La revancha de los poderosos: Cómo los autócratas están reinventando la política en el siglo XXI
L'obra de Moisés Naím, "La revancha de los poderosos: Cómo los autócratas están reinventando la política en el siglo XXI" (2022), és una anàlisi exhaustiva de com els líders autoritaris contemporanis estan utilitzant les llibertats democràtiques per, paradoxalment, destruir la democràcia des de dins. La tesi central del llibre és que el poder, que anteriorment s'havia fragmentat i debilitat (com l'autor va explicar en el seu llibre anterior El fin del poder), ha trobat noves maneres de concentrar-se mitjançant una fórmula que Naím anomena les "tres pes": populisme, polarització i posveritat.
A continuació es detalla el contingut del llibre estructurat segons les seves parts principals:
Introducció: El nou enemic de la llibertat
Naím argumenta que les democràcies ja no són destruïdes per exèrcits externs, sinó corroïdes des de l'interior. Els autòcrates 3P arriben al poder mitjançant eleccions raonablement lliures i després es dediquen a desmantellar els contrapesos institucionals (tribunals, premsa, parlament) d'una manera sigil·losa.
Part I: L'era del populisme, la polarització i la posveritat
- L'atac contra els pesos i contrapesos (Capítol 1): Els autòcrates utilitzen la "seudoley" (seudolegalitat): una imitació del dret que buida les lleis de contingut per protegir el líder. Exemples inclouen l'elusió de la limitació de mandats (com Putin o Morales), el gerrymandering tecnològic als EUA i la captura del sistema judicial a Polònia, Hongria o Turquia.
- La política dels fans (Capítol 2): El lideratge ha passat del carisma tradicional al model del món de l'espectacle. Els seguidors no actuen com a ciutadans, sinó com a "fans" o "hinchas" que s'identifiquen visceralment amb el líder i consideren els rivals com a enemics mortals. Silvio Berlusconi, Hugo Chávez i Donald Trump són els pioners d'aquesta "desintermediació" política.
- Les eines del poder (Capítol 3): Els autòcrates utilitzen el diners (capitalisme d'amics o cleptocràcia), el trencament de normes de decoro per semblar herois contra l'elit, la vengança simbòlica contra grups odiats i la identitat tribal per mobilitzar les masses.
- La cerca de culpables (Capítol 4): El suport a l'autoritarisme neix de la "disonància cognitiva d'estatus": la frustració de la classe mitjana que veu frustrades les seves esperances de progrés. Això activa una predisposició autoritària latent davant la percepció d'una amenaça a l'ordre moral o social.
Part II: Un món segur per a l'autocràcia
- Poder empresarial i concentració (Capítol 5): S'analitza com unes poques empreses (especialment les Big Tech com Amazon o Facebook) han concentrat un poder immens que influeix fins i tot en la macroeconomia i en el procés democràtic. Naím destaca la necessitat d'una nova doctrina antimonopoli per a l'era digital, exemplificada per la visió de Lina Khan.
- L'autopista de l'antipolítica (Capítol 6): L'antipolítica (el rebuig a tota la classe dirigent sota el lema "que se vayan todos") és el precursor del populisme. Neix de l'esclerosi institucional, on els governs es tornen incapaços de resoldre problemes senzills a causa de la captura per part de grups d'interès.
- La posveritat (Capítol 7): No es tracta només de mentir, sinó d'inundar l'espai informatiu de soroll i confusió per destruir la distinció entre fet i ficció. Naím rastreja l'evolució des de les "mesures actives" soviètiques fins a l'ús de bots, xarxes fosques com WhatsApp i la burla sistemàtica com a arma política (com en el cas del Brexit).
- Estats mafiosos (Capítol 8): L'autocràcia extrema deriva en l'Estat mafiós, on el govern es fusiona amb organitzacions criminals per extreure riquesa i projectar poder internacional. Rússia n'és l'exemple paradigmàtic, però el model s'estén a llocs com Veneçuela o Hongria.
- Globalització de l'autocràcia (Capítol 9): Els autòcrates s'ajuden mútuament creant una xarxa internacional ("Autócratas sin fronteras") per compartir mètodes de repressió, legitimar-se en cumbres i utilitzar ONG fictícies (ONGOG) per sabotejar fòrums internacionals. També practiquen la "repressió transnacional" perseguint dissidents fora de les seves fronteres.
- El poder i la pandèmia (Capítol 10): La COVID-19 va actuar com un accelerador: molts autòcrates van aprofitar l'emergència per suspendre eleccions, augmentar la vigilància tecnològica i silenciar periodistes sota l'excusa de la salut pública. No obstant això, també va revelar la incompetència d'alguns líders populistes que van menysprear la ciència.
Conclusió i full de ruta per a la resistència
El llibre tanca identificant cinc batalles crucials per salvar la democràcia:
- Combatre la Gran Mentida mitjançant la higiene digital i un periodisme que abandoni la falsa neutralitat davant els atacs democràtics.
- Luitar contra els governs criminals seguint el rastre dels seus diners i paraisos fiscals.
- Protegir-se de la subversió exterior de les autocràcies.
- Acabar amb els càrtels polítics que impedeixen la competència neta.
- Oferir relats democràtics alternatius que siguin més inspiradors que el discurs d'odi de les tres pes.
Finalment, l'autor proposa innovacions institucionals com el vot per ordre de preferència o les assemblees ciutadanes per reduir la polarització i donar veu a la raó.
