A continuació et presento un resum del llibre Medicina e biopolitica de Michel Foucault (a cura de Paolo Napoli), basat directament en les fonts d'aquesta obra.
1. Marc d'Anàlisi i Evolució del Marc Normatiu
- El canvi de la Llei a la Norma: Foucault assenyala que les societats modernes ja no es regeixen principalment per codis jurídics que imposen prohibicions o penes, sinó per la distinció permanent entre el normal i l'anormal. El metge i l'aparell sanitari es converteixen en els agents principals d'un procés de normalització contínua.
- El cos com a realitat biopolítica: En contra de la tesi que el capitalisme va crear una medicina privada i individualista, Foucault sosté que el capitalisme va socialitzar el cos humà com a força de treball i realitat biopolítica.
2. Les Tres Conferències de Rio de Janeiro (1974)
A. Crisi de la medicina o crisi de l'antimedicina? (1a Conferència)
- El Pla Beveridge (1942) i la «Somatocràcia»: Prenent el Pla Beveridge com a referent, Foucault mostra com l'Estat assumeix formalment el dret a la salut. Es passa d'un model nacionalista (on el cos sa estava al servei de l'Estat) a un model on l'Estat es posa al servei de la salut de l'individu. Així neix una «somatocràcia», on la gestió del cos sa és un eix central de la política pública.
- Entrada a la macroeconomia i la nova moral: La salut es converteix en una de les grans partides pressupostàries de l'Estat i en un instrument de redistribució econòmica. Apareix el dret a estar malalt i a interrompre el treball, superant la vella moral del segle XIX basada únicament en el deure d'higiene.
- Iatrogènia positiva i Bio-història: La medicina contemporània pot ser perillosa no per la seva ignorància, sinó pel seu propi saber i eficàcia. Tractaments com els antibiòtics o les manipulacions genètiques modifiquen l'ecosistema biològic de tota l'espècie humana, inscrivint la humanitat en el que Foucault anomena bio-història.
- Medicalització indefinida: La medicina s'imposa sense que hi hagi una demanda del malalt (exàmens d'empresa, peritatges judicials, control de la sexualitat). Totes les àrees de la vida queden sotmeses al dictamen d'un saber mèdic del qual és gairebé impossible sortir.
- Economia política de la salut: El cos humà entra duplicadament al mercat: com a venedor de la seva força de treball i com a consumidor de salut. Tanmateix, un major consum mèdic té un impacte molt feble en la reducció de la mortalitat comparat amb factors com l'educació i els ingressos. El finançament públic de la salut acaba beneficiant principalment la indústria farmacèutica.
B. El naixement de la medicina social (2a Conferència)
Foucault descriu l'evolució històrica de la medicina social en tres models:
- Medicina d'Estat (Medizinischepolizei - Alemanya, s. XVIII): Desenvolupada en la Prússia mercantilista com a part de la ciència de l'Estat (Staatswissenschaft). Implica l'observació estadística de morbiditat, la normalització de la professió i dels diplomes mèdics abans que del malalt i la creació d'una jerarquia administrativa de funcionaris mèdics.
- Medicina urbana (França, finals del s. XVIII): Sorgeix davant la por a l'hacinament, les epidèmies i els desordres socials a les ciutats. Utilitza el model disciplinari de la quarantena contra la pesta (compartimentació de la ciutat, vigilància porta a porta i registres continus) per controlar l'entorn: trasllat de cims i escorxadors a la perifèria, depuració de l'aigua i ventilació dels carrers. Així neix la noció de salubritat i d'higiene pública.
- Medicina de la força de treball / dels pobres (Anglaterra, s. XIX): Mitjançant la Poor Law (1834) i la creació de l'Health Service (1875), la medicina esdevé un control d'assistència als pobres. Funciona com un cordó sanitari autoritari que protegeix les classes riques de les epidèmies i garanteix la salut de la mà d'obra. Aquesta medicalització forçada va desencadenar importants resistències i insubordinacions populars.
C. L'incorporació de l'hospital en la tecnologia moderna (3a Conferència)
- De l'hospici al centre de cura: Fins a mitjans del segle XVIII, l'hospital era un lloc religiós d'assistència, exclusió i preparació per a la mort dels pobres moribunds.
- Introducció de la disciplina: L'hospital es medicalitza per depurar els seus propis efectes nocius (el disordre econòmic, el contraban i la propagació de malalties). S'aplica la tecnologia disciplinària: assignació de llits individuals, control de moviments, vigilància piramidal i registres complets de pacients, diagnòstics i fàrmacs.
- Inversió jeràrquica: El metge esdevé el director de l'organització hospitalària. L'hospital es transforma en un instrument terapèutic, en un lloc de producció de coneixement clínic i en una plataforma d'observació simultània de l'individu i de la població.
3. Apèndixs: Dispositius de Seguretat i Gestió de la Població
A. El vaccí i la norma (Lliçó al Collège de France, 1978)
- Normació disciplinària vs. Normalització de seguretat: La disciplina opera mitjançant la normació (imposa un model prescriptiu ideal i separa el normal de l'anormal). Els dispositius de seguretat (com la inoculació de la variola) operen mitjançant la normalització en sentit estricte: identifiquen les distribucions de normalitat reals de la població (taxes de mortalitat i morbiditat) per fer-les jugar entre si i reduir les desviacions més desfavorables cap a la mitjana.
- Conceptes clau de seguretat: Introdueix les categories de cas, risc, perill i crisi per gestionar estadísticament el contagi en el conjunt de la població.
- Emergència de la població: La població esdevé un fenomen natural que depèn de múltiples variables (clima, subsistència, hàbits, desitjos). L'Estat la governa en tant que espècie humana (dimensió biològica) i en tant que públic (opinió i comportament).
B. Un sistema finit davant d'una demanda infinita (Entrevista, 1983)
- Ajust de l'Estat del benestar: Foucault assenyala que el sistema de protecció social basat en el model del 1946 genera efectes perversos de dependència i assistencialisme que cal corregir afavorint l'autonomia dels ciutadans.
- Dret d'accés als mitjans de la salut: Parlar de "dret a la salut" és conceptualment absurd, però cal defensar el dret d'accés als mitjans de la salut, els quals s'han de definir mitjançant un consens ètic i democràtic davant de recursos públics finits i una demanda infinita.
- Autonomia, mort i suïcidi: L'autor critica la sobremedicalització dels problemes socials, defensant l'autonomia de cada individu sobre la seva pròpia vida i la seva mort, incloent-hi el dret al suïcidi i una mort digna sense ritualitzacions asèptiques.
