Imagineu un país que acaba els seus recursos pressupostaris per gastar en la salut dels seus ciutadans el dia 1 de desembre. El mes que resta fins a final d'any s'haurà de fer sense pressupost. Això és exactament el que ha passat sense que ningú en parli, com aquell que no fa res i no passa res.
Ho podeu contrastar a l'informe mensual d'execució del novembre (p.71),
Fins al mes de novembre el departament ha disposat el 99,6% del seu pressupost definitiu. El pressupost compromès ha estat superior a l’executat en pràcticament totes les partides, especialment en les transferències i aportacions al CatSalut on s’ha compromès el gruix del pressupost previst.
El pressupost inicial de 2023 era de 11.635,7 M€. Però per tapar forats d'anys anteriors, fins al mes de novembre el pressupost ha augmentat en 2.521,9 M€, un augment d'un 21,6% en els passats 11 mesos!!!
El pressupost definitiu és de 14.157 M€ però a 30 de novembre ja s'ha exhaurit pràcticament. I això hauria de representar una crisi política i de gestió, perquè ningú hauria de poder autoritzar despesa sense pressupost disponible, però no passa res de res.
El trilerisme pressupostari, al que he dedicat anteriors escrits, va camí de l'excel·lència, d'assolir nivells mai coneguts. La boleta va d'una banda a l'altra i els ciutadans ni se n'adonen, mentre alguns en tenen el control i la fan circular com volen. Cal dir que malauradament aquest ha estat tant sols un capítol més.
