Apocalypse Nerds: Comment les techno-fascistes ont pris le pouvoir
El llibre Apocalypse Nerds: Comment les techno-fascistes ont pris le pouvoir (Éditions Divergences, 2025), escrit pels periodistes i investigadors Nastasia Hadjadji i Olivier Tesquet, ofereix una anàlisi crítica sobre la presa de control del poder polític per part dels oligarques tecnològics de Silicon Valley i els ideòlegs de la nova dreta radical.
Els autors defineixen aquest fenomen com a tecnofascisme: un nou règim d'acció modular, distribuït i postideològic on l'autoritat s'administra com un servei (sovereignty-as-a-service), la democràcia es buida de substància per convertir-se en una simple interfície i el poder es redissenya mitjançant algorismes, codi i xarxes privades.
Introducció: La fi d'un món (La fin d'un monde)
- El punt d'inflexió de 2025: El llibre obre amb l'escena d'Elon Musk al Despatx Oval al costat de Donald Trump el febrer de 2025, justificant les retallades dràstiques del Departament d'Eficàcia Governativa (DOGE). Aquesta imatge simbolitza un canvi en el poder, on l'estatut institucional queda subordinat a l'execució d'un programa informàtic i polític gestionat per oligarques no elegits.
- La teologia apocalíptica de Peter Thiel: S'analitza la figura del multimilionari Peter Thiel, qui veu el retorn de Trump com una «apocalipsi» o revelació contra-revolucionària destinada a liquidar l'herència de les Llums i l'ordre democràtic.
- Concepte de tecnofascisme: A diferència dels feixismes tradicionals del segle XX, el tecnofascisme opera neutralitzant la democràcia des de dins, buidant-ne els rituels i desplaçant la sobirania cap a plataformes, infrastructures i «Network States» privats.
Capítol 1: Conquerir (Conquérir)
- Mythologies californiennes: El llibre desmunta el mite de la Silicon Valley progressista, mostrant les seves arrels històriques profundament elitistes, eugenèsiques i meritocràtiques (des de la Universitat de Stanford, William Shockley i The Bell Curve fins a la disciplina militar de firmes com Intel o EDS). Es ressalta la famosa frase de Peter Thiel de 2009: «Ja no crec que la llibertat i la democràcia siguin compatibles».
- Béhémoth (Governar pel desordre): Inspirant-se en l'anàlisi de Franz Neumann sobre el Tercer Reich (Béhémoth), els autors descriuen el trumpisme com una policràcia de faccions enfrontades (Wall Street, Silicon Valley, nacional-populistes) que utilitzen el desordre institucional com a força per paralitzar l'Estat.
- Penser en API i el feix de tecnologies (TESCREAL): S'examina el marc ideològic TESCREAL (Transhumanisme, Extropianisme, Singularitisme, Cosmisme, Rationalisme, Altruisme Eficaç i Longtermisme), així com el Manifest tecno-optimista de Marc Andreessen. Les idees funcionen com "APIs" (interfícies de programació) interoperables que es combinen pragmàticament segons els interessos de classe.
- La teoria del cop d'Estat gradual: A través de les teories de Curtis Yarvin (Mencius Moldbug) i el seu pla RAGE (Retire All Government Employees), s'analitza la purga burocràtica de l'administració pública implementada pel Projecte 2025 i executada pel DOGE de Musk i Russell Vought.
- La monarquia distribuïda i la "Cathédrale": Yarvin teoritza la necessitat de purgar la "Catedral" (el consens acadèmic, mediàtic i progressista) i substituir la deliberació per un "CEO d'Amèrica" que dirigeixi el país com una start-up.
- La sobirania com a servei (Sovereignty-as-a-service): El model es replica internacionalment formant una "internacional reaccionària" que agrupa figures com Javier Milei a l'Argentina, Nayib Bukele al Salvador (amb Bitcoin City i la megapreson del CECOT) o Hans-Adam II de Liechtenstein.
Capítol 2: Fragmentar (Fragmenter)
- Écraser l'histoire (L'exemple de Gaza Inc.): S'analitzen propostes com la de Curtis Yarvin de convertir la franja de Gaza en "Gaza, Inc." (un territori privat cotitzat al Nasdaq) o els plans immobiliaris de Trump i Jared Kushner per transformar Gaza en una "Riviera del Llevant" mitjançant IA.
- Network State i ciutats privades:
- The Network State: Analitza la "bíblia" de Balaji Srinivasan, que defensa reemplaçar els Estats-nació per comunitats digitals en línia (cloud first, land last) que adquireixen territori físic i negocien reconeixement diplomàtic.
- Praxis: La start-up de Dryden Brown finançada per Peter Thiel, Sam Altman i Marc Andreessen per construir una ciutat privada d'estètica neomedieval.
- Free Private Cities / Charter Cities: Inspirat en Titus Gebel i Paul Romer, on els ciutadans esdevenen clients d'un proveïdor privat de serveis de governança.
- L'economia política de l'Exit i la sécessió: Es revisa el "capitalisme de perforació" (crack-up capitalism) descrit per Quinn Slobodian, on s'utilitzen zones econòmiques especials, paradisos fiscals i ports francs per desmantellar l'Estat. Es detallen intents de seasteading com el projecte d'Ocean Builders a Tailàndia o l'enclave de Próspera a l'illa de Roatán (Hondures).
- El Edat Mitjana del futur: Iniciatives com Freedom Cities de Trump, California Forever de Jan Sramek, o la ciutat corporativa Starbase d'Elon Musk al Texas.
Capítol 3: Franchir (Superar les límitacions)
- Science friction i post-humanisme: La inspiració de la ciència-ficció cyberpunk (Neal Stephenson) en la creació de comunitats privades (Phyles) i la recerca de la fusió home-màquina mitjançant xips cerebrals com Neuralink o el bolcat de la ment en el núvol (Nectome, Sam Altman).
- Transhumanisme, extropia i criogènia: Des del cosmisme rus fins a la filosofia extropiana de Max More i les empreses de conservació criogènica com Alcor.
- El negoci de la longévitat: La transformació de la recerca sobre la vellesa en una indústria milionària finançada pels oligarques de la tech (Calico, Altos Labs, Retro Biosciences, Zor).
- Don't Die i el néo-eugenisme:
- La religió digital Don't Die del multimilionari Bryan Johnson.
- El ressorgiment del pronatalisme i l'eugenèsia liberal (com el cas de Malcolm i Simone Collins o la selecció genètica d'embrions amb Heliospect Genomics) per preservar una "elit cognitiva" de l'espècie.
- El retorn de teories de "ciència racial" i eugenèsia a Silicon Valley.
- Hyperstition i e/acc: L'herència de Nick Land i la Cybernetic Culture Research Unit (CCRU) a Warwick, la doctrina del Dark Enlightenment i el moviment d'Acceleracionisme Eficaç (e/acc) liderat per figures com Beff Jezos i Marc Andreessen.
Capítol 4: Conclusió (Desfer el realisme tecnofascista)
- Ficció especulativa de 2037: El llibre conclou imaginant "Musklandia" el 2037, una enclau privada al Texas on la ciutadania i l'accés estan sotmesos a algoritmes de selecció genètica i ideològica.
- El "realisme tecnofascista": Adaptant el concepte de Mark Fisher (realisme capitalista), els autors alerten que la major victòria de la tecno-oligarquia és fer-nos creure que no hi ha alternativa a aquest futur privatitzat i algorítmic.
- Camins de resistència: Es crida a reconnectar amb les lluites matèrialistes del món real, enllaçar les iniciatives locals de resistència (com col·lectius contra la IA, La Quadrature du Net, moviments sindicals i ecologistes) i recuperar el concepte de Chthulucene de Donna Haraway per pensar en futures formes de vida compartides i solidàries.
El concepte de Network State (o Estado-red / Estat-xarxa) és una de les peces doctrinals més influents dins de l'imaginari de la nova elit tecnològica de Silicon Valley i de l'anomenat "tecnofascisme".
Teoritzat i popularitzat l'any 2022 per l'investidor i empresari Balaji Srinivasan (ex-CTO de Coinbase i ex-soci d'Andreessen Horowitz) en el seu manifest The Network State: How To Start a New Country, aquest concepte es va convertir ràpidament en una mena de "Bíblia" o text sagrat per al moviment neosessessionista [120–122].
1. Què és exactament un Network State?
Balaji Srinivasan el defineix literalment com:
«Una comunitat en línia fortament alienada, dotada d'una capacitat d'acció col·lectiva, que finança territoris arreu del món i acaba obtenint el reconeixement diplomàtic d'Estats preexistents».
A diferència dels Estats-nació tradicionals —que es basen en una història, una cultura i unes fronteres geogràfiques compartides—, el Network State segueix una lògica «Cloud First, Land Last» (Primer al núvol, el territori al final):
- Fase digital (Al núvol): Una comunitat d'individus amb idees similars es troba a internet, crea una xarxa social o fòrum privat, organitza la seva pròpia governança mitjançant la tecnologia blockchain i smart contracts, i adopta criptomoedes (com Bitcoin) per aconseguir la independència financera dels bancs centrals.
- Fase física (A la Terra): Quan la comunitat en línia té prou capital col·lectiu i usuaris, compra parcelles de terra disperses pel món (enclaves, zones econòmiques especials, ciutats privades).
- Reconeixement diplomàtic: Finalment, utilitza la seva potència econòmica per negociar el reconeixement d'altres països com un nou Estat sobirà.
2. Els pilars ideològics: La filosofia de l'«Exit»
El Network State neix d'una profunda violència ideològica contra la democràcia representativa i l'Estat-nació tradicional, als quals considera estructures obsoletes [104, 122–123]:
- El model de l'«Exit» davant el «Voice»: Srinivasan transposa conceptes del programari open source a la política. Argumenta que el vot o la protesta democràtica (Voice) són només "parches" inútils. La solució és l'Exit (el fork o bifurcació del codi): fer secessió, abandonar el país i crear un nou estat des de zero (from scratch).
- L'Estat com un sistema operatiu obsolet: Srinivasan compara els Estats Units amb un "Microsoft de les nacions", el codi font del qual té 230 anys, està escrit en un llenguatge obscur i falla contínuament.
- El «Patchwork» de Curtis Yarvin: Aquesta idea connecta directament amb les teories del filòsof néoreaccionari Curtis Yarvin (Mencius Moldbug) i el seu concepte de Patchwork: la fragmentació del món en milers de mini-països privats o sovcorps governats per un CEO-Monarca sense sotmetre's al control democràtic dels residents [106–107, 132].
- Soberania com a servei (Sovereignty-as-a-service): La ciutadania deixa de ser un dret inalienable i es converteix en un model de subscripció comercial. Els ciutadans passen a ser usuaris, clients o accionistes que paguen una quota per rebre serveis privatitzats (seguretat, educació, sanitat) de l'empresa que gestiona la ciutat.
3. Exemples reals d'experiments en curs
Tot i semblar una utopia de ciència-ficció, el moviment compta amb el finançament de grans fortunes de Silicon Valley (Peter Thiel, Marc Andreessen, Sam Altman, Balaji Srinivasan) i s'està Intentant materialitzar en diferents punts del planeta [119–120, 133, 158]:
- Próspera (Illa de Roatán, Hondures): Una ciutat privada establerta en una ZEDE (Zona d'Ocupació i Desenvolupament Econòmic) amb el seu propi sistema judicial, fiscalitat zero i laboratoris de biotecnologia (com Vitalia, on s'experimenten teràpies genètriques sense regulació sanitària) [158–161].
- Praxis: Una start-up finançada per Peter Thiel i Sam Altman per construir una ciutat privada d'estètica neomedieval i ideals "national-accélérationnistes".
- California Forever: Un projecte d'adquisició massiva de terrenys agraris al nord de Califòrnia per part de multimilionaris de la tech per construir una ciutat tancada (gated community).
- Starbase (Texas): La ciutat-empresa creada per Elon Musk al voltant de les instal·lacions de SpaceX, on resideixen centenars de treballadors sota el control de la seva companyia.
- Seasteading: Projectes per crear ciutats o plataformes privatitzades en aigües internacionals fora de la jurisdicció de cap país.
4. La crítica dels autors (Apocalypse Nerds)
Nastasia Hadjadji i Olivier Tesquet denuncien que el Network State no és cap avanç cap a la llibertat, sinó un retorn al feudalisme en versió hiper-tecnològica:
- L'«Anarquisme per a rics, apartheid per a la resta»: Aquestes ciutats privades depenen de la mà d'obra migrant subcontractada (com passa a Dubaï), la qual treballa sense drets de ciutadania ni accés als mateixos serveis.
- El desmantellament del bé comú: Un Network State no preveu com finançar xarxes elèctriques, escoles públiques, clavegueram o serveis d'emergència per a la població general. Només prioritza l'evasió fiscal i la protecció del capital privat.
- Extractivisme neocolonial: Aquestes iniciatives solen buscar països en desenvolupament amb institucions febles (Hondures, Nigèria) per imposar enclaves privatitzats que actuen com una nova forma de colonització (white saviorism) [158, 164–165].
