El llibre "The Disruption Dilemma", escrit per Joshua Gans i publicat per The MIT Press l'any 2016, examina el fenomen de la disrupció en el món empresarial. Gans parteix de la premissa que la disrupció es produeix quan les decisions que van portar una empresa a l'èxit es converteixen en les que destrueixen el seu futur.
Anàlisi de la Disrupció
El llibre comença amb l'exemple de l'Enciclopèdia Britànica, una empresa líder que va fracassar en adaptar-se al món digital. Tot i que la direcció de l'empresa va ser previsor i va crear una divisió independent per a explorar les tecnologies digitals, no van poder integrar aquestes noves tecnologies al seu model de negoci tradicional. Gans argumenta que la disrupció no és causada per una mala gestió o complaença, sinó per la dificultat de les empreses a adaptar-se a canvis fonamentals en el seu entorn.
El llibre presenta dos tipus d'innovacions que poden portar a la disrupció:
*Innovació disruptiva: Es produeix quan nous productes o tecnologies entren al mercat a la gamma baixa i, a mesura que milloren, acaben desbancant els productes existents. L'exemple de Blockbuster Video i la seva incapacitat per competir amb el model de negoci de Netflix il·lustra aquest tipus de disrupció.
*Innovació arquitectònica: Es produeix quan les noves innovacions impliquen canvis en l'arquitectura d'un producte, és a dir, en la forma com els components s'interconnecten. Aquest tipus de canvi és especialment difícil d'assimilar per a les empreses establertes, ja que implica una reorganització completa del seu model de negoci. L'exemple de l'Enciclopèdia Britànica i la seva dificultat a adaptar-se a un model de negoci digital il·lustra aquest tipus de disrupció.
Gestió de la Disrupció
Gans analitza diverses estratègies que les empreses poden utilitzar per gestionar la disrupció, incloent:
* Esperar i duplicar: Consisteix en invertir en noves àrees de negoci per a competir amb els nous entrants. Aquesta estratègia pot ser costosa, però pot ser efectiva si l'empresa té els recursos necessaris. L'exemple de Microsoft i la seva resposta a Netscape il·lustra aquesta estratègia.
* Esperar i renunciar: Consisteix en acceptar la pèrdua del negoci existent i centrar-se en noves oportunitats. Aquesta estratègia pot ser la més adequada si l'empresa no té els recursos o la capacitat per a competir amb els nous entrants. L'exemple de Kodak i la seva incapacitat per adaptar-se a la fotografia digital il·lustra aquesta estratègia.
* Autodisrupció: Consisteix en crear una nova divisió independent per a desenvolupar productes o serveis que puguin competir amb el negoci existent de l'empresa. Aquesta estratègia pot ser efectiva si l'empresa pot gestionar els conflictes interns que puguin sorgir.
El Futur de la Disrupció
Gans conclou que la disrupció és un fenomen inevitable en el món empresarial i que les empreses han d'estar preparades per a adaptar-se a canvis constants. L'autor destaca la importància de la integració de noves tecnologies i models de negoci, la flexibilitat organitzativa i la capacitat d'aprendre i adaptar-se ràpidament als canvis del mercat.
