La fi de l'expertesa (3)

 Expert Failure

En Plató deia que no s'assoliran avenços en la política fins que un governant esdevingui filòsof o un filòsof esdevingui governant. Si no hi ha algú preparat no hi haurà prosperitat a la república. Estic força d'acord en la necessitat de preparació dels polítics, però ser filòsof no es garantia. El que encara estic més d'acord és amb la necessitat d'aprofitament del talent, sigui del polític o no, sigui en la política o no. I sobre això sabem que hi ha una gran crisi. Els que estan en possessió de la veritat, els sectaris, no necessiten el coneixement ni els experts. I llavors el desaprofitament del talent es generalitza. El llibre que he escollit avui podria titular-se "economia de l'expertesa", i explica prou bé el context de tot plegat.

Resum del llibre amb IA

Aquest llibre, titulat "Expert Failure", explora la problemàtica dels experts en diversos camps, des de la filosofia fins a la ciència forense, passant per l'economia i el dret, tot destacant com poden fallar i quines implicacions tenen aquests errors. L'autor, Roger Koppl, desenvolupa una teoria anomenada "teoria de l'elecció d'informació" per analitzar el comportament dels experts com a actors econòmics, centrant-se en les seves decisions sobre quina informació comunicar.

A continuació, es detallen els punts clau del llibre:

1. Naturalesa i Història del Problema:

• Revisió de la literatura sobre experts: El llibre comença identificant una àmplia literatura sobre experts, dispersa en diverses disciplines, i proposa una taxonomia per classificar les diferents perspectives teòriques. Aquesta taxonomia divideix les perspectives en funció de si es considera que els experts són fiables o no fiables, i si els no experts tenen o no la capacitat d'escollir competentment entre les opinions dels experts. Així, s'estableixen quatre categories teòriques principals.
• Episodis històrics: S'analitzen dos episodis històrics importants relacionats amb el problema dels experts: la tradició socràtica i els testimonis d'experts en el dret. La tradició socràtica és utilitzada per l'autor per mostrar els perills dels experts i l'autocràcia, mentre que la història dels testimonis d'experts en dret posa de manifest com els experts poden ser utilitzats per les parts per donar suport a interessos particulars, en lloc de buscar la veritat.
• Temes recurrents en la teoria d'experts: S'examina el paper del poder, l'ètica, la reflexivitat, el ciutadà ben informat, el control democràtic dels experts, la discussió i l'estructura del mercat. Aquests temes són crucials per entendre com els experts interactuen amb la societat i quines salvaguardes són necessàries per evitar el seu mal ús. Per exemple, es qüestiona la noció del ciutadà ben informat, argumentant que la discussió és un mecanisme més útil per empoderar la ciutadania.

2. Teoria de l'Elecció d'Informació:

• Experts com a actors econòmics: La teoria presentada en el llibre considera els experts com a actors econòmics que trien quina informació divulgar, assumint que no són intrínsecament més honestos o deshonestos que els no experts. Aquesta teoria s'inspira en la teoria de l'elecció pública, que aplica la lògica econòmica a l'anàlisi de les decisions polítiques.
• Definició d'expert: En lloc de definir un expert per la seva experiència, el llibre proposa definir-lo com a qualsevol persona a qui es paga per donar una opinió. Aquesta definició permet mantenir una visió oberta sobre la fiabilitat dels experts i minimitza la idea que els no experts són incapaços.
• La importància de l'estructura del mercat: L'autor destaca que la fiabilitat dels experts i el poder dels no experts depenen de l'estructura del mercat on operen. Es compara la competència amb el monopoli, argumentant que la competència pot millorar la fiabilitat dels experts, mentre que el monopoli pot conduir a comportaments menys fiables. Per exemple, es compara la competència religiosa amb el monopoli religiós, argumentant que el monopoli genera misteri i poca moderació.
• El concepte de "Big Players": S'explora la influència dels "Big Players" en els mercats, especialment en el context dels experts. Els "Big Players" són entitats amb gran poder i influència que poden manipular el mercat per obtenir beneficis propis.

3. La Divisió del Coneixement:

• Coneixement dispers: El llibre enfatitza la idea que el coneixement està dispers en la societat i que ningú té un coneixement complet de com funciona el sistema. Aquesta idea, inspirada en les teories de Friedrich Hayek i Bernard Mandeville, és central en la teoria de l'autor.
• Tipus de coneixement: Es distingeixen diferents tipus de coneixement, com ara el coneixement constitutiu (que guia l'acció i és inherent a la pràctica) i el coneixement especulatiu (teòric i explícit). També es presenta l'acrònim "SELECT" per descriure el coneixement: Synecological, Evolutionary, Exosomatic, Constitutive i Tacit.
• Limitacions de la planificació: La dispersió del coneixement implica que la planificació centralitzada és impossible. Cap entitat pot tenir tot el coneixement necessari per planificar completament un sistema complex com la societat. L'autor argumenta que l'ordre social és emergent i espontani, no dissenyat per una ment central.

4. Casos Específics i Crítica:

• La ciència forense: Es dedica una atenció especial a la ciència forense, mostrant com aquesta àrea, malgrat ser presentada com a objectiva, està plena de biaixos i errors. S'analitzen casos com la identificació d'escriptura a mà, on es critica la falta d'estudis de validació i la influència de les expectatives.
• El complex militar-industrial i l'estat profund: El llibre examina el complex militar-industrial i l'estat profund ("entangled deep state") com a exemples de com els experts poden ser utilitzats per interessos particulars. S'adverteix sobre el perill que la política pública sigui captiva d'una elit científico-tecnològica. El concepte d'"estat profund" és utilitzat per analitzar com les estructures de poder no democràtiques poden influir en les polítiques públiques. L'autor destaca que el complex militar-industrial i l'estat profund són una amenaça per a la democràcia pluralista.
• El cas del "Flexner Report": S'analitza críticament l'informe Flexner sobre l'educació mèdica als Estats Units, destacant la seva discriminació racial i com la uniformització dels criteris educatius pot ser contraproduent. El llibre assenyala que aquest informe va promoure una visió espúria sobre la inferioritat de la població negra i va imposar un model únic d'educació mèdica.
• La qüestió de la monopsoni: S'analitza el concepte de monopsoni (un mercat amb un únic comprador) i com afecta els experts, especialment en àrees com la ciència forense. Es mostra que el monopsoni pot reduir els incentius per a la millora i la fiabilitat dels experts.

5. Implicacions i Conclusió:

• La necessitat de la competència: El llibre conclou que la competència és un mecanisme essencial per millorar la fiabilitat dels experts i empoderar els no experts. La competència impedeix que els experts es converteixin en monopolis i fomenta la innovació i la rendició de comptes.
• L'egalitarisme epistemològic: L'autor defensa un model radicalment igualitari del coneixement, on el coneixement és synecological, evolutionary, exosomatic, constitutive i tacit (SELECT). Aquesta perspectiva contrasta amb visions més jeràrquiques del coneixement i la societat.
• La importància de la reflexió: Es destaca la necessitat de reflexionar sobre el paper dels experts i les seves possibles falles. El llibre argumenta que el problema dels experts és fonamentalment un problema epistemològic i econòmic, no un problema ètic. L'autor advoca per un enfocament crític i reflexiu sobre els experts en tots els camps.

En resum, "Expert Failure" és una anàlisi profunda i crítica del paper dels experts en la societat, explorant els mecanismes econòmics i epistemològics que poden conduir a errors i abusos. El llibre proposa una visió radicalment igualitària del coneixement i defensa la competència com a clau per millorar la fiabilitat dels experts i protegir la societat de les seves falles.

PS. Els metges amb intel·ligència artificial són superats per la intel·ligència artificial sola, Eric Topol al NYT. (?)

Revisant cinquanta anys d'assegurança voluntària de salut

The emergence of financial capital in the health insurance business in Europe: The case of Spain in the last fifty years

Poc sovint fem una mirada enrera per a preguntar-nos com hem arribat fins aquí. Hem arribat a un terç de la població que té assegurança voluntària i això no ha esdevingut per casualitat. Fem molta referència a les llistes d'espera del sistema obligatori com a causa de l'augment d'assegurats (demanda) i prestem poca atenció a l'estructura de capital i a la regulació (oferta).

A l'article seleccionat trobareu la història dels darrers 50 anys i com el capital financer va entrar a les assegurances de salut per tal que poguem entendre on som avui. Per altra banda, els canvis regulatoris del 1984 van modificar substancialment les regles de joc al sector de l'assegurança i alguns ho van veure com una oportunitat per a fusions i adquisicions. Alguns que precisament no tenien res a veure amb el sector de l'assegurança van protagonitzar el procés. En aquest sentit l'article oblida el paper que va tenir Agbar Salud en tot això, un paper fonamental que caldria descriure amb precisió. També cal dir que el protagonisme que atorga a metges en la creació d'asseguradores s'hauria de situar al just nivell, al costat del paper dels empresaris en el mutualisme, dels quals se n'oblida. Aquí va el resum en IA:

Aquest article analitza l'evolució del sector de les assegurances de salut a Espanya durant els últims cinquanta anys, posant èmfasi en la transformació del sector per la financiarització del capital. Inicialment, les companyies d'assegurances de malaltia van ser desenvolupades per metges i professionals de la salut, i la seva gestió era poc professional amb tècniques actuarials limitades. No obstant això, a partir dels anys setanta, diversos factors van impulsar processos de concentració, amb fusions i adquisicions que van reduir el nombre d'empreses locals i regionals a favor de les empreses d'àmbit nacional.

L'augment de la demanda d'aquest tipus de cobertura va despertar l'interès de les companyies d'assegurances generals i multinacionals, provocant una reestructuració del sector que va adquirir un pes més gran dins del negoci assegurador i cada vegada més internacionalitzat. Aquesta última etapa va submergir el sector sanitari a Espanya en els grans processos de globalització, caracteritzats per la financiarització del capital impulsada pels fons d'inversió bancaris.

L'article es divideix en dues seccions cronològiques:

• La primera secció cobreix l'evolució del mercat i les estratègies de les companyies d'assegurances de salut des de la fragmentació fins a la concentració a nivell nacional. Aquesta concentració va ser impulsada per la provisió de serveis als fons d'assegurances mútues de funcionaris i empleats públics, i per les demandes de l'adhesió d'Espanya a la Unió Europea el 1986.
• La segona secció estudia l'increment d'aquesta concentració gràcies a la creixent demanda i l'interès de les companyies d'assegurances generals, el sector bancari i les multinacionals estrangeres a adquirir companyies d'assegurances de salut, en un context de deteriorament dels serveis de salut públics. L'article també analitza la financiarització de les principals companyies sanitàries a Espanya, on el capital dels metges fundadors és reemplaçat per capital bancari nacional i internacional.

L'article destaca que el sector de les assegurances de salut a Espanya va experimentar un procés de concentració tant vertical com horitzontal, i que l'interès de les companyies generals i les multinacionals va augmentar a mesura que el sector de les assegurances de salut esdevenia més atractiu. El creixement de les assegurances de salut va estimular la participació de companyies d'assegurances generals que van incorporar empreses de serveis de salut i assegurances de decessos als seus grups empresarials.

L'article també assenyala que, a les últimes dècades del segle XX, algunes comunitats autònomes van fomentar la creació de noves companyies de proveïdors de serveis de salut i van animar les asseguradores a participar en la gestió d'hospitals i centres de salut públics. A més, la reforma legislativa del sector de les assegurances privades, iniciada el 1984, va crear un marc regulador, econòmic i social diferent per al desenvolupament d'aquesta activitat, que va afectar especialment les assegurances de salut privades.

Des de finals del segle XX, la crisi del model de salut pública, agreujada per ajustos i retallades pressupostàries, va impulsar la privatització dels serveis sanitaris gestionats pels governs central i autonòmics, dins del marc de la ideologia neoliberal. Això va obrir la porta a la participació de les companyies d'assegurances de salut en la gestió d'hospitals i serveis mèdics. En aquest context, el nombre de persones amb assegurances de salut privades a Espanya va augmentar de 5,2 a 8,5 milions entre 2000 i 2020.

L'article també destaca dues tendències clares en el sector de les assegurances de salut:

• Un important progrés en el procés de concentració, on tres companyies (Asisa, Adeslas i Sanitas) van passar de controlar poc més del 50% del total de les primes al sector de la salut el 2000 a més del 60% el 2020.
• Una creixent penetració de capital financer nacional i internacional en el sector. Les companyies d'assegurances de salut espanyoles s'han convertit en un objectiu per a les companyies internacionals de salut, els bancs espanyols i els fons d'inversió internacionals.

L'article també analitza els casos específics de Adeslas, Sanitas i Asisa, destacant com han passat a ser controlades per capital bancari o per grans grups asseguradors internacionals. Finalment, l'article conclou que la financiarització del sector ha modificat els objectius de les companyies d'assegurances de salut, que van passar de ser entitats fundades per metges per assegurar la qualitat de l'atenció al pacient a empreses enfocades a la rendibilitat a curt termini. Aquest canvi en l'objectiu podria tenir conseqüències en l'accés i la qualitat de la cobertura sanitària per a gran part de la població.

1928

PS Oped sobre la indignació dels pacients al NYT

PS A Fortune aquest mes, canvis a l'esperança de vida i a la despesa sanitària en 53 anys.

Els grans models de llenguatge de les ciències de la vida

Learning the language of life with AI 

El darrer article de  l'Eric Topol a Science és una guia per a l'estat de situació dels models d'IA en ciències de la vida. El resum en IA és aquest:

L'article "Learning the language of life with AI" de Science tracta sobre els avenços recents en la intel·ligència artificial (IA) aplicada a les ciències de la vida, especialment en la comprensió i disseny de biomolècules. L'article destaca el ràpid progrés en aquest camp, des de models d'IA que prediuen l'estructura de proteïnes fins a sistemes multiagent que dissenyen nous anticossos.

Aquí hi ha alguns punts clau de l'article:

• Models de llenguatge de la vida (Large language of life models) (LLLMs): Són models d'IA que, a diferència dels models multimodals com GPT-4, processen dades de diferents capes de la biologia molecular, com ara proteïnes, ARN, ADN i lligands.
• AlphaFold 2: Aquest model va ser un precursor significatiu, ja que va resoldre el problema del plegament de proteïnes, predient estructures 3D per a més de 200 milions de proteïnes.
• Nous models: L'article descriu diversos models recentment desenvolupats, com ara:
  • AlphaFold 3: Preveu l'estructura 3D de complexos de proteïnes, ADN, ARN, molècules petites i lligands.
  • Boltz-1: Un model de codi obert que prediu interaccions biomoleculars amb una precisió semblant a AlphaFold 3.
  • MassiveFold: Permet realitzar càlculs d'AlphaFold en paral·lel, reduint significativament el temps de computació.
  • EVOLVEpro: Un model de llenguatge de proteïnes per a l'enginyeria de proteïnes guiada per IA.
  • PocketGen: Defineix l'estructura atòmica de les interaccions proteïna-lligand.
  • RhoFold i RhoDesign: Per a la predicció de l'estructura 3D de l'ARN i el disseny d'aptàmers d'ARN, respectivament.
  • GET (general expression transformer): Preveu quins gens es transcriuran a ARN en diversos tipus de cèl·lules humanes.
  • Models de llenguatge d'ADN: Prediuen els efectes funcionals de les variacions en les regions codificants i no codificants del genoma humà.
  • MethylGPT i CpGPT: Models per a anàlisis epigenètiques, com l'estimació de l'edat cronològica.
  • SyntheMol: Ajuda a dissenyar i validar nous antibiòtics.
• Single-Cell Similarity (SCimilarity): Identifica un tipus de cèl·lula utilitzant l'anàlisi del veí més proper.
• Sistemes multiagent: Es menciona un sistema anomenat Virtual Lab, que utilitza múltiples agents d'IA amb diferents especialitats per dissenyar nanobodies contra el SARS-CoV-2. Aquest sistema va utilitzar tres LLLMs: AlphaFold-Multimer, Rosetta i ESM.
• Cèl·lula virtual d'IA (AIVC): L'article planteja l'aspiració de construir una AIVC per simular les accions de molècules, cèl·lules i teixits, amb l'objectiu de revolucionar la investigació biomèdica, la medicina personalitzada i altres camps.
• Digitalització de la biologia: Es compara la biologia amb l'enginyeria a causa dels avenços en IA, ja que ara es poden construir i comprendre els components de la vida mitjançant el mètode científic.
• Complexitat de la vida: Tot i el progrés, l'article adverteix que la biologia és extremadament complexa i que la comparació amb màquines o robots pot no ser suficient.
• Disponibilitat de dades: L'article destaca que hi ha una gran quantitat de dades per entrenar models d'aprenentatge automàtic, gràcies a iniciatives com el Projecte Genoma Humà, l'Atles de Cèl·lules Humanes i altres.
• L'Atles de Cèl·lules Humanes ha mapejat 62 milions de cèl·lules i té previst arribar a 1.000 milions, amb la col·laboració de 3.000 científics de 100 països.

En resum, l'article explora com els LLLMs estan transformant la biologia, permetent una comprensió més profunda i precisa dels processos biològics i la capacitat de dissenyar noves eines i solucions en medicina i biotecnologia. L'article també destaca la col·laboració entre agents d'IA i la creixent digitalització de la biologia, alhora que recorda la gran complexitat del llenguatge de la vida.

Narcís Duran

La financiarització dels medicaments i el seu impacte en la innovació

Innovación y financiarización en la industria farmacéutica

Acabo de publicar un nou Health Policy Paper a la col·lecció UPF-CRES titulat: "Innovación y financiarización en la industria farmacéutica". Aquest és el resum amb IA.

L'article examina la innovació i la financiarització en la indústria farmacèutica, destacant com el desenvolupament de medicaments innovadors és un procés arriscat amb una productivitat limitada. Les estratègies per "desarriscar" aquest procés han coincidit amb una creixent financiarització del medicament, que ara es considera un actiu financer més enllà d'un simple producte. Això provoca tensions entre dedicar recursos a la investigació i desenvolupament (I+D) i satisfer les demandes del mercat de capitals, resultant en preus elevats que qüestionen el nivell d'extracció de valor.

Aquí hi ha alguns punts clau de l'article:

• Financiarització: La creixent influència dels motius, mercats, actors i institucions financeres en l'economia ha portat a considerar els medicaments com a actius financers. Això ha impactat les prioritats i recursos per a la innovació.
• Productivitat de la I+D: La baixa productivitat de la I+D en la indústria farmacèutica, juntament amb el risc inherent de la innovació, ha impulsat un canvi de model, amb fusions i adquisicions d'empreses amb productes prometedors. Les noves empreses biotecnològiques, tot i ser una font d'innovació, s'enfronten a alts costos per accedir al mercat.
• Inversió pública: La inversió pública en I+D és rellevant, com es va veure en el desenvolupament de les vacunes per la COVID-19. En el cas d'Oxford-AstraZeneca, la inversió pública va ser més del 95%. Aquest fet planteja qüestions sobre l'apropiació del valor i la fixació de preus.
• Preus elevats: Els preus elevats dels medicaments, especialment als Estats Units, no sempre es justifiquen pels costos de I+D. Les empreses farmacèutiques generen ingressos addicionals significatius gràcies als preus elevats, superant la despesa global en I+D.
• Estratègies de "desarriscar": La indústria farmacèutica ha adoptat l'estratègia de "desarriscar" la innovació mitjançant la compra d'actius en fases avançades a empreses biotecnològiques. Això ha augmentat el cost d'aquestes operacions, però redueix el risc de fracàs en els assajos clínics.
• Extracció de valor: Les empreses farmacèutiques es troben en una tensió entre innovació i financiarització. Algunes companyies utilitzen els beneficis per a la recompra d'accions i el repartiment de dividends, en lloc d'invertir en innovació. La recompra d'accions augmenta el valor de les accions restants, beneficiant els accionistes, però no necessàriament la innovació.
• Exemples de financiarització: L'article destaca casos com el del Sofosbuvir per a l'hepatitis C i l'Ibrutinib per a la leucèmia, com a exemples de com la financiarització pot influir en els preus dels medicaments. En el cas del Sofosbuvir, l'empresa Gilead va adquirir Pharmasset per 11.200 milions de dòlars, mentre que la investigació havia costat 62 milions de dòlars, i el preu de inicial va ser de 94.200 dòlars.
• Alternatives a la financiarització: Algunes empreses, com AstraZeneca i GlaxoSmithKline, han fet una transició cap a un enfocament més innovador, reduint la recompra d'accions i invertint en el desenvolupament de nous medicaments.

L'article conclou que la financiarització del medicament, tot i que pot reduir el risc per a les grans empreses farmacèutiques, pot conduir a preus més elevats i afectar la capacitat de les empreses d'invertir en innovació futura. Cal repensar sobre els mecanismes de creació i apropiació del valor en el sector farmacèutic.

Lee Miller

PS. Aquest article ha estat rebutjat per Gaceta Sanitaria. No és d'interès la seva difusió.

La naturalesa dels negocis

 The New Nature of Business: The Path to Prosperity and Sustainability

Roche és una empresa singular, i el fet que un dels màxims propietaris escrigui un llibre sobre com gestionar un negoci, n'és un clar exemple poc habitual. La contribució de Roche al diagnòstic i tractament de malalties és i ha estat molt destacable. Aquí va resumit amb IA.

El llibre, "The New Nature of Business: The Path to Prosperity and Sustainability", escrit per André Hoffmann i Peter Vanham, explora la necessitat d'un canvi en la forma en què les empreses operen, emfatitzant la importància de la sostenibilitat i la inclusió. El llibre es basa en l'experiència d'André Hoffmann amb la seva empresa familiar, Roche, i també inclou exemples d'altres empreses i líders que han adoptat un enfocament més sostenible.

Conceptes Clau del Llibre:

• Els quatre capitals: El llibre destaca que el capital financer depèn del capital natural, social i humà.
  • Capital financer: Es refereix als recursos econòmics disponibles per a una empresa.
  • Capital social: Són les xarxes de relacions, els nivells de confiança i els recursos derivats dels llaços socials. La ciutat de Basilea, on va néixer Roche, va acumular capital social durant segles, amb l'arribada d'immigrants amb coneixements diversos.
  • Capital natural: Es tracta dels recursos naturals i els ecosistemes dels quals depèn el capital financer. El pare d'André Hoffmann es va interessar per la conservació del medi ambient, particularment per les aus, i li va ensenyar la importància del capital natural.
  • Capital humà: Són els talents i les habilitats de les persones que treballen a l'organització. La contractació per part de Fritz Hoffmann de persones de diferents orígens i religions va ser clau per a l'èxit de Roche.
• La nova naturalesa del negoci: El llibre argumenta que les empreses han de ser regeneratives, aportant més a la societat i al planeta del que en treuen. Això implica replantejar el propòsit de l'empresa, establir objectius que vagin més enllà dels beneficis i mesurar tots els impactes i dependències.
• Lideratge: Els autors proposen un nou model de lideratge que sigui inclusiu, que empoderi altres líders, que reconegui el valor de la democràcia i la societat, i que mantingui una brúixola moral. El llibre ofereix exemples de líders que han aconseguit canvis significatius, com ara Clemens i Cathleen a Holcim, que van convertir el residu de la construcció en un producte reciclable.
• Sostenibilitat: El llibre explora com les empreses poden integrar la sostenibilitat en totes les seves operacions. Roche, per exemple, té l'objectiu de reduir el seu impacte ambiental total a la meitat i duplicar l'accés dels pacients a solucions de diagnòstic d'alt valor mèdic. El llibre analitza la importància de reduir les emissions de carboni i de fer un ús més eficient dels recursos.
• Transparència i mesura: El llibre subratlla la necessitat de mesurar i divulgar els impactes i dependències de les empreses, no només en termes financers, sinó també en termes ambientals, socials i humans. Es discuteix la importància de marcs com el del Taskforce on Climate-Related Financial Disclosures (TCFD) i l'International Sustainability Standards Board (ISSB), que permeten a les empreses fixar objectius relacionats amb el clima i permetre als inversors veure quins aspectes són materials per a la companyia.

Exemples d'Empreses i Iniciatives:

• Roche: La companyia s'utilitza com a exemple principal de com una empresa pot evolucionar cap a un model més sostenible, mitjançant l'empoderament dels seus empleats, la redefinició del seu propòsit i el seu compromís amb la sostenibilitat. La història de Roche inclou el seu fundador, Fritz Hoffmann, i figures clau com Emil Barell.
• Holcim: L'empresa de materials de construcció demostra com una companyia pot ser un agent de canvi en la lluita contra el canvi climàtic a través de la innovació i el reciclatge de materials de construcció.
• IKEA: La companyia de mobles es destaca per la seva aposta per la sostenibilitat mitjançant l'ús de materials reciclats, la reducció de residus i la col·laboració amb els proveïdors per millorar les condicions laborals.
• Innergia Group: L'empresa d'energia renovable destaca per la seva aposta per la producció d'energia local i sostenible.
• Replanet: Es fa servir com a exemple de com es poden generar crèdits de carboni i biodiversitat a través de la restauració d'ecosistemes.
• The B Team: S'esmenta com a exemple d'una coalició de líders que treballen per un futur més sostenible.
• INSEAD: La escola de negocis està implementant la sostenibilitat en el seu currículum per formar la propera generació de líders empresarials.

En conclusió, el llibre insta a les empreses a adoptar una nova forma de lideratge que sigui més inclusiva i amb una brúixola moral ferma.

El sentiment i la raó en la formació de les preferències polítiques

 The Political Brain: The Role of Emotion in Deciding the Fate of the Nation

A aquestes alçades, a ningú li passa per alt el paper de les emocions com a factor determinant del vot polític. I molt sovint s'acaba expressant més cap a les identitats o el sentit de pertinença, ho vaig explicar aquí fa temps. 

Sabem que el paper de la política identitària del moment genera la polarització, qüestió que he comentat també fa poc. I la polarització limita la capacitat de consens i avenç social. Amb tot això en marxa, podem confirmar que la raó s'ha esvaït davant el sentiment en la formació de les preferències polítiques. L'agenda política va farcida d'emoció i sentiment de pertinença, i això bloqueja la resolució de molts problemes. Un exemple, el Parlament de Catalunya només ha fet dues lleis el 2024, cap d'elles sobre temes cabdals.

En Josep M. Lozano va fer un article que vaig recuperar en aquest blog sobre la emocràcia destacant el paper de les emocions en el vot i el procés polític. Avui toca posar tot això en solfa i selecciono un llibre molt centrat als USA que afronta de ple el tema, resumit amb IA

El llibre "The Political Brain: The Role of Emotion in Deciding the Fate of the Nation" de Drew Westen explora la importància de les emocions en la política, argumentant que les decisions dels votants estan impulsades més pels sentiments que per la raó. Westen, un psicòleg i psiquiatre, analitza com els candidats i els partits poden utilitzar narratives emocionals per persuadir els votants, i critica la tendència del Partit Demòcrata a confiar excessivament en arguments racionals.

• Part I: Ment, cervell i emoció en la política

  • Capítol 1: Estats mentals guanyadors: Explora com la política es tracta tant de identitat i comunitat com d'economia. L'autor critica la visió que redueix el Partit Demòcrata a un departament de recursos humans, en lloc d'un partit preocupat per la identitat i el significat de ser americà. També assenyala que la persuasió política es basa en xarxes i narratives.
  • Capítol 2: Ments racionals, campanyes irracionals: Critica la idea que els votants decideixen basant-se en la raó i la lògica, i explica que la campanya política és un mercat d'emocions.
  • Capítol 3: L'evolució del cervell apassionat: Discuteix com el cervell humà va evolucionar per a respondre emocionalment i assenyala que la raó és una "vena prima" sobre les emocions. També ressalta la importància de les emocions en el sentit de la justícia.
  • Capítol 4: Les emocions darrere el teló: Examina com les emocions treballen en el subconscient i com influeixen en la presa de decisions polítiques. Aquest capítol presenta una visió diferent de la ment, el cervell i l'emoció en la política.
  • Capítol 5: Interessos especials a la ment: Analitza com les persones tendeixen a buscar informació que confirmi les seves opinions preexistents, i ignora la que les contradiu. L'autor explora els biaixos emocionals i la manera com influeixen en la política.
  • Capítol 6: Política d'efecte dominó: Explora la influència de la ciència en la política, i critica per què els demòcrates han estat incapaços d'implementar pràctiques científiques en la seva estratègia política.

• Part II: Un pla per a campanyes emocionalment persuasives

  • Capítol 7: Escrivint una constitució emocional: Desenvolupa la importància de tenir una narrativa mestra que defineixi els valors d'un partit. Aquest capítol assenyala que els demòcrates han estat incapaços de construir una narrativa coherent que ressoni amb els votants.
  • Capítol 8: Avortant l'ambivalència: Tracta el tema de l'avortament, i proposa una postura que té en compte la complexitat emocional del tema i connecta amb els votants progressistes, tot reconeixent les preocupacions de la majoria.
  • Capítol 9: Buscant un terreny comú: Explora el tema de les armes i la importància de connectar amb votants que tenen diferents punts de vista.
  • Capítol 10: Consciència racial i inconsciència: Aborda el tema de la raça, i com les xarxes emocionals poden ser activades de manera inconscient per a influir en les decisions polítiques. L'autor utilitza l'exemple de l'anunci de Willie Horton per demostrar com es poden utilitzar imatges per explotar emocions.
  • Capítol 11: Mort i impostos: Discuteix la importància de la gestió d'una cartera emocional en la política i com s'ha de tenir valentia davant la crítica. L'autor també analitza els principis per a la gestió d'una cartera emocional i com utilitzar un enfocament basat tant en la intuïció com en la ciència.
  • Capítol 12: Esperança, inspiració i intel·ligència política: Explora la necessitat d'oferir esperança i inspiració als votants. L'autor subratlla la importància de la intel·ligència política en la construcció de narracions mestres i qüestions insígnia.
  • Capítol 13: Positivament negatiu: Discuteix l'ús d'atacs en la política, i com s'han de respondre per guanyar suports. L'autor planteja la importància de respondre ràpidament als atacs i d'actuar per endavant.
  • Capítol 14: Xarxes terroristes: Analitza l'impacte del terror en la política, i com els líders poden utilitzar la por per a guanyar suport. L'autor critica la resposta del Partit Demòcrata al terrorisme i argumenta que els demòcrates han de parlar directament sobre el tema.
  • Capítol 15: Unions civils i incivils: Aborda el tema del matrimoni homosexual i la importància de reafirmar els valors progressistes de tolerància, empatia i compassió. L'autor explora la relació entre la religió i la política i argumenta que els demòcrates han de parlar sobre valors, moralitat i fe de manera diferent als republicans.

• Conclusió: Corrent amb el dipòsit buit

  • El llibre conclou que els demòcrates han de ser més conscients del paper de les emocions en la política i construir narracions que ressonin amb els votants a nivell emocional.
  • L'autor argumenta que els candidats han de preguntar-se quines són les seves creences i com connectar-les amb els sentiments dels votants.

• Postscript a l'edició de butxaca:

  • Aquest apartat descriu com va néixer el llibre, els dubtes inicials sobre si les seves idees serien rebudes o no, i la bona acollida del seu treball.
  • L'autor argumenta que les eleccions es guanyen o es perden no pels "temes" sinó pels valors i les emocions de l'electorat.
  • També hi ha una discussió sobre la campanya de Barack Obama de 2008, i com les seves campanyes havien d'equilibrar tant l'inspiració com les crítiques a l'oposició.

• Altres punts destacables

  • El llibre utilitza exemples de campanyes polítiques reals per a demostrar com les emocions poden influir en les decisions dels votants.
  • L'autor argumenta que els demòcrates han de redefinir el seu missatge per a connectar amb els votants a nivell emocional.
  • Westen destaca la importància de la narrativa mestra d'un partit i la necessitat que aquesta sigui clara, coherent i emocionalment viva.
  • El llibre també ofereix una sèrie de principis per a la gestió de les associacions emocionals en la política.
  • L'autor també fa èmfasi en la importància de la veritat per a generar confiança en els votants.
  • Westen proposa la necessitat de respondre als atacs amb la mateixa contundència amb què s'han fet i, fins i tot, de re-enquadrar-los per a posar la responsabilitat als acusadors.
  • L'autor aborda la importància del llenguatge i com utilitzar paraules que funcionin per a activar emocions positives.
  • Westen assenyala que tant les emocions positives com les negatives són importants per a motivar el vot i que una elecció és una qüestió de selecció, no un referèndum.

En resum, "The Political Brain" és una anàlisi de la psicologia de la política, amb un enfocament especial en la importància de les emocions. Westen ofereix una crítica contundent de l'estratègia demòcrata, i proposa un camí cap a un enfocament més efectiu i emocionalment intel·ligent per a guanyar suport en el mercat de les idees polítiques.

PS. Els costos de la democràcia a Catalunya i els seus resultats: El Parlament gastarà el 2025 63 milions €, un increment del 9,83% respecte al Pressupost prorrogat per a l’exercici del 2024, el Consell de Garanties Estatutàries (CGE), de més de 3 milions d’euros; de la Sindicatura de Comptes, més de 16; i del Síndic de Greuges, de més de 8 milions €. El legislatiu ens costa més de 90 milions a l'any, i creix més de tres vegades la inflació. I ningú se n'adona de la seva ineficiència i que en tot l'any 2024 només ha fet 2 lleis!!! (si dividim només el cost anual del Parlament per 2, vol dir que cada llei ha costat 31,5 milions €). Ho tinc clar que jo no acceptaria cap pressupost sense una productivitat comparable a altres parlaments. O s'augmenta la producció o reducció de plantilla.

PS. Magistral avui en Josep Martí, la paradoxa de Popper per als rancis enemics de la tolerància.

El poder de la tecnologia

House of Huawei: The Secret History of China's Most Powerful Company

Fa una setmana ningú no coneixia Deepseek, la IA xinesa que ha fet trontollar els mercats occidentals de capitals. Però tampoc la gent s'enrecorda que Huawei quan li van prohibir accedir als xips  a la tecnologia 5G es va llevar un dia el 2023 amb un mòbil que la tenia (!). I les prohibicions acceleren l'ingeni, la imaginació. N'estic convençut. De Huawei avui no se'n parla gaire en relació amb IA, i tindrem sorpreses. Avui convé repassar la història de la casa, resum xinès del poder de la tecnologia, en un llibre oportú que resumeix la IA.

El llibre "House of Huawei: The Secret History of China's Most Powerful Company" d'Eva Dou,  narra la història de Huawei, una de les empreses més poderoses de la Xina, i del seu fundador, Ren Zhengfei. A través d'una investigació periodística exhaustiva, el llibre explora la trajectòria de l'empresa, des dels seus orígens modestos fins al seu ascens com a gegant tecnològic mundial, així com els reptes i controvèrsies que ha afrontat.

Aquí teniu un resum més detallat del llibre:

• Els orígens i la família Ren:
  • El pare de Ren Zhengfei, Ren Moxun, va ser un intel·lectual que va tenir una llibreria anomenada "July Seventh Bookstore" que venia literatura patriòtica. També va ser comptable en una fàbrica militar nacionalista i posteriorment mestre.
  • Ren Moxun va tenir una gran influència sobre el seu fill, Ren Zhengfei, inculcant-li un amor pels llibres i l'educació.
  • La família Ren va patir durant la Revolució Cultural, amb Ren Moxun sent perseguit i humiliat públicament.
• Els anys militars de Ren Zhengfei:
  • Després de graduar-se a l'institut, Ren Zhengfei va treballar en una unitat militar secreta anomenada Base 011, on va fer recerca i va calibrar equips importats.
  • Aquesta experiència militar va influir en la seva mentalitat estratègica i en la cultura corporativa de Huawei.
  • Ren es va unir al Partit Comunista després de diverses sol·licituds fallides i va ser reconegut per la seva dedicació a la recerca científica.
• Els inicis de Huawei:
  • Ren va deixar el seu treball militar i va fundar Huawei a Shenzhen el 1987, amb la intenció de construir el seu propi commutador telefònic.
  • En els seus inicis, l'empresa va comptar amb un capital inicial modest, però aviat va aconseguir els seus primers èxits.
  • Un executiu inicial, Mei Zhongxing, va ser el primer president de Huawei, un detall que va ser omès durant anys de la narrativa oficial de l'empresa.
  • Huawei es va associar amb empreses estatals, com Mobeco, per fabricar commutadors i expandir la seva producció.
• L'estratègia de vendes de Huawei:
  • Huawei va construir una força de vendes agressiva, coneguda com "el pack de llops", que va aconseguir contractes gràcies a una gran dedicació i a una estratègia de preus competitius.
  • Ren va implementar una política de "mass-resignation ceremonies" per motivar els seus executius de vendes.
  • L'empresa va començar a tenir una àmplia cobertura mediàtica a la Xina, tot i que Ren era molt reservat i rebutjava aparèixer en públic.
• El creixement i l'expansió internacional:
  • Huawei va començar a expandir-se fora de la Xina, establint operacions a països com Rússia, Uzbekistan i el Orient Mitjà.
  • Ren Zhengfei va ser reconegut per la seva perspicàcia en els negocis i la seva capacitat per anticipar els canvis en la indústria de les telecomunicacions.
  • L'empresa va superar els seus competidors occidentals, convertint-se en un líder mundial en equips de telecomunicacions.
• Les controvèrsies i els desafiaments:
  • L'empresa va ser acusada d'espionatge i de tenir vincles estrets amb el govern xinès, generant controvèrsia en els països occidentals.
  • El govern nord-americà va iniciar una investigació sobre Huawei i la va incloure en la seva llista negra comercial.
  • La detenció de Meng Wanzhou, la filla de Ren, a Canadà va provocar una crisi geopolítica i va tensar les relacions entre la Xina i els Estats Units.
  • Els Estats Units van imposar sancions a Huawei, limitant el seu accés a tecnologia i mercats occidentals.
• La cultura corporativa de Huawei:
  • Ren Zhengfei va fomentar una cultura corporativa particular a Huawei, amb un fort èmfasi en l'aprenentatge, la innovació, i la dedicació al client.
  • L'empresa promou el desenvolupament personal dels seus treballadors, incentivant-los a estudiar història, literatura, filosofia, i cultures globals.
  • Les sessions d'autocrítica són una part fonamental de la cultura de Huawei, on els executius s'examinen i comparteixen les seves febleses davant el comitè del partit.
  • Huawei es va destacar per la seva opulència en els seus campus, que incloïen rèpliques de castells europeus i altres elements de luxe.
• Els reptes futurs de Huawei:
  • Malgrat les sancions i els desafiaments, Huawei continua sent un líder en la tecnologia 5G i altres àrees.
  • L'empresa busca la innovació i la diversificació per superar les dificultats i seguir creixent en el mercat global.

En resum, "House of Huawei" ofereix una visió detallada de la història de l'empresa i del seu fundador, destacant tant els seus èxits com les seves controvèrsies. El llibre explora la complexa dinàmica entre la tecnologia, la política i l'economia en un context global en constant canvi.

PS. Per entendre Deepseek avui, cal llegir Enrique Dans.

La fi de l'expertesa (2)

Politics and Expertise: How to Use Science in a Democratic Society

Fa uns dies parlava del mateix tema. Avui hi torno amb un llibre oportú per a tots aquells experts que es creuen en la possessió de la veritat absoluta. L'autora els diu que expliquin els valors i supòsits de les seves afirmacions, i si alhora mostren els conflictes d'interès s'agrairia més encara. Ve resumit en IA.

El llibre "Politics and Expertise: How to Use Science in a Democratic Society" de Zeynep Pamuk  explora la complexa relació entre la ciència, la política i la democràcia, i argumenta que la ciència no és neutral, sinó que està modelada pels valors i propòsits dels científics. L'autora defensa que, per aprofitar al màxim l'experiència científica en la presa de decisions democràtiques, les institucions han d'estar orientades a exposar aquests valors i supòsits, i a tenir en compte les limitacions del coneixement científic.

Aquí teniu un resum més detallat del llibre:

• La influència dels valors en la ciència:
  • Els científics fan judicis sobre què és un coneixement significatiu, útil o rellevant durant la investigació.
  • Aquestes decisions influeixen en la formulació de conceptes, hipòtesis i models, així com en la selecció d'evidències i el disseny d'experiments.
  • Aquestes eleccions i judicis afavoreixen certes perspectives i propòsits per sobre d'altres, i així determinen què es coneix i com es coneix.
  • Si aquests valors i supòsits no s'examinen, les polítiques democràtiques poden ser influenciades per eleccions científiques no examinades.
• La necessitat d'escrutini democràtic de l'experiència:
  • Les institucions democràtiques han d'estar dissenyades per a exposar els valors que impulsen les afirmacions dels experts.
  • És essencial prestar atenció als buits en el coneixement existent i ser més deliberats sobre quins coneixements nous s'han de perseguir.
  • La identificació d' omissions és una informació valuosa per a la fiabilitat de les explicacions existents.
  • La redacció d'opinions dissidents per part dels experts és un pas cap a processos més amplis d'escrutini, que promouen el debat i la qüestió.
• El paper dels ciutadans:
  • Els ciutadans han de participar en les qüestions polítiques que requereixen un coneixement científic complex.
  • La participació dels ciutadans ha de ser activa i directa, i assegurar que les seves idees influeixin en les decisions polítiques.
  • Els ciutadans han de tenir accés a informació d'experts sense filtres partidistes i han de poder avaluar els temes amb profunditat.
• Límits de l'escrutini parlamentari i les minipúbliques existents:
  • L'escrutini parlamentari pot reemplaçar una divisió entre experts i no experts per una divisió entre elits i no elits.
  • Les minipúbliques, tot i ser útils, tenen limitacions pel que fa a la passivitat dels participants durant la fase d'aprenentatge.
  • Els dissenys existents per a les minipúbliques sovint tenen una fase d'aprenentatge on els experts presenten informació als participants.
  • És important que els organitzadors proporcionin informació equilibrada durant la fase d'aprenentatge, però això pot ser un repte en temes complexos.
• Proposta d'una nova forma d'institucions:
  • El llibre proposa que els ciutadans tinguin un paper més important en el procés de fer lleis.
  • La proposta inclou un sistema per demanar la revisió pública dels casos científics, amb un enfocament en la discussió i la deliberació oberta.
  • Es proposa una base de dades que faciliti la selecció d'experts i la revisió del seu historial.
  • El llibre suggereix un enfocament similar al de la revisió ciutadana d'iniciatives d'Oregon.
  • La participació d'ONG i grups d'interès també s'inclou per ajudar a desenvolupar els casos i convidar experts.
• Temes importants addicionals:
  • La incertesa juga un paper central en la recerca científica i en l'estructura argumentativa del llibre.
  • El llibre explora les dificultats per avaluar els beneficis i els danys esperats de la investigació en condicions d'incertesa.
  • Es conclou que no es pot assumir que una societat sempre es beneficia d'una investigació sense restriccions.
  • Es destaca la necessitat de regular les tecnologies emergents que tenen el potencial de transformar la societat, considerant tant els beneficis com els riscos.
  • Es destaca la importància de la diversitat en la presa de decisions, incloent les perspectives de diversos grups socials.

En resum, Pamuk argumenta que la democratització de l'experiència requereix una atenció especial a les etapes inicials de la recerca científica, una revisió pública de les conclusions dels experts, i una participació activa dels ciutadans en la presa de decisions polítiques. El llibre proporciona un marc per abordar les tensions entre la ciència i la democràcia, i proposa un camí cap a un ús més responsable i transparent de l'experiència científica en la societat.

Els factors que influeixen en la salut

Well: What We Need to Talk About When We Talk About Health 

Avui proposo un llibre de Sandro Galea i ve resumit en IA. I no l'he titulat determinants de la salut, perquè va més enllà. Reflexió oportuna, moment per reafirmar que molts factors que afegeixen salut són un bé públic i com a tal els hem de preservar amb una visió holística.

El llibre "Well: What We Need to Talk About When We Talk About Health" de Sandro Galea és una anàlisi profunda dels factors que realment influeixen en la salut, més enllà de la simple atenció mèdica o les eleccions individuals. L'autor argumenta que la salut està profundament arrelada en el context social, econòmic i polític en el qual vivim.

A continuació, es detallen els punts clau que s'aborden al llibre:

• La importància del passat: El llibre destaca que les condicions de vida de les generacions anteriors i les nostres pròpies experiències de la infància tenen un impacte significatiu en la salut actual. Per exemple, es menciona la influència de les condicions socioeconòmiques en el baix pes al néixer (LBW). El passat no és només història; és un determinant de la salut actual.
• El poder dels diners: Es discuteix com la desigualtat econòmica i la falta de recursos afecten la salut de les persones, incloent-hi l'accés a aliments saludables, habitatge segur i educació de qualitat. Les polítiques fiscals i la distribució de la riquesa tenen un paper crucial en la salut de la població.
• El paper del poder: El llibre explora com el poder polític i les decisions de les institucions governamentals modelen les condicions de vida i, per tant, la salut de la gent. Es fa referència al poder de les grans corporacions i les seves decisions sobre la producció i la comercialització de productes que afecten la salut pública.
• La influència del lloc: L'entorn físic, social i comunitari on vivim té un gran impacte en la nostra salut. La contaminació, la falta d'espais verds i les condicions d'habitatge precàries són factors que poden perjudicar la salut. També es destaca que la comunitat pot ser una font de suport que contraresti els efectes negatius del lloc.
• El valor de les persones: Les relacions socials, la connexió amb els altres i la presència de suport social són determinants importants de la salut. El llibre menciona com la solitud i l'aïllament social poden tenir conseqüències negatives per a la salut. Les xarxes socials positives són una barrera contra la malaltia.
• L'impacte de l'amor i l'odi: Es discuteix com l'odi, la discriminació i la injustícia social afecten negativament la salut, mentre que l'amor, la compassió i la justícia fomenten el benestar. El llibre argumenta que l'eliminació de la discriminació i la promoció de la justícia són essencials per a la millora de la salut pública.
• La importància de la compassió: El llibre destaca el valor de la compassió en la construcció d'una societat més saludable. La compassió implica tenir empatia amb el patiment dels altres i actuar per alleujar-lo, la qual cosa resulta en un benefici per a la societat en general.
• El paper del coneixement: L'autor remarca que és fonamental la producció i divulgació del coneixement sobre els determinants socials de la salut per poder abordar els problemes de salut pública. La investigació i la disponibilitat de dades precises són crucials per a la presa de decisions en salut pública.
• La necessitat d'humilitat: El llibre destaca que la humilitat és essencial per abordar els reptes de salut pública, ja que ens permet reconèixer la complexitat dels factors que influeixen en la salut i treballar en col·laboració amb els altres per buscar solucions.
• La llibertat i la justícia: L'autor defensa una visió de la llibertat basada en l'accés a recursos bàsics que permeten a totes les persones tenir una vida saludable. La justícia social i la igualtat d'oportunitats són condicions necessàries per aconseguir una societat més sana i equitativa.
• La importància de l'elecció: El llibre explora com la capacitat d'elecció de les persones està influïda pels factors socials i econòmics, i com les polítiques públiques poden promoure o limitar les opcions saludables.
• El paper de la sort: Es discuteix que la sort pot jugar un paper en la salut, però que és important treballar per reduir les desigualtats i garantir que totes les persones tinguin l'oportunitat de viure una vida saludable.
• La necessitat de cuidar a tots: El llibre argumenta que és important no deixar de banda a les persones més vulnerables i que la salut de tota la societat està connectada. La cura dels més marginats es veu com un imperatiu moral.
• El bé públic: El llibre destaca la importància d'invertir en el bé públic per millorar la salut de tota la població. Es proposa que la salut ha de ser considerada un bé públic i un dret humà fonamental .
• La cerca del plaer: Es presenta una visió expandida del plaer, que inclou una vida saludable i una relació de la persona amb la comunitat que es busca com a objectiu de la societat per obtenir millor salut i vides més plenes i significatives.

En resum, "Well" és una obra que promou una comprensió holística de la salut i que convida a repensar les nostres prioritats com a societat. L'autor argumenta que la millora de la salut de la població no és només una qüestió d'atenció mèdica, sinó que requereix una transformació social i econòmica profunda. La salut és un bé públic, i crear un món saludable requereix inversió en condicions que afavoreixin el benestar de tothom.

Desxifrant la forma com pensem

The Way We Think. Conceptual Blending And The Mind's Hidden Complexities

En aquest blog m'he referit repetidament als marcs mentals i a Lakoff, el seu autor principal. Avui he preparat un text amb IA que resumeix tot plegat i alhora afegeix uns autors i un llibre que per a mi era desconegut. 

George Lakoff, un lingüista cognitiu nord-americà, és conegut pel seu treball sobre la teoria dels marcs mentals (o "frames" en anglès). Aquesta teoria explica com entenem el món a través d'estructures mentals que configuren els nostres pensaments, llenguatge i accions.

Què són els marcs mentals?

Els marcs mentals són estructures conceptuals que resideixen a la nostra ment i organitzen el nostre coneixement sobre el món. És com "marcs" o "esbós" que ens ajuden a interpretar la realitat, donant-li una sensació de la informació que rebem i prenent decisions.

Imagina que dius "no pensis en un elefant". Immediatament, la imatge d'un elefant apareix al teu cap. Això es deu al fet que la paraula "elefant" activa un marc mental preexistent al teu cervell que conté informació sobre els elefants: el seu aspecte, el seu hàbitat, les seves característiques, etc.

Característiques principals dels marcs mentals segons Lakoff:

• El seu inconscient: la majoria de vegades, no som conscients dels marcs que estem utilitzant. Funciona automàticament i implícitament.
• Es basa en l'experiència: Es forma a partir de les nostres experiències personals, culturals i socials.
• Influeix en el nostre llenguatge: el llenguatge que fem servir reflecteix i resisteix els nostres marcs mentals. Les paraules no tenen un significat clar, però s'entenen dins d'un context o marc.
• Afecten les nostres decisions i accions: els marcs mentals influeixen en com percebem les situacions, com avaluem les opcions i com actuem en conseqüència.
• La seva resistència al canvi: Un cop establert un marc a la nostra ment, és difícil modificar-lo o substituir-lo. La informació que contradiu els nostres marcs s'ignora o s'interpreta de manera que s'ajusti al marc existent.

Exemples de marcs mentals:

• Marc "Restaurant": Quan pensem en un restaurant, activem un marc mental que inclou informació sobre la carta, els companys, les taules, el menjar, el compte, etc.
• Marc "Família": aquest marc pot incloure idees sobre relacions familiars, rols familiars, responsabilitats, amor, suport, etc. Tanmateix, aquest marc pot variar significativament entre les diferents cultures i famílies.
• Marcs polítics: Lakoff va aplicar àmpliament la seva teoria a l'anàlisi política. Argumenta que les diferents ideologies polítiques es basen en diferents marcs morals. Per exemple, el marc de la "moralitat estricta" (estretament associada al conservadorisme) irritava la disciplina, l'autoritat i l'ordre, mentre que el marc de la "moralitat empàtica" (estretament associada al progrés) irritava l'empatia, la justícia social i la cura dels altres.

Aplicacions de la teoria del marc mental:

La teoria dels marcs mentals té aplicacions en diversos camps:

• Política: Entendre com es construeixen els discursos polítics i com influeixen en l'opinió pública.
• Màrqueting i publicitat: Dissenyar missatges que reflecteixin els valors i creences dels consumidors.
• Educació: Entendre com els estudiants construeixen coneixements i com es poden dissenyar estratègies docents més efectives.
• Comunicació: per millorar la comunicació interpersonal i intercultural.

El llibre clau de Lakoff sobre aquest tema és "No pensis en un elefant" (2004), que explica com els conservadors han utilitzat eficaçment els marcs mentals per influir en el debat públic als Estats Units.

L'any 2002 sortia un llibre similar d'uns altres autors sobre la mateixa qüestió i perspectiva. El llibre "The Way We Think: Conceptual Blending and the Mind's Hidden Complexities" de Gilles Fauconnier i Mark Turner explora la teoria de la integració conceptual, o blending, com a procés cognitiu fonamental per a la construcció de significat i la creativitat humana. El llibre argumenta que la ment humana no només opera amb conceptes preexistents, sinó que els combina i transforma per generar nous significats i comprensió. Aquest procés, que és en gran part inconscient, és clau tant per al pensament quotidià com per a les realitzacions creatives més excepcionals.

Aquí hi ha alguns dels punts clau del llibre:

• El model de xarxa: El llibre presenta un model de xarxa per entendre com funciona la integració conceptual. Aquest model inclou espais mentals d'entrada (inputs), un espai genèric i un espai barrejat (blend). Els espais d'entrada són conceptes o situacions diferents que es volen combinar. L'espai genèric representa les estructures comunes entre els inputs. I l'espai barrejat és el resultat de la combinació, on s'integren elements dels diferents espais, creant una nova estructura.

• La compressió de les relacions vitals: Un concepte central del llibre és la compressió de les relacions vitals. Aquestes relacions inclouen la causa-efecte, el temps, l'espai, la identitat, el canvi i la unicitat. La barreja sovint comprimeix aquestes relacions, creant connexions més directes i significatives a l'espai barrejat. Per exemple, un anunci que diu "Joey, Katie i Todd faran el teu bypass" comprimeix la complexa cadena de relacions causals i temporals en una sola acció mèdica a l'espai barrejat. Així, les connexions "outer-space" entre els espais mentals d'entrada, es condensen a relacions "inner-space" dins del blend.

• La importància de la imaginació: El llibre posa de manifest que la integració conceptual és un procés imaginatiu que transforma la nostra realitat més fonamental. El significat va més enllà del joc de paraules, afectant la vida individual, grupal i el desenvolupament de l'espècie. L'exemple de les pràctiques sexuals humanes il·lustra com la construcció del significat i la imaginació tenen un paper essencial en l'elaboració d'aquestes pràctiques, que són diferents de les dels animals. La creació de noves pràctiques sexuals com els "image clubs" a Tòquio demostra com els espais d'entrada es combinen per crear nous significats complexos. La imaginació és un component crucial d'aquest procés, tant a la vida quotidiana com en la creació de significats excepcionals.

• La projecció selectiva: La barreja no és una simple mescla d'elements, sinó que implica una projecció selectiva des dels inputs a l'espai barrejat. Les connexions entre els inputs són sistemàtiques i es basen en les intencions de la barreja i no en analogies òbvies. En l'exemple de l'"image club", les responsabilitats d'un professor en una aula no es projecten a la barreja, ja que el client no espera que la prostituta faci problemes de matemàtiques.

• El paper dels marcs (frames): La teoria destaca el paper dels marcs en l'organització dels espais mentals d'entrada. El marc proporciona un context i una estructura que permeten entendre la relació entre els diferents elements. Per exemple, quan es conceptualitza que Pau i la Sally són pare i filla, el marc pare-filla organitza els inputs, donant com a resultat el rol de "pare de la Sally" al blend.

• La comprensió de la identitat: El llibre argumenta que la identitat és una de les operacions mentals bàsiques. La comprensió de la identitat implica una compressió i descompressió constants que necessiten de la imaginació. Un exemple és el cas del antílop americà, que evolutivament va desenvolupar una velocitat excessiva per a escapar dels depredadors prehistòrics. Aquest cas mostra com la compressió de la identitat pot proporcionar comprensió de la història d'una espècie.

• Els "connectors oberts": El llibre descriu els "connectors oberts" com un element clau en la construcció de xarxes conceptuals. Els connectors oberts poden ser dirigits explícitament per enllaços o gestos, i permeten afegir nova informació a la barreja. L'expressió "el cap de..." actua com un connector obert, que després es pot vincular a un individu o a un rol. Les expressions Y-of (ex: "el secretari de la dona del president de...") utilitzen aquests connectors per construir xarxes complexes de significat, i per a les quals hi ha una compressió per a una visió global.

• La categoria com a recursió: El llibre examina com l'ús de la mateixa categoria per a l'entrada i la sortida d'un blend pot donar lloc a la recursió. La categoria "nombre" canvia al llarg de la història, però sempre actua com a entrada i sortida en la xarxa conceptual. Això permet que la integració conceptual pugui continuar de manera indefinida.

• El paper de la forma lingüística: El llibre també analitza com la forma lingüística pot reflectir els processos de blending. Les construccions gramaticals són xarxes d'integració pre-comprimides amb connectors oberts disponibles per ser adjuntats. L'adjectiu "segur" pot tenir múltiples significats, depenent del context i de les connexions que s'estableixin en el blend. Per exemple, "dofí segur" pot significar un dofí que està protegit, un dofí que no fa mal, o un robot dofí que simula seguretat.

• La compressió i la integració: El llibre argumenta que la compressió i la integració són principis fonamentals de la integració conceptual. La compressió permet reduir la complexitat, mentre que la integració permet combinar diferents elements en un tot coherent. Un exemple és la paraula "McJobs" que comprimeix i integra una gran quantitat d'informació en un sol terme.

• La importància de la descompressió (unpacking): Un altre concepte clau és la descompressió, o unpacking, que és la capacitat d'un espai barrejat de provocar la reconstrucció de tota la xarxa conceptual. L'espai barrejat té la capacitat de servir com a dispositiu mnemotècnic, guiant-nos cap a l'activació de parts completes de la xarxa. Les incongruències en l'espai barrejat sovint faciliten la descompressió, ajudant a connectar elements del blend a les seves contraparts en els diferents inputs.

En resum, "The Way We Think" presenta una visió profunda de com la ment humana construeix significat mitjançant la combinació i transformació de conceptes. La teoria de la integració conceptual ofereix una eina poderosa per comprendre la complexitat del pensament humà, la creativitat i la comunicació.

Què es necessita per a una bona vida?

 ¿Cuánto es suficiente? Qué se necesita para una "buena vida"

Aquest llibre publicat el 2012 el cito avui perquè fa uns dies vaig parlar de l'enfocament de capacitats de Nussbaum i Sen. De resultes d'un suggeriment encertat que he rebut, em cal matisar/ampliar el que vaig dir. I el millor és fer-ho citant la font que critica precisament aquest enfocament, el llibre dels  Skidelsky.

Aquí va el resum amb IA. 

El llibre "¿Cuánto es suficiente? Qué se necesita para una "buena vida"" de Robert i Edward Skidelsky explora la relació entre la riquesa, el consum i la bona vida, qüestionant la nostra obsessió pel creixement econòmic constant i proposant una revisió dels valors morals i les metes de la societat. Els autors argumenten que, tot i que el capitalisme ha creat una gran riquesa, també ha generat una insatisfacció constant i una incapacitat per gaudir-ne adequadament.

Aquí teniu alguns dels punts clau del llibre:

• La crítica al capitalisme: Els autors argumenten que el capitalisme es basa en una mena de pacte faustià, on es permeten vicis com l'avarícia i la usura amb l'esperança d'obtenir benestar material. El problema és que, fins i tot quan s'assoleix l'abundància, aquests hàbits arrelats ens impedeixen gaudir-ne. El llibre qüestiona la idea que el creixement econòmic és un fi en si mateix, argumentant que hauria de ser un mitjà per a la bona vida.
• La insaciabilitat: El llibre explora la naturalesa insaciable del desig humà, que es veu alimentada per la publicitat i el consum competitiu. Es destaca com les necessitats relatives, és a dir, el desig de posseir béns que confereixen estatus, han substituït les necessitats absolutes. A més, els autors argumenten que la recerca constant de novetats porta a la insatisfacció, ja que les persones s'avorreixen amb el que tenen i busquen estimulació contínuament.
• La idea de la bona vida: Els autors proposen recuperar la idea de la bona vida, una vida que sigui suficient en si mateixa i que no depengui de la contínua acumulació de riquesa. Aquesta idea es basa en conceptes de la filosofia antiga, com l'eudaimonia aristotèlica, i també en tradicions morals de diferents cultures. La bona vida inclou elements com la salut, la seguretat, el respecte, la personalitat, l'amistat, l'oci i la raó pràctica.
• Els béns bàsics: El llibre introdueix el concepte de "béns bàsics", que són aquells que són indispensables per a la bona vida i que han de ser prioritaris en qualsevol distribució de recursos. Aquests béns bàsics són universals, finals, sui generis i indispensables. Es contrasten amb els béns de luxe, que poden ser desitjables però no necessaris per a la bona vida. El llibre també explora com les necessitats i els luxes es defineixen de manera diferent en diferents contextos socials i històrics.
• El paper de l'estat: El llibre argumenta que l'estat té un paper crucial en la creació de les condicions materials per a una bona vida per a tothom. Això no vol dir que l'estat hagi d'imposar una visió específica de la bona vida, però sí que ha de garantir l'accés als béns bàsics i promoure un sistema econòmic que no fomenti la insaciabilitat. El llibre proposa diverses polítiques per a reorientar la societat cap a la bona vida, com la reducció de la jornada laboral, l'establiment d'una renda bàsica universal, i un impost sobre la despesa.
• La necessitat d'una nova moralitat: Els autors argumenten que és necessari recuperar les nocions tradicionals de virtut i d'ètica per a poder superar la insatisfacció constant que provoca el capitalisme. Es destaca el paper de la tradició catòlica, que sempre ha defensat la necessitat de limitar la recerca de riquesa i ha posat èmfasi en la importància de la comunitat i de la responsabilitat social. A més, el llibre assenyala que la societat moderna s'ha tornat massa individualista i consumista, perdent el sentit de la vida comunitària i de la felicitat genuïna.
• La superació de la insaciabilitat: Per a revertir la insaciabilitat, el llibre proposa una transformació de la nostra cultura i de les nostres institucions. Això inclou abandonar la idea que la felicitat es troba en el consum i començar a valorar les experiències, les relacions i el desenvolupament personal. Els autors també emfatitzen la importància de l'educació per al desenvolupament de persones capaces de fer eleccions racionals i de viure una vida amb sentit.

En resum, "How Much is Enough?" és una crida a la reflexió sobre els valors que guien la societat moderna i una invitació a repensar la nostra relació amb la riquesa, el consum i la bona vida. El llibre ofereix una crítica del capitalisme, a la vegada que proposa un camí cap a un futur més sostenible i satisfactori.

I quan li pregunto a Gemini que em resumeixi la crítica, llavors diu:

La crítica central dels Skidelsky a Nussbaum se centra en la idea que l'enfocament de les capacitats, encara que valuós, queda curt en no definir prou què constitueix una "bona vida". Argumenten que centrar-se en les capacitats, és a dir, en les oportunitats que tenen les persones per assolir certs funcionaments (èxits), no és suficient per assegurar el benestar. Segons els Skidelsky, cal un marc normatiu més sòlid que defineixi què són els "béns bàsics" o "necessitats" que han de ser satisfetes per assolir una vida plena.

Punts clau de la crítica dels Skidelsky:

Èmfasi en els “béns bàsics”: Els Skidelsky proposen centrar-se en un conjunt de “béns bàsics” que consideren essencials per a una bona vida. Aquests béns inclouen salut, seguretat, respecte, amistat, lleure i personalitat (desenvolupament personal). Argumenten que aquests béns són intrínsecament valuosos i que l'economia hauria d'estar orientada a la seva provisió, en lloc de centrar-se únicament en el creixement econòmic o l'expansió de les capacitats.

Insuficiència de l'enfocament de les capacitats: Si bé reconeixen la importància de l'enfocament de les capacitats per ampliar les oportunitats de les persones, els Skidelsky argumenten que aquest enfocament no proporciona una guia suficient sobre quines capacitats són més importants o com s'han de prioritzar. Creuen que cal una concepció més substantiva de la bona vida per guiar les polítiques públiques i les decisions individuals.

Crítica al consumisme i al creixement econòmic sense límits: Els Skidelsky critiquen l'obsessió pel creixement econòmic com un fi en si mateix i el consumisme desenfrenat. Argumenten que la recerca constant de més béns materials no necessàriament condueix a més felicitat o benestar, i que fins i tot pot ser contraproduent en soscavar altres béns bàsics com l'amistat, l'oci i la connexió amb la naturalesa.

Necessitat d'un equilibri entre treball i lleure: Els Skidelsky emfatitzen la importància del lleure com a bé bàsic essencial per a una bona vida. Critiquen la cultura del treball excessiu i la manca de temps lliure, argumentant que això impedeix el desenvolupament personal, les relacions socials i el gaudi de la vida.

En relació amb Nussbaum específicament:

Manca d'una justificació sòlida per a la llista de capacitats centrals: Els Skidelsky critiquen la llista de "capacitats centrals" de Nussbaum per considerar-la incompleta i per no proporcionar una justificació prou sòlida per a la inclusió de certs elements i l'exclusió d'altres. Podrien argumentar que la llista de "béns bàsics" ofereix una alternativa més clara i concreta. Implícitament, qüestionen el procés de Nussbaum per derivar-ne la llista, argumentant que no té una base filosòfica prou sòlida.

Manca d'una teoria de la "bona vida": La principal crítica se centra que Nussbaum, igual que Sen, s'enfoca en la "llibertat per aconseguir" (capacitats) en lloc de definir els "èxits" en si mateixos. Els Skidelsky argumenten que cal una teoria de la "bona vida" per guiar la selecció i priorització de les capacitats. En altres paraules, com sabem quines capacitats són realment valuoses si no tenim una concepció clara del que és una vida bona?

I la resposta de Nussbaum a Skidelsky diu que:

Les capacitats són necessàries per a la llibertat i l'autonomia: Nussbaum considera que les capacitats són essencials perquè les persones puguin portar una vida digna i triar el seu camí. Sense les capacitats bàsiques, les persones no poden exercir la llibertat ni desenvolupar el potencial.

Centrar-se en els "funcionaments" (èxits/resultats) pot ser massa exigent: Nussbaum argumenta que exigir que totes les persones aconsegueixin certs funcionaments específics podria ser massa exigent i podria interferir amb la llibertat individual.

Les capacitats són més fàcils de mesurar i comparar: Nussbaum considera que les capacitats són més fàcils de mesurar i comparar que els funcionaments, cosa que facilita l'avaluació de les polítiques públiques i la comparació entre diferents països o grups socials.

I l'aplicació a salut la vaig explicar aquí.

La fi de l'expertesa

The Death of Expertise

En Tony Fauci que va dirigir tota la campanya contra la COVID-19 als USA va rebre un indult preventiu per part del president Biden, just abans de marxar. Indult preventiu perquè no el puguin acusar. I llavors ell respon: "It feels good and I'm grateful to the president for doing it, I have done nothing wrong. Certainly nothing criminal. No grounds at all.". Que haguem arribat aquí és una mostra de que tot s'ha capgirat. Servidors públics com ell no haurien d'arribar a aquest punt. 

Hi ha un llibre que tracta d'explicar perquè el paper dels experts s'esvaeix. Ja té un temps però ara l'han reeditat. Explica com la COVID va contribuir a la mort de l'expertesa, i l'exemple més rellevant el tenim amb Tony Fauci. Tenim mala peça al teler, l'acusen com si fos un delinqüent i s'ha de defensar de fer la seva feina amb la professionalitat que la va fer. Mireu el video del final.

Resumeixo el llibre amb IA.

El llibre "The Death of Expertise" de Tom Nichols explora la creixent desconfiança envers els experts i el coneixement establert a la societat actual, i com això afecta la democràcia. L'autor argumenta que aquesta tendència no és nova, però s'ha intensificat amb la revolució digital i les xarxes socials.

Aquí hi ha alguns dels punts clau del llibre:

• La definició d'expert: Nichols defineix els experts com a professionals que han dominat habilitats o coneixements específics i els fan servir en la seva vida laboral. Els experts es distingeixen per la seva formació, pràctica, experiència i l'avaluació dels seus col·legues. El llibre també assenyala que el talent natural és un component indispensable per a ser un expert.
• La desconfiança cap als experts: El llibre aborda la creixent desconfiança del públic envers els experts i com això es manifesta en la resistència a l'autoritat intel·lectual. Un factor important és la idea que en una democràcia, totes les opinions tenen el mateix valor, cosa que Nichols considera un error. També s'analitza la tendència de les persones a creure que poden adquirir coneixement expert mitjançant una simple recerca a Internet.
• Causes de la mort de l'expertesa: Nichols identifica diverses causes per aquesta creixent desconfiança, incloent la forma en què funciona el nostre cervell, la mercantilització de l'educació, la influència d'Internet i l'erosió del periodisme tradicional. També destaca el paper del narcisisme, l'avorriment existencial i els alts nivells de vida com a factors que contribueixen a creences errònies sobre la facilitat de ser expert.
• El paper de la informació il·limitada: El llibre explora com Internet ha permès l'accés a una quantitat massiva d'informació, però també ha creat un entorn sense regulació on la informació errònia es propaga fàcilment. La facilitat per trobar informació a través de motors de cerca i la creença errònia que això equival a tenir coneixement expert contribueixen al problema. A més, la tendència de la gent a llegir només el títol o les primeres frases d'un article durant les recerques a Internet dificulta l'adquisició de coneixement real.
• El periodisme en crisi: El llibre també examina com el periodisme s'ha transformat en l'era de la informació, on la competència constant i la necessitat d'entretenir els espectadors han fet que les notícies siguin més superficials i menys rigoroses. Els periodistes ara sovint se centren en la forma i no en el contingut, deixant de banda la necessitat d'investigació i coneixement profund.
• El fracàs dels experts: El llibre també reconeix que els experts poden equivocar-se o cometre errors. Però, l'autor assenyala que hi ha una diferència entre un error honest i la negligència o el frau. Els experts han de ser responsables i transparents sobre la seva feina, i els ciutadans han d'aprendre a avaluar les fonts d'informació i la credibilitat dels experts. Els casos de frau o falsificació de dades en la investigació científica són també tractats i com la pressió per publicar pot conduir a pràctiques poc ètiques.
• La pandèmia de COVID-19: La pandèmia de COVID-19 va exemplificar la "mort de l'expertesa", ja que molta gent va ignorar o va rebutjar l'opinió dels experts en salut pública. El llibre també assenyala com els líders polítics i els mitjans de comunicació van alimentar la desinformació i la desconfiança, fent que la pandèmia fos encara més mortífera.
• La relació entre experts i ciutadans: En resum, Nichols argumenta que la relació entre experts i ciutadans en una democràcia s'ha deteriorat. Per a Nichols, els ciutadans tenen la responsabilitat d'educar-se i els experts, l'obligació d'ajudar, però aquesta relació no pot tenir lloc si el públic està més interessat en buscar informació que reafirmi les seves idees preexistents en lloc de buscar la veritat.
• Responsabilitat dels ciutadans: Nichols acaba dient que, en última instància, la responsabilitat de canviar aquesta situació recau en els ciutadans. Han de ser més crítics amb la informació que consumeixen, aprendre a avaluar les fonts i estar disposats a acceptar coneixement que desafii les seves opinions.

En conclusió, "The Death of Expertise" és un avís sobre el perill de la ignorància i la desconfiança cap als experts en la societat actual. L'autor insta a la gent a ser més crítica, a valorar el coneixement i a assumir la seva responsabilitat com a ciutadans informats en una democràcia.

 

PS. Ahir Tony Fauci va dir: "És facil criticar, eprò ells estan realment criticant la ciència, perquè jo represento la ciència." I en una compareixença ahir, l'acusen i no el deixen parlar ni defensar-se. Vergonya.