Imagineu un govern que ha de comprar uns quants ordinadors i fa un concurs on diu quants en vol i quin és l'import màxim. Després diu que vol una marca d'ordinador perquè només n'hi ha una que pot fer allò que vol, i per tant el concurs es converteix en una negociació del preu amb un monopolista. L'empresa que fa? Doncs no vol que se sàpiga el preu final per ordinador, perquè això li minva la seva capacitat negociadora amb altres clients. I llavors el govern, com que li interessen els ordinadors diu que no dirà la quantitat que n'ha comprat, només l'import total i censura aquesta informació a la resolució d'adjudicació a tota la ciutadania. Ningú sabrà si el preu era correcte o havia estat manipulat o va ser la llavor de la corrupció política.
Doncs això és exactament el que passa, però no amb els ordinadors sinó amb els medicaments. Una pràctica que ha esdevingut habitual, i no per això pot considerar-se admissible.
L'exemple darrer ha estat l'adquisició de l'anticòs monoclonal Nirsevimab per a la prevenció de la malaltia produïda pel Virus Respiratori Sincitial (VRS) en infants que no hagin estat en contacte amb el virus. El govern fa una procés d'adquisició on no hi posa la quantitat de vacunes que compra, només l'import. Sembla una broma però és real. I quan fa l'adjudicació llavors censura la quantitat en tots els documents oficials.
Sabem que la vaccinació ens ha costat als catalans 9,7 milions d'euros i quan mirem la comunicació al govern és quan observem que s'han comprat 45.000 dosis, i per tant que el preu unitari ha estat finalment de 217€. La Comissió Interministerial de Preus va posar el preu màxim de 756€, la negociació ha assolit una rebaixa d'un 71% en el preu. Pas mal.
Si volem saber si hem pagat el que calia, podem mirar com han negociat altres governs i amb l'ajuda de la gent de CIVIO podem saber que uns quants governs l'han pagat al mateix preu, 209€ (sense IVA). El laboratori va intentar en una argumentació de que la publicació del preu perjudicava els seus interessos econòmics i comercials. I el laboratori se'n va sortir amb la seva, la secretaria general del Departament va accedir a la petició.
Tot plegat és un despropòsit i he dit i repetit que ens trobem davant d'una farsa recurrent de censura de la informació de preus dels medicaments. Els manteniment del poder de negociació privat acaba estant per sobre de la transparència necessària de la despesa pública, un principi que recull la nostra legislació i jurisprudència. Aquesta és una situació vergonyant que cap Interventor ni Secretaria General hauria de poder admetre.
Cal aturar aquesta farsa quan més aviat millor, l'interès general preval sobre l'interès privat.
PS. Anteriors escrits sobre el mateix tema.
PS. Cal dir que l'efectivitat de la vaccinació està fora de dubte. Era necessària i ha assolit els objectius. La nota de premsa ho mostra.
PS. Vaccí és la forma preferent al diccionari normatiu.
PS. Imagineu com es pot fer avaluació econòmica sense saber el preu real que es paga, un 71% inferior al preu publicat!!!. Amb les dades que ara estan sorgint, aquest seria un bon cas per avaluar el seu gran impacte.
PS. A L.A. Confidential de James Ellroy, tres inspectors d'estils radicalment diferents hauran de cooperar per desenredar els fils d'una història més complicada del que sembla. Aquí a Pharma Confidential tenim també una altra història complicada, l'opacitat dels preus dels medicaments.
