L'asfíxia premeditada del sistema públic de salut (3)

 Estadística de Gasto Sanitario Público 2023

La narració d'una asfíxia premeditada és un llibre de Ramon Trias Fargas de l'any 1985 on s'explica com les finances de la Generalitat des del seu restabliment, van haver d'enfrontar-se a molts contratemps, que a hores d'ara encara continuen. I el motiu cal buscar-lo en un disseny perfecte per tal que estiguem asfixiats de recursos mentre ens pensem que tenim competències sobre els afers públics. 

Avui agafem les dades de 2023 que acaben de sortir per tal de confirmar novament que hi ha una constant que no es mou. Ens trobem per sota la mitjana en proporció del PIB de finançament públic dedicat a salut, un any més, mentre que el PIB per càpita es manté superior a la mitjana. El número a retenir és el 5,7% del PIB, igual que l'any passat.  Al País Basc disposen d'una despesa per càpita un 20% superior pel cap baix any rera any, endevineu el motiu.

Mentre esperem un finançament singular, el drenatge segueix i les dècades passen i ja fa 40 anys que es va anunciar l'asfíxia i no s'acaba. Ni s'acabarà per ara, perquè el problema és un altre de diferent. No ens autoenganyem, cal que ens preguntem fins quan estem disposats a acceptar aquest disbarat i com ens en sortim d'una vegada per sempre.

PS. Any 2021

PS. La dada reflecteix la despesa de Comunitat Autónoma. Cal un petit ajust a la xifra de 5,7% del PIB i segurament arriba a 6% del PIB quan s'afegeix la despesa dels ajuntaments, mutualitats i administració central.