Un disbarat rera l'altre (22)

Informe de salut de Catalunya 2023

Convé repassar aquest informe que ens explica la salut dels catalans. Cal fer-ho perquè alhora mostra els objectius (del Pla de Salut) i el seu assoliment (o no). Aquest hauria de ser un exercici d'anàlisi periòdica que es queda tant sols en un pdf i poca cosa més.

A Catalunya, l’esperança de vida (EV) en néixer l’any 2023 és de 86,6 anys en les dones i de 81,3 anys en els homes. Fa 40 anys, era 80 anys i 74 respectivament. L'augment ha estat notable, de 6,6 anys en dones i 7,3 en homes. Però només viuen les dones 66,5 i els homes 68,3 anys en bona salut. L'any 1994 l'esperança de vida en bona salut estava a 58 anys i 59,9 respectivament. (El 1994 és el primer any que tenim aquesta sèrie estadística).

La dada més interessant és l'esperança de vida en bona salut als 65 anys. Però no hi ha taula d'això, cal cercar-ho dins. La dada és 11,2 per a les dones i 11,4 per als homes. I a partir caldria una desagregació i anàlisi de la morbiditat i impacte a l'autonomia personal.

L'estimació de l'esperança de vida en bona salut que es publica té dificultats metodològiques serioses. Ho vaig comentar fa temps. El motiu és que es construeix sobre la percepció subjectiva de malaltia, i això comporta biaixos sistemàtics de mesura. A hores d'ara es pot estimar mitjançant dades de morbiditat i evitar aquests biaixos.

A la pàgina 57 trobareu allò que la premsa no us explicarà: com els objectius del Pla de Salut s'han assolit o no. I llavors veureu que en referència a l'esperança de vida en bona salut als 65 anys es plantejava augmentar un 5% i no s'ha assolit l'objectiu. I tants d'altres  que tampoc, com les malalties de transmissió sexual, la taxa de suïcidi, la taxa de mortalitat, la proporció d'infants de 2 anys correctament vacunats no ha recuperat els nivells de 2019, les infeccions nosocomials no han recuperat els nivells de partida, els episodis de pneumònia en pacients amb ventilació mecànica no han recuperat els nivells de partida, i la satisfacció amb els serveis públics utilitzats l'últim any es troba per sota del nivell de partida. I també és cert que hem millorat alguns altres indicadors, el més important és la recuperació de l'esperança de vida després de la pandèmia.

Amb tot això, algú s'hauria de preocupar seriosament dels resultats de Pla de Salut i com millorar-los. I fins i tot reflexionar si el que cal són plans directors i el pla de salut és la seva agregació. Tenim plans directors desactualitzats que obligarien a una revisió.  

La política sanitària hauria de fonamentar-se en millorar la salut i benestar, aquest hauria de ser el debat de veritat. La retòrica del moment va cap altres qüestions, darrerament veig moltes notícies relacionades amb el totxo i la salut no va necessàriament d'això.

PS. Un exemple, el pla director de salut mental només disposa de dos documents, un de suicidi i un altre de trastorns alimentaris. No fa falta dir res més.

PS. Ja no sorprèn que paguem un IDESCAT i el govern utilitzi l'INE. I que d'altres estadístiques més fines que estan disponibles no s'aprofitin per un informe tant important. Fonamentar l'informe de salut amb l'ESCA incorpora un biaix de percepció subjectiva que cal corregir amb dades objectives.