Just s'acaba de presentar la informació sobre la Central de Resultats en relació a Atenció Primària, Atenció Hospitalària, Salut Mental i Addiccions, Atenció Intermèdia, Emergències Mèdiques i Salut Pública. Es tracta d'una informació molt valuosa i necessària per comprendre que està succeïnt al sistema sanitari finançat públicament. Comprèn els anys 2019-2022 on es pren en consideració tot l'impacte de la pandèmia.
De les dades que es recullen, i n'hi ha moltes, vull destacar que hem passat d'un 77% de ciutadans que anava a l'atenció primària al 82%. És a dir que s'ha reduït el nombre de ciutadans que mai contacten amb el sistema d'atenció primària. I l'altre és l'utilització de l'econsulta, 31% el 2022, i "la meva salut" com a eines digitals d'accés a la informació i serveis, un 56% el 2022. Trobo del tot innecessari l'anàlisi entre població més benestant que diuen (quan volen dir rics) i la que no ho és (quan volen dir pobres), desconec què afegeix. No sé si ho fan per estigmatitzar a uns o altres.
Sobre despesa farmacèutica destacaré les dades que m'han semblat preocupants:
- 143.000 persones estan en tractament amb inhibidors de la bomba de protons sense criteris clínics de gastroprotecció que ho justifiquin, representant un 50,6% de les persones que prenen IBP durant 3 mesos o més.
- 73.430 persones amb baix risc cardiovascular van rebre tractament ambhipolipemiants.
- El 53,6% (147.138) de les persones adultes amb faringitis se’ls va prescriure algunantibiòtic, sense que complissin els criteris diagnòstics establerts de faringitis bacteriana.
- 36.677 persones majors de 18 anys amb un diagnòstic incident d’ansietat van rebre una prescripció de benzodiazepines de llarga durada (més d’1 envàs)
