Unhealthy Politics: The Battle over Evidence-Based Medicine
Llibre resumit amb IA
"Unhealthy Politics: The Battle over Evidence-Based Medicine" d'Eric M. Patashnik, Alan S. Gerber, i Conor M. Dowling explora la complexa lluita per integrar evidència científica creïble en la presa de decisions clíniques i en la política sanitària als Estats Units. El llibre examina per què persisteixen les pràctiques mèdiques ineficaços o innecessàries malgrat l'existència d'investigacions que qüestionen la seva utilitat, i analitza les forces polítiques i institucionals que dificulten l'adopció d'una medicina basada en l'evidència.
L'estructura del llibre es divideix en diverses parts, incloent un prefaci, una introducció, capítols principals, apèndixs, notes, una bibliografia i un índex.
En el Prefaci a l'edició de butxaca, els autors utilitzen l'estudi ORBITA com a exemple paradigmàtic de les dinàmiques que exploren. Aquest estudi, que qüestionava l'eficàcia de la intervenció coronària percutània en pacients amb angina estable, va ser rebut amb resistència per la comunitat mèdica. El seu investigador principal, el Dr. Darrel P. Francis, va explicar com els revisors van bloquejar el finançament extern de l'estudi i com els cardiòlegs intervencionistes van considerar ORBITA com "un atac a la nostra especialitat". Les societats professionals van criticar la metodologia de l'estudi, tot i que Francis considera que aquestes crítiques eren invàlides o exagerades. Aquesta reacció negativa es compara amb la d'altres grups d'especialistes quan els estudis han desafiat l'eficàcia dels tractaments en les seves àrees de pràctica.
La Introducció estableix que el llibre se centra en si hi ha disponible informació científica creïble sobre l'efectivitat clínica comparativa d'intervencions alternatives (és a dir, evidència sobre quins tests, tractaments i procediments funcionen millor per a grups de pacients amb diferents condicions), i si aquesta informació influeix en les decisions de pacients, proveïdors i pagadors. En resum, la preocupació principal és si el sistema de prestació d'atenció mèdica als Estats Units es basa en l'evidència. Els autors esperen que la seva anàlisi estimuli tres converses, proporcionant als experts en salut una millor comprensió de les forces polítiques que permeten la persistència del malbaratament i la mala ciència en el sistema mèdic.
El llibre es desenvolupa segons el Pla del Llibre:
- El Capítol 1 defineix el problema de la "decisió mèdica" i explica com la deficient integració de l'evidència en la presa de decisions clíniques perjudica el rendiment del sector de la salut.
- El Capítol 2 aprofundeix en l'argument amb un estudi de cas detallat sobre la sorprenent cirurgia simulada de genoll. L'estudi de Moseley, un assaig doble cec controlat amb placebo, es descriu com l'estàndard d'or en la investigació mèdica. Aquest estudi va demostrar que la lavatge artroscòpica o el desbridament no eren útils per a l'artrosi de genoll. Malgrat les seves limitacions, es va considerar un avenç significatiu respecte a estudis anteriors.
- El Capítol 3 presenta els resultats d'enquestes nacionals d'opinió pública que il·lustren com els ciutadans ordinaris pensen sobre el problema de l'evidència mèdica. Es mencionen experiments que exploren com les indicacions de l'Associació Mèdica Americana (AMA) i les indicacions polítiques influeixen en el suport públic a propostes per controlar els costos sanitaris mitjançant la investigació d'efectivitat comparativa (CER). Els resultats suggereixen que el suport dels metges augmenta el suport públic a les propostes de control de costos sanitaris basades en la CER.
- El Capítol 4 explora les arrels institucionals del professionalisme mèdic als Estats Units. Examina per què el sistema de salut nord-americà delega autoritat terapèutica a metges individuals i societats mèdiques, amb poca supervisió centralitzada en programes com Medicare. El capítol també presenta resultats d'una enquesta nacional a metges per calibrar les seves opinions sobre el paper adequat de les societats mèdiques en les controvèrsies sobre l'evidència mèdica. Es destaca que, en el marc de Medicare, els metges tenen un paper central, ja que jutgen si els tractaments són mèdicament necessaris. També es considera la relació entre les creences dels metges sobre les causes de la variació regional en la despesa de Medicare i la importància que atribueixen a diversos objectius de les societats mèdiques.
- El Capítol 5 aprofundeix en els aspectes polítics de la investigació d'efectivitat comparativa (CER). Es menciona una proposta anterior per crear un centre per a la CER i com va ser inclosa en un projecte de llei més gran (CHAMP), tot i que finalment no es va convertir en llei per conflictes polítics. El llibre també aborda el suport de l'administració Obama a la CER i la creació de l'Institut d'Investigació d'Resultats Centrats en el Pacient (PCORI).
- Els Apèndixs proporcionen dades i resultats addicionals de les enquestes i experiments mencionats en els capítols principals. Per exemple, l'Apèndix al Capítol 3 presenta resultats detallats de l'experiment sobre indicacions de grup i polítiques. L'Apèndix al Capítol 4 inclou taules sobre el coneixement dels metges sobre els estudis de variació regional en la despesa sanitària i les seves creences sobre les causes d'aquesta variació.
- Les Notes, la Bibliografia i l'Índex proporcionen referències, fonts i una guia per al contingut del llibre.
- Els Reconeixements expressen l'agraïment dels autors a diversos estudiosos, experts i responsables polítics que van contribuir al llibre.
En resum, "Unhealthy Politics" ofereix una anàlisi exhaustiva dels obstacles polítics i institucionals per a l'adopció de la medicina basada en l'evidència als Estats Units, utilitzant estudis de cas concrets i dades d'opinió pública per il·lustrar la complexitat del problema i les resistències que genera en la comunitat mèdica i en l'àmbit polític.
