The Right Price: A Value-Based Prescription for Drug Costs
El llibre "The Right Price: A Value-Based Prescription for Drug Costs" (2021), escrit per Peter J. Neumann, Joshua T. Cohen i Daniel A. Ollendorf, ofereix una anàlisi profunda sobre la crisi dels preus dels medicaments als Estats Units i proposa l'avaluació del valor com la solució per equilibrar la innovació amb l'assequibilitat.
A continuació, es presenta un resum detallat estructurat segons els temes clau de l'obra:
1. El problema: Un mercat amb fallades sistèmiques
Els autors argumenten que el mercat farmacèutic no funciona com un mercat competitiu normal (com el de la pasta de dents) a causa de diverses imperfeccions:
- Asimetria d'informació: Els pacients no tenen els coneixements per triar el millor tractament i depenen dels metges, els incentius dels quals no sempre estan alineats amb els del pacient.
- Monopolis patentats: El govern atorga monopolis temporals per incentivar la inversió de risc en R+D, cosa que permet preus extremadament alts durant el període d'exclusivitat.
- Aïllament del preu: L'existència d'assegurances fa que els consumidors no siguin sensibles al preu real del producte en el punt de compra.
- Escalada de costos: La despesa en medicaments receptats als EUA va arribar als 500.000 milions de dòlars anuals, impulsada per medicaments d'especialitat i nous tractaments contra el càncer que sovint superen els 100.000 dòlars per any de tractament.
2. Solucions proposades i les seves limitacions
El llibre revisa les solucions habituals que dominen el debat polític, però adverteix que són insuficients si no van guiades per avaluacions de valor:
- Gestors de Beneficis Farmacèutics (PBM): Tot i que negocien descomptes, el sistema de rebaixes (rebates) és opac i pot incentivar preus de llista més alts.
- Importació i preus de referència: Importar preus de països com el Canadà o basar-se en índexs internacionals significa "externalitzar" la presa de decisions i adoptar les preferències de valor de societats estrangeres.
- Negociació directa de Medicare: Podria ser eficaç, però requereix que el govern estigui disposat a excloure medicaments del formulari si el preu no és acceptable, una decisió políticament difícil.
3. La mesura del valor: QALYs i Llindars
L'eina central que defensen els autors és l'anàlisi de cost-efectivitat:
- L'any de vida ajustat per qualitat (QALY): Aquest mètode permet combinar la quantitat de vida (longevitat) i la qualitat de vida en una sola mètrica. Tot i les crítiques que pot ser discriminatori contra persones amb discapacitat, els autors sostenen que és la millor eina disponible per comparar tractaments heterogenis.
- El llindar de valor: Per determinar si un preu és "just", s'ha de comparar amb el que la societat està disposada a pagar per un QALY. Als EUA, s'utilitzen habitualment rangs d'entre 100.000 i 150.000 dòlars per QALY.
4. Protagonistes de l'avaluació: NICE i ICER
El llibre analitza les institucions que apliquen aquests mètodes:
- NICE (Regne Unit): Reconegut com el líder mundial en HTA (avaluació de tecnologies sanitàries), utilitza llindars més baixos (£20k-£30k) i ha aconseguit influir en els preus mitjançant un procés rigorós i transparent.
- ICER (EUA): Una organització privada sense ànim de lucre que ha omplert el buit deixat pel govern nord-americà. ICER s'ha convertit en una peça clau, forçant empreses com les que fabriquen inhibidors de PCSK9 a reduir els seus preus per alinear-se amb el seu valor real.
5. Reptes especials: Malalties rares i teràpies gèniques
Els autors dediquen espai a casos complexos que desafien el sistema convencional:
- Medicaments orfes: Tracten poblacions petites amb preus exorbitants. El llibre discuteix si aquests medicaments mereixen llindars més alts basats en la "regla del rescat" o la gravetat de la malaltia.
- Teràpies gèniques (com Luxturna o Zolgensma): Ofereixen cures potencials d'una sola vegada amb preus de milions de dòlars. Els autors proposen models de pagament per resultats o subscripcions (model "Netflix") per gestionar la incertesa sobre la durada dels seus beneficis.
6. Millores en la mesura i perspectives de futur
El llibre conclou amb recomanacions per fer les avaluacions més precises:
- Perspectiva social: Cal incloure costos i beneficis fora del sistema sanitari, com la càrrega dels cuidadors o la productivitat laboral, especialment en malalties com l'Alzheimer.
- Preus dinàmics: Les avaluacions haurien de reconèixer que els costos dels medicaments són sovint "front-loaded" (més alts al principi) i que baixen dràsticament quan el medicament passa a ser genèric.
- Transparència: Els autors advoquen per models de codi obert per augmentar la legitimitat científica de les avaluacions.
L'objectiu final, segons Neumann i els seus col·legues, no és simplement abaixar els preus, sinó trobar el "preu correcte". Un preu massa alt desvia recursos d'altres necessitats socials, mentre que un preu massa baix pot frenar la innovació que salvarà vides en el futur.
