Quan l'Alain Enthoven va proposar la "Managed Competition" l'any 1980 , és a dir la competència regulada entre asseguradores, tractava de formular un tipus de rivalitat que alhora fos subjecte a unes regles, i per tant a la regulació governamental. En aquell moment molts imaginaven que la idea quallaria i podria desterrar el format existent de competència basada en la selecció pròpia dels mercats d'assegurança de salut. Però malauradament no va ser així, la idea va quedar en idea, i la pràctica és que la selecció de risc ha continuat com a pràctica.
L'Enthoven esperava que l'ajust de risc contribuiria a reduir els incentius a la selecció, però no es va aconseguir. I el motiu és que darrera cada proposta i opció tècnica d'ajust, hi ha hagut possibilitat de trobar un mecanisme per aplicar estratègies alternatives que limitessin el seu impacte. I després de l'ajust de risc es va parlar de compartir risc, i després de compensar (equalisation). I ...
Si voleu veure l'estat de situació de l'ajust de risc en diferents sistemes de salut, consulteu aquest article. Diu:
The framework distinguishes four selection types: (a) selection by consumers in and out of the market, (b) selection by consumers between high- and low-value plans, (c) selection by insurers via plan design, and (d) selection by insurers via other channels such as marketing, customer service, and design, pricing, and underwriting of supplementary insurance products. For each selection type, we have identified the health insurance system features determining scope and incentives. The second part of the paper has applied the framework to nine existing health insurance markets with regulated competition in Australia, Europe, Israel, and the United States. Our findings reveal substantial differences in scope and incentives across systems and across selection types. This section highlights our key observations and implications for health policy and research. Our framework helps us understand why some health insurance systems suffer more from specific selection problems than others.
Tot plegat, després de llegir-ho ofereix un gust agredolç que no saps com agafar-ho. Tècnicament s'ha avançat prou i políticament molt està pendent de fer. Crec que aquesta qüestió restarà oberta i que la resposta és una, sistemes de finançament de pagador únic i cobertura obligatòria, assignació de recursos poblacional ajustada per risc a àrees geogràfiques, i assignació de recursos a proveïdors basada en episodis de malaltia ajustat per gravetat i resultats.
