La cara fosca de la ciència

The Icepick Surgeon: Murder, Fraud, Sabotage, Piracy, and Other Dastardly Deeds in the Name of Science 

El llibre, titulat "The Icepick Surgeon: Murder, Fraud, Sabotage, Piracy, and Other Dastardly Deeds in the Name of Science" de Sam Kean, publicat el 2021, explora les motivacions i les conseqüències dels crims i les males accions comeses en nom de la ciència al llarg de la història [Title Page, 1, 9]. L'autor subratlla que, tot i que la ciència sol ser una força per al bé, també és una activitat humana, plena de persones ben intencionades però fal·libles, la qual cosa pot portar a transgressions ètiques. El llibre argumenta que la ciència poc ètica sol ser intrínsecament ciència de baixa qualitat, ja que la integritat del procés científic depèn de la confiança i la verificació comunitària, que es veuen compromeses quan s'ignoren les preocupacions humanes o es trepitgen els drets humans.

El llibre està estructurat en un pròleg, una introducció, dotze capítols dedicats a diferents transgressions i un apèndix sobre el futur del crim.

Contingut Detallat del Llibre:

• Pròleg: Cleopatra’s Legacy (El llegat de Cleopatra) El pròleg comença amb la llegenda del que es considera el primer experiment científic poc ètic, dissenyat per Cleopatra. Segons el Talmud, Cleopatra hauria ordenat disseccions de donzelles embarassades sentenciades a mort per determinar el sexe dels fetus en etapes primerenques de gestació. Tot i que la veracitat històrica d'aquests relats és dubtosa i els resultats reportats no s'alineen amb el coneixement mèdic actual, l'episodi serveix per il·lustrar la lògica freda i deshumanitzada dels científics que cometen atrocitats: si les víctimes moririen igualment, per què no fer-les servir per a un "propòsit útil"?.

• Introducció La introducció estableix el propòsit del llibre: explorar què porta els homes i les dones a creuar la línia i cometre crims en nom de la ciència, a través d'una "visita completa de les arts criminals". Aquests relats abasten des del segle XVII fins a l'actualitat i s'estenen per tot el món. Es destaca que la moralitat sol erosionar-se lentament, pas a pas. El llibre busca, mitjançant l'anàlisi d'aquests fets, ajudar a identificar i prevenir raonaments dubtosos en la investigació moderna. S'exploren les motivacions psicològiques, com ara la visió de túnel (immersió en la recerca que fa ignorar l'ètica) i una "impulsió faustiana de coneixement" que porta a trencar tabús socials per obtenir dades. També es fa èmfasi en com la ciència èticament qüestionable sovint resulta ser científicament qüestionable, i com els actes que danyen els drets humans finalment perjudiquen la ciència mateixa. L'autor també assenyala que les conseqüències d'aquests actes poden perdurar durant segles, com la interconnexió de la ciència amb l'esclavitud o l'ús de dades de metges nazis.

• 1. Pirateria: El biòleg bucaner (William Dampier) Aquest capítol narra la vida de William Dampier, un explorador i científic britànic del segle XVII, més conegut com a pirata. Dampier, malgrat ser jutjat i inhabilitat per comandar vaixells de la Marina Reial a causa del seu comportament cruel, era un navegant i naturalista brillant. La seva obsessió per la biologia el va portar a la pirateria per poder visitar terres llunyanes i estudiar la natura. Les seves descripcions meteorològiques de huracans van ser pioneres. Va publicar un exitós llibre de viatges, "A New Voyage Round the World" (1697), que va llançar el gènere de la literatura de viatges i va influir Charles Darwin. També va introduir moltes paraules noves a l'anglès. El capítol també explora la "biopirateria", com el robatori de llavors de quina (per combatre la malària) i cautxú d'Amèrica del Sud per part d'europeus per establir plantacions a Àsia.

• 2. Esclavitud: La corrupció del caçamosques (Henry Smeathman) Aquest capítol se centra en Henry Smeathman, un naturalista anglès del segle XVIII que va viatjar a Sierra Leone. Tot i la seva ferma oposició a l'esclavitud, Smeathman es va anar corrompent gradualment per l'economia esclavista de la regió. Per finançar la seva recerca i la seva ambició de convertir-se en un científic respectat, va acabar comerciant amb esclaus i venent-los a plantacions a les Amèriques. El llibre descriu la seva important tasca en l'estudi de les termites a l'Àfrica, que li va valer el sobrenom de "Monsieur Termite". També es revela com figures de la ciència de l'època, com Carl Linnaeus i Hans Sloane (fundador del Museu Britànic), es van beneficiar de l'estructura i l'economia de l'esclavitud per construir les seves col·leccions. Malgrat la seva caiguda moral, Smeathman va tornar a Anglaterra, va donar conferències contra l'esclavitud i va intentar crear una colònia agrícola per a negres lliures a Sierra Leone, tot i que va morir abans de veure-ho realitzat.

• 3. Profanació de tombes: Jekyll & Hyde, Hunter & Knox Aquest capítol detalla els assassinats de Burke i Hare a principis del segle XIX a Edimburg, Escòcia. Van assassinar disset persones per vendre els seus cossos a l'anatomista Robert Knox per a dissecció. La legislació britànica de l'època prohibia les disseccions de cossos que no fossin de criminals executats, creant una gran demanda il·lícita. John Hunter, un anatomista i cirurgià destacat del segle XVIII, és presentat com un pioner que sovint treballava amb lladres de tombes, i la seva casa amb doble entrada va servir d'inspiració per a "Dr. Jekyll i Mr. Hyde". La història de Charles Byrne, el "gegant irlandès", el cos del qual va ser robat per Hunter contra els seus desitjos, exemplifica l'obsessió dels anatomistes per l'adquisició de cossos. Knox, tot i les sospites dels seus assistents, va fer els ulls grossos davant l'origen dels cossos per no interrompre la seva recerca.

• 4. Assassinat: El professor i el conserge (John White Webster) Aquest capítol narra l'assassinat del Dr. George Parkman per part del professor de química de Harvard, John White Webster, el 1849. La recerca dels cossos per a dissecció va ser un problema a Amèrica, provocant "aldarulls anatòmics" on la gent es revoltava contra el robatori de cossos, especialment els de la classe pobra. Les "lleis d'anatomia" que permetien l'ús de cossos no reclamats de pobres eren èticament qüestionables i científicament dubtoses, ja que l'anatomia dels pobres podia estar alterada per l'estrès crònic, afectant la precisió de la investigació. Es destaca que la dependència de cossos no reclamats va portar a errors de diagnòstic, com en el cas de la síndrome de mort sobtada del lactant (SIDS). La història se centra en com el conserge, Ephraim Littlefield, va descobrir les restes de Parkman a la latrina i forn del laboratori de Webster, portant a un sensacional judici i la condemna de Webster.

• 5. Crueltat Animal: La Guerra dels Corrents (Thomas Edison) Aquest capítol examina el costat fosc de Thomas Edison durant la "Guerra dels Corrents" amb George Westinghouse. Edison va intentar desacreditar el corrent altern (AC) de Westinghouse, considerant-lo més perillós que el seu corrent continu (DC), ja que la seva reputació i el seu imperi elèctric estaven en joc. Per a això, va finançar a l'electricista Harold Brown perquè realitzés experiments públics i cruels d'electrocució d'animals (gossos, vedells, cavalls) amb corrent altern per demostrar la seva letalitat. Edison també va influir en la decisió de l'estat de Nova York d'adoptar la cadira elèctrica per a les execucions, suggerint l'ús de corrent altern per associar-lo amb la mort. El primer ús de la cadira elèctrica amb William Kemmler va ser un desastre brutal, que va deixar Kemmler cremat i torturat abans de morir. El capítol conclou amb el lamentable llegat d'Edison en aquest aspecte, malgrat les seves grans innovacions.

• 6. Sabotatge: Les Guerres dels Ossos (Cope i Marsh) Aquest capítol detalla la ferotge rivalitat entre els paleontòlegs nord-americans Edward Drinker Cope i Othniel Charles Marsh al segle XIX, coneguda com les "Guerres dels Ossos". Tots dos eren personatges ambiciosos i poc ètics, que van recórrer al sabotatge, la difamació pública, el robatori de fòssils, la destrucció de jaciments i la publicació precipitada de "descobriments" defectuosos per superar-se mútuament. Un exemple cèlebre va ser l'error de Cope en muntar el crani d'un plesiosaure a la cua, que Marsh es va encarregar de fer públic. Malgrat la seva enemistat, la seva competència va portar a un auge sense precedents en el descobriment de dinosaures i fòssils a l'Oest americà, avançant enormement el camp de la paleontologia i influint en Charles Darwin. Marsh, en un contrast interessant, va defensar els drets dels indis americans.

• 7. Trencament de jurament: Èticament impossible (Metges Nazis, Tuskegee, Guatemala) Aquest capítol exposa tres casos horribles d'experimentació humana.

  • Metges Nazis: Es detallen els experiments bàrbars realitzats per metges nazis en presoners durant la Segona Guerra Mundial, incloent estudis sobre hipotèrmia, ingesta d'aigua de mar i esterilització forçada. Aquests metges van reinterpretar el Jurament Hipocràtic per justificar les seves accions com a "curació" de la societat. El capítol planteja el dilema ètic d'utilitzar dades d'investigacions tan contaminades, especialment quan són les úniques disponibles, com en el cas de la hipotèrmia. El Codi de Nuremberg va sorgir com a resposta a aquestes atrocitats, establint pautes ètiques per a la recerca en humans.
  • Estudi de sífilis de Tuskegee: Es documenta l'estudi del Servei de Salut Pública dels EUA (PHS) a Tuskegee, Alabama, on es va deixar que centenars d'homes negres amb sífilis no rebessin tractament durant dècades per observar el curs natural de la malaltia. Els metges del PHS van mentir als participants i van ignorar l'aparició de la penicil·lina com a cura efectiva. La infermera Eunice Rivers va actuar com a enllaç clau, però també va ser còmplice en descoratjar el tractament dels homes. L'estudi va ser científicament defectuós i èticament indefensable.
  • Experiments amb ETS a Guatemala: El metge del PHS John Cutler va dirigir experiments a Guatemala als anys 40, infectant deliberadament presoners, soldats i pacients psiquiàtrics amb sífilis i altres malalties de transmissió sexual, sense el seu consentiment informat. Es van utilitzar mètodes com la prostitució amb prostitutes infectades i la inoculació directa dels gèrmens. Aquesta investigació, mantinguda en secret durant dècades, no va produir coneixement útil i va ser exposada el 2005.

• 8. Ambició: Cirurgia de l'ànima (Egas Moniz i Walter Freeman - Lobotomia) Aquest capítol narra el desenvolupament de la lobotomia, una controvertida cirurgia cerebral. La idea va sorgir a Egas Moniz, un neuròleg portuguès amb una gran ambició per assolir la fama en medicina, després d'escoltar parlar de ximpanzés als quals se'ls havien extirpat els lòbuls frontals i havien deixat de tenir "atacs de ràbia". Moniz va realitzar les primeres "leucotomies" en humans el 1935, utilitzant injeccions d'alcohol o un fil de tall per seccionar connexions cerebrals, amb una preocupant manca de seguiment i avaluació rigorosa. El neuròleg nord-americà Walter Freeman es va convertir en el gran promotor de la lobotomia, anomenant-se a si mateix el "Henry Ford de la psicosurgery". Freeman va desenvolupar la tècnica de la lobotomia transorbital, una versió més ràpida i menys invasiva, utilitzant un punxó de gel (semblant a un punxó de cuina) que s'inseria a través de les conques dels ulls. Va viatjar pels EUA realitzant milers de lobotomies, sovint amb un estil teatral i arrogant, i amb conseqüències devastadores per als pacients, tot i que ell va argumentar que els "curats" almenys podien fer una vida "normal". Les crítiques van ser dures, especialment per l'ús de la cirurgia en casos menys greus i la pèrdua de personalitat dels pacients. La lobotomia va caure en desús amb l'aparició de la clorpromazina i altres fàrmacs antipsicòtics als anys 50, que van permetre un tractament més humà i efectiu de les malalties mentals.

• 9. Espionatge: L'acte de varietat (Harry Gold i Klaus Fuchs) Aquest capítol se submergeix en el món de l'espionatge científic durant la Guerra Freda, centrant-se en Harry Gold, un químic nord-americà, i Klaus Fuchs, un físic britànic nascut a Alemanya. Gold, motivat per la seva pobresa i idealisme comunista, va començar robant secrets comercials industrials i després es va convertir en espia atòmic, passant informació del Projecte Manhattan als soviètics. Fuchs, un comunista convençut, va ser una font inestimable per a la Unió Soviètica, proporcionant dissenys detallats de la bomba atòmica. La relació entre Gold i Fuchs va ser una barreja de professionalitat i una estranya "amistat" fictícia per a Gold. També s'esmenta el cas de David Greenglass i els Rosenberg, implicats en la mateixa xarxa d'espionatge. S'inclou la història de Trofim Lysenko, un biòleg soviètic que, amb el suport de Stalin, va suprimir la genètica en la Unió Soviètica, causant danys massius a la ciència i a les persones. La història culmina amb la caiguda de Fuchs i Gold, les seves confessions i les dramàtiques conseqüències per a ells i per als Rosenberg.

• 10. Tortura: La balena blanca (Henry Murray i Theodore Kaczynski - Unabomber) Aquest capítol revela els experiments psicològics abusius realitzats per Henry Murray, un psicòleg de Harvard amb vincles amb la CIA, sobre "homes universitaris dotats", inclòs Theodore Kaczynski, el futur Unabomber. En el context de la Guerra Freda i la por al "rentat de cervell" comunista, la CIA va iniciar el programa MK-ULTRA per desenvolupar tècniques de control mental i interrogació. Murray, fascinat pels interrogatoris, va dissenyar un estudi per sotmetre els estudiants a "abusos interpersonals estressants" per trencar els seus valors i fer-los susceptibles a la manipulació psicològica. Kaczynski, un jove amb un QI elevat però socialment aïllat, va patir més de 200 hores d'abús en aquest estudi, que va descriure com "la pitjor experiència de la seva vida". Tot i que és simplista dir que l'experiment va "crear" l'Unabomber, el capítol argumenta que podria haver empès un jove ja fràgil al límit. Les seves bombes i el seu manifest, que atacava la societat industrial, també contenien crítiques repetides a la psicologia i els psicòlegs.

• 11. Mala praxi: Sexe, poder i diners (John Money i David Reimer) Aquest capítol tracta el cas de David Reimer, nascut Bruce, que va ser sotmès a una reassignació de sexe i criat com a noia (Brenda) després d'una circumcisió fallida durant la infància. Aquesta decisió va ser impulsada per John Money, un influent psicòleg de gènere de la Universitat Johns Hopkins, que defensava la "teoria de la pissarra en blanc" de la identitat sexual: que el gènere era principalment un producte de la socialització i no de la biologia. Money va veure en el cas de Bruce un "experiment natural perfecte" per demostrar la seva teoria. Malgrat els clars senyals d'angoixa de Brenda (agressivitat, rebuig dels rols femenins, pensaments suïcides), Money va ignorar o minimitzar aquests problemes, va mentir als pares sobre la naturalesa experimental del tractament i va promoure públicament el cas com un èxit rotund. Les sessions amb Money eren sovint traumàtiques i inapropiades, incloent l'exposició dels nens nus i "jocs de assaig sexual". La vida de David, la seva família va quedar profundament danyada per l'experiment. Finalment, David va descobrir la veritat, va retransicionar a home i es va convertir en una figura clau per desacreditar la teoria de Money i posar fi a aquesta pràctica mèdica.

• 12. Frau: Superdona (Annie Dookhan) El capítol se centra en el cas de Annie Dookhan, una química forense de Massachusetts que va falsificar milers de resultats de proves de drogues entre 2003 i 2011. Motivada per l'ambició de ser una "superdona" i per problemes personals, Dookhan va accelerar el processament de les mostres, va "secar el laboratori" (afirmant resultats sense fer les proves) i fins i tot va manipular proves per ocultar els seus fraus. La seva conducta va ser eventualment descoberta a causa de la pressió per testificar en judicis, que va fer que les seves xifres de proves fossin sospitosament altes en comparació amb les dels seus col·legues. Les conseqüències del seu frau van ser massives, amb la invalidació de 21.587 condemnes a Massachusetts, l'acció més gran d'aquest tipus en la història dels EUA. El cas de Dookhan posa de manifest els perills de la falta d'humilitat i la tendència a la infal·libilitat en la ciència forense.

• Conclusió La conclusió del llibre reitera que els nous avenços científics sempre introdueixen nous dilemes ètics. L'autor proposa estratègies per promoure la ciència ètica, com ara mantenir l'ètica en ment des del principi del disseny dels experiments (per exemple, signant els formularis de veracitat abans d'omplir-los) i realitzar "pre-mortems" per anticipar problemes ètics. Destaca la importància d'aprendre de la història de la ciència i reconèixer que les bones intencions no són un escut contra les males accions. Finalment, subratlla la importància del caràcter i la confiança en la ciència, ja que és un procés inherentment social que depèn de la verificació comunitària i la dignitat humana.

• Apèndix: El futur del crim L'apèndix explora com les tecnologies futures podrien donar lloc a noves formes de crim. Inclou:

  • Crims a l'espai: La dificultat de jurisdicció en homicidis ocorreguts en espais no sobirans, com illes de gel a l'Àrtic, anticipant problemes legals similars en la colonització de Mart o altres planetes.
  • Intel·ligència Artificial (IA): El risc de manipular sistemes d'IA mèdica amb "soroll adversarial" (píxels aleatoris) per fer que les màquines interpretin malament imatges (com tumors cutanis), podent condemnar una persona a mort. També s'esmenta la possibilitat de robots sexuals assassins.
  • Enginyeria genètica: Les preocupacions sobre la privadesa genètica (ús d'ADN de bases de dades genealògiques per trobar criminals, com en el cas del Golden State Killer) i la capacitat de plantar fluids corporals o ADN falsos en escenes del crim per incriminar o abatre sospites.

En resum, el llibre ofereix una mirada profunda a les complexitats morals i psicològiques darrere de les transgressions científiques, des de l'antiguitat fins a les projeccions futures, posant l'accent en la necessitat imperiosa de la consideració ètica en tota recerca.