Liberalism and its discontents
El llibre Liberalism and Its Discontents (2022), escrit pel politòleg Francis Fukuyama, és una defensa del liberalisme clàssic davant les amenaces que pateix en l'actualitat tant per part de la dreta populista com de l'esquerra progressista radical. L'autor argumenta que el desgast de les democràcies liberals no es deu a una feblesa inherent de la doctrina, sinó al fet que els seus principis fonamentals s'han portat a extrems perjudicials.
1. Què és el liberalisme clàssic i per què és necessari?
Fukuyama defineix el liberalisme clàssic com la doctrina sorgida al segle XVII que cerca limitar el poder dels governs mitjançant la llei i les institucions per protegir els drets individuals.
- Diferència entre liberalisme i democràcia: L'autor remarca que el liberalisme es refereix a l'estat de dret (rule of law) i a les restriccions del poder executiu, mentre que la democràcia es refereix a la regla de la majoria mitjançant eleccions lliures.
- Les tres justificacions del liberalisme:
- Pragmàtica: Va néixer com una solució institucional per gestionar la diversitat i pacificar societats enfrontades per guerres de religió, establint la tolerància i treient les "veritats últimes" del debat polític.
- Moral: Protegeix la dignitat humana igualitària garantint l'autonomia individual, és a dir, la capacitat de cada persona per triar els seus propis objectius de vida.
- Econòmica: Promou el creixement econòmic i el desenvolupament mitjançant la protecció de la propietat privada i la llibertat de comerç.
2. Com la dreta va devaluar el liberalisme: El Neoliberalisme
A partir de la dècada de 1970, l'autonomia econòmica es va absolutitzar. Escoles econòmiques com la de Chicago (Milton Friedman, Friedrich Hayek) van convertir la fe en el lliure mercat en una veritable "religió", rebutjant la intervenció de l'Estat per principi.
Aquest neoliberalisme va comportar efectes molt destructius:
- La desregulació financera va provocar crisis econòmiques greus (com la crisi financera global de 2008).
- La globalització sense xarxes de protecció suficients va augmentar la desigualtat interna i va deixar desemparada la classe treballadora en els països desenvolupats.
- Aquesta creixent desigualtat i inestabilitat va alimentar directament la reacció populista de dretes contra les elits i la globalització.
3. Com l'esquerra va devaluar el liberalisme: Les polítiques d'identitat i la Teoria Crítica
Per la seva banda, el progressisme d'esquerres va absolutitzar l'autonomia personal i la cerca de l'auto-realització (influït per idees de Rousseau i el liberalisme de John Rawls). Aquest procés va derivar cap a les polítiques d'identitat i versions radicals de la teoria crítica:
- Rebuig de l'individualisme universalista: Es va passar de reclamar la inclusió d'equips oprimits en un marc de drets individuals iguals a defensar drets de grup involuntaris basats en la raça, el gènere o l'orientació sexual.
- Critica a la racionalitat i la ciència: Mitjançant el postmodernisme (amb autors com Michel Foucault o Herbert Marcuse), es va començar a veure el llenguatge, la ciència natural i el mètode científic com a simples eines d'opressió i estructures ocultes de poder en lloc de camins cap a la veritat empírica.
- Intolerància progressista: Aquesta visió va afavorir la cancel·lació i la imposició de dogmes culturals, atacant principis liberals bàsics com la llibertat d'expressió i el diàleg obert.
4. Tecnologia, llibertat d'expressió i identitat nacional
- El paper de les plataformes digitals: Les grans plataformes d'internet (com Facebook o Google) han concentrat un poder enorme sobre el discurs públic. Prioritzen el contingut sensacionalista per maximitzar l'atenció, alimenten el "raonament motivat" i fan que falsedats o teories de la conspiració semblin equivalents a fets científics o de recerca rigorosa, destruint la deliberació democràtica.
- La necessitat d'una identitat nacional cívica: Fukuyama defensa que el liberalisme necessita l'Estat-nació com a espai territorial delimitar on aplicar la llei i garantir els drets. Per evitar que el buit espiritual del liberalisme s'ompli amb un nacionalisme ètnic o religiós excloent, les societats han de construir una identitat nacional cívica basada en principis polítics i valors compartits oberts a la diversitat.
5. Principis per a la reconstrucció del liberalisme
L'autor conclou que la solució a la crisi no és abandonar el liberalisme, sinó moderar-lo i recuperar els seus principis fonamentals:
- Recuperar la moderació (sophrosyne / meden agan): Evitar portar qualsevol principi o dret individual a extrems absolutistes.
- Revalorar un Estat de qualitat: Recomanar que l'Estat és necessari per proveir béns públics i protecció social sostenible, prioritzant la qualitat i la capacitat de govern per sobre del debat simplista sobre la seva mida.
- Prioritzar els drets individuals: Garantir la primacia dels drets de la persona individual per sobre dels privilegis de grup.
- Defensar la llibertat d'expressió i el mètode científic: Restablir normes de civilitat, respectar la privacitat i confiar en processos empírics de verificació de fets per sostenir el debat democràtic.
