Empires of AI: The Rise and Fall of a New Global Order
L'article «Empires of AI: The Rise and Fall of a New Global Order» (pàgines 62–78 de la revista Foreign Affairs), escrit per l'historiador Niall Ferguson, la investigadora Lisa Klaassen i l'antic CEO de Google Eric Schmidt, argumenta que la intel·ligència artificial no és una mera tecnologia comercial, sinó una tecnologia inherentment imperial que està dividint el món entre dos grans imperis tecnològics: els Estats Units i la Xina.
1. La naturalesa imperial de la IA i el retorn de l'escassetat
- L'arc imperial a velocitat de màquina: A diferència de les hegemonies del passat, el domini de les noves potències no s'estén només sobre territoris o rutes comercials, sinó sobre el coneixement mateix, desenvolupant-se a «velocitat de màquina» (machine speed).
- El fi de l'abundància del programari: Des dels anys 70, el programari es podia replicar a cost pràcticament zero. Les lleis d'escala (scaling laws) de la IA han trencat aquesta treva, imposant un retorn a l'escassetat de recursos físics fins: capacitat de computació, energia elèctrica, minerals crítics, semiconductors d'última generació i grans volums de capital.
- Estructura Centre-Perifèria: El control dels models de frontera es troba concentrat en un grapat d'empreses de les metròpolis (EUA i Xina). La perifèria (països com la República Democràtica del Congo, Indonèsia, Kenya o les Filipines) proveeix els minerals i la mà d'obra precària (ghost laborers que etiqueten dades per pocs dòlars l'hora), per després importar la tecnologia processada amb un sobrecost.
- Punts d'estrangulament (Chokepoints): De la mateixa manera que l'Imperi Britànic dominava les rutes marítimes, el canal de Suez o el cable tegràfic, el domini actual s'articula entorn del control de punts crítics (xips, centres de dades i xarxes de finançament) que les metròpolis poden obrir o tancar segons la seva voluntat.
2. Dos models imperials enfrontats: EUA (Pax Silica) vs. Xina
- El model nord-americà (Pax Silica): Sorgit del capital privat, l'absència de regulació estatal inicial i controls d'exportació. Ofereix un ecosistema de models tancats (closed-weight), d'alt cost i accés restringit, que es combinen amb la cobertura militar nord-americana i la promesa de protegir les democràcies de les dependències de Pequín.
- El model xinès: Dirigit directament per l'Estat (mitjançant el pla del Consell d'Estat des de 2017 i la iniciativa Belt & Road). Desplega models oberts (open-weight) més econòmics (com DeepSeek o Moonshot AI) als països del Sud Global per fixar estàndards xinesos i crear dependències estructurals.
- Els laboratoris com les noves Companyies de les Índies Orientals: Empreses de frontera com OpenAI o Anthropic actuen com a "corporacions-estat", negociant directament amb governs sobirans accés als seus models a canvi de terrenys, energia elèctrica, finançament i exempcions regulatòries (com els acords dels EUA amb l'Aràbia Saudita i els EAU el 2025).
3. Avantatges comparatius i colls d'ampolla
- EUA: Mantenen un avantatge d'uns sis mesos en la IA cognitiva (chatbots i eines de programari) i disposen dels millors xips i laboratoris, però pateixen una xarxa elèctrica envellida i manca de minerals.
- Xina: Lidera la IA encarnada (embodied AI) (robòtica i automatització industrial), compta amb abundància d'energia elèctrica i el monopoli de terres rares, però no pot fabricar semiconductors de darrera generació.
4. El pes del deute i el «Trilema Imperial»
- La cursa més cara de la història: El 2026, la inversió en capital (Capex) de les tecnològiques dels EUA supera els 600.000 milions de dòlars, mentre que la Xina planeja gastar 295.000 milions en cinc anys mitjançant deute públic.
- El límit de Ferguson: El 2024, els EUA van creuar el punt crític en pagar més en interessos del deute (881.000 milions de dòlars) que en despesa en defensa (874.000 milions). A la Xina, l'acumulació de deute no comptabilitzat dels governs locals amenaça la seva estabilitat.
- El Trilema Imperial: L'article estableix que un imperi pot realitzar només dos de tres objectius alhora: defensar els seus dominis exteriors, mantenir la primacia tecnològica o oferir un estat del benestar generós per a la seva població.
5. Riscos de desestabilització i el punt crític de Taiwan
- Oposició i revolta interna: Als EUA augmenta el rebuig social contra els costos ambientals i energètics dels centres de dades (en estats com Utah o Texas) i la por a l'automatització laboral. A la Xina, la flexibilitat dels models oberts podria acabar amenaçant el control de la informació del mateix Partit Comunista.
- El punt d'estrangulament de TSMC: El fabricant de semiconductors TSMC a Taiwan, situat a només 90 milles de la costa xinesa, és el node central irremplaçable de tota la xarxa d'IA. Una acció militar xinesa sobre Taiwan o un error de càlcul diplomàtic desencadenaria un xoc d'abast global.
6. La proposta d'una «Détente d'IA»
Per evitar un conflicte destructiu o un col·lapse econòmic, els autors proposen pactar un acord de coexistència pacífica o détente similar als tractats de control d'armes nuclears de la Guerra Freda (NPT, SALT, Convenció sobre Armes Biològiques). Aquest marc hauria d'establir línies vermelles clares, com ara la interdicció de llançar models amb capacitats d'atac cibernètic o disseny d'armes biològiques, així com llindars per a la difusió de models oberts.
