Anteriorment ja m'he referit amb dades properes a quins són els pagaments de la indústria farmacèutica als metges (gairebé l'1% de la despesa farmacèutica pública). El que no he explicat és que se'n treu a canvi. I sobre això tracta l'article d'avui en relació al càncer als USA, i la frase destacable del resum és aquesta:
Tot i que els pagaments de màrqueting resulten en una major despesa en medicaments contra el càncer, no s'observen millores en la mortalitat dels pacients. Això significa que hi ha un augment de la despesa sense que hi hagi cap benefici en la supervivència dels pacients.
Res a afegir, o si. Caldria que algú fes una anàlisi similar amb dades properes per contrastar si també succeeix el mateix i també hi ha un esforç terapèutic desproporcionat, que representa un cost per uns i guanys per altres, sense valor afegit. Ve resumit en IA.
Aquest article de recerca, titulat "Nothing for Something: Marketing cancer drugs to physicians increases prescribing without improving mortality", investiga l'impacte de les transferències relacionades amb el màrqueting entre les empreses farmacèutiques i els metges en la prescripció de medicaments contra el càncer i la mortalitat dels pacients. L'estudi utilitza dades de Medicare i la base de dades federal Open Payments per analitzar les relacions entre pagaments de màrqueting i decisions de prescripció.
Aquí hi ha alguns punts clau de l'article:
- Pagaments de màrqueting i prescripció: L'article mostra que els metges augmenten la prescripció de medicaments contra el càncer pels quals han rebut pagaments, especialment durant el mes que reben el pagament. Aquesta augmenta al voltant del 4% i es manté elevada durant uns 10 mesos. L'anàlisi utilitza un disseny que compara la prescripció d'un metge després d'un pagament amb la seva prescripció just abans, per evitar biaixos per selecció.
- Tipus de medicaments i pacients: Els metges comencen a tractar pacients amb una mortalitat predita més baixa després de rebre un pagament de màrqueting. Això suggereix que els medicaments podrien estar sent utilitzats en càncers de creixement més lent o en casos que normalment es tracten amb cirurgia o radiació.
- Impacte en la despesa i la mortalitat: Tot i que els pagaments de màrqueting resulten en una major despesa en medicaments contra el càncer, no s'observen millores en la mortalitat dels pacients. Això significa que hi ha un augment de la despesa sense que hi hagi cap benefici en la supervivència dels pacients.
- Mecanismes possibles: L'article suggereix que els pagaments de màrqueting podrien fer que els metges canvïn els pacients a medicaments amb beneficis de supervivència limitats. Això podria ser degut a que l'eficàcia dels assajos clínics no es tradueix en una millora real en la supervivència. També podria ser que els medicaments es facin servir fora de les indicacions en què s'ha demostrat el benefici. Un estudi mencionat a l'article va trobar que el màrqueting directe als metges redueix la concordança amb les directrius en l'atenció del càncer.
- Marketing directe als metges: L'article destaca que les empreses farmacèutiques destinen la major part de la seva despesa en màrqueting als metges, ja que són els que decideixen si prescriure un medicament. Les activitats de màrqueting, com ara visites de detall, mostres o esponsorització de reunions educatives, es consideren sospitoses com a "suborns de les companyies farmacèutiques".
- Regulació i transparència: Tot i que hi ha hagut esforços per regular el màrqueting directe als metges, com la Llei Sunshine de Pagaments als Metges del 2010, que exigeix que les empreses farmacèutiques facin un seguiment i divulguin les interaccions financeres amb els metges, aquest estudi suggereix que aquestes interaccions encara tenen un impacte en la prescripció.
- Anàlisi de costos i efectivitat: L'estudi avalua la relació cost-efectivitat dels pagaments de màrqueting, i mostra que fins i tot en el límit inferior de l'interval de confiança, els pagaments de màrqueting no proporcionen suficient millora en la mortalitat per justificar l'augment de la despesa. Això vol dir que el cost per cada millora en la salut dels pacients és massa alt, i per tant no és cost-efectiu.
- Implicacions de política: L'article destaca la importància de considerar les repercussions del màrqueting farmacèutic per als metges, especialment en el context dels medicaments contra el càncer, on la despesa ha augmentat considerablement. Això posa de manifest la necessitat de polítiques per regular la promoció de medicaments i garantir que la despesa sanitària es dirigeixi a tractaments que millorin realment els resultats dels pacients.
- El disseny de l'estudi: L'estudi compara la prescripció de cada metge abans i després de rebre el pagament per a tenir en compte que les companyies farmacèutiques poden tenir com a objectiu als metges que ja prescriuen més medicaments. També utilitza un model estadístic que té en compte els canvis generals de prescripció de medicaments i les característiques dels metges.
En resum, l'estudi mostra que els pagaments de màrqueting als metges tenen un impacte en les seves decisions de prescripció, augmentant la despesa en medicaments contra el càncer sense que això es tradueixi en una millora de la mortalitat dels pacients. Això posa de manifest la necessitat d'una major regulació i transparència en el màrqueting farmacèutic per garantir que els pacients rebin tractaments efectius i cost-eficients.
