Avui toca mostrar la selecció d'aquells llibres que m'han interessat més aquest any 2023. Alguns els he llegit i hi he dedicat un escrit en aquest blog, d'altres els he fullejat, i alguns els tinc pendents encara. Alguns d'ells són imprescindibles per anar pel món. La lectura enriqueix l'esperit i ens reconforta.
Som a un món on la llibertat d'expressió està amenaçada, i això ve de lluny. Irene Vallejo ens diu al llibre magnífic "L'infinit dins un jonc":
Els emperadors van obtenir èxits influint sobre els escriptors a qui protegien, però poques vegades se’n van sortir amb les prohibicions, tal com ho proven els intents fallits de destruir els poemes eròtics d’Ovidi o la crònica republicana de Cremuci Corde. El sistema de circulació de llibres a l’Antiguitat —sense distribuïdores ni editores— era massa incontrolable perquè la censura del poder es pogués imposar. Amb esclaus entrenats per copiar llibres o amb els amanuenses professionals, era fàcil multiplicar de manera clandestina les obres condemnades.
Tal com Tàcit bé ho sabia, l’efecte més poderós d’aquesta obsessió persecutòria és principalment atemorir els altres, els menys valents, i perjudicar la creativitat. Sempre és més decisiva l’autocensura que la censura. L’historiador la va anomenar inertiae dulcedo (‘la dolça inèrcia’). Es referia a la renúncia acomodatícia a córrer cap risc, a la temptació íntima de no transgredir l’escala de valors vigents per evitar-se conflictes o preocupacions; la perillosa covardia que tenalla els creadors. Tàcit va ser testimoni d’una època submisa, en què fins i tot els rebels callaven i obeïen. Va escriure: «Hem ofert, sens dubte, una gran mostra de paciència. Hauríem perdut la memòria juntament amb la veu, si haguéssim tingut capacitat d’oblidar com de callar». Els seus textos freguen la dolorosa ferida, ens obren els ulls: a totes les èpoques, el camp de batalla no és només la censura del poder, sinó també les pors interiors.
Malauradament, en temps on la llibertat d'expressió queda ofuscada mitjançant la correcció política, l'autocensura n'és la conseqüència, i funciona massa bé. Es compren moltes voluntats i minva el pensament crític. Si poguessin, fins i tot alguns eliminarien la llibertat de pensament. Però mentrestant, un altre mecanisme molt potent està actuant, fruit de les xarxes socials, i és la pèrdua de l'atenció (i alhora de la curiositat). Això afecta, entre d'altres coses, a la lectura i als llibres que interessen a la gent. Lluitem per tant contra la dolça inèrcia que deia Tàcit i tant de bo algun dia reverteixi tot plegat.
Que tingueu un venturós any 2024!!!
El llibre imprescindible des de fa 50 anys!!! Ara l'han reeditat el setembre passat, i en Victor Fuchs ens va deixar aleshores.
