He triat dos articles de la revista The Economist (edició del 7 al 13 de novembre de 2026) segons el meu parer desenfocats, per tal que identifiqueu els disbarats vosaltres mateixos. Primer va un resum en català.
1. Resum de l'article de la pàgina 11 (Editorial / Líders): «Markets maketh medicine»
- El canvi de rol del pacient: Tradicionalment, el sector sanitari ha estat una excepció als mercats habituals, ja que les asseguradores decideixen les cobertures i els metges trien els tractaments. Tanmateix, als Estats Units —on la despesa sanitària s'acosta als 6 bilions de dòlars (gairebé un cinquè del PIB)— l'alt cost i les dificultats d'accés han portat els pacients a prendre la iniciativa com a consumidors.
- Tecnologia i autoatenció: Més de 300 milions de persones fan preguntes de salut a ChatGPT cada setmana per interpretar anàlisis o preparar consultes. A més, el mercat de proves analítiques directes per al consumidor ha assolit els 4.000 milions de dòlars anuals.
- Venda directa i reducció de preus: Les empreses farmacèutiques estan venent fàrmacs directament als pacients sense passar pels intermediaris o asseguradores. Per exemple, la competència directa entre Novo Nordisk i Eli Lilly en tractaments contra l'obesitat ha reduït els preus d'uns 1.350 $ mensuals a uns 300–350 $. Iniciatives com la farmàcia en línia Cost Plus de Mark Cuban ofereixen genèrics a preu de cost més un 15% de marge.
- Nous models d'atenció: Creix el model de «atenció primària directa» (pagament d'una quota mensual sense asseguradores), així com el pagament per visita d'empreses com One Medical d'Amazon. Les farmacèutiques també investiguen àrees d'interès directe per al consumidor que abans es desestimaven, com la caiguda de cabell, la menopausa o l'envelliment.
- Erosió de l'asimètria d'informació: L'article recorda que el 1963 l'economista Kenneth Arrow argumentava que la medicina no podia funcionar com un mercat normal a causa del monopoli del coneixement del metge. Avui dia, la tecnologia redueix aquesta escletxa traduint el llenguatge mèdic i analitzant les dades del pacient.
- Riscos i conclusions: S'adverteix del perill de la pseudociència/xarlataneria i de les desigualtats d'accés (ja que la majoria de serveis es paguen de la meva). Tanmateix, mentre les emergències i casos complexos continuaran en mans d'hospitals i metges, en l'atenció de rutina és beneficiós tractar els pacients com a clients.
2. Resum de l'article de la pàgina 62 (Negocis): «The business of longevity»
- El context de la longevitat: L'interès per viure més anys s'ha convertit en un negoci seriós impulsat pel canvi demogràfic (als països de l'OCDE, gairebé el 20% de la població té 65 anys o més, i s'espera que superi el 25% el 2050). Figures del món tecnològic com Sam Altman (qui ha invertit més de 180 milions de dòlars a Retro Biosciences) o Dario Amodei destinen fons a la recerca per allargar la vida.
- Dues indústries en paral·lel:
- Clíniques i serveis de consum (poca regulació): Ofertes que inclouen crioteràpia, cambres hiperbàriques, injeccions de NAD+, escàners corporals complets per MRI (com els de Prenuvo per uns 4.000 $) o pèptids. L'article assenyala que moltes d'aquestes opcions no tenen una base científica demostrada i poden provocar sobre-diagnòstics de lesions innòcues.
- Biotecnològiques i grans farmacèutiques: Desenvolupament de medicaments basats en evidència científica. Com que la FDA nord-americana no considera l'envelliment com una malaltia, els fàrmacs s'aproven primer per a patologies específiques (com la diabetis o l'obesitat) i posteriorment s'avalua el seu efecte sobre la longevitat.
- L'efecte dels fàrmacs GLP-1: Tractaments inicials per a la diabetis i l'obesitat han demostrat frenar l'envelliment biològic. Estudis de Novo Nordisk basats en la ADN van mostrar que l'edat biològica del cor de pacients amb GLP-1 es va reduir fins a quatre anys respecte al placebo.
- Inversions i fusions de gran escala: L'últim any, les empreses biotecnològiques de longevitat van recaptar 18.400 milions de dòlars (més que en els deu anys anteriors combinats). Grans farmacèutiques estan signant acords multimilionaris amb startups (com Eli Lilly amb Insilico Medicine per fins a 2.750 milions de dòlars, o Novartis amb BioAge Labs per 550 milions).
- Noves línies d'investigació:
- Teràpies de doble propòsit: Com el rentosertib d'Insilico, dissenyat simultàniament contra la fibrosis pulmonar i l'envelliment.
- Reprogramació epigenètica: Unir esforços (com Retro, Altos Labs o NewLimit) per reiniciar els marcadors químics del ADN que es deterioren amb l'edat.
- Perspectives: Malgrat els fracassos històrics d'iniciatives anteriors (com la tancada de Sirtris per GSK o els pocs resultats de Calico de Google), els nous inversors confien que la intel·ligència artificial acceleri el descobriment i desenvolupament de nous fàrmacs.
