Managing Discovery in the Life Sciences
Aquest llibre explora els factors clau que impulsen la invenció en les ciències biomèdiques, centrant-se en com els descobriments es transformen en productes comercialitzables.
El llibre s'estructura al voltant de tres preguntes fonamentals: Quins incentius o recompenses van impulsar el descobriment? D'on provenien els recursos per a la investigació i el descobridor? Com es va traduir el descobriment en un producte comercialitzable?
El llibre analitza diversos casos d'estudi que mostren els diversos camins i graus d'èxit en el procés de descobriment i comercialització.
S'hi inclouen exemples com els estatines (inhibidors de la síntesi del colesterol), els inhibidors de l'ECA (utilitzats per tractar la hipertensió), l'angioplàstia (un procediment per obrir artèries bloquejades), el tractament de l'hepatitis C, la recerca de tractaments per a la malaltia d'Alzheimer [2] i la història de la metformina (un medicament per a la diabetis).
El llibre també examina la importància de l'estructura organitzativa per fomentar descobriments comercialitzables. Analitza com els incentius, l'assignació de recursos i la creació de cultures innovadores influeixen en la productivitat i la creativitat en la recerca.
Finalment, el llibre es pregunta si les polítiques públiques podrien millorar el procés de gestió dels descobriments biomèdics per beneficiar la societat.
A més a més, el llibre busca desmentir les crítiques infundades dirigides a la indústria biomèdica, especialment a la indústria farmacèutica, posant de manifest els beneficis que ha aportat a la societat a través dels seus descobriments i medicaments.
El llibre conclou amb una crida a la reflexió sobre com podem augmentar el flux de nous productes sense incrementar els costos de R+D. S'interroga sobre la millor manera d'assignar els fons de recerca bàsica i de traduir els descobriments en productes comercialitzables de forma més ràpida i econòmica.
Resum amb IA
El llibre "Managing Discovery in the Life Sciences: Harnessing Creativity to Drive Biomedical Innovation" (2018), escrit pels acadèmics Philip A. Rea, Mark V. Pauly i Lawton R. Burns, és una anàlisi interdisciplinària (bioquímica, economia i sociologia) sobre com s'originen i es gestionen els descobriments biomèdics per arribar al mercat.
1. El marc dels tres pilars
L'obra utilitza un esquema organitzatiu basat en tres preguntes fonamentals que s'apliquen a cada cas d'estudi:
- L'incentiu o recompensa: Què va motivar l'inventor a ser el primer a fer el descobriment (ja sigui fama, altruisme o benefici financer)?.
- Els recursos: D'on van provenir els mitjans econòmics i humans per cobrir el procés de recerca (suport públic, capital privat o inversió filantròpica)?.
- La traducció al mercat: Com es va convertir un coneixement científic bàsic en un producte o procés que es pot vendre i utilitzar clínicament?.
2. Teoria econòmica i desmitificació
Els autors dediquen els primers capítols a analitzar l'economia del sector farmacèutic, desmuntant diversos mites:
- El model de Ricardo: Argumenten que l'augment dels costos de R+D no es deu necessàriament a la ineficiència, sinó al fet que l'augment de la demanda i el valor de la salut fan que sigui rendible per a les empreses investigar oportunitats "menys fèrtils" o més difícils que abans s'haurien descartat.
- Preus i R+D: Subratllen que, des d'un punt de vista econòmic racional, el preu d'un medicament no depèn dels costos de R+D ja invertits, sinó de la voluntat de pagament del mercat i de l'elasticitat de la demanda.
3. Estudis de cas significatius
El nucli del llibre són 11 casos d'estudi que il·lustren la complexitat del procés:
- Les estatines: Mostra com el descobriment d'un científic japonès (Akira Endo) en fongs va ser transformat per gegants com Merck i Pfizer en un tractament massiu per al colesterol, gràcies a la intuïció científica i la gestió de riscos.
- La metformina: Un exemple de "descobriment per error i atzar" que prové del folklore medieval (la ruda de cabra) i que va trigar dècades a ser aprovat als EUA a causa de prejudicis sobre medicaments similars que havien fallat.
- Gleevec: Representa el triomf de la teràpia de precisió, on el coneixement de la causa molecular del càncer (el cromosoma Filadèlfia) va permetre dissenyar un medicament que bloqueja específicament la divisió de les cèl·lules leucèmiques.
- Hepatitis C: Narra la cursa per trobar una cura totalment oral i sense interferó, destacant la importància de les adquisicions d'empreses biotecnològiques (com la compra de Pharmasset per part de Gilead).
4. Gestió i organització de la innovació
Els autors analitzen com les estructures organitzatives afecten la creativitat:
- Ecosistemes de diversos nivells: El descobriment té lloc en un entorn que inclou l'individu, l'equip, l'empresa i clústers geogràfics com Cambridge (MA) o San Diego (CA).
- "Wild Ducks" i "Black Sheep": S'emfatitza que les empreses innovadores han de reclutar i tolerar individus dissidents o no conformistes que tenen la passió de persistir on altres fallen.
- Resiliència i Agilitat: El cas de Regeneron il·lustra una empresa dirigida per científics que va sobreviure a fracassos inicials mantenint la seva estabilitat directiva i pivotant cap a noves plataformes tecnològiques.
5. El paper del govern i el futur
El llibre conclou que el govern té un paper limitat però crucial:
- Límits de la gestió pública: Tot i que el NIH i el finançament públic són vitals per a la ciència bàsica, la seva productivitat en termes de nous fàrmacs comercialitzables és relativament baixa en comparació amb el sector privat.
- Importància de la serendipitat: Es recorda que el descobriment és intrínsecament "salvatge" i impredictible; per tant, les polítiques han de ser permissives i fomentar múltiples models de col·laboració en lloc d'intentar centralitzar la innovació mitjançant una planificació burocràtica rígida.
En resum, el llibre defensa que l'èxit en les ciències de la vida no prové d'un sol geni ni d'un procés lineal, sinó d'una combinació de ciència rigorosa, determinació personal, serendipitat i un entorn econòmic que permeti capturar els retorns de la innovació.
