Fa uns dies vaig explicar al disbarat nº 50 com el Pla de Salut acabat de presentar ens oferia per a 2035 un panorama poc encoratjador de prosperitat compartida. Ens diu que el 2035 tindrem els mateixos anys de bona salut que els que teníem 25 anys abans.
La primera observació elemental a fer és que aquesta dada no mostrava ni els intervals de confiança de 2010 ni els de 2035. No els sabem. I la segona és que la metodologia precisa de com s'arriba a aquestes xifres tampoc s'ha descrit. Les darreres taules de vida que publica IDESCAT són 2020-2024, comprenen valors mitjans de cinc anys, i dins aquest període hi ha hagut una pandèmia i una mortalitat inusual.
Tenint en compte això, m'he posat a calcular novament amb la IA quins són els valors de l'esperança de vida en bona salut mitjançant la ESdE 2025, i amb dues opcions de taules de vida, INE 2024 i IDESCAT 2020-2024. Alhora he volgut veure l'efecte d'agafar altres preguntes de l'enquesta per veure'n l'efecte. Ara també caldria recalcular-ho també amb l'ESCA, no ho he fet perquè en aquest moment no hi tenia accés.
El resultat és molt interessant. Ho explico en un breu escrit de resum i amb un article en anglès a sota, esborrany previ a la publicació científica.
L'esperança de
vida en bona salut a Catalunya
Un home nascut avui a
Catalunya pot esperar viure uns 82 anys, i una dona uns 87. Però quants
d'aquests anys els viuran sense cap limitació per fer les coses de cada dia?
Amb les dades de l'Enquesta de Salut d'Espanya 2025, la resposta és uns 69 anys
per als homes i uns 68 per a les dones: elles viuen cinc anys més, però passen
sis anys més amb alguna limitació. I la taula de vida que fem servir al
càlcul canvia el resultat molt menys del que es podria pensar.
Què és l'esperança de vida en bona salut?
L'esperança de vida ens
diu quants anys viurem de mitjana. L'esperança de vida en bona salut ens diu
quants d'aquests anys els viurem sense una limitació important per fer les
activitats habituals. Dos països poden tenir la mateixa esperança de vida i molt
diferents anys de vida sense limitació, i això canvia les necessitats de cures,
de serveis i d'ajuts.
Per calcular-la fem
servir el mètode de Sullivan, que combina dues fonts. D'una banda, una taula de vida, que diu quants
anys de vida queden de mitjana a cada edat. De l'altra, una enquesta de salut, que diu quina part
de cada grup d'edat té una limitació. Si, per exemple, el 30% de les persones
de 70 a 74 anys tenen una limitació, comptem aquell 30% dels seus anys com a
anys amb limitació i la resta com a anys en bona salut. Sumant per totes les edats
surt el resultat.
La pregunta de l'enquesta
és la que fa servir Eurostat a tot Europa: durant almenys sis mesos, t'ha
limitat un problema de salut en les activitats que la gent sol fer? Qui respon
que sí, amb una limitació greu o moderada, compta com a persona amb limitació.
Quins són els resultats?
Hem fet servir l'Enquesta
de Salut d'Espanya 2025, amb les respostes de 2.838 persones de Catalunya
(adults i infants), i la taula de vida de l'INE de 2024. El resultat és
que un home nascut ara pot esperar viure uns 69,5 anys sense limitació, i una
dona uns 68,4. Els anys amb limitació són 12,2 en els homes i 18,3 en les
dones.
Aquestes xifres porten
incertesa, perquè venen d'una mostra. L'interval de confiança del 95% va de
67,8 a 71,1 anys en els homes i de 66,6 a 70,1 en les dones. Vol dir que les
xifres són una bona aproximació, però que no es poden llegir al decimal.
Les dones viuen més, però amb més anys
de limitació
Les dones viuen uns cinc
anys més que els homes, però el nombre d'anys sense limitació és semblant. El
resultat és que els homes viuen en bona salut un 85% de la seva vida, i les
dones un 79%.
A partir dels 65 anys la
diferència és encara més clara. Un home de 65 anys pot esperar uns 13,8 anys
més sense limitació i 6,2 anys amb limitació; una dona de 65 anys, 13,3 anys
sense limitació i 10,5 amb limitació. Entre els més grans la limitació és molt
freqüent, sobretot en les dones: a partir dels 85 anys declara una limitació un
56% dels homes i un 76% de les dones, tot i que a aquestes edats l'enquesta té
poca gent (33 homes i 74 dones) i les xifres són poc precises.
Amb aquestes dades no
podem explicar per què passa. El que sí veiem és que les dones declaren
limitació amb més freqüència que els homes en 11 dels 15 grups d'edat adults, i
que a més viuen més temps, de manera que acumulen més anys amb limitació.
Què vol dir "bona salut"? El
resultat canvia molt segons la pregunta
La xifra depèn de què
considerem mala salut. Hem calculat els mateixos anys amb tres definicions
diferents, i el resultat va de 56 a 79 anys des del naixement:
|
Què compta com a mala salut |
Homes
(anys en bona salut des del naixement) |
Dones
(anys en bona salut des del naixement) |
|
Limitació d'activitat
d'almenys sis mesos |
69,5 |
68,4 |
|
Dir que la salut és
regular, dolenta o molt dolenta |
60,1 |
55,9 |
|
Dir que la salut és
dolenta o molt dolenta |
77,0 |
78,6 |
Amb la tercera definició
només comptem qui es declara en mala salut, i per això hi queden pocs anys de
mala salut; la segona és més inclusiva i hi suma qui diu "regular".
Un cas extrem és comptar com a mala salut qualsevol problema de salut crònic:
des dels 65 anys, quasi tothom en té un, i només queden uns 3 anys "sense
problema crònic" per a homes i dones.
Això vol dir que no es
poden comparar xifres d'esperança de vida en bona salut si no s'ha fet servir
la mateixa pregunta. La diferència entre definicions és de 9 a 13 anys, molt
més gran que qualsevol altre factor que hem examinat.
I la taula de vida? INE o Idescat
A Catalunya hi ha dues
taules oficials. L'INE en publica una per a cada any, i la més recent és la del
2024. L'Idescat en publica una que és la mitjana de cinc anys, i la més recent
és la de 2020–2024, que inclou els anys de la pandèmia de la COVID-19. Hem fet
el càlcul amb les dues per veure quant canvia el resultat.
Amb la taula de
l'Idescat, l'esperança de vida és 0,9 anys més baixa en els homes (80,7 anys) i
0,6 en les dones (86,1). Els anys en bona salut baixen menys: 0,5 anys en els
homes i 0,2 en les dones. La proporció de vida en bona salut gairebé no es mou:
puja 0,3 punts percentuals. I al voltant d'un 95% de la
diferència entre les dues taules es produeix a partir dels 65 anys.
Una explicació possible és la mortalitat
addicional de la pandèmia, que va afectar sobretot les persones grans. És només
una hipòtesi, perquè les dues taules també difereixen en qui les elabora, i
l'Idescat no publica una taula d'un sol any que ho permeti separar.
Què en pot treure la política de salut
Tres idees per a qui planifica serveis i
per a qui llegeix aquestes xifres:
•
La limitació pesa més en la vida de les dones. Les dones passen de mitjana 18,3 anys de la vida amb alguna
limitació, sis més que els homes, i a partir dels 65 anys n'esperen 10,5. És un
punt de partida per planificar els serveis per a la gent gran, tot i que una
limitació no implica sempre una necessitat de cures.
•
Cal dir quina pregunta i quina taula s'han fet servir. L'indicador de bona salut canvia el resultat en molts anys, i la
taula de mortalitat, en menys d'un any. Quan es comparen xifres de fonts
diferents, la proporció de vida en bona salut és més estable que els anys
absoluts.
•
Una enquesta d'aquesta mida no serveix per seguir l'evolució any a
any. L'interval de confiança al néixer és d'uns 3,4
anys d'ample, molt més gran que les diferències entre taules. Per vigilar
canvis petits caldria una mostra més gran o dades de registre.
Limitacions i com s'ha fet
Hem fet servir les dades públiques de l'INE
(Enquesta de Salut d'Espanya 2025, fitxers d'adults i de menors, només
Catalunya) i les taules de mortalitat de l'INE i de l'Idescat. Els intervals de
confiança s'han calculat amb una tècnica de remostreig (bootstrap).
Cal llegir els resultats amb algunes
precaucions:
•
La mostra és petita a les edats avançades. A partir dels 85 anys només hi ha 33 homes i 74 dones, i els
infants de menys d'un any són 8 nens i 9 nenes.
•
Els intervals són optimistes. Les dades
públiques no permeten tenir en compte el disseny de l'enquesta (estrats i
conglomerats), de manera que la incertesa real és probablement més gran.
•
Les dades dels infants venen dels pares.
La pregunta es fa a una persona adulta, i no als nens.
•
L'enquesta és del 2025 i la taula de l'INE, del 2024. I les taules s'han tractat com a fixes: la seva incertesa no hi és.
•
És una comparació de dues taules. No
podem separar l'efecte de qui l'elabora de l'efecte del període.
•
Un sol any i una sola regió. Descriu
Catalunya en un moment, no una evolució.
Aquests resultats formen part d'un article
científic que es mostra aquí a sota.
