20 d’octubre 2026

Un disbarat rere l'altre (51)

El sistema de pagament hospitalari vigent està desfasat, no s'ajusta al context actual. Ha passat més d'una dècada i és molt de temps per no haver fet els deures de calibratge fi. Avui em fixaré només en un aspecte fonamental que és la compensació del cost estructural de l'alta hospitalària i amb el que significa la concertació hospitalària a data d'avui. 

S'acaba de publicar, amb 10 mesos de retard, l'Ordre SLT/194/2026, de 30 de setembre, per la qual es determinen per a l'any 2026 els preus unitaris per a la contraprestació de l'atenció hospitalària i especialitzada. 

L'article 1 és el més important, té dos punts, el pagament per estructura i per casuística, i diu així:
1.1 Els preus unitaris de l'alta de l'atenció hospitalària i especialitzada vinculada al procés d'hospitalització, dins l'atenció hospitalària i especialitzada de caràcter general, d'acord amb els nivells de l'estructura dels hospitals, són els següents:
Nivell 1. Hospital complementari: 1.245,82 euros.
Nivell 2. Hospital general bàsic de tipus A: 1.442,51 euros.
Nivell 3. Hospital general bàsic de tipus B: 1.557,32 euros.
Nivell 4. Hospital de referència de tipus A: 1.917,94 euros.
Nivell 5. Hospital de referència de tipus B: 2.273,57 euros.
Nivell 6. Hospital d'alta complexitat: 2.865,17 euros.
Nivell 7. Hospital monogràfic:
Traumatologia i rehabilitació: 2.865,17euros.
Urologia: 2.865,17 euros.
Oncologia: 2.865,17 euros.
Pediatria: 2.865,17 euros.

1.2 El preu unitari de l'alta de l'atenció hospitalària i especialitzada vinculada al procés d'hospitalització, dins l'atenció hospitalària i especialitzada de caràcter general, d'acord amb la complexitat de la casuística atesa, és de 1.161,76 euros.

La innovació que podem veure és que enlloc de 7 nivells, en realitat n'hi ha 10. Per tant tenim 10 tipus estructurals purs on tots els hospitals que pertanyen a aquest nivell són iguals (al efectes del sistema de pagament). Malgrat que la realitat és tossuda i diversa. 

En el conjunt de les altes, el 63,2% de cada alta es va retribuir segons estructura i el 36,8% segons cauística (2022). Ningú pot donar cap explicació del perquè d'aquests percentatges ni quin fonament tenen. 


Segons l'informe de la Sindicatura:

El sistema de contraprestació té en compte la complexitat estructural dels hospitals per tal de fer possible una atenció clínica efectiva: professionals ben formats, infraestructures de qualitat i tecnologies avançades.

En el sistema de pagament de l’estructura hospitalària es defineixen 6 nivells d’estructura i 1 nivell particular per als hospitals monogràfics. Cada nivell d’estructura té un determinat preu unitari d’estructura.

L’assignació del nivell d’estructura de cada hospital es va fer el 2015, quan va entrar en vigor el Decret 118/2014, en funció del nombre de llits, el nombre de quiròfans, la disponibilitat de serveis quirúrgics de diferent complexitat i l’activitat de docència. Cada nivell té assignat un interval de puntuació. En conseqüència, la qualificació obtinguda per cada hospital el situa en un interval de puntuació, al qual correspon un determinat nivell d’estructura (quadre 11).

L’estructura dels hospitals es va determinar l’any 2014 mitjançant una enquesta en què els centres proveïdors van quantificar els paràmetres de la seva estructura (llits, quiròfans, serveis quirúrgics i docència), i el 2015 el conseller de Salut va classificar els hospitals en intervals assignats a cadascun dels 7 nivells estructurals, d’acord amb les valoracions obtingudes.

Des d’aleshores, el CatSalut no ha revisat els nivells d’estructura dels centres ni les assignacions dels nivells als hospitals, tot i que l’estructura hospitalària del SISCAT podria haver canviat, sobretot a partir de la COVID-19, quan el sistema sanitari va haver d’adaptar la seva capacitat instal·lada i productiva per donar resposta a les necessitats assistencials.

A més, l’aplicació d’una escala de nivells hospitalaris dificulta el reconeixement de les característiques estructurals pròpies de cada centre i pot donar lloc a situacions desfavorables a alguns hospitals: 2 hospitals que obtinguin una puntuació diferent poden estar situats als extrems d’un mateix interval, de manera que per les altes que facturin percebran el mateix preu unitari per estructura; per contra, 2 hospitals amb poca diferència de puntuació i, per tant, amb una estructura similar, però situats en intervals diferents, percebran preus unitaris diferents.




Aquesta Resolució que cita la Sindicatura és opaca, introbable.

Doncs bé, ara ens podem preguntar com és possible que hagi passat una dècada (amb pandèmia pel mig) i no s'hagi reavaluat el sistema de pagament. Apunto dues hipòtesis. La primera és la més elemental: deixadesa, que vol dir procrastinació, o qui dia passa any empeny. La segona i més important, és que el sistema de pagament ha esdevingut irrellevant com a sistema d'incentius a l'eficiència.

El nou context d'aquests darrers quinze anys ha estat la de la col·lectivització dels hospitals per part dels Sector Públic. L'any 2010, les empreses públiques i consorcis eren el 25% del total de l'activitat sanitària pública, l'ICS el 37%, i el sector concertat era el 38% (p.66).  D'ençà d'aleshores i seguint estratègies subliminals, el sector concertat, és a dir la contractació de mitjans aliens és tant sols un el 12% del pressupost. (un 16,3 % de l'atenció especialitzada i un 2,7% de l'atenció primària). 

Entitats no lucratives, majoritàriament Fundacions han quedat xuclades pel Leviatan. El resultat són 26 punts percentuals menys de contractació o el que és el mateix, d'incorporació al sector públic.
Aquesta observació s'oblida intencionadament i es vol fer veure que encara hi ha hospitals concertats, quan en realitat tant sols és una excepció, el 12% del pressupost. Gastem en mitjans aliens segons el Pressupost 2026, 1.640 milions € d'un total de 13.792milions €. 

En la mesura que s'ha fet de forma poc transparent hi ha motius sobrats per demanar fer marxa enrera i exigir la reversió a la societat, que és qui va crear aquestes Fundacions.

És en aquest context on un sistema de pagament, amb els incentius que suposa, es desdibuixa perquè al final el pressupost públic és la referència de la majoria d'hospitals. El contracte és fictici (consorcis) o inexistent (ICS) per al 88% de la despesa assistencial. El paper que ho aguanta tot i el pressupost públic esdevé un sistema que sabem que és obert i poc creïble en el cas català.

La reflexió final s'imposa. Volem incentius a l'eficiència o un sistema pressupostari obert que funcioni mitjançant el mecanisme d'adhesió?

Un sistema de pagament ben dissenyat ha d'oferir incentius a l'eficiència, i compensar aquells que més s'esforcen en assolir-la. Un pressupost obert malbarata els recursos i els assigna arbitràriament segons com bufa el vent del governant de torn. Malauradament ara tenim més de la segona opció , de trilerisme pressupostari, que de la primera, un contracte eficient. Caldria fer un model de contractació per a tots els hospitals, per a uns hi hauria transferència de risc (hospitals concertats) i per uns altres credibilitat condicionada (hospitals de propietat pública). Credibilitat condicionada significa que tenen un pressupost i un contracte programa que si no es compleix té conseqüències (competència per comparació). Tant el concert, com el contracte programa es basaria en els mateixos paràmetres equivalents. La mesura de l'estructura hospitalària hauria de reconèixer les diferències i la diversitat mitjançant mesures com la que mostrava fa uns dies.  La mesura de la casuística caldria reformular-la en episodis assistencials, d'això en parlaré més endavant.

La transparència de la informació i dels resultats seria cabdal per a fer creïbles concerts i contractes programa. Cosa que no passa avui en dia.
S'imposa una correcció de rumb si volem salvaguardar el que s'havia assolit i que a hores d'ara ja esdevé en bona part ignot.



Dmitri Kessel - Chantier de haleurs (o "trackers") tirant amb la força dels braços
 un vaixell mercant contra el corrent del riu Yangtze a la Xina - 1946