Llibre resumit amb IA
A "La política de les emocions", Toni Aira explora com els sentiments governen el món polític actual, il·lustrant-ho amb exemples de líders mundials i esdeveniments recents. El llibre argumenta que en una era d'hiperconnexió i sobrecàrrega informativa, on la desinformació es difon massivament, la política ha virat cap a apel·lacions directes a les emocions dels ciutadans, sovint deixant de banda la racionalitat.
L'autor analitza com determinats líders han utilitzat estratègies basades en sentiments específics per aconseguir i mantenir el poder. Per exemple, examina com Donald Trump va capitalitzar l'odi, Boris Johnson l'optimisme, Ada Colau la indignació i Justin Trudeau l'amor per connectar amb els seus electorats. Aira destaca que la professionalització creixent de la comunicació política implica una consciència clara per part dels polítics i els seus assessors de com generar sentiments amb un objectiu determinat.
El llibre descriu un present continu on l'atenció dels ciutadans és fragmentada i es busca constantment estímuls nous i intensos que generin algun tipus de sentiment. Aquesta dinàmica porta a una societat on es valora la rapidesa d'acció i la immediatesa per sobre de la reflexió profunda i la construcció de consensos. Aira compara els individus amb el gos de Pavlov, reaccionant a estímuls emocionals i visuals que els atrapen i els distreuen.
Un concepte clau és la construcció de les emocions en política. L'autor argumenta que, com el sentit de l'humor, les emocions polítiques es poden construir i manipular, sovint a través de la creixent professionalització de la comunicació. Aira concep el llibre com una eina per revertir aquesta situació, per entendre i utilitzar les emocions de manera conscient en lloc de ser-ne només víctimes.
El text subratlla la importància de la imatge en la política contemporània, on la percepció sovint preval sobre la realitat. S'esmenta un estudi que demostra com les persones jutgen la competència i el domini dels líders basant-se en la seva aparença. Aira també explora com les microexpressions facials poden tenir un impacte significatiu en els receptors d'un discurs polític, subratllant la importància de la telegènia.
El llibre analitza diversos casos concrets:
- Trump: La seva estratègia es basava en generar odi, fins i tot utilitzant un llenguatge agressiu contra el "virus xinès". La seva comunicació directa a través de Twitter el va convertir en una figura omnipresent, tot i la gran rotació del seu equip d'assessors.
- Johnson: Representa l'optimisme i la capacitat de no deixar-se abatre pel desànim. Tot i les controvèrsies, la seva ambició i fervor per les seves creences, combinats amb una gran preparació intel·lectual, li han permès connectar amb l'electorat. La seva resposta inicial a la crisi del coronavirus, però, va mostrar una certa desconnexió entre el seu relat optimista i la realitat.
- Colau: El seu ascens es vincula a la indignació ciutadana generada per la crisi econòmica i la desconfiança en les institucions. La seva imatge d'activista i "no política" va connectar amb sectors de la població desencantats amb la política tradicional. Figures com Joan Subirats van ser clau en la construcció intel·lectual i estratègica del seu projecte.
- Iglesias: La seva irrupció en la política espanyola es descriu en termes d'eufòria i ascens fulgurant. Va aprofitar la visibilitat mediàtica, fins i tot en mitjans de dreta, per fixar-se en l'agenda política. Podemos va apostar per un llenguatge audiovisual actualitzat i una estratègia populista per connectar amb sectors de la població que no se sentien representats per l'esquerra tradicional. La posada en escena i l'ús de símbols van ser elements importants de la seva estratègia.
- Sánchez: Es presenta com un líder que ha sabut utilitzar la necessitat d'antagonistes per satisfer la seva opinió pública. La figura del seu cap de gabinet, Iván Redondo, s'associa a una estratègia política basada en la confrontació i l'ús intensiu d'enquestes i focus groups. La seva gestió de la crisi del coronavirus també es va veure influïda per la necessitat de projectar una imatge de lideratge actiu.
- Merkel: Es destaca per la seva imatge de fiabilitat, competència i proximitat, projectada a través de la coherència en el seu discurs i la seva aparença. La seva capacitat per mantenir-se allunyada de la polèmica i projectar una imatge de serietat va ser clau durant la crisi del coronavirus.
El llibre també aborda el fenomen de les xarxes socials com a eines clau en la difusió d'informació i la mobilització, amb exemples com l'ús de Telegram per part de l'independentisme català. Així mateix, explora conceptes com les cambres de ressò i les bombolles de filtre, que expliquen com els individus tendeixen a buscar i consumir informació que confirma les seves creences preexistents.
Finalment, Toni Aira conclou que entendre la política de les emocions és fonamental per ser ciutadans menys vulnerables a la manipulació i per fomentar una política més útil i millor per a tothom. El llibre advoca per una connexió amb la política que tingui en compte els sentiments, però amb la voluntat de trobar maneres de fer-la més constructiva.
