Can people afford to pay for health care?
A Barcelona hi ha una oficina de la OMS des de 1999 en un indret fantàstic i ens surt cara, massa cara. Ho vaig dir fa anys i he demanat repetidament que eliminem el seu cost del pressupost català. Ara és un bon moment per insistir i fer-ho, som en plena negociació dels pressupostos. Dic que surt cara pel que en traiem a canvi, és clar. La futilitat la vaig mostrar l'any passat en un PS del dia aquí.
Ara acaben de publicar un informe sobre la despesa de butxaca a 40 països europeus. I l'enfoc és que cal promoure l'assegurança universal i que el pagament directe és precisament el contrari. Ho sabem. Però també sabem que el problema és l'accés efectiu, pots tenir assegurança universal i no tenir accés als serveis (llistes d'espera, per tant). I d'això no en parlen.
I després suggereixen què cal fer, que hi ha idees bones i dolentes..., etc:
“Addiction” to bad ideas: the coverage policy choices that undermine financial protection
1. Avoid basing entitlement on payment of contributions
2. Avoid excluding people from coverage
3. Avoid applying user charges without effective protection mechanisms
4. Avoid failing to cover treatment in primary care settings
5. Avoid thinking voluntary health insurance (VHI) is the answer
Mai m'han agradat les receptes genèriques fora de context i menys si un de fora és qui m'ho diu. Ensenyar que Armènia té un 70% de pagament directe és realment problemàtic, però encara ho és més si estàs sent sotmès a un genocidi per part d'Azerbaijan. Comparar-ho amb Montenegro que és el que menys aportació directe té, esdevé inútil. I si els gràfics són de barres i no permeten saber cap número exacte, llavors te n'oblides de qui és qui i de la utilitat de l'informe.
I llavors arribem al gràfic clau:
La protecció financera pública depèn de la despesa pública en salut, que alhora depèn del nivell de renda del país. I ja hi som. El problema no és la concepció moral, les idees dolentes que porten a prendre decisions dolentes als governs (l'addicció a les males idees, que diuen a l'informe). El fet és que si no hi ha més renda no hi ha més despesa pública en salut. I després hi ha variacions notables, és clar, i motius que ho expliquen.
Prou! retallem totalment el finançament d'aquesta oficina. Ha arribat l'hora.
PS. A Catalunya gastem de mitjana per persona, 560 € en despesa de sanitat i uns 490 addicionals en assegurances de salut ( que es troben a altres bens i serveis). La despesa en sanitat és un 4,1% de la despesa anual. Gastem gairebé el doble en restaurants. Dono aquesta estadística perquè no trobareu cap dada a aquest informe que es relacioni amb Catalunya malgrat que gastem diners dels ciutadans catalans finançant aquesta oficina.
| Despesa mitjana anual | Aliments i begudes no alcohòliques | Begudes alcohòliques i tabac | Vestit i calçat | Habitatge | Mobles i parament de la llar | Sanitat | Transport | Comunicacions | Oci i cultura | Educació | Restaurants i hotels | Altres béns i serveis | |
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
| 2022 | 13.479 | 2.160 | 179 | 538 | 4.651 | 513 | 560 | 1.409 | 414 | 634 | 299 | 1.038 | 1.083 |
| 2021 | 12.856 | 2.086 | 175 | 490 | 4.719 | 509 | 538 | 1.224 | 415 | 536 | 270 | 888 | 1.004 |
| 2020 | 11.872 | 1.959 | 181 | 417 | 4.517 | 487 | 420 | 1.123 | 422 | 460 | 241 | 665 | 980 |
| 2019 | 13.414 | 1.865 | 200 | 572 | 4.428 | 554 | 455 | 1.672 | 423 | 745 | 285 | 1.151 | 1.064 |
| 2018 | 13.270 | 1.869 | 216 | 593 | 4.259 | 589 | 451 | 1.619 | 432 | 713 | 272 | 1.199 | 1.059 |
| 2017 | 12.833 | 1.833 | 207 | 619 | 3.917 | 568 | 421 | 1.619 | 415 | 723 | 223 | 1.244 | 1.043 |
| 2016 | 12.309 | 1.848 | 209 | 601 | 3.772 | 543 | 410 | 1.473 | 381 | 718 | 226 | 1.111 | 1.016 |
| Unitats: Euros. | |||||||||||||
| Font: Idescat. Estadística de despesa en consum de les llars, base 2016. | |||||||||||||
