Pharma confidential (6)

 El preu secret del medicament, entre la necessitat i el control

L'1 d'agost de 2026 va entrar en vigor la Llei 3/2026, que declara confidencials per llei els acords de finançament dels medicaments, la informació que se'n deriva i els preus d'adjudicació dels contractes de subministrament. Ho fa amb una esmena afegida a una norma sobre cribratge neonatal, mentre el Tribunal Suprem té admesos els recursos de Civio sobre Luxturna i Zolgensma. Hem escrit un article (la IA i jo) per entendre'n l'origen, el fonament i l'impacte, i aquí en teniu el resum.

Per què hi ha secret. Cal distingir el preu de llista, que és públic, del preu net, un cop descomptes, retorns i pagaments per resultats. Per a un medicament amb un cost fix de R+D enorme, la discriminació de preus entre països segons la seva capacitat de pagament permet recuperar la inversió i, alhora, arribar a més pacients. Un país amb menys renda hauria de pagar menys, i això només funciona si el preu pactat no "viatja" a altres països.

Què ho ha trencat. Els preus de referència internacionals fan que el preu d'un país sigui un input per als altres. El laboratori té tres sortides: preu alt i uniforme, retardar o no llançar a països de preu baix, o preu de llista alt amb descompte real en secret. L'evidència és coherent amb aquesta lògica: retards de fins a un any a vuit països europeus de renda baixa (Maini i Pammolli, 2023). Diríem que els preus de referència l'han erosionada, no arruïnada: l'han obligada a passar pel retard o pel secret.

Què se'n pot esperar. En accés, és plausible que ajudi, però no hi ha cap prova. En cost, l'efecte és ambigu: protegeix descomptes que la transparència podria fer desaparèixer, però deixa compradors i ciutadania sense informació per negociar i controlar. 

El que no agrada. El secret treu una de les formes de control: la comparació pública de preus. La literatura sobre compra pública associa el risc de corrupció amb preus més alts (34,5% en un estudi de 130.000 contractes), però cal ser prudents: és evidència indirecta, d'altres països, i no hi ha cap prova de corrupció en els acords confidencials a Espanya. Els casos de Zolgensma (1,34 milions d'euros per dosi, segons Civio) i de nirsevimab (un preu implícit d'uns 217 euros, un 71% per sota del màxim de 756) mostren les dues cares: descomptes grans, però impossibles de valorar sense el preu.

Què es proposa. Definir amb precisió la «informació derivada» perquè el secret no s'estengui més del necessari; un control independent, sota secret, de la despesa i els descomptes (AIReF o Tribunal de Comptes); dades agregades prou detallades per comparar comunitats; i una solució coordinada europea per als preus de referència, perquè el secret nacional és una resposta de segon òptim a un problema europeu.

PS. La sèrie Pharma confidential, aquì.

PS. Ara bé, que hi hagi compra conjunta o solució coordinada de la Unió Europea no és motiu per a evitar la corrupció quan els preus són confidencials. Recordem el cas Pfizergate. El «Pfizergate» és l'escàndol polític i judicial que esquitxa directament la presidenta de la Comissió Europea, Ursula von der Leyen, per la manca de transparència en la compra massiva de vacunes contra la Covid-19 a la farmacèutica Pfizer. 

1. L'origen: Els missatges de text (SMS)

Durant la primavera de 2021, en ple pic de la pandèmia i després dels incompliments de subministrament d'AstraZeneca, Von der Leyen va negociar de forma directa i personal un contracte gegantí amb el conseller delegat (CEO) de Pfizer, Albert Bourla. La negociació es va fer en gran part mitjançant missatges de text privats.

2. El contracte qüestionat

Arran d'aquestes converses informals, la Unió Europea va signar la compra de fins a 1.800 milions de dosis de la vacuna Pfizer-BioNTech, un contracte valorat en uns 35.000 milions d'euros. Crítics i investigadors van assenyalar que el volum era desmesurat per a la població real de la UE i que els preus podrien haver estat unflats. 

3. L'ocultació de les proves

El cas va esclatar públicament quan periodistes, encapçalats per una investigació de The New York Times, i el Defensor del Poble Europeu van demanar accés a aquests missatges de text acollint-se a les lleis de transparència europees. La Comissió Europea es va negar a facilitar-los, al·legant primer que "no s'havien conservat" i que els SMS no es consideraven documents oficials subjectes a registre. 

4. Conseqüències judicials i polítiques

El cas s'ha dirimit a diferents nivells institucionals:

Revés judicial: El Tribunal General de la Unió Europea (TGUE) va dictaminar en contra de la Comissió Europea, anul·lant la decisió d'ocultar la informació i renyant la institució per la seva falta de transparència. 

Denúncies penals: S'han presentat demandes davant dels tribunals de Lieja (Bèlgica) i s'ha activat la Fiscalia Europea per presumpta "destrucció de documents públics", usurpació de funcions i corrupció. 

Pressió política: El cas va generar una forta tempesta política al Parlament Europeu, fins al punt que diversos grups van impulsar una moció de censura contra Von der Leyen per la seva gestió d'aquest assumpte.

Von der Leyen ha defensat la seva actuació assegurant que es tractava d'una situació d'emergència global per salvar vides i ha titllat les acusacions més greus de "conspiracions". No obstant això, el Pfizergate s'ha convertit en el principal símbol de les crítiques al centralisme i l'opacitat de l'actual cúpula de Brussel·les.

PS. I què passa amb l'avaluació econòmica?

Hi ha una conseqüència del secret sobre els preus dels medicaments de la qual es parla poc: afecta l’avaluació econòmica. La raó de cost-efectivitat incremental, el cost addicional per any de vida ajustat per qualitat guanyat, depèn del cost del medicament. Si l’anàlisi es fa amb el preu de llista, sobreestima el cost real. Si es fa amb el preu net, que és confidencial, ningú de fora la pot repetir.

El problema és de fons. Quan el preu es fixa per valor, el laboratori busca el preu que deixa la raó de cost-efectivitat just per sota del llindar de decisió, i això s’acostuma a fer amb descomptes confidencials (Woods, Palacios i Sculpher, 2025). Si el preu és secret, ningú pot comprovar que el llindar s’ha respectat.

El nirsevimab ho mostra amb una xifra. El preu màxim fixat per la CIPM era de 756 euros i el preu implícit de l’adjudicació catalana, d’uns 217. Qui hagi partit del màxim publicat ha sobreestimat el cost del producte unes 3,5 vegades, i sense el preu real no ho pot corregir. Com vaig escriure fa unes setmanes, sense el preu real no hi ha avaluació econòmica possible.

Això no vol dir que el secret no tingui raons, i ho hem defensat en un article més llarg. Però vol dir que té un cost que s’ha de compensar. La nostra proposta és separar els dos públics: que els avaluadors independents vegin el preu net, sota acord de confidencialitat, i que l’administració publiqui només un interval de la raó de cost-efectivitat. La Llei 3/2026 no ho regula: només obliga a publicar informació general sobre el finançament i dades agregades de despesa. I no sabem qui té accés als preus nets quan es decideix finançar. Ho hauríem de saber.

L'article complet, amb totes les referències:

Just for fun, o no

Pharma confidential (5)

Avui torno a parlar de preus confidencials dels medicaments perquè crec que aquest tema està sortint de mare. Veig a alguns una mica exaltats davant la possibilitat que hi hagi una resolució judicial definitiva a la transparència de preus, i tot això coincideix amb el lobby engreixant l'engranatge acadèmic que es deixa engreixar.

Publicar un presumpte article científic a una revista amb revisió no és cap garantia d'objectivitat ni imparcialitat, explicar els conflictes d'interès ajuda a comprendre perquè s'arriba a les conclusions. Si la revista no té cap política que mostri quin ha estat el finançament de l'article i els conflictes d'interès dels seus participants, aleshores ja hi ha motiu raonable per dubtar del seu contingut.

M'ha arribat un article que justifica l'opacitat de preus dels medicaments i ho fa amb uns arguments retorçats adhoc. Arriben a la conclusió de que la transparència dels medicaments seria inviable, després d'haver dissenyat una simulació específicament per arribar a aquesta conclusió, un applaus!!!,. Alhora explica que cauria una plaga bíblica que faria retardar l'accés als medicaments a aquells països que els fessin públics. 

Quan m'ho miro dues vegades veig que l'article té l'origen a una consultora, en un projecte pagat per una empresa farmacèutica. I ja hem arribat al final de l'afer. L'acadèmia pot arribar a la conclusió que el finançador vulgui o no, però si no s'expliciten els conflictes d'interès, hi ha motius sobrats per decantar les opinions. I dic opinions perquè una simulació, no té objectivitat, depèn de quines hipòtesis fas i la seva credibilitat, i les hipòtesis en aquest cas no són neutres. Són prefabricades per arribar a la conclusió que vol el finançador.

Em sap molt de greu per com queda tocada una determinada "acadèmia" i alguns economistes de la salut. Malauradament, aquest comentari d'avui quedarà en el sac de tants altres comentaris sobre la necessària objectivitat i imparcialitat de la ciència.

L'informe de l'OCDE en canvi, diu clarament:

There was substantial disagreement among the experts consulted on how greater transparency could impact the functioning of markets. Some were confident that greater price transparency could render significant benefits, namely stronger bargaining power for public payers in price negotiations with industry, greater public accountability and legitimacy of coverage decisions. Others saw greater price transparency as introducing new risks to the functioning of markets, for example, through price convergence, with the potential for higher prices and/or reduced patient access in countries with lesser ability to pay, unclear effects on differential pricing and parallel trade, and uncertain consequences for long term commercial decisions regarding both market participation and investment in R&D. Neither perspective is supported by the existing evidence, arguably suggesting a need for caution in moving the agenda forward.

Per tant, el pensament socràtic s'imposa, només sabem que no sabem res. 

Afegeixo, no ho veureu a l'article citat, la transparència de preus és un mecanisme per anul·lar l'impacte de la regulació mitjançant preus de referència, i alhora eliminar l'impacte de l'avaluació econòmica feta amb preus reals. Ses dues bísties a abatre en un mateix tret segons alguns.

 PS. Quan la política sanitària no la fas, te la fan. Avís per a navegants. Els jutges acabaran definint la política farmacèutica.

Literatura d'alta volada

Jordi Sàbat

Pharma confidential (4)

Imagineu un govern que ha de comprar uns quants ordinadors i fa un concurs on diu quants en vol i quin és l'import màxim. Després diu que vol una marca d'ordinador perquè només n'hi ha una que pot fer allò que vol, i per tant el concurs es converteix en una negociació del preu amb un monopolista. L'empresa que fa? Doncs no vol que se sàpiga el preu final per ordinador, perquè això li minva la seva capacitat negociadora amb altres clients. I llavors el govern, com que li interessen els ordinadors diu que no dirà la quantitat que n'ha comprat, només l'import total i censura aquesta informació a la resolució d'adjudicació a tota la ciutadania. Ningú sabrà si el preu era correcte o havia estat manipulat o va ser la llavor de la corrupció política.

Doncs això és exactament el que passa, però no amb els ordinadors sinó amb els medicaments. Una pràctica que ha esdevingut habitual, i no per això pot considerar-se admissible.

L'exemple darrer ha estat l'adquisició de l'anticòs monoclonal Nirsevimab per a la prevenció de la malaltia produïda pel Virus Respiratori Sincitial (VRS) en infants que no hagin estat en contacte amb el virus. El govern fa una procés d'adquisició on no hi posa la quantitat de vacunes que compra, només l'import. Sembla una broma però és real. I quan fa l'adjudicació llavors censura la quantitat en tots els documents oficials.

Sabem que la vaccinació ens ha costat als catalans 9,7 milions d'euros i quan mirem la comunicació al govern és quan observem que s'han comprat 45.000 dosis, i per tant que el preu unitari ha estat finalment de 217€. La Comissió Interministerial de Preus va posar el preu màxim de 756€, la negociació ha assolit una rebaixa d'un 71% en el preu. Pas mal.

Si volem saber si hem pagat el que calia, podem mirar com han negociat altres governs i amb l'ajuda de la gent de CIVIO podem saber que uns quants governs l'han pagat al mateix preu, 209€ (sense IVA). El laboratori va intentar en una argumentació de que la publicació del preu perjudicava els seus interessos econòmics i comercials. I el laboratori se'n va sortir amb la seva, la secretaria general del Departament va accedir a la petició.

Tot plegat és un despropòsit i he dit i repetit que ens trobem davant d'una farsa recurrent de censura de la informació de preus dels medicaments. Els manteniment del poder de negociació privat acaba estant per sobre de la transparència necessària de la despesa pública, un principi que recull la nostra legislació i jurisprudència. Aquesta és una situació vergonyant que cap Interventor ni Secretaria General hauria de poder admetre.

Cal aturar aquesta farsa quan més aviat millor, l'interès general preval sobre l'interès privat. 

PS. Anteriors escrits sobre el mateix tema.

PS. Cal dir que l'efectivitat de la vaccinació està fora de dubte. Era necessària  i ha assolit els objectius. La nota de premsa ho mostra.

PS. Vaccí és la forma preferent al diccionari normatiu.

PS. Imagineu com es pot fer avaluació econòmica sense saber el preu real que es paga, un 71% inferior al preu publicat!!!. Amb les dades que ara estan sorgint, aquest seria un bon cas per avaluar el seu gran impacte.

PS. A L.A. Confidential de James Ellroy, tres inspectors d'estils radicalment diferents hauran de cooperar per desenredar els fils d'una història més complicada del que sembla. Aquí a Pharma Confidential tenim també una  altra història complicada, l'opacitat dels preus dels medicaments.

Antonio López, ara a BCN

Pharma confidential (3)

 Ara fa una dècada vaig escriure un post amb aquest mateix títol: Pharma confidential. Els temes queden oberts i no es tanquen de cap manera. Llavors explicava que havíem entrat en un nou món on els preus dels medicaments eren desconeguts per tothom, menys pel ministre de salut i la companyia farmacèutica. D'això se'n diu opacitat, exactament la cara oposada de la transparència sobre la qual hi ha lleis molts clares. I no ha passat res en una dècada.

L'Audiència Nacional ara ha exigit que es faci públic el preu de Zolgensma, després d'anys de litigis. I resulta que encara es pot anar al Suprem i tombar-ho (!). Algú podria ara entrar a debatre els arguments de les parts, però no cal. Si estem d'acord amb el principi de transparència i que tenim dret a saber com es gasta el diner públic, no podem acceptar de cap manera que en els medicaments hi hagi una excepció. La opacitat és la font de la corrupció i l'arbitrarietat. És la forma que el poder s'allunya del poble i es converteix en casta intocable. I si no ho volem un poder autoritari i corrupte, llavors els preus han de ser públics.

El preu del medicament Zolgensma per l'atrofia muscular espinal està costant als contribuents 1.340.000 € per dosi. Aquesta és la xifra que ha conegut Civio, l'organització demandant. Una xifra que encara el Ministeri no ha fet pública i que esperem que ho faci, per aquest medicament i tots els altres que vinguin.

Si voleu resseguir la sèrie d'articles sobre aquest tema, la trobareu aquí. Especialment recomano els capítols: La farsa dels preus confidencials.

És del tot inadmissible que segueixi així aquesta qüestió i que després alguns s'omplin la boca d'interventors, control de despesa pública i Tribunals de comptes. Si algú s'ho salta i no passa res, tothom pot demanar el mateix oi?. Doncs potser aviat ho veurem, si això no es corregeix.

Robert Doisneau

Pharma confidential

We have just entered a new world. A confidential pricing market has been created!.  A complete new pharmaceutical market that Adam Smith couldn't realise. It's not a joke, it is what an official answered yesterday to the press. The Ministry can't explain the prices of prescription medicines not funded by NHS because they are confidential. The journalist was asking about the price of 400 medicines that were delisted from public coverage last September and why pharmaceutical firms have increased its price thrice. Does this make any sense? Do we need such regulator? Maybe a vacation is the best option . Last April a new regulation introduced the notified price, this is a free price that has to be notified for prescription medicines not funded by NHS. However, notified price it is not confidential price. That's the reason why we have to ask for compliance with the law, just that. The Comision Interministerial de Precios has not published any administered price since last June, and notified prices are considered confidential by the Ministry oficials.

Opacitat i martingales: pharma confidential

Hi ha països que consideren que cal avaluar les innovacions, n'hi ha d'altres que ho diuen i no ho fan -ja sabeu de qui parlo-. Als primers, quan apareix un nou medicament cal mostrar que supera un llindar de cost-efectivitat admisible. Altrament només pot finançar-se pel ciutadà i no pel pressupost públic. La meva hipòtesi és que els llindars de cost-efectivitat pel finançament públic han portat a situar els nous preus en els límits 20.000-30.000 lliures per QALY. En alguns casos les farmacèutiques han intentat sobrepassar-lo i ho han aconseguit amb excepcions, però recentment s'ha complicat.
La novetat és que ara ha començat la carrera pels "descomptes comercials confidencials". A Bloomberg ho expliquen:

Pharmaceutical companies have dropped prices by as much as half to convince the body that advises the U.K. health system that their products help patients enough to justify the cost, the agency’s chairman said.
Companies have offered the state-run National Health Service “commercially confidential” price cuts when the National Institute for Health and Clinical Excellence has considered whether their medicines are cost-effective, NICE Chairman Michael Rawlins said in an interview. The number of treatments discounted in the past few years is in the double- digits, he said.

El que no s'imaginen és que amb això obren la caixa dels trons. Més d'un es pot preguntar si cal que prevalgui la transparència per sobre el descompte confidencial. Personalment encara algú m'ha d'explicar què vol dir descompte confidencial, si algú vol saber el preu final que s'ha pagat amb diners públics ho sabrà. Em temo que l'estratègia va dirigida a aquells països que encara no han introduït mecanismes d'avaluació de medicaments com el nostre. Els preocupa que es faci públic el preu final que es paga a països com el Regne Unit perquè aleshores demanaríem el mateix descompte. Però aquesta és tant sols una hipòtesi entre moltes altres. Prefereixo mercats transparents a opacitat i martingales.

PS. Estigueu atents al darrer moviment d'Amgen. Es mereix una entrada al blog.