The Political Brain: The Role of Emotion in Deciding the Fate of the Nation
A aquestes alçades, a ningú li passa per alt el paper de les emocions com a factor determinant del vot polític. I molt sovint s'acaba expressant més cap a les identitats o el sentit de pertinença, ho vaig explicar aquí fa temps.
Sabem que el paper de la política identitària del moment genera la polarització, qüestió que he comentat també fa poc. I la polarització limita la capacitat de consens i avenç social. Amb tot això en marxa, podem confirmar que la raó s'ha esvaït davant el sentiment en la formació de les preferències polítiques. L'agenda política va farcida d'emoció i sentiment de pertinença, i això bloqueja la resolució de molts problemes. Un exemple, el Parlament de Catalunya només ha fet dues lleis el 2024, cap d'elles sobre temes cabdals.
En Josep M. Lozano va fer un article que vaig recuperar en aquest blog sobre la emocràcia destacant el paper de les emocions en el vot i el procés polític. Avui toca posar tot això en solfa i selecciono un llibre molt centrat als USA que afronta de ple el tema, resumit amb IA
El llibre "The Political Brain: The Role of Emotion in Deciding the Fate of the Nation" de Drew Westen explora la importància de les emocions en la política, argumentant que les decisions dels votants estan impulsades més pels sentiments que per la raó. Westen, un psicòleg i psiquiatre, analitza com els candidats i els partits poden utilitzar narratives emocionals per persuadir els votants, i critica la tendència del Partit Demòcrata a confiar excessivament en arguments racionals.
-
Part I: Ment, cervell i emoció en la política
- Capítol 1: Estats mentals guanyadors: Explora com la política es tracta tant de identitat i comunitat com d'economia. L'autor critica la visió que redueix el Partit Demòcrata a un departament de recursos humans, en lloc d'un partit preocupat per la identitat i el significat de ser americà. També assenyala que la persuasió política es basa en xarxes i narratives.
- Capítol 2: Ments racionals, campanyes irracionals: Critica la idea que els votants decideixen basant-se en la raó i la lògica, i explica que la campanya política és un mercat d'emocions.
- Capítol 3: L'evolució del cervell apassionat: Discuteix com el cervell humà va evolucionar per a respondre emocionalment i assenyala que la raó és una "vena prima" sobre les emocions. També ressalta la importància de les emocions en el sentit de la justícia.
- Capítol 4: Les emocions darrere el teló: Examina com les emocions treballen en el subconscient i com influeixen en la presa de decisions polítiques. Aquest capítol presenta una visió diferent de la ment, el cervell i l'emoció en la política.
- Capítol 5: Interessos especials a la ment: Analitza com les persones tendeixen a buscar informació que confirmi les seves opinions preexistents, i ignora la que les contradiu. L'autor explora els biaixos emocionals i la manera com influeixen en la política.
- Capítol 6: Política d'efecte dominó: Explora la influència de la ciència en la política, i critica per què els demòcrates han estat incapaços d'implementar pràctiques científiques en la seva estratègia política.
-
Part II: Un pla per a campanyes emocionalment persuasives
- Capítol 7: Escrivint una constitució emocional: Desenvolupa la importància de tenir una narrativa mestra que defineixi els valors d'un partit. Aquest capítol assenyala que els demòcrates han estat incapaços de construir una narrativa coherent que ressoni amb els votants.
- Capítol 8: Avortant l'ambivalència: Tracta el tema de l'avortament, i proposa una postura que té en compte la complexitat emocional del tema i connecta amb els votants progressistes, tot reconeixent les preocupacions de la majoria.
- Capítol 9: Buscant un terreny comú: Explora el tema de les armes i la importància de connectar amb votants que tenen diferents punts de vista.
- Capítol 10: Consciència racial i inconsciència: Aborda el tema de la raça, i com les xarxes emocionals poden ser activades de manera inconscient per a influir en les decisions polítiques. L'autor utilitza l'exemple de l'anunci de Willie Horton per demostrar com es poden utilitzar imatges per explotar emocions.
- Capítol 11: Mort i impostos: Discuteix la importància de la gestió d'una cartera emocional en la política i com s'ha de tenir valentia davant la crítica. L'autor també analitza els principis per a la gestió d'una cartera emocional i com utilitzar un enfocament basat tant en la intuïció com en la ciència.
- Capítol 12: Esperança, inspiració i intel·ligència política: Explora la necessitat d'oferir esperança i inspiració als votants. L'autor subratlla la importància de la intel·ligència política en la construcció de narracions mestres i qüestions insígnia.
- Capítol 13: Positivament negatiu: Discuteix l'ús d'atacs en la política, i com s'han de respondre per guanyar suports. L'autor planteja la importància de respondre ràpidament als atacs i d'actuar per endavant.
- Capítol 14: Xarxes terroristes: Analitza l'impacte del terror en la política, i com els líders poden utilitzar la por per a guanyar suport. L'autor critica la resposta del Partit Demòcrata al terrorisme i argumenta que els demòcrates han de parlar directament sobre el tema.
- Capítol 15: Unions civils i incivils: Aborda el tema del matrimoni homosexual i la importància de reafirmar els valors progressistes de tolerància, empatia i compassió. L'autor explora la relació entre la religió i la política i argumenta que els demòcrates han de parlar sobre valors, moralitat i fe de manera diferent als republicans.
-
Conclusió: Corrent amb el dipòsit buit
- El llibre conclou que els demòcrates han de ser més conscients del paper de les emocions en la política i construir narracions que ressonin amb els votants a nivell emocional.
- L'autor argumenta que els candidats han de preguntar-se quines són les seves creences i com connectar-les amb els sentiments dels votants.
-
Postscript a l'edició de butxaca:
- Aquest apartat descriu com va néixer el llibre, els dubtes inicials sobre si les seves idees serien rebudes o no, i la bona acollida del seu treball.
- L'autor argumenta que les eleccions es guanyen o es perden no pels "temes" sinó pels valors i les emocions de l'electorat.
- També hi ha una discussió sobre la campanya de Barack Obama de 2008, i com les seves campanyes havien d'equilibrar tant l'inspiració com les crítiques a l'oposició.
-
Altres punts destacables
- El llibre utilitza exemples de campanyes polítiques reals per a demostrar com les emocions poden influir en les decisions dels votants.
- L'autor argumenta que els demòcrates han de redefinir el seu missatge per a connectar amb els votants a nivell emocional.
- Westen destaca la importància de la narrativa mestra d'un partit i la necessitat que aquesta sigui clara, coherent i emocionalment viva.
- El llibre també ofereix una sèrie de principis per a la gestió de les associacions emocionals en la política.
- L'autor també fa èmfasi en la importància de la veritat per a generar confiança en els votants.
- Westen proposa la necessitat de respondre als atacs amb la mateixa contundència amb què s'han fet i, fins i tot, de re-enquadrar-los per a posar la responsabilitat als acusadors.
- L'autor aborda la importància del llenguatge i com utilitzar paraules que funcionin per a activar emocions positives.
- Westen assenyala que tant les emocions positives com les negatives són importants per a motivar el vot i que una elecció és una qüestió de selecció, no un referèndum.
En resum, "The Political Brain" és una anàlisi de la psicologia de la política, amb un enfocament especial en la importància de les emocions. Westen ofereix una crítica contundent de l'estratègia demòcrata, i proposa un camí cap a un enfocament més efectiu i emocionalment intel·ligent per a guanyar suport en el mercat de les idees polítiques.
PS. Els costos de la democràcia a Catalunya i els seus resultats: El Parlament gastarà el 2025 63 milions €, un increment del 9,83% respecte al Pressupost prorrogat per a l’exercici del 2024, el Consell de Garanties Estatutàries (CGE), de més de 3 milions d’euros; de la Sindicatura de Comptes, més de 16; i del Síndic de Greuges, de més de 8 milions €. El legislatiu ens costa més de 90 milions a l'any, i creix més de tres vegades la inflació. I ningú se n'adona de la seva ineficiència i que en tot l'any 2024 només ha fet 2 lleis!!! (si dividim només el cost anual del Parlament per 2, vol dir que cada llei ha costat 31,5 milions €). Ho tinc clar que jo no acceptaria cap pressupost sense una productivitat comparable a altres parlaments. O s'augmenta la producció o reducció de plantilla.
PS. Magistral avui en Josep Martí, la paradoxa de Popper per als rancis enemics de la tolerància.
