The Shadow Factory: The Ultra-Secret NSA from 9/11 to the Eavesdropping on America
"The Shadow Factory: The Ultra-Secret NSA from 9/11 to the Eavesdropping on America" (2008), escrit pel periodista d'investigació James Bamford, ofereix un retrat de l'Agència de Seguretat Nacional (NSA) dels Estats Units abans i després dels atemptats de l'11 de setembre de 2001. El llibre analitza les pífies d'intel·ligència prèvies a l'11-S, la transformació de l'agència d'un organisme passiu a un de "caçador", la creació del programa de vigilància massiva sense ordre judicial i la seva aliança amb les grans corporacions de telecomunicacions.
ATTACK (Atac)
- El centre d'operacions a Sanaa: Abans de l'11-S, la NSA interceptava de manera continuada les trucades d'un pis d'operacions d'Al-Qaida a Sanaa (Iemen) utilitzat per Osama bin Laden. Tanmateix, a causa de la burocràcia i les disputes internament amb la CIA, la NSA va enviar informes amb noms incomplets o sense analitzar la informació disponible.
- La paràlisi de la NSA prèvia a l'11-S: Preocupat per les investigacions del Congrés sobre el programa Echelon i el respecte a la privacitat dels ciutadans nord-americans, el director de la NSA, el general Michael Hayden, va imposar una política restrictiva que evitava rastrejar trucades internacionals que toquessin el territori dels EUA. Com a conseqüència, els futurs secuestradors Khalid al-Mihdhar i Nawaf al-Hazmi van residir a San Diego sense que la NSA en reportés la localització exacta a l'FBI.
- El col·lapse tecnològic i la tria de programes: El gener de 2000, l'infraestructura informàtica central de Fort Meade va patir una apagada total de 72 hores. Paral·lelament, Hayden va rebutjar el projecte Thinthread —dissenyat per xifrar les dades de ciutadans nord-americans i rastrejar només metadades de forma legal— i va optar pel costós projecte Trailblazer.
- Els atemptats de l'11-S: L'11 de setembre de 2001, els terroristes van aconseguir evadir tots els controls de seguretat dels aeroports i van estrellar els avions contra el World Trade Center i el Pentàgon.
TARGETS (Objectius)
- De recol·lectors a "caçadors": Després de l'atac, el general Hayden va canviar de filosofia: la NSA va passar de ser un recol·lector passiu de senyals a un agent de "caça" directa.
- El projecte TIA (Total Information Awareness): L'almirall retirat John Poindexter va presentar a DARPA el projecte TIA, un marc de mineria de dades per integrar bases de dades públiques, privades, financeres i de viatges de tots els ciutadans. Tot i que el Congrés en va cancel·lar el finançament públic el 2003 per la polèmica sobre la privacitat, el projecte es va traslladar en secret a la NSA.
- El programa de vigilància sense ordre judicial: Rebutjant els tràmits del tribunal FISA (Foreign Intelligence Surveillance Court), el govern de George W. Bush i la direcció de la NSA van autoritzar un programa secret per interceptar trucades i correus electrònics de ciutadans nord-americans sense necessitat de demostrar causa probable davant un jutje.
- Assassinats dirigits i la guerra d'Irak: La NSA va començar a utilitzar la geolocalització de telèfons satel·litals (com Inmarsat o Thuraya) per executar assassinats dirigits amb drons (com el de Qaed Salim Sinan al-Harethi el 2002 al Iemen).
COOPERATION (Cooperació)
- La transició a la fibra òptica: Amb el pas del tràfic de telecomunicacions dels satèl·lits als cables de fibra òptica submarins i terrestres, el sistema Echelon tradicional va quedar obsolet, forçant la NSA a connectar-se directament als cables.
- L'aliança amb les telecomunicadores: La NSA va demanar la cooperació secreta dels gegants nord-americans de les telecomunicacions. Mentre que Qwest (sota la direcció de Joe Nacchio) es va negar a cedir les dades dels seus clients sense una ordre judicial, empreses com AT&T i Verizon van accedir a col·laborar.
- La sala secreta 641A d'AT&T: A l'edifici d'AT&T al carrer Folsom de San Francisco, la NSA va instal·lar la sala secreta 641A, on utilitzava "splitters" òptics per clonar tot el tràfic d'Internet i redirigir-lo a servidors de l'empresa Narus (NarusInsight) per analitzar el contingut i les metadades en temps real.
- El complex industrial de la vigilància: La NSA va subcontractar massivament la seva activitat a empreses privades (com Booz Allen Hamilton, SAIC o Essex Corporation), generant un mercat milionari on ex-alts càrrecs de l'agència passaven directament al sector privat.
- Cooperació internacional: L'agència va continuar treballant amb la xarxa Five Eyes (EUA, Regne Unit, Canadà, Austràlia i Nova Zelanda) i va finançar la construcció d'un centre d'escoltes massiu a Mèxic per accedir a les dades de la regió.
DISCOVERY (Descobriment)
- La revolta al Departament de Justícia: El març de 2004, l'actuant fiscal general James Comey i el jurista Jack Goldsmith es van adonar de la il·legalitat d'alguns components de mineria de dades del programa i es van negar a signar-ne la reautorització. Després d'un dramàtic enfrontament a l'hospital on estava ingressat el fiscal general John Ashcroft, la Casa Blanca va haver de modificar aspectes del programa.
- La filtració al New York Times: El desembre de 2005, els periodistes James Risen i Eric Lichtblau van revelar l'existència del programa secret de vigilància sense ordre judicial a la portada del New York Times.
- La declaració d'il·legalitat: L'agost de 2006, la jutgessa federal Anna Diggs Taylor va donar la raó a l'ACLU i va declarar que el programa de la NSA era un delicte constitucional que violava la Quarta Esmena i la llei FISA.
- Immunitat a les corporacions: Per protegir les empreses de telecomunicacions de les desenes de demandes presentades pels ciutadans, el Congrés dels EUA va aprovar la FISA Amendments Act del 2008, concedint immunitat retroactiva a les companyies que van col·laborar amb la NSA.
FUTURE (Futur)
- Exabytes i supercomputació: Enfrontada a una "onada" de petabytes i exabytes de dades, la NSA va encarregar la construcció de supercomputadors massius de velocitat petaflop, com el Black Widow de la companyia Cray.
- Expansió de centres d'escolta i dades: L'agència va ampliar les seves grans instal·lacions regionals a Geòrgia, Texas, Hawaii i Denver, i va construir nous centres de dades massius a San Antonio.
- Intel·ligència artificial i processament del llenguatge: La NSA va finançar projectes com Aquaint (un sistema d'IA per respondre preguntes complexes creuant bilions de dades) i desenvolupaments de reconeixement de veu per a diferents dialectes de l'àrab.
- La base de dades TIDE: Totes les dades recollides acaben alimentant la base de dades TIDE (Terrorist Identities Datamart Environment), una llista unificada que ha passat de tenir pocs noms a incloure centenars de milers de persones.
- IARPA i la ciberguerra: Bamford conclou alertant sobre la pèrdua de control i transparència d'unes eines de vigilància total que podrien permetre imposar una tirania absoluta sobre la societat si cauen en mans inadequades.
PS. El documental.
