"El descontento democrático" de Michael J. Sandel explora les causes i la profunditat del malestar democràtic actual als Estats Units, estenent-se des de les administracions de Clinton fins a la presidència de Donald Trump i la pandèmia de la COVID-19. L'obra, en la seva nova edició, se centra principalment en els debats sobre l'economia i com la filosofia pública del liberalisme contemporani s'ha desenvolupat en aquest àmbit, contribuint a la situació política perillosa actual.
El llibre s'esforça a identificar la filosofia política implícita en les pràctiques i institucions nord-americanes per diagnosticar l'estat polític actual. Sandel argumenta que el dilema de la democràcia nord-americana no es deu només a la bretxa entre ideals i institucions, sinó també a les divisions dins dels ideals i de la imatge que la societat té de si mateixa.
Conceptes Clau: Liberalisme vs. Republicanisme El llibre destaca la distinció entre dues concepcions de llibertat que han configurat el discurs polític:
- La concepció republicana de la llibertat: Sosté que la llibertat depèn de l'autogovern compartit, que al seu torn requereix que els ciutadans posseeixin certes qualitats de caràcter personal o virtuts cíviques. Aquesta visió exigeix una política formativa que conreï aquestes qualitats i avalua l'ordre econòmic segons la seva capacitat per facultar els ciutadans, no només com a consumidors, sinó com a participants en una vida pública compartida.
- La concepció liberal (o voluntarista) de la llibertat: Emfatitza la tolerància i el respecte als drets individuals, amb un estat que es manté neutral respecte als valors i fins dels seus ciutadans. En aquesta visió, la llibertat es redueix a la capacitat de triar els propis fins, i l'economia té com a finalitat maximitzar el benestar dels consumidors i distribuir el producte nacional equitativament, sense jutjar la vàlua d'aquestes preferències.
Evolució Històrica dels Debats Econòmics i les seves Conseqüències Cíviques
-
Els Inicis de la República (Federalistes vs. Jeffersonians)
- Els debats no es limitaven a la riquesa i la distribució, sinó que es centraven en les conseqüències cíviques de l'ordre econòmic.
- Sistema financer d'Hamilton: Buscava vincular els interessos de la classe inversora rica amb el govern federal per generar suport.
- Crítiques jeffersonianes: Temien que el sistema d'Hamilton corrompés la moral ciutadana, minés la independència econòmica (essencial per a la virtut cívica) i portés a una monarquia.
- Debat sobre la industrialització: Molts es van oposar a la manufactura a gran escala, creient que crearia una classe de treballadors pobres sense propietat, incapaços de la independència de criteri requerida per la ciutadania. Preferien una vida agrària com a fomentadora de virtuts republicanes.
-
L'Era Jacksoniana (Jacksonians vs. Whigs)
- Ambdós partits compartien la idea que l'economia havia de conrear les qualitats de caràcter per a l'autogovern.
- Jacksonians: Temien la concentració del poder econòmic en comerciants, capitalistes i banquers, veient-ho com una amenaça a la virtut cívica i la independència.
- Whigs: Temien més la tirania de l'executiu i advocaven pel desenvolupament econòmic, però també amb un projecte formatiu per millorar el caràcter moral i l'autocontrol a través d'institucions públiques com les escoles.
-
El Treball Lliure i el Treball Assalariat
- Al segle XIX, es va debatre si el treball assalariat era compatible amb la llibertat.
- Concepció cívica: Sostenia que la llibertat requeria independència econòmica; el treball assalariat es veia com una forma de dependència incompatible amb la ciutadania plena.
- Abolicionistes: Van adoptar una visió voluntarista, argumentant que el treball assalariat era lliure si era voluntari, fins i tot en condicions de dependència.
- Lincoln: La seva defensa del treball lliure es basava en l'oportunitat d'ascendir des de la condició d'assalariat a la de propietari independent, a diferència de l'esclavitud.
- Després de la Guerra Civil: L'auge del capitalisme industrial va fer que el treball assalariat esdevingués una condició permanent, cosa que va portar a una "molesta i tensa sensació de traïció" respecte a l'ideal del treball lliure.
- Sindicats (NLU, Caballeros del Trabajo): Inicialment, buscaven "abolir el sistema assalariat" per preservar la virtut cívica i evitar la concentració de poder en grans corporacions. Advocaven per cooperatives on els treballadors fossin propietaris.
- Canvi de focus: A finals del segle XIX, el sindicalisme, amb l'AFL de Samuel Gompers, va acceptar el treball assalariat com a permanent i es va centrar a millorar salaris i condicions laborals, deixant de banda l'aspiració formativa republicana. La judicialització dels debats laborals va consolidar la concepció voluntarista de la llibertat de contracte.
-
L'Era Progressista (Principis del segle XX)
- La preocupació per l'erosió de la comunitat i l'autogovern va generar respostes procedimentals (confiança en experts i administradors) i formatives (cultivar el caràcter moral a través de reformes urbanes, espectacles cívics i institucions públiques).
- Antimonopolis de Brandeis i Wilson: Critiquen el gran capital no només per l'eficiència, sinó pels seus efectes corrosius sobre la democràcia i el caràcter cívic. Brandeis defensava la descentralització econòmica i la protecció dels petits productors.
- Nou Nacionalisme de Theodore Roosevelt: Buscava un "despertar moral genuí" i un "nacionalisme ampli" per elevar els ciutadans per sobre les preocupacions materials.
- Ascens del ciutadà-consumidor: Una tercera branca del progressisme, exemplificada per Walter Lippmann i Walter Weyl, va començar a veure la política econòmica a través de la lent del consumidor informat i empoderat, en lloc del productor. Weyl defensava les reformes en termes de maximitzar "satisfaccions econòmiques" i justícia distributiva, allunyant-se de les aspiracions formatives.
-
El Liberalisme Progressista i la Revolució Keynesiana
- La política fiscal keynesiana va marcar el triomf del liberalisme contemporani i la república procedimental, releguant la tradició republicana.
- Evasió de controvèrsies polítiques: L'economia keynesiana va permetre als polítics eludir debats espinosos sobre el bé comú, centrant-se en el creixement econòmic com un objectiu "neutral".
- Abandonament del projecte formatiu: La idea que l'Estat ha de formar el caràcter dels ciutadans va ser rebutjada. La política econòmica es va centrar a satisfer els desitjos i fins existents dels ciutadans (concepció voluntarista de la llibertat), no a millorar-los.
- Èmfasi en el consum: El focus es va desplaçar de la producció al consum com a base de la identitat política.
- David Lilienthal: Va il·lustrar la transició, passant de veure la TVA com a expressió de democràcia de base popular (llibertat cívica) a defensar les grans empreses per la seva capacitat de generar oci i llibertat de tria per als consumidors (llibertat voluntarista).
-
El Triomf i els Problemes de la República Procedimental
- Després de la Segona Guerra Mundial, el discurs polític es va centrar en els drets individuals i la capacitat de les persones per triar els seus propis valors, en lloc de les virtuts cíviques.
- Estat del benestar: Es va justificar no per un deure cívic, sinó per respectar la capacitat individual de tria, garantint condicions materials que són prerequisits de la llibertat.
- Crítiques conservadores (Goldwater, Friedman): Consideraven els programes socials una coacció que vulnerava la llibertat individual i els drets de propietat.
- Meritocràcia: La creença que l'èxit és fruit del mèrit individual ha consolidat la desigualtat i ha dificultat la redistribució de la riquesa.
- Desencís i desempoderament: Molts nord-americans van començar a sentir una pèrdua de control sobre les seves vides a causa de governs distants i estructures de poder impersonals, una sensació explotada per figures com George Wallace.
- Robert F. Kennedy: Va intentar rearticular les frustracions civiques, criticant la concentració de poder i proposant el restabliment d'una economia política de la ciutadania a través de la descentralització i el desenvolupament comunitari.
- Ronald Reagan: Va usar una retòrica comunitària, lloant la família, el veïnat i les petites empreses, i culpant el gran govern de l'erosió de la comunitat. No obstant això, les seves polítiques de desregulació sovint van minar aquestes mateixes estructures.
Epíleg: Què va fallar: Capitalisme i Democràcia des dels anys noranta
- La "camisa de força daurada": Thomas Friedman va descriure com els mercats globals imposaven polítiques econòmiques estricta (desregulació, privatització, baixos impostos), limitant la deliberació democràtica i convertint la política en una elecció superficial.
- Era Clinton: Va abraçar una agenda neoliberal, prioritzant la reducció del dèficit i promovent acords com el TLCAN, que, tot i ser impopular, va beneficiar grans corporacions i va deslocalitzar feines.
- Financerització: Des de l'era Reagan, l'economia es va desplaçar de la inversió productiva cap a l'especulació financera (recompres d'accions, derivats), enriquint els accionistes però creant pocs llocs de treball i esdevenint un llast per al creixement econòmic real.
- Crisi Financera de 2008: El rescat bancari, sense demanar comptes ni reestructurar el sector, va aprofundir la desconfiança del públic en un sistema polític percebut com a favorable als rics i poderosos. L'argument de la "necessitat" va implicar que l'economia nord-americana s'havia convertit en ostatge de Wall Street.
- El musical "Hamilton": Va celebrar l'ascens meritocràtic i el multiculturalisme, elements del liberalisme progressista, però implícitament va acceptar el capitalisme financer, reflectint una època on la mobilitat ascendent ja no era la resposta a la desigualtat.
- La pandèmia de la COVID-19: Va exposar les desigualtats i va qüestionar la idea neoliberal que els mercats per si sols poden definir el bé públic, subratllant la necessitat de control col·lectiu sobre el destí econòmic.
Conclusió: Cap a una Filosofia Pública Sandel reconeix les dificultats de revitalitzar els ideals republicans en un món globalitzat i complex. Tot i que la llibertat voluntarista promet tolerància i elecció individual, no pot inspirar la implicació moral i cívica necessària per a l'autogovern, portant a una vida cívica empobrida.
El llibre argumenta que per afrontar el descontentament democràtic, cal recuperar l'economia política de la ciutadania. Això implica:
- Organització de les comunitats locals: Promoure la implicació política a nivell local, com fan organitzacions com la Industrial Areas Foundation (IAF).
- Justificació cívica de la desigualtat: Criticar la desigualtat econòmica no només per equitat, sinó perquè corromp el caràcter i destrueix la comunalitat necessària per a l'autogovern.
- Enfortir els espais públics: Reconstruir institucions on la renda sigui irrellevant i les classes socials es barregin (escoles públiques, biblioteques, parcs) per fomentar la identitat cívica.
- Dispersar la sobirania: En un món globalitzat, la solució no és una única comunitat mundial, sinó una multiplicitat d'entitats polítiques (locals, nacionals, supranacionals) que dispersin la sobirania i conreïn diverses identitats. El Moviment pels Drets Civils es presenta com un exemple modern de llibertat cívica arrelada en comunitats locals (esglésies negres).
- Ciutadans multisituats: Desenvolupar la capacitat dels ciutadans per manejar les obligacions concurrents i contradictòries de múltiples lleialtats, i construir narratives que donin sentit a una vida compartida complexa, evitant la fragmentació i la pèrdua d'història.
En última instància, Sandel conclou que una república procedimental que "desterra del discurs polític els arguments morals i religiosos genera una vida cívica empobrida" i no pot sostenir l'esperit públic necessari per a l'autogovern. El llibre és un diagnòstic de la situació política actual i una crida a reconsiderar ideals cívics oblidats per trobar una sortida al moment polític privatitzat i polaritzat.
