What Happened to Liberal Democracy? Remaking a Politics of Shared Prosperity
El llibre What Happened to Liberal Democracy? Remaking a Politics of Shared Prosperity (2026), escrit per l'economista i Premi Nobel Daron Acemoglu (coautor de Why Nations Fail i Power and Progress), ofereix una anàlisi profunda sobre les causes de la crisi actual de la democràcia liberal i proposa un full de ruta per reconstruir-la sobre les bases de la prosperitat compartida, la comunitat i la llibertat.
1. La crisi de la democràcia liberal i les promeses trencades
Acemoglu argumenta que el model de democràcia liberal va assolir el seu màxim prestigi i suport en el període posterior a la Segona Guerra Mundial gràcies al compliment de tres promeses fonamentals:
- Prosperitat compartida (Sharing): El compromís que els fruits del creixement econòmic i tecnològic es repartissin entre tota la societat, de manera que cap grup o classe social fos deixat enrere.
- Serveis públics i infraestructures (Drains): La construcció i manteniment de béns públics essencials (sanitat, educació, xarxes d'aigua, habitatge i transport).
- Veu política i autogovern (Voice): La capacitat real dels ciutadans ordinaris per participar en la governança de les seves comunitats i influir en les decisions de l'Estat.
A partir de la dècada de 1980, aquest "pacte industrial" es va trencar. L'estagflació, la desindustrialització i les polítiques de desregulació van estancar els salaris de la classe treballadora mentre la riquesa es concentrava en les elits. La ciutadania va començar a percebre que les institucions democràtiques responien exclusivament als interessos dels més rics i dels experts altament educats, provocant una pèrdua massiva de fe en la democràcia.
2. Marc filosòfic: Una nova teoria del liberalisme
L'autor desenvolupa una justificació renovada del liberalisme basada no pas en la doctrina clàssica de la "no-interferència" o en un hipotètic "contracte social", sinó en la importància de construir coneixement col·lectiu útil a través de quatre premises:
- Fal·libilitat (Fallibility): Tot coneixement, creença o política humana pot ser erroni; per tant, cal humilitat, obertura a la crítica i rebuig al dogmatisme.
- Aprenentatge social en comunitat (Social Learning): La informació i les bones pràctiques es generen i es transmeten mitjançant la confiança i les xarxes comunitàries.
- Millora epistèmica suau (Gentle Epistemic Improvement): Mitjançant el debat obert i la deliberació, les idees més útils acaben imposant-se progressivament sobre les errònies.
- Desitjabilitat del coneixement col·lectiu: El progrés tècnic i social s'ha d'orientar cap al bé comú i el benestar de tota la població.
D'aquestes premises se'n deriven quatre pilars institucionals:
- Vitalitat de l'experimentació: Garantir la llibertat per provar noves idees, negocis i formes d'organització social.
- No-dominació i autogovern (Nondomination & Self-Government): Impedir que cap actor (l'Estat, un monopolista o les prioritats d'altri) pugui exercir un poder d'imposició arbitrari sobre la vida dels individus, assegurant alhora que la ciutadania participe en la creació de les seves pròpies lleis.
- Creixement econòmic compartit: Generar riquesa material d'una manera que millori de forma tangible la vida de la majoria.
- Comunitarisme tou (Soft Communitarianism): Reconèixer la comunitat com l'espai on es cultiva la solidaritat i la identitat, evitant alhora que es converteixi en un fre opressori per a la llibertat individual.
3. Els dos "pecats" del liberalisme postindustrial
Acemoglu sosté que la decadència del liberalisme es deu a dos grans fets que van coincidir en l'era digital:
- El pecat d'omissió (L'economia postindustrial): La introducció d'ordinadors i la tecnologia digital es va orientar principalment cap a l'automatització de tasques manuals i cleragilment repetitives. Això va destruir milions de llocs de treball industrials ben pagats per a treballadors sense títol universitari, afavorint únicament els perfils altament qualificats (skill-biased technological change) i creant grans monopolis tecnològics.
- El pecat de comissió (La política postindustrial i l'enginyeria social): A mesura que el percentatge de la població universitària augmentava, es va formar una nova elit política i cultural (que engloba el Partit Demòcrata als EUA, partits de centre-esquerra a Europa i el sector tecnològic de Silicon Valley). Aquesta elit va abandonar les prioritats econòmiques i laborals de la classe treballadora per centrar-se en polítiques tecnocràtiques i d'enginyeria social (social engineering) des de dalt. En lloc d'utilitzar la deliberació, es van imposar canvis culturals, normes de discurs i hiperregulacions de manera paternalista, generant una profunda alienació i la reacció populista de la classe treballadora.
4. Algorismes, IA i la direcció de la tecnologia
El llibre dedica una atenció especial a les tecno-estructures actuals:
- La gàbia algorítmica de les xarxes socials: Les plataformes digitals, finançades per la publicitat, utilitzen algorismes que amplifiquen el contingut sensacionalista i indignat per captar atenció, fet que destrueix les comunitats reals, polaritza el discurs públic i actua com un mecanisme de control social automatitzat.
- La falsa promesa de la IA centralitzada: L'autor desmunta la idea que la IA o l'AGI (Intel·ligència General Artificial) puguin centralitzar tot el coneixement humà i substituir l'aprenentatge social o l'experimentació comunitària.
- IA Pro-Treballador (Pro-Worker AI): Acemoglu defens que la IA no s'ha de dissenyar per automatitzar i acomiadar treballadors, sinó per complementar-los: dotar de més eines i capacitats de presa de decisions a infermers, mestres, electricistes o tècnics per tornar a crear bons llocs de treball i augmentar la productivitat general.
5. La solució: El "Liberalisme de Classe Treballadora" (Working-Class Liberalism)
Per evitar que les forces antiliberals i autoritàries acabin destruint la democràcia, Acemoglu proposa un programa de reformes basat en cinc reptes:
- Revalorar la comunitat: Reconstruir les associacions locals i el teixit comunitari com el lloc primari on es cultiva la solidaritat, l'autogovern i el diàleg.
- Defensar la llibertat d'expressió absoluta: Eliminar la policia del pensament i la censura cultural, confiant que les idees liberals prevaldran en el debat obert sense necessitat de la imposició de les elits.
- Construir una ciutadania unificada: Crear una narrativa compartida de pertinença nacional que atorqui dignitat, estatus social i veu política als ciutadans sense estudis universitaris.
- Reorientar el desenvolupament tecnològic cap al treball: Reformar el codi fiscal (que actualment cobra més impostos pel treball que pel capital en maquinària/IA) i crear agències públiques per subvencionar la IA que augmenti les capacitats de la classe treballadora.
- Reformar els serveis públics (Responsabilitat Ex-Post): Eliminar el laberint de burocràcia i vetos ex-ante que paralitzen la construcció d'habitatge i infraestructures, substituint-lo per un model de responsabilitat ex-post que permeti executar obres ràpidament i demanar comptes un cop realitzades.
PS Sobre les patents
La reforma del sistema de patents es planteja principalment per evitar que la propietat intel·lectual es converteixi en un mecanisme de monopoli permanent que bloquegi la innovació, augmenti la desigualtat i redueixi la competència.
Es poden sintetitzar les principals propostes i principis de reforma en els punts següents:
1. Propostes concretes de reforma del sistema de patents
Per tal de reduir el poder de mercat abusiu de les grans corporacions (especialment en el sector tecnològic i farmacèutic), es proposen tres mesures clau:
- Reduir la durada de les patents: Limitar el temps durant el qual una empresa gaudeix del monopoli legal exclusiu sobre una invenció, de manera que la tecnologia o el fàrmac puguin passar abans al domini públic o ser utilitzats per altres competidors.
- Eliminar les patents trivials: Elevar els estàndards per concedir una patent, impedint el registre de modificacions menors o poc rellevants que les empreses utilitzen únicament per allargar artificialment el seu domini de mercat (evergreening).
- Evitar l'ús anticompetitiu de la propietat intel·lectual: Impedir que les grans corporacions creïn "murs de patents" (patent thickets) o adquireixin sistemàticament iniciatives emergents (start-ups) per bloquejar la competència i extreure beneficis monopolístics.
2. La visió de Daron Acemoglu sobre els drets de propietat i patents
En el marc del llibre, Daron Acemoglu analitza el paper de les patents des d'una perspectiva de desenvolupament social i llibertat:
- Caràcter instrumental, no inviolable: Acemoglu recorda que les patents van néixer històricament (com l'Estatut de Monopolis de 1623 a Anglaterra) per incentivar la recerca i protegir la invenció. Tanmateix, defensa que els drets de propietat no són drets naturals sagrats ni inviolables, sinó eines instrumentals destinades a afavorir l'experimentació i la construcció de coneixement col·lectiu.
- Garantir la no-dominació i l'experimentació: Quan les patents esdevenen un obstacle per a l'autogovern, la competència justa o el benestar comú, la societat té el dret i el deure de regular-les. Un sistema de patents no ha de permetre que uns pocs actors privats (com els gegants tecnològics) utilitzin la seva riquesa i domini legal per exercir un poder arbitrari o intimidar altres ciutadans i empreses.
- Equilibri entre incentius i redistribució: La regulació i la reforma de les eines de propietat intel·lectual han de trobar un punt d'equilibri: han d'assegurar suficients incentius per als innovadors sense paralitzar l'accés públic a serveis o tecnologies essencials.
