En Plató deia que no s'assoliran avenços en la política fins que un governant esdevingui filòsof o un filòsof esdevingui governant. Si no hi ha algú preparat no hi haurà prosperitat a la república. Estic força d'acord en la necessitat de preparació dels polítics, però ser filòsof no es garantia. El que encara estic més d'acord és amb la necessitat d'aprofitament del talent, sigui del polític o no, sigui en la política o no. I sobre això sabem que hi ha una gran crisi. Els que estan en possessió de la veritat, els sectaris, no necessiten el coneixement ni els experts. I llavors el desaprofitament del talent es generalitza. El llibre que he escollit avui podria titular-se "economia de l'expertesa", i explica prou bé el context de tot plegat.
Resum del llibre amb IA
Aquest llibre, titulat "Expert Failure", explora la problemàtica dels experts en diversos camps, des de la filosofia fins a la ciència forense, passant per l'economia i el dret, tot destacant com poden fallar i quines implicacions tenen aquests errors. L'autor, Roger Koppl, desenvolupa una teoria anomenada "teoria de l'elecció d'informació" per analitzar el comportament dels experts com a actors econòmics, centrant-se en les seves decisions sobre quina informació comunicar.
A continuació, es detallen els punts clau del llibre:
1. Naturalesa i Història del Problema:
- Revisió de la literatura sobre experts: El llibre comença identificant una àmplia literatura sobre experts, dispersa en diverses disciplines, i proposa una taxonomia per classificar les diferents perspectives teòriques. Aquesta taxonomia divideix les perspectives en funció de si es considera que els experts són fiables o no fiables, i si els no experts tenen o no la capacitat d'escollir competentment entre les opinions dels experts. Així, s'estableixen quatre categories teòriques principals.
- Episodis històrics: S'analitzen dos episodis històrics importants relacionats amb el problema dels experts: la tradició socràtica i els testimonis d'experts en el dret. La tradició socràtica és utilitzada per l'autor per mostrar els perills dels experts i l'autocràcia, mentre que la història dels testimonis d'experts en dret posa de manifest com els experts poden ser utilitzats per les parts per donar suport a interessos particulars, en lloc de buscar la veritat.
- Temes recurrents en la teoria d'experts: S'examina el paper del poder, l'ètica, la reflexivitat, el ciutadà ben informat, el control democràtic dels experts, la discussió i l'estructura del mercat. Aquests temes són crucials per entendre com els experts interactuen amb la societat i quines salvaguardes són necessàries per evitar el seu mal ús. Per exemple, es qüestiona la noció del ciutadà ben informat, argumentant que la discussió és un mecanisme més útil per empoderar la ciutadania.
2. Teoria de l'Elecció d'Informació:
- Experts com a actors econòmics: La teoria presentada en el llibre considera els experts com a actors econòmics que trien quina informació divulgar, assumint que no són intrínsecament més honestos o deshonestos que els no experts. Aquesta teoria s'inspira en la teoria de l'elecció pública, que aplica la lògica econòmica a l'anàlisi de les decisions polítiques.
- Definició d'expert: En lloc de definir un expert per la seva experiència, el llibre proposa definir-lo com a qualsevol persona a qui es paga per donar una opinió. Aquesta definició permet mantenir una visió oberta sobre la fiabilitat dels experts i minimitza la idea que els no experts són incapaços.
- La importància de l'estructura del mercat: L'autor destaca que la fiabilitat dels experts i el poder dels no experts depenen de l'estructura del mercat on operen. Es compara la competència amb el monopoli, argumentant que la competència pot millorar la fiabilitat dels experts, mentre que el monopoli pot conduir a comportaments menys fiables. Per exemple, es compara la competència religiosa amb el monopoli religiós, argumentant que el monopoli genera misteri i poca moderació.
- El concepte de "Big Players": S'explora la influència dels "Big Players" en els mercats, especialment en el context dels experts. Els "Big Players" són entitats amb gran poder i influència que poden manipular el mercat per obtenir beneficis propis.
3. La Divisió del Coneixement:
- Coneixement dispers: El llibre enfatitza la idea que el coneixement està dispers en la societat i que ningú té un coneixement complet de com funciona el sistema. Aquesta idea, inspirada en les teories de Friedrich Hayek i Bernard Mandeville, és central en la teoria de l'autor.
- Tipus de coneixement: Es distingeixen diferents tipus de coneixement, com ara el coneixement constitutiu (que guia l'acció i és inherent a la pràctica) i el coneixement especulatiu (teòric i explícit). També es presenta l'acrònim "SELECT" per descriure el coneixement: Synecological, Evolutionary, Exosomatic, Constitutive i Tacit.
- Limitacions de la planificació: La dispersió del coneixement implica que la planificació centralitzada és impossible. Cap entitat pot tenir tot el coneixement necessari per planificar completament un sistema complex com la societat. L'autor argumenta que l'ordre social és emergent i espontani, no dissenyat per una ment central.
4. Casos Específics i Crítica:
- La ciència forense: Es dedica una atenció especial a la ciència forense, mostrant com aquesta àrea, malgrat ser presentada com a objectiva, està plena de biaixos i errors. S'analitzen casos com la identificació d'escriptura a mà, on es critica la falta d'estudis de validació i la influència de les expectatives.
- El complex militar-industrial i l'estat profund: El llibre examina el complex militar-industrial i l'estat profund ("entangled deep state") com a exemples de com els experts poden ser utilitzats per interessos particulars. S'adverteix sobre el perill que la política pública sigui captiva d'una elit científico-tecnològica. El concepte d'"estat profund" és utilitzat per analitzar com les estructures de poder no democràtiques poden influir en les polítiques públiques. L'autor destaca que el complex militar-industrial i l'estat profund són una amenaça per a la democràcia pluralista.
- El cas del "Flexner Report": S'analitza críticament l'informe Flexner sobre l'educació mèdica als Estats Units, destacant la seva discriminació racial i com la uniformització dels criteris educatius pot ser contraproduent. El llibre assenyala que aquest informe va promoure una visió espúria sobre la inferioritat de la població negra i va imposar un model únic d'educació mèdica.
- La qüestió de la monopsoni: S'analitza el concepte de monopsoni (un mercat amb un únic comprador) i com afecta els experts, especialment en àrees com la ciència forense. Es mostra que el monopsoni pot reduir els incentius per a la millora i la fiabilitat dels experts.
5. Implicacions i Conclusió:
- La necessitat de la competència: El llibre conclou que la competència és un mecanisme essencial per millorar la fiabilitat dels experts i empoderar els no experts. La competència impedeix que els experts es converteixin en monopolis i fomenta la innovació i la rendició de comptes.
- L'egalitarisme epistemològic: L'autor defensa un model radicalment igualitari del coneixement, on el coneixement és synecological, evolutionary, exosomatic, constitutive i tacit (SELECT). Aquesta perspectiva contrasta amb visions més jeràrquiques del coneixement i la societat.
- La importància de la reflexió: Es destaca la necessitat de reflexionar sobre el paper dels experts i les seves possibles falles. El llibre argumenta que el problema dels experts és fonamentalment un problema epistemològic i econòmic, no un problema ètic. L'autor advoca per un enfocament crític i reflexiu sobre els experts en tots els camps.
En resum, "Expert Failure" és una anàlisi profunda i crítica del paper dels experts en la societat, explorant els mecanismes econòmics i epistemològics que poden conduir a errors i abusos. El llibre proposa una visió radicalment igualitària del coneixement i defensa la competència com a clau per millorar la fiabilitat dels experts i protegir la societat de les seves falles.
