21 de novembre 2026

Pharma, big pharma

High-impact medicines, system sustainability and the role of access management: evidence from Catalonia 

El document disponible a la teva llibreta és l'article científic titulat «High-impact medicines, system sustainability and the role of access management: evidence from Catalonia» (2026), elaborat per E. Lizano Gispert, D. Gay, M. Fontanet, M. Gasol, A. Clopés i A. Vallano  i publicat a la revista Health Policy OPEN.

1. Context i Desafiaments del Finançament Sanitari

  • Incertesa i costos de la innovació: L'aprovació i finançament de medicaments d'alt impacte (High-Impact Medicines - HIMs), com ara tractaments d'especialitat d'elevat cost i fàrmacs orfes per a malalties rares, genera reptes clínics i pressupostaris creixents per als sistemes de salut públics.
  • Incertesa en l'evidència: Aquestes innovacions s'introdueixen sovint al mercat amb dades assajades limitades i amb incertesa respecte a la seva eficàcia clínica a llarg termini i la seva cost-efectivitat.
  • La situació a Catalunya: El Servei Català de la Salut (CatSalut) ha experimentat un increment notable de la despesa en HIMs en els darrers anys a causa de l'adopció d'aquests tractaments i l'ampliació de les seves indicacions terapèutiques.

2. Objectius i Metodologia de l'Estudi

  • Objectius principals: (1) Avaluar l'impacte econòmic dels medicaments d'alt impacte novament finançats a Catalunya entre 2019 i 2024; i (2) analitzar l'ús i les implicacions financeres dels mecanismes d'accés gestionat (managed access mechanisms) aplicats per mitigar la incertesa clínica i econòmica.
  • Dades de la vida real (Real-World Data): Es va dissenyar un estudi retrospectiu descriptiu interconnectant el Registre de Pacients i Tractaments de Medicaments de Dispensació Hospitalària (RPT-OHM) amb els registres reals de facturació dels proveïdors sanitaris de la xarxa pública de Catalunya (SISCAT) per a l'any 2024.
  • Perspectives d'anàlisi: Es va combinar una anàlisi longitudinal de l'evolució de la despesa global en HIMs (2019–2024) amb una anàlisi detallada de les indicacions novament finançades entre 2022 i 2024.

3. Resultats Principals: Despesa i Concentració

  • Evolució de la despesa en HIMs: Entre 2019 i 2024, la despesa nominal en HIMs a Catalunya va augmentar un 53%, passant d'1.100 milions d'euros a 1.690 milions d'euros. Ajustat per inflació (euros de 2024), l'increment real va ser del 30%.
  • Impacte pressupostari: L'any 2024, la despesa en HIMs va representar més del 40% de la despesa farmacèutica total i un 11% de la despesa sanitària total gestionada pel CatSalut.
  • Volum de pacients i despesa per pacient: El nombre de pacients tractats amb HIMs va augmentar un 52% (de 215.182 pacients el 2019 a 327.455 el 2024). Malgrat l'augment global de la despesa, la despesa agregada per pacient tractat va disminur lleugerament en termes nominals, passant de 5.550 € el 2020 a 5.153 € el 2024.
  • Impacte de les noves indicacions: Les indicacions novament finançades el 2024 van suposar una despesa de 23,6 milions d'euros (1,4% de la despesa en HIMs) per a 1.700 pacients. La despesa per pacient d'aquestes noves indicacions (13.894 € el 2024) va ser clarament superior a la mitjana general. Entre 2022 i 2024 es van incorporar 208 noves indicacions de 139 medicaments.
  • Alta concentració de la despesa:
    • Per medicament: Els 10 medicaments principals van concentrar el 43% de la despesa total en HIMs, representant només el 30% dels pacients tractats. Els fàrmacs amb major despesa el 2024 van ser daratumumab (17,3 M€) i pembrolizumab (16,4 M€), seguits de ravulizumab (13,3 M€).
    • Per indicació diagnòstica: Les 10 indicacions principals van acumular el 35% de la despesa i el 15% dels pacients. El càncer de mama (21,9 M€) i el mieloma múltiple (21,4 M€) van encapçalar la despesa per diagnòstic.

4. Mecanismes d'Accés Gestionat (MAAs) i Estalvis Financers

  • Abast de la gestió de l'accés: De les 208 noves indicacions finançades entre 2022 i 2024, el 74,5% (155 indicacions) van estar subjectes a almenys un mecanisme de gestió de l'accés.
  • Tipologia de mecanismes aplicats:
    • Restriccions d'accés basades en la indicació: Aplicades a 91 indicacions (44%) com a part de la governança clínica mitjançant el Programa d'Harmonització Farmacoterapèutica (PHF).
    • Acords d'Accés Gestionat (MAAs) formals: Van incloure descomptes confidencials (48 indicacions), sostres de despesa poblacionals (32 indicacions) i per pacient (28 indicacions), dosis gratuïtes (26 indicacions), acords preu-volum (23 indicacions) i pagament basat en resultats (outcome-based, 10 indicacions). Un 17% de les indicacions van combinar múltiples acords formals.
  • Concentració en Oncologia: L'àrea d'oncologia i hemato-oncologia va concentrar el 54% (92 de 170) dels instruments MAA formals aplicats.
  • Estalvis financers quantificats: L'aplicació dels MAAs formals va assolir un estalvi quantificat de 7 milions d'euros, reduint la despesa final de les noves indicacions a 23,6 milions d'euros enfront dels més de 30 milions d'euros que s'haurien gastat en la seva absència. Aquests estalvis van ser fruit principalment dels sostres pressupostaris generals (3,97 M€) i dels sostres de despesa per pacient (2,49 M€).

5. Conclusions i Governança Sanitària

  • L'estudi confirma que l'arribada d'innovacions farmacèutiques d'alt cost genera una pressió econòmica elevada i altament concentrada en determinades àrees.
  • Tanmateix, es conclou que el model de governança de Catalunya —articulat al voltant del Programa d'Harmonització Farmacoterapèutica (PHF) i recolzat en la infraestructura de dades en temps real de l'RPT-OHM— permet combinar un accés precoç als nous tractaments amb la sostenibilitat financera a llarg termini del sistema de salut públic.
  • Els autors recomanen continuar avaluant l'impacte d'aquests acords a mesura que s'acumuli més evidència en la vida real, analitzant no només els estalvis, sinó també els resultats clínics, l'equitat i els costos administratius associats.

Segons les dades de l'estudi de Catalunya per a l'any 2024, la despesa en medicaments d'alt impacte (HIMs) es troba fortament concentrada: els 10 medicaments principals van acumular el 43% de la despesa total en noves indicacions (representant el 30% dels pacients tractats).

A continuació es detallen els medicaments d'alt impacte que van encapçalar la despesa en les indicacions novament finançades entre 2022 i 2024:

Els 10 medicaments amb més despesa (2024)

  1. Daratumumab: 17,3 milions d'euros (2 noves indicacions).
  2. Pembrolizumab: 16,4 milions d'euros (16 noves indicacions).
  3. Ravulizumab: 13,3 milions d'euros (4 noves indicacions).
  4. Risdiplam: 8,0 milions d'euros (1 nova indicació).
  5. Tafamidis: 7,1 milions d'euros (1 nova indicació).
  6. Abemaciclib: 7,1 milions d'euros (1 nova indicació).
  7. Dupilumab: 6,0 milions d'euros (4 noves indicacions).
  8. Nivolumab: 6,0 milions d'euros (9 noves indicacions).
  9. Trastuzumab deruxtecan: 5,4 milions d'euros (2 noves indicacions).
  10. Atezolizumab: 5,0 milions d'euros (4 noves indicacions).

Combinacions medicament–indicació destacades

  • Mieloma múltiple de nou diagnòstic: L'ús de daratumumab en pacients no elegibles per a trasplantament va ser la combinació concreta que va generar més despesa absoluta, amb 12,3 milions d'euros.
  • Atròfia muscular espinal: L'ús de risdiplam per a tipus 1–3 va ocupar el segon lloc per indicació específica, amb 8,0 milions d'euros.
  • Major despesa per pacient: Ravulizumab va destacar per tenir el cost per pacient més elevat de tots, superant els 100.000 € per pacient tant per a l'hemoglobinúria paroxística nocturna com per a la síndrome hemolítica urèmica atípica, malgrat tractar un nombre reduït de pacients.

L'aplicació dels Acords d'Accés Gestionat (Managed Access Agreements - MAAs) formals sobre les noves indicacions de medicaments d'alt impacte va generar uns estalvis econòmics quantificats de 7 milions d'euros.

Aquesta reducció va permetre contenir la despesa final d'aquestes noves indicacions en 23,6 milions d'euros, en lloc dels més de 30 milions d'euros que s'haurien assolit en la seva absència.

Desglossament dels estalvis segons el tipus d'acord

  1. Sostres pressupostaris generals (spending caps): Van suposar la font d'estalvi principal, aportant 3,97 milions d'euros.
  2. Sostres de despesa per pacient (patient-level spending caps): Van generar 2,49 milions d'euros d'estalvi.
  3. Acords preu-volum (price-volume agreements): Van representar 0,30 milions d'euros (300.000 €).
  4. Esquemes de dosis gratuïtes (free-dose schemes): Van aportar 0,014 milions d'euros (14.000 €).

Per què es considera una estimació conservadora?

Els autors de l'estudi subratllen que aquests 7 milions d'euros constitueixen una estimació prudent o conservadora de l'impacte financer real:

  • Diversos acords es trobaven en procés de reconciliació financera activa.
  • L'impacte econòmic de certs mecanismes (com els pagaments basats en resultats clínics o els pagaments fraccionats) no es va incloure en el sumatori per la dificultat de quantificar-los de forma fiable a causa de la seva estructura.
  • Tampoc s'inclou en aquesta xifra l'efecte econòmic de les restriccions d'accés basades en la indicació clínica (que afectaven el 44% de les noves indicacions), ja que el seu estalvi no era directament mesurable.

L'anàlisi de les dades del Servei Català de la Salut (CatSalut) mostra una gran diferència entre la despesa mitjana general per pacient i la despesa de certs medicaments d'alt impacte (HIMs) altament especialitzats o orfes.

 Context de la despesa per pacient

  • Mitjana de tots els HIMs (2024): La despesa agregada per pacient tractat en el conjunt de medicaments d'alt impacte va ser de 5.153 €.
  • Mitjana de les noves indicacions (2024): En les indicacions novament finançades entre 2022 i 2024, la despesa mitjana per pacient es va elevar a 13.894 €.

Comparativa entre fàrmacs concrets

A. Fàrmacs d'altíssim cost per pacient (Malalties rares / Orfes)

  • Ravulizumab: És el fàrmac amb la despesa per pacient més elevada de tot l'estudi, superant els 100.000 € per pacient. S'utilitza per a malalties com l'hemoglobinúria paroxística nocturna i la síndrome hemolítica urèmica atípica. Tot i tractar un grup molt reduït de pacients (85 pacients en la categoria d'anèmia hemolítica), va acumular una despesa total de 13,3 milions d'euros.
  • Risdiplam: Indicat per a l'atròfia muscular espinal (tipus 1–3), va suposar una despesa total de 8,0 milions d'euros per a 69 pacients registrats en l'àrea neuromuscular. Això representa una despesa mitjana d'uns 115.900 € per pacient.
  • Tafamidis: Utilitzat per a l'amiloïdosi, va generar una despesa de 7,1 milions d'euros distribuïda entre 310 pacients, fet que situa la seva despesa mitjana al voltant dels 22.900 € per pacient.

B. Fàrmacs d'alta despesa total però major volum de pacients (Oncologia)

  • Daratumumab: Encapçala la despesa absoluta en noves indicacions amb 17,3 milions d'euros (dels quals 12,3 M€ corresponen al mieloma múltiple de nou diagnòstic no elegible per a trasplantament). Com que s'aplica a una població de pacients molt més àmplia (la categoria de mieloma múltiple compta amb 2.555 pacients), la despesa mitjana per pacient és significativament més baixa que en el cas dels fàrmacs orfes.
  • Pembrolizumab: Va generar 16,4 milions d'euros repartits entre 16 noves indicacions oncològiques. L'ampli abast de pacients tractats fa que el cost individualitzat per pacient sigui contingut en comparació amb les teràpies per a malalties ultrarares.