02 de setembre 2025

El rebost de la recerca farmacèutica fallida

Biotech lost archive. Fueling AI with the lost knowledge of biotech failures

 A continuació, es presenta un resum detallat de l'informe "The Forgotten Files Project" de Ruxandra Teslo:

1. Resum del Projecte "The Forgotten Files Project" proposa un mecanisme legalment fonamentat per democratitzar els expedients de la FDA (Food and Drug Administration). L'objectiu és aprofitar la legislació de fallides dels Estats Units per crear una biblioteca de codi obert d'expedients de la FDA "orfes" (específicament sol·licituds de nou fàrmac en investigació (IND), sol·licituds de nou fàrmac (NDA) i sol·licituds de llicència de productes biològics (BLA)) i resultats d'assaigs clínics anonimitzats de patrocinadors de fàrmacs fallits. Aquests documents, que contenen detalls "incomparables" sobre el disseny d'assaigs clínics, processos de fabricació, avaluacions de seguretat i correspondència amb revisors, actualment no estan disponibles públicament. En alliberar-los de l'obscuritat, alimentaran eines d'intel·ligència reguladora impulsades per IA que "reduiran dràsticament" els costos de compliment, acceleraran els terminis d'aprovació i igualaran les condicions per a les petites empreses de biotecnologia, equips acadèmics i organitzacions sense ànim de lucre, amb l'objectiu final d'oferir teràpies noves als pacients de manera més ràpida i assequible.

2. Motivació

  • Els EUA estan perdent la cursa de la biotecnologia:

    • La Xina ha designat la biotecnologia com una indústria estratègica des de 2011, ha simplificat les regulacions de desenvolupament de fàrmacs des de 2015 i ha compromès desenes de milers de milions de dòlars en R+D.
    • La Xina ha superat els Estats Units en el nombre d'assaigs clínics actius i s'està convertint en una font dominant de candidats a fàrmacs amb llicència global.
    • Les startups xineses, gràcies a un sistema regulador més flexible, poden entrar en assaigs clínics en 18 mesos des de la seva fundació, enfront de diversos anys per als seus homòlegs nord-americans.
    • El finançament en fase inicial als EUA ha disminuït, cosa que genera preocupació sobre la capacitat dels EUA per mantenir la seva competitivitat global en biotecnologia.
  • La innovació és impulsada per startups, però la regulació afavoreix les grans empreses consolidades:

    • Les petites i mitjanes empreses biofarmacèutiques lideren la descoberta i l'avanç de nous fàrmacs innovadors.
    • Les empreses més petites (incloent-hi el món acadèmic i les col·laboracions) són la font de més fàrmacs oncològics "first-in-class" (els primers de la seva categoria) que les grans empreses.
    • No obstant això, aquests actors més petits s'enfronten a barreres reguladores significatives que les grans empreses estan millor equipades per superar, ja que manquen d'equips reguladors interns, correspondència prèvia amb la FDA i biblioteques d'arxius històrics.
    • Això porta les startups a dependre de consultors cars o d'assaigs i errors, i reporten dificultats per interpretar precedents, desitgen un major accés a expedients històrics i reben una orientació inconsistent dels assessors externs.
    • La complexitat reguladora afavoreix les grans empreses, amb anàlisis que mostren que la familiaritat amb els processos reguladors pot explicar entre el 30% i el 55% de l'avantatge que gaudeixen les grans empreses en els terminis d'aprovació.
    • La desregulació de dispositius mèdics ha demostrat que la reducció de l'escrutini regulador va portar a una major qualitat i quantitat d'innovació, amb un augment del 200% en l'entrada de noves empreses, especialment les petites.
  • La FDA posseeix una "mina d'or" de dades no utilitzades:

    • Les presentacions a la FDA, conegudes com a Common Technical Documents (CTDs), són documents extensos (sovint de 10.000 a 20.000 pàgines) que cobreixen tots els aspectes del desenvolupament d'un nou fàrmac: dades administratives, etiquetatge, mètodes detallats de fabricació, dades d'estudis en animals, resultats d'assaigs clínics i comunicacions amb la FDA.
    • Aquests documents constitueixen un dels "dipòsits més exhaustius de pràctiques científiques i negociació reguladora del món real".
    • No obstant això, l'accés a aquesta informació és "molt difícil" perquè la FDA la considera confidencial, especialment els secrets comercials o la informació sensible per al negoci, d'acord amb l'Exempció 4 de la Llei de Llibertat d'Informació (FOIA). Això es tradueix en publicacions de FOIA molt redactades que manquen dels detalls tècnics necessaris per a les petites empreses.
    • Les dades de Química, Fabricació i Controls (CMC), que representen entre el 13% i el 17% de les despeses totals de R+D i són crucials per a la qualitat i la seguretat del fàrmac, són particularment difícils d'obtenir sota la FOIA.
  • La IA pot alliberar valor si s'alliberen les dades:

    • La IA té el potencial de "simplificar dràsticament" el procés regulador, amb la mateixa FDA ja incorporant IA en la seva presa de decisions per accelerar els temps de revisió.
    • La investigació acadèmica suggereix que la IA podria estalviar milers de milions en costos reguladors.
    • No obstant això, aquests esforços es limiten actualment a l'ús intern, i els patrocinadors no tenen accés a eines similars.
    • Les grans empreses farmacèutiques estan construint els seus propis sistemes d'IA utilitzant els seus "grans dipòsits" de CTDs i resultats d'assaigs clínics, cosa que podria "ampliar la bretxa" entre empreses grans i petites.
    • Un exemple d'ús és Novo Nordisk, que va utilitzar la seva base de dades interna per automatitzar la redacció d'informes d'estudis clínics, reduint el temps de 12 setmanes a 10 minuts, amb informes de major qualitat i estalviant potencialment 15 milions de dòlars al dia en ingressos per cada dia que un medicament arriba abans al mercat.
    • Més enllà de l'automatització de documents, la IA podria oferir coneixements predictius sobre els resultats reguladors, identificant patrons per a aprovacions reeixides o motius de rebuig. Això permetria pronosticar la probabilitat d'aprovació en cada etapa, prioritzar recursos i abordar proactivament possibles problemes abans que esdevinguin obstacles costosos.
  • El mercat per si sol no solucionarà el problema:

    • La majoria de CTDs, fins i tot de fàrmacs fallits, romanen bloquejats indefinidament per les exempcions de la FOIA, creant un "problema de coordinació" on cap empresa individual té incentius per alliberar dades, tot i que el valor col·lectiu seria transformador.
    • Tot i que la divulgació indiscriminada de CTDs complets de fàrmacs en desenvolupament actiu podria soscavar els incentius a la innovació, una gran quantitat de coneixement científic de "costos irrecuperables" existeix en empreses biotecnològiques fallides (gairebé la meitat fracassen en cinc anys). Aprofitar els CTDs d'aquestes empreses fallides podria permetre un "renaixement regulador impulsat per IA" sense comprometre el potencial comercial d'empreses vives.

3. La Solució Proposada: El Fons de Transparència Reguladora d'IA

  • Mecanisme Legal i Finançament:

    • En lloc d'una reforma legal complexa i incerta de la FOIA o de la definició de "secret comercial" (que la decisió de la Cort Suprema de 2019 va fer més àmplia), la proposta utilitza un enfocament més "immediat i pragmàtic".
    • Establir un Fons de Transparència Reguladora d'IA (AI Regulatory Fund), capitalitzat mitjançant finançament federal i/o suport filantròpic.
    • Aquest fons adquirirà els expedients reguladors de les empreses biotecnològiques que han entrat en fallida.
    • El mecanisme legal es basa en la llei de fallides dels EUA (11 U.S.C. § 363), que atorga als jutges de tribunals de fallides "amplis poders" per transferir la propietat de qualsevol actiu d'una empresa fallida, inclosos els drets sobre dades i informació dels expedients de la FDA (INDs, NDAs, BLAs).
    • Això s'ha utilitzat amb èxit a petita escala en el passat, amb transferències d'expedients CTD per 25.000 dòlars cadascun.
    • L'enfocament evita la necessitat d'implicar la FDA com a part divulgadora, el que el lliura de conflictes amb l'Exempció 4 de la FOIA i les proteccions de secrets comercials.
  • Adquisició i Cost:

    • El fons tindrà un equip d'experts legals i enginyers de dades per monitoritzar casos de fallida que involucren patrocinadors de biotecnologia.
    • Es presentaran "ofertes calibrades" per assegurar drets no exclusius sobre la informació dels expedients.
    • S'estima que el cost d'acoblar una biblioteca fundacional de 100 expedients CTD (20 CTDs per a cadascuna de cinc modalitats de fàrmacs) seria d'aproximadament 2,5 milions de dòlars. Aquest cost és "molt baix" en comparació amb els centenars de milions de dòlars que pot costar generar aquestes dades des de zero.
  • Processament i Accés de les Dades:

    • Un cop adquirits, cada expedient es digitalitzarà íntegrament, amb els identificadors personals eliminats per preservar la privacitat, assegurant que es mantingui el raonament científic i la correspondència reguladora.
    • Els arxius s'introduiran en un repositori segur basat en el núvol, amb cerca de text complet i indexació cronològica.
    • Aquest sistema es pot modelar a partir del sistema EDGAR (Electronic Data Gathering, Analysis, and Retrieval) de la SEC (US Securities and Exchange Commission), que ja fa que la informació reguladora estigui lliure i sistemàticament disponible.
  • Aplicació de la IA:

    • Amb aquest corpus de dades, els desenvolupadors podran entrenar un model de llenguatge especialitzat que "entengui els criteris de decisió implícits de la FDA".
    • Els investigadors podrien consultar el model en llenguatge natural i rebre orientació "precisa i sensible al context" sobre estratègies de validació d'assaigs o consideracions de disseny d'estudis.
    • Els equips de projectes serien capaços de pronosticar possibles preocupacions reguladores, redactar esborranys inicials de documents de presentació que s'ajustin a les expectatives dels revisors i reduir el nombre de cicles d'esmenes costosos.
    • Això crearà una "infraestructura duradora" per al coneixement regulador per a petites empreses, investigadors acadèmics i organitzacions sense ànim de lucre.

4. Impacte i Beneficis Aquesta iniciativa representa una "empresa ambiciosa però pràctica" que requereix recursos modestos en comparació amb el seu impacte. Té el potencial de:

  • Catalitzar un renaixement impulsat per IA en la ciència reguladora.
  • Igualar el camp de joc competitiu per als petits innovadors.
  • Accelerar els terminis d'aprovació de fàrmacs i reduir els costos de compliment.
  • Finalment, oferir noves teràpies als pacients de manera més ràpida i assequible.

Parov Stelar

01 de setembre 2025

El mercat de la innovació farmacèutica (2)

 Be brave, be bold: Measuring the return from pharmaceutical innovation

L'informe de Deloitte, titulat "Be brave, be bold: Measuring the return from pharmaceutical innovation" (Mesurar el rendiment de la innovació farmacèutica), és la 15a edició d'una sèrie anual que analitza el rendiment de la indústria biofarmacèutica (biofarma) i el seu èxit en generar rendiments de la inversió en productes innovadors en fase de desenvolupament.

Aquí teniu un resum detallat de l'informe:

1. Metodologia i Objectiu

  • Des del 2010, aquesta sèrie d'informes ha proporcionat informació única sobre els factors que influeixen en la innovació biofarmacèutica i els rendiments financers.
  • La metodologia consistent se centra en les carteres en fase avançada de les 20 principals empreses biofarmacèutiques per despesa en R+D.
  • Mesura la Taxa Interna de Retorn (TIR) que aquestes empreses poden esperar obtenir de les seves carteres en fase avançada.
  • Les entrades per al càlcul de la TIR inclouen:
    • La despesa total en R+D d'una empresa per portar els seus actius al llançament.
    • L'impacte de llicències d'entrada i fusions i adquisicions (M&A) en els costos de R+D.
    • Estimacions previstes dels ingressos futurs que es generaran pel llançament dels actius en fase avançada.
    • Taxes d'èxit en el desenvolupament en fase avançada per ajustar les previsions al risc.
    • El cost del fracàs a causa dels riscos inherents a la R+D.
    • L'impacte dels temps de cicle dels assajos clínics.
  • Es considera que la cartera en fase avançada inclou actius en fase II amb designació pivotal o de descoberta, en fase III, o sol·licitats per a l'aprovació reguladora.

2. Retorns Previstos de la Innovació: Trajectòria a l'alça

  • L'anàlisi del 2024 indica que la TIR prevista ha augmentat fins al 5,9%, continuant la trajectòria a l'alça observada l'any anterior. Aquest és un augment d'1,6 punts percentuals respecte a l'any anterior.
  • Aquest canvi positiu és impulsat per:
    • Nous productes d'alt valor que entren a la cartera en fase avançada, inclosos els GLP-1 per a la diabetis i la pèrdua de pes.
    • Augment de les previsions comercials de retorns per als actius en fase avançada a causa de millores impressionants en les dades dels seus resultats d'assaigs.
  • La TIR depèn tant de l'eficiència (temps de cicle i costos) com de la creació de valor (vendes previstes ajustades al risc).

3. El Cost de Desenvolupar un Fàrmac: Continua sent alt

  • El cost mitjà per actiu va augmentar fins a 2.230 milions de dòlars el 2024.
  • Els costos de R+D informats continuen augmentant any rere any, tot i que des del 2020 la taxa de creixement s'ha reduït.
  • Les raons d'aquests costos creixents inclouen:
    • Complexitat de la investigació: Abordar malalties amb mecanismes biològics complexos requereix modalitats més complexes i enfocaments de recerca més costosos, inclosa la medicina de precisió.
    • Desafiaments dels assajos clínics: Complir amb els estàndards reguladors en evolució i trobar i inscriure pacients elegibles és llarg i costós, especialment per a malalties rares i en àrees terapèutiques competitives.
    • Altes taxes d'abandonament: El procés de desenvolupament de fàrmacs comporta inherentment altes taxes de fracàs, amb pèrdues significatives d'inversió. La cohort va gastar 7.700 milions de dòlars en assajos clínics per a actius finalitzats aquest any. La taxa de fracàs és del 86%.
    • Avenços tecnològics: Les tecnologies prometedores com l'automatització robòtica de processos i la IA tenen costos inicials de R+D significatius. No obstant això, el 42% dels executius de ciències de la vida enquestats van reportar un retorn financer moderat o significatiu de la inversió en GenAI.
    • Factors econòmics: Inflació general, augments d'impostos i aranzels, i l'augment dels costos i la disponibilitat de mà d'obra i materials especialitzats.
  • Els temps de cicle estan augmentant any rere any, superant els 100 mesos des de la fase I fins a la presentació. El temps en fase III ha augmentat en un 12,0%.
  • Deloitte suggereix reduir els costos de R+D mitjançant la diversificació estratègica, l'adopció primerenca de tecnologies, la col·laboració entre la indústria, institucions de recerca i organismes reguladors, dissenys innovadors d'assajos (adaptatius, descentralitzats) i inversió en anàlisi de dades avançada i IA.

4. Augment de les Vendes Màximes Previstes

  • Les vendes màximes mitjanes previstes per actiu han augmentat fins als 510 milions de dòlars.
  • L'exclusió dels GLP-1 del modelatge redueix la venda màxima mitjana a 370 milions de dòlars i la TIR al 3,8%, cosa que indica la seva substancial influència en el mercat.
  • Hi ha hagut un ressorgiment de possibles blockbusters (actius amb vendes màximes previstes de més de 1.000 milions de dòlars) en la cartera en fase avançada.
    • 29 nous actius blockbuster han entrat a la cartera en fase avançada aquest any, un augment del 53% respecte a l'any anterior.
    • 20 actius existents van veure augmentar les seves previsions de vendes màximes en més de 1.000 milions de dòlars.
  • Riscos: 19 actius blockbuster de l'anàlisi del 2023 van ser aprovats i ja no formen part de l'anàlisi. Dos blockbusters previstos van ser finalitzats, i deu productes van tenir les seves previsions de vendes màximes reduïdes en més de 1.000 milions de dòlars a causa de factors com ara menor eficiència en assajos de fase III, efectes secundaris emergents o nous competidors.
  • Per millorar els ingressos, les empreses haurien de considerar una estratègia proactiva de reposició de la cartera que permeti la diferenciació, incloent la identificació d'àrees terapèutiques d'alt creixement i l'avaluació rigorosa dels candidats existents.

5. Diversificació de Carteres i Enfocament en Àrees Terapèutiques

  • La majoria de les empreses estan actives en cinc o més de les 15 àrees terapèutiques analitzades.
  • Oncologia atreu una inversió significativa, amb un 37% de tots els actius de la cartera concentrats en aquesta àrea, la qual cosa condueix a una competència intensa. La malaltia infecciosa també és molt competitiva.
  • El creixement dels GLP-1, especialment en el mercat de l'obesitat, subratlla el substancial potencial de retorn d'abordar necessitats no satisfetes a nivell de salut pública. Els ingressos previstos per indicacions d'obesitat han augmentat de l'1% el 2022 al 16% el 2024.
  • Deloitte suggereix una oportunitat estratègica per diversificar carteres i construir experiència en àrees terapèutiques menys saturades. Ser un pioner o un seguidor ràpid en aquestes àrees pot oferir un avantatge competitiu.

6. Mecanismes d'Acció (MoAs) Novells

  • L'informe defineix els MoA novells (no llançats prèviament), els de seguiment ràpid (aprovats per primera vegada en els tres anys anteriors) i els que ja estan al mercat.
  • Tot i que els MoA novells i de seguiment ràpid representen de mitjana un 23,5% de tots els MoA en desenvolupament, la seva quota d'ingressos previstos és substancialment més alta, amb una mitjana del 37,3% en quatre anys.
  • No obstant això, només el 32% dels enquestats biofarmacèutics planegen prioritzar la innovació transformadora (teràpies novelles) sobre la innovació sostinguda ("me-too drugs").
  • La concentració de teràpies també es veu en els MoA, amb més de la meitat de les empreses amb actius d'anticossos anti-PD-1 en fase avançada, cosa que demostra la saturació potencial en oncologia.
  • La priorització dels MoA novells ofereix avantatges com ara una millora de l'eficàcia i els resultats dels pacients, una major quota de pacients elegibles a causa de la competència reduïda i, en última instància, un major retorn de la inversió.
  • Les empreses haurien d'assignar recursos de la cartera per explorar MoA novells mentre mantenen una presència en àrees establertes.

7. M&A Estratègica

  • Les empreses biofarmacèutiques s'enfronten a més de 200.000 milions de dòlars en pèrdues d'ingressos a causa de l'expiració de patents ("patent cliff"). El 81% dels executius veuen aquest "patent cliff" com un factor que afecta la seva estratègia.
  • S'espera un augment de l'activitat de M&A el 2025.
  • Els actius de la cartera en fase avançada obtinguts externament van augmentar fins al 61% el 2024, cosa que subratlla la creixent dependència de la innovació externa. No obstant això, els actius d'origen extern tenen una major probabilitat de ser terminats en el desenvolupament en fase avançada.
  • Deloitte suggereix una estratègia de M&A sostenible i integrada, prioritzant les adquisicions a petita escala i en fase inicial que s'orienten a la innovació prometedora. Això pot maximitzar els rendiments a llarg termini i crear una cartera més robusta i diversificada.

8. La Necessitat d'un Enfocament Valent

  • Mantenir l'statu quo en l'estratègia de la cartera pot limitar els rendiments de la R+D. El 56% dels executius de R+D creuen que replantejar la seva estratègia general de cartera és important.
  • Les recomanacions clau de Deloitte per a un enfocament audaç inclouen:
    1. Prioritzar àrees d'alta necessitat mèdica no satisfeta: Dedicar recursos a malalties amb grans necessitats no satisfetes i orientar-se a MoA novells en lloc de millores incrementals.
    2. Abraçar tecnologies d'avantguarda: Invertir i escalar la inversió en camps emergents com l'edició genètica i les plataformes de desenvolupament de fàrmacs basades en IA.
    3. Adoptar un enfocament basat en l'evidència per a la presa de decisions: Utilitzar l'automatització, l'anàlisi avançada i les dades del món real per millorar l'eficiència i la predictibilitat en el desenvolupament de fàrmacs.
    4. Recercar nous models de col·laboració i adquisició: Anar més enllà de les associacions tradicionals i participar en iniciatives d'innovació oberta amb l'acadèmia o xarxes centrades en el pacient.
  • Per ser valent, les empreses han d'abordar la seva:
    • Tolerància al risc: Les decisions audaces sovint comporten un risc més alt.
    • Agilitat organitzativa: Adaptar-se a les noves tecnologies requereix una estructura organitzativa flexible.
    • Visió a llarg termini: La R+D transformadora requereix temps i compromís