18 de novembre 2026

La financiarització dels medicaments (2)

The Market in Mind: How Financialization Is Shaping Neuroscience, Translational Medicine, and Innovation in Biotechnology

 The Market in Mind: How Financialization Is Shaping Neuroscience, Translational Medicine, and Innovation in Biotechnology (2019), escrit per l'antropòleg i bioeticista Mark Dennis Robinson i publicat per The MIT Press, ofereix una anàlisi etnogràfica i d'economia política sobre com la financerització ha transformat la recerca biomèdica i la neurociència als Estats Units i a escala global.

1. Tesi Central: La Financiarització de la Salut

  • La TSM com a mecanisme financer: L'autor argumenta que la Ciència i Medicina Translacional (Translational Science and Medicine, TSM) —i específicament la Neurociència Translacional (Translational Neuroscience, TN)— no és primordialment un resultat espontani d'un sobreabundància de descobriments científics ni un moviment orientat exclusivament a la millora de la salut.
  • Desriscació (De-risking): La TSM funciona com un sistema per externalitzar i reduir el risc (de-risking) de les inversions en biotecnologia d'alta incertesa i etapa primerenca. Les grans multinacionals farmacèutiques (Big Pharma) han desmuntat els seus propis departaments d'R+D interns i han transferit els riscos financers i de recerca cap a les universitats públiques i entitats sense ànim de lucre.
  • Creació de valor sense resultats de salut: Aquest model permet crear valor per als accionistes mitjançant la reducció de costos d'R+D abans que es produeixi cap fàrmac nou, diagnòstic o millora real en els pacients. Per tant, la TSM s'ha de comprendre abans com una forma de finança que no pas com una mera evolució científica.

2. Capítol 1: Anàlisi etnogràfica de la neurociència translacional

  • Treball de camp etnogràfic: Basat en 24 mesos d'investigació a Califòrnia del Nord (UC Berkeley, UCSF Mission Bay i fòrums financers de Silicon Valley).
  • La figura de Zack Lynch: A través d'entrevistes amb Zack Lynch (fundador de la Neurotechnology Industry Organization - NIO i la signatura d'anàlisi NeuroInsights), Robinson analitza la retòrica de la «neurosocietat» i la «neurorevolució». Aquest discurs promet curar malalties cerebrals que afecten més de 2.000 milions de persones, utilitzant l'imperatiu moral com a eina per atreure inversions.
  • La «Vall de la Mort» (Valley of Death): La TSM es presenta oficialment com el pont per creuar el buit entre els descobriments del laboratori acadèmic i la comercialització de productes. Tanmateix, sota aquesta narrativa utòpica s'amaguen altes taxes de fallida clínica i un interès per establir nous mercats financers.

3. Capítol 2: Història de la Ciència i Medicina Translacional

  • Context polític i la pressió del contribuent: La TSM va emergir impulsada per debats legislatius i populistes sobre el valor de la ciència finançada amb fons públics (exemplificat en les crítiques de Sarah Palin als fons per a la recerca en moscues de la fruita).
  • El paper dels National Institutes of Health (NIH):
    • El Full de Ruta del NIH (2003) i el programa de subvencions CTSA (2005–2006) van finançar més de 60 centres translacionals universitaris als EUA, reorientant departaments sencers cap a la comercialització de la propietat intel·lectual.
    • La creació del NCATS (2011–2012) amb centenars de milions de dòlars va marcar l'entrada directa de l'Estat en el llicenciament de patents i acords directes entre universitats i empreses privades.
  • El «pensament translacional» (Translational thinking): La recerca acadèmica passa a estar condicionada des de l'inici per la presumpció d'un producte comercializable final (bench to bedside), alterant les preguntes científiques que es plantegen.
  • Narratives de fracàs (Pipeline Problem): Es justifica la TSM per la manca de nous fàrmacs al mercat malgrat l'increment massiu del pressupost públic en neurociència.

4. Capítol 3: La ciència com a finances (Science as Finance)

  • L'abandonament de la neurociència per Big Pharma: Entre el 2006 i el 2012, grans multinacionals (AstraZeneca, GlaxoSmithKline, Merck, Novartis, Pfizer, Sanofi) van tancar o reduir dràsticament els seus departaments interns d'R+D en psiquiatria i neurociència a causa d'una taxa de fracàs en assajos clínics del 92% i de la manca de biomarcadors clars.
  • Desintegració vertical i externalització: En lloc d'abandonar el sector, les farmacològiques van passar a la desintegració vertical. Van crear unitats virtuals (com Neuroscience iMed d'AstraZeneca) o centres d'innovació terapèutica (com els CTI de Pfizer) per subcontractar el treball de recerca a la universitat.
  • La universitat com a «refugi de risc» (Risk Shelter): Les universitats públiques i institucions sense ànim de lucre absorbeixen els costos i la incertesa de la recerca primerenca. La universitat neteja i "desrisca" les línies de recerca perquè la indústria privada pugui adquirir posteriorment les patents millor posicionades.
  • Problemes de coneixement psiquiàtric: La manca de biomarcadors en patologies com la depressió fa que els beneficis financers s'hagin sostingut històricament en la maximització de prescripcions i el màrqueting en lloc d'innovacions terapèutiques reals.

5. Capítol 4: El laboratori acadèmic sota la traducció (The Bench)

  • Arquitectures comercials i entorns construïts: L'exemple del campus Mission Bay de la UCSF, dissenyat en una zona de perill de liqüefacció geotècnica, simbolitza la construcció d'un ecosistema d'innovació sobre una base de risc.
  • Proximitat física i intel·lectual: La convivència del centre de Pfizer amb la UCSF inclou intercanvi de claus d'accés, laboratoris transparents de vidre (glass labs) i acords de plantilla (template agreements) que automatitzen la col·laboració legal i eliminen la negociació de riscs.
  • Consultories internes: Institucions com el CTSI de la UCSF van establir serveis de consultoria interna de pagament per ensenyar als professors i investigadors a esdevenir emprenedors i monetitzar els seus descobriments.
  • Transformació de la pràctica de laboratori: El "pensament translacional" fa que els dissenys experimentals amb models animals es defineixin exclusivament en funció d'objectius comercials predeterminats (com "trobar pastilles" o teràpies per a l'Alzheimer).

6. Capítol 5: La conferència d'inversors com a laboratori primordial

  • La conferència d'inversió com a espai científic: En fòrums com la Neurotechnology Investing and Partnering Conference, la ciència s'avalua, es tradueix i rep valor financer.
  • El model de la «Economia del Barat» (Bazaar Economy): Robinson utilitza el concepte de Clifford Geertz per explicar com els inversors i emprenedors gestionen la informació, busquen "senyals utilitzables" (usable signs) i estableixen relacions de "clientelització" en un entorn ple d'incertesa i por al robatori de la propietat intel·lectual.
  • Discussió sobre el Mecanisme d'Acció (Mechanism of Action - MoA): Mentre els inversors de capital risc demanen conèixer el MoA per reduir el risc biològic, els executius de Big Pharma sovint es mostren agnòstics respecte al mecanisme exacte sempre que el producte tingui vialitat comercial.
  • «Subjectes parcials» (Partial subjects) i l'«epistemologia de les parts»: En aquests espais financers, els pacients són imaginats de manera fragmentada: no com a persones completes sinó a través de les seves parts biològiques (gens, circuits cerebrals, cèl·lules) monetitzables.

7. Capítol 6: La realitat clínica i el pacient (The Bedside)

  • Desconnexió amb la salut real: La retòrica oficial de la TSM afirma situar el pacient al centre, però les realitats clíniques mostren una desconnexió entre la recerca accelerada i les necessitats dels malalts.
  • Estudi de cas d'Estimulació Cerebral Profunda (DBS): Analitza l'ús de dispositius de DBS per a l'epilèpsia i la via regulatòria de l'FDA anomenada Exempció de Dispositius Humanitaris (Humanitarian Device Exemption - HDE). Aquesta via permet comercialitzar tecnologia sense completar assajos clínics tradicionals de seguretat i eficàcia, transferint el risc directament als pacients i al públic.
  • Riscos epistemològics: L'ús de models de ratolins "humanitzats" i la necessitat d'accelerar la sortida al mercat generen fallides en la traducció creuada d'espècies i augmenten els riscs per als pacients.

8. Capítol 7: Conclusió i la necessitat d'una Bioètica Econòmica

  • El desacoblament (Detethering): La financerització ha provocat un desacoblament entre l'activitat de recerca biomèdica/generació de patents i els resultats reals en la millora de la salut de la població.
  • Proposta d'una Bioètica Econòmica (Economic Bioethics): L'autor conclou que la bioètica tradicional ha quedat limitada en centrar-se només en dilemes individuals entre metge i pacient, ignorant les estructures de mercat i les forces financeres que condicionen la ciència. Cal una nova bioètica econòmica capaç d'analitzar com la recerca de valor financer subverteix les normes de la ciència i la medicina pública.