Markets without Limits: Moral Virtues and Commercial Interests
Resum del llibre amb IA.
El llibre, publicat el 2016 aborda el debat sobre la moralitat dels mercats i si hi ha béns o serveis que no s'haurien de comprar o vendre. Els autors, Jason Brennan i Peter M. Jaworski, presenten una tesi central contraintuïtiva: "Si pots fer-ho gratuïtament, pots fer-ho per diners".
Aquesta tesi implica, com a corol·lari, que si és permissible posseir alguna cosa, llavors és permissible vendre-la. Els autors aclareixen que la seva tesi no significa que literalment tot i qualsevol cosa s'hagi de poder vendre sota cap circumstància. Reconeixen que hi ha casos en què vendre alguna cosa és incorrecte, però argumenten que això es deu generalment a circumstàncies especials o a una incorrecció prèvia, no al fet que la cosa en qüestió sigui intrínsecament dolenta de comprar o vendre. Per exemple, és incorrecte comprar o vendre un iPad robat, però el problema fonamental és que l'iPad és robat, no que sigui un iPad o que es vengui.
L'estratègia principal del llibre és desbancar els arguments dels teòrics anti-mercantilització. Els autors articulen i refuten les principals objeccions que teòrics com Elizabeth Anderson, Debra Satz, Margaret Jane Radin i Michael Sandel han presentat contra els mercats. Argumenten que les queixes d'aquests crítics sovint estan equivocades, mal fonamentades, confuses, o manquen d'evidència filosòfica o empírica. En demostrar repetidament els errors dels crítics, pretenen construir un cas a favor de la seva tesi.
Un punt crucial de la seva argumentació és la distinció entre "el què" i "el com". Sostenen que, sovint, les objeccions als mercats no són sobre el bé o servei en si mateix, ni sobre el fet de comprar-lo o vendre'l, sinó sobre la manera en què es compra o ven, o sobre les circumstàncies de fons. A això ho anomenen "disseny del mercat" o "arquitectura del mercat". Argumenten que canviant variables com el temps, el lloc i la manera, es pot canviar la moralitat d'un acte. Molts mercats considerats "repugnants" podrien ser "arreglats" relativament fàcilment.
El llibre explora diverses objeccions comunes als mercats i les refuta:
- Objeccions semiòtiques o del significat: Alguns crítics argumenten que comprar o vendre certes coses (com òrgans, sexe o fins i tot la lactància materna) tracta aquestes coses com a "meres mercaderies", desvaloritzant-les o ignorant el seu valor més elevat. Els autors responen que el significat social és contingent, no necessari. No hi ha una connexió inherent entre els mercats, els diners i un significat social particular. És possible comprar i vendre coses (com mascotes, o rebre un salari com a professor) i seguir considerant-les valuoses o "sagrades". Les pràctiques culturals poden donar significats diversos als intercanvis de diners (esmenten l'intercanvi de diners per sexe a Madagascar o la pràctica japonesa d'anunciar-se a les cuixes).
- Objeccions de corrupció: Aquestes argumenten que la participació en els mercats tendeix a fer que les persones siguin més egoistes, menys altruistes, o que desenvolupin preferències o trets de caràcter defectuosos. Els autors exigeixen evidència empírica (dades, no anècdotes) per recolzar aquestes afirmacions, i sostenen que la ciència social actual no les confirma. Discuteixen l'efecte de sobrejustificació (també anomenat efecte de corrupció o crowding out), on les recompenses extrínseques (diners) podrien disminuir la motivació intrínseca. Expliquen tres mecanismes possibles (Control, Senyal, Marc). No obstant això, basant-se en metaanàlisis, conclouen que aquest efecte només s'observa sota condicions molt restrictives i fàcilment evitables. A més, presenten exemples on els diners no corrompen (premis com el Nobel, premis docents), i suggereixen que la manera com es presenta la compensació pot influir en el seu significat social. Contràriament, argumenten que els mercats poden fins i tot ennoblir i fomentar la tolerància, citant l'argument de Gary Becker sobre com els mercats tendeixen a eliminar la discriminació injusta.
- Objeccions de baixa qualitat: La idea que els mercats tendeixen a produir béns i serveis de menor qualitat. Es discuteixen exemples com les universitats amb ànim de lucre, les pel·lícules de Hollywood globalitzades, el mercat de llibres anti-commodificació, i la donació de sang (on Richard Titmuss argumentava que pagar per sang redueix la quantitat i la qualitat, però els autors presenten evidència empírica en contra). Argumenten que la qualitat sovint depèn d'altres factors (com la competència en el cas de les escoles) més que de la simple mercatització.
- Objeccions cíviques: La preocupació que els mercats soscaven les virtuts cíviques o la participació política. Els autors no troben evidència empírica que recolzi aquesta idea.
- Explotació i coerció: La preocupació que els mercats explotin els pobres o els coaccionin (per circumstàncies econòmiques) a vendre coses que no voldrien vendre altrament (com els òrgans). Els autors argumenten que els mercats són només contingentment explotadors, no essencialment. L'explotació depèn de com s'organitza el mercat. Suggerixen solucions com limitar les vendes a persones amb certs ingressos o establir una renda bàsica universal per mitigar la pressió econòmica. L'objectiu hauria de ser fer els mercats menys exploitius, no eliminar-los, especialment si tenen beneficis potencials (com salvar vides en un mercat d'òrgans).
- Submissió/Comodificació del vot: Critiquen la idea que vendre el vot sigui intrínsecament incorrecte. Argumenten que si és incorrecte vendre un vot, és perquè és incorrecte votar d'aquesta manera, independentment que hi hagi diners pel mig . Discuteixen la possibilitat de pagar a algú per votar "bé" (segons la teoria de vot ètic de Brennan).
- Objecció de preferències immorals: La preocupació que els mercats permetin o fomentin l'actuar basant-se en preferències immorals. Esmenten els mercats d'informació on es pot apostar sobre esdeveniments perjudicials (com atacs terroristes), i l'assegurança de vida per a nens.
- Cues vs. Mercats (Salts de fila): Discuteixen si és just pagar per saltar-se una cua (per exemple, a l'aeroport). Argumenten que els mercats poden ser més eficients i que els qui paguen per serveis premium sovint subvencionen indirectament els serveis per a altres (per exemple, els passatgers de primera classe ajuden a abaratir els bitllets d'econòmica).
Els autors critiquen els teòrics anti-mercantilització per les seves premisses empíriques o normatives qüestionables, per la seva manca d'evidència, i per confondre límits incidentals amb límits inherents. Particularment, assenyalen que Michael Sandel no ha respost adequadament a les crítiques basades en evidència empírica contra les seves afirmacions.
Crítica del llibre amb IA,
"Markets without Limits" ha generat un debat significatiu i ha rebut diverses crítiques:- Conseqüències negatives: Alguns crítics argumenten que fins i tot si una acció es pot fer de franc, vendre-la pot tenir conseqüències negatives que els autors no aborden adequadament. Per exemple, la venda d'òrgans podria explotar les persones vulnerables, fins i tot si la donació és acceptable.
- Corrupció de valors: Una crítica comuna és que la mercantilització pot corrompre els valors associats a certs béns i pràctiques. Per exemple, pagar per tenir cura dels nens podria minar les relacions familiars basades en l'afecte i l'obligació.
- Senyals i significats: Alguns crítics se centren en els aspectes semiótics dels mercats, argumentant que la venda de certs béns envia senyals inadequats o expressa una manca de respecte. Per exemple, vendre amor o amistat podria ser vist com degradant aquestes relacions.
- Condicions de fons: Tot i que Brennan i Jaworski se centren en la transacció en si mateixa, els crítics assenyalen que les condicions de fons, com la desigualtat de poder o la manca d'informació, poden fer que certs intercanvis siguin problemàtics fins i tot si l'acte en si no ho és.
- Intuïcions morals: Alguns crítics qüestionen la confiança dels autors en la intuïció que "si pots fer-ho de franc, pots fer-ho per diners", argumentant que hi ha bones raons morals per distingir entre les dues coses en certs casos.
