punts (menys de mig punt en una escala de 18), un efecte molt modest que molts neuròlegs consideren imperceptible per als pacients o les seves famílies.
- Efectes secundaris greus (ARIA): Més del 25% dels pacients tractats amb aquests anticossos pateixen ARIA (Amyloid-Related Imaging Abnormalities), que inclou inflamació cerebral i microhemorràgies.
- L'afer tèrbol d'Aduhelm (aducanumab): El 2020, el comitè d'experts independents de la FDA va votar 10 a 0 en contra de l'aprovació d'aducanumab per falta de proves d'eficàcia clínica. Malgrat això, el 2021 la FDA li va concedir l'«aprovació accelerada» basant-se només en la reducció d'amiloide com a indicador subrogat. Posteriorment, investigacions del Congrés van revelar converses i coordinació «atípica» entre la FDA i l'empresa Biogen (que preveia facturar 12.000 milions de dòlars a Medicare). Biogen va acabar retirant Aduhelm el 2024.
- La revisió Cochrane (2026): Un estudi independent dirigit per Edo Richard va analitzar 17 assaigs clínics amb més de 20.000 pacients i va concloure que els anticorps no aporten cap millora clínica significativa. L'Alzheimer's Association va reaccionar demanant la retractació d'aquest estudi.
7. Conflictes d'interès financers
L'article posa en relleu la profunda vinculació entre els promotors de la redefinició biològica i les empreses farmacèutiques:
- Directrius de 2018: 12 dels 20 autors del marc biològic de l'Alzheimer tenien relacions financeres o d'ocupació amb Biogen, Eisai o Eli Lilly. Entre ells hi havia executius de Biogen i exdirectors de Lilly.
- Resposta a Cochrane: Gairebé dos terços dels 37 autors de la protesta de la Alzheimer's Association contra l'estudi Cochrane tenien vincles financers recents amb aquestes tres multinacionals farmacèutiques.
- Patrocini de conferències: Biogen, Eisai i Lilly figura habitualment com a «patrocinadors platí» de les conferències de la mateixa Alzheimer's Association.
8. Conclusió: Un síndrome complex i la vida de Donald Kewman
- De malaltia única a síndrome: Molts científics independents conclouen que l'Alzheimer no és una malaltia única amb una sola causa, sinó un síndrome complex provocat per múltiples factors (dany vascular, fallida en els sistemes cel·lulars de neteja de proteïnes, edat).
- L'experiència de Donald Kewman: Kewman continua anant un cop al mes a la Universitat de Stanford per rebre injeccions de lecanemab. Ha escrit la seva pròpia biografia ("memorial minute") per als seus familiars i gaudeix de la natura, conscient de la paradoxa de sentir-se un "pacient" només el dia que es troba a la clínica, mentre manté una vida plenament activa i autònoma.
