Els biaixos cognitius

Behavioral Economics: Policy Impact and Future Directions 

Sabem que les nostres decisions i comportament estan afectats per biaixos cognitius persistents. La psicologia i l'economia del comportament han aportat el material suficient que ho mostra. La dificultat és com es poden traslladar aquests coneixements a situacions concretes, i llavors entra el problema de com afecta l'entorn, i així entrem en territori d'incertesa.

Ara l'acadèmia de ciències nordamericana ha publicat un informe que resumeix l'estat de la qüestió. I en una de les conclusions, diu:

The very strong evidence that complex cognitive, social, behavioral, and contextual factors influence judgment and decision making means that behavioral economics concepts are indispensable for advancing scientific understanding of policy-relevant human behavior and for the design of public policies. Behavioral economics has produced invaluable evidence about why people act in seemingly irrational ways, how they respond to interventions, and how public  policy and practice interventions can be designed to modify the habitual and unconscious ways that people act and make decisions

Per tant segons ells el paper de l'economia del comportament serà cada vegada més rellevant per a les polítiques públiques. Han passat molts anys i crec que l'aplicació és molt ocasional, veurem.

Os Bertran (2)

 Anàlisi de la situació de l'impacte del dolor crònic a Catalunya

El dolor crònic és present a prop d'una quarta part de la població. Quan es pregunta a l'enquesta de salut ens apareix amb una prevalença notable. Es tracta d'una percepció subjectiva i malgrat no tenim una mesura precisa objectiva general, hi ha aproximacions. 

Aquest any passat es va publicar el document que ordena la qüestió en el marc del SISCAT: Unitats del dolor en el SISCAT: cartera de serveis i nivells de complexitat. Un document necessari i oportú, ben elaborat. Aquestes unitats van fer aquesta activitat el 2019:

El concepte facturat de clínica del dolor ja ens mostra que és prou genèric i convindria una formulació d'un sistema de pagament específic. Al document es presenten els indicadors que s'utilitzaran per a mesurar la qualitat i resultats. Tenen a veure tant amb intervencions terapèutiques com farmacològiques.

Alhora la Fundació Grunental ha publicat un document que explica amb molt detall la situació actual. La novetat és que han recollit dades mostrals noves i específiques, no només d'estat de salut. I respecte al dolor estaríem al 34,9% de la població:

i és insuportable pel 5,1 % de les persones amb dolor crònic:

i les causes:

i el 31% de les persones han estat de baixa:

i la qualitat de vida (mitjançant qüestionari SF-12):

Val la pena llegir aquest informe per la rellevància que té el dolor crònic en la població. Hi ha moltes més dades d'interès.

El caracter redistributiu de les prestacions sanitàries públiques

 Observatorio sobre el reparto de los impuestos y las prestaciones entre los hogares españoles. Octavo informe – 2021

El caracter redistributiu de només els impostos és limitat, en canvi quan es transformen en prestacions monetàries o en espècie com sanitat, educació, llavors tot canvia. L'informe de Fedea es proposa estimar-ho.

Mireu aquest gràfic, la magnitud del "subsidi" segons renda:

Se aprecia claramente que tanto el gasto sanitario como el educativo son progresivos, ya que sus respectivos subsidios medios efectivos decrecen a medida que aumenta la renta bruta de los hogares. Para la sanidad, el subsidio medio para los hogares ubicados en el primer quintil se sitúa en los dos años considerados en el 35-39%, mientras que, para los hogares situados en el tramo más alto, se queda en el 1-2% de su renta bruta.

 En términos porcentuales, la sanidad pública reduce en un 9,9% la desigualdad de la renta disponible en 2020, y en un 9,6% en 2021.

I l'índex de Gini per a 2021 va ser 0,38 si agafem la renda extesa (que incorpora prestacions en espècie)

 

Conclusió:

En definitiva, la intervención pública en forma de impuestos y prestaciones, monetarias y en especie, ha reducido en un 35% la desigualdad en la distribución de la renta de mercado de los hogares residentes en España en 2021, volviendo a los valores de los años previos a la pandemia, tras el 38% alcanzado en 2020. Las prestaciones monetarias son responsables de un 72% de esa reducción, los impuestos, de un 4%, y las prestaciones en especie, del 24% restante.

Ara bé, la forma com s'ha estimat això requereix un comentari. La informació que s'utilitza l'enquesta de condicions de vida, i per tant no ajusta per utilització efectiva de serveis i la necessitat. Només és una perspectiva des de la renda disponible estesa, però aquesta ampliació incorpora aquests biaixos. Algun dia caldria disposar d'un estudi alternatiu que consultarem quan surti. Mentrestant, no utilitzarem aquestes dades.

Un disbarat rera l'altre (15)

Durant l'any 2023 la llista d'espera quirúrgica registrada ha augmentat en 11.426 pacients, un 6,2% més. Aquesta és la situació un any més. Veureu a la taula que pel que fa a procediments garantits (cataractes, pròtesi de genoll i maluc) ha disminuït una mica (1.916 persones), en cirurgia cardíaca 10, i en neoplàsies 5 persones. El gran gruix de l'augment es produeix al grup que es diu intervencions amb termini de referència on hi ha diversitat de procediments

Llista d'espera quirúrgica

	2022	2023
Garantits	31780	29864	-6,0%
Cardíaca	238	228	-4,2%
Neoplàsies	2083	2078	-0,2%
Referència	149400	162756	8,9%
Total Pacients	185523	196949	6,2%

Recordeu que fa pocs dies parlava de la disminució de productivitat fruit de la reducció horària sense incrementar els treballadors necessaris. Jo desconec quina ha estat la productivitat per treballador del 2023, crec que ho desconeix tothom amb precisió. Desconec si han augmentat o disminuït la quantitat de treballadors, només puc dir que el resultat és que a data d'avui hi ha més ciutadans esperant per ser atesos per una intervenció en el sistema públic. I que amb l'acord salarial darrer, aquest any 2024 encara podrien augmentar més les llistes d'espera.

Tenim el 2,5% de la població esperant per una intervenció, ara fa 20 anys en teníem l'1%. Aquesta és la magnitud del disbarat, 2 camps del barça esperant per una cirurgia. Fa uns mesos vaig comptar que si hi afegíem les visites i proves diagnòstiques tenim 8,6 camps del barça esperant.

Els 100 milions addicionals d'aquest any dedicats a reduir la llista d'espera han obtingut aquest resultat. És cert que hi ha més persones ateses en el termini legal, però també és cert que han augmentat  els pacients esperant en 11.426. Algú hauria de reflexionar i prendre una decisió encertada per canviar la tendència, més enllà del compliment de termini, gairebé 200.000 pacients esperant és molt. L'accés al conjunt dels serveis hauria d'estar garantit i prioritzat. Si voleu comprendre com no es fa això i com s'hauria de fer, llegiu aquí. Defensar l'assegurança obligatòria sense garantir accés prioritzat davant necessitat esdevé frustrant, incoherent, insuficient. 

PS. Aquestes dades no les trobareu als mitjans habituals, en trobareu d'altres. Malauradament ja ha esdevingut normal. Vosaltres mateixos les podeu contrastar aquí.

Van Gogh

L'ametller

A mig aire de la serra

veig un ametller florit.

Déu te guard, bandera blanca,

dies ha que t'he delit!

 

Ets la pau que s'anuncia

entre el sol, núvols i vents...

No ets encara el millor temps

però en tens tota l'alegria.

Joan Maragall

Polarització política

 THE GREAT POLARIZATION. How Ideas, Power, and Policies Drive Inequality

Llegiré capítols seleccionats d'aquest llibre, m'interesa el 1 i 9 i la part IV.

Índex del llibre:

Introduction, by Joseph E. Stiglitz and Rudiger L. von Arnim

Part I. America’s Growing Inequality

1. Alternative Theories of Inequality: Causes, Consequences, and Policies, by Joseph E. Stiglitz

Part II. Recasting the Evidence in a New Light

2. Labor Market Segmentation and the Distribution of Income, by Ellis Scharfenaker and Markus Schneider

3. The Cost of Gender Inequality: Structural Change and the Labor Share of Income, by Stephanie Seguino and Elissa Braunstein

4. The Postwar Trajectory of the U.S. Labor Share: Structural Change and Secular Stagnation, by Jose Barrales-Ruiz, Ivan Mendieta-Muñoz, Codrina Rada, Ansel Schiavone, and Rudiger L. von Arnim

5. The Changing Patterns of Income Inequality in the United States, 1917–2017, by Gérard Duménil and Dominique Lévy

Part III. Policy Matters: Labor Markets, Education, Tax, and Intellectual Property

6. Policy Decisions’ Role in Wage Suppression and Inequality, by Lawrence Mishel

7. “Leave Something for the Risk-Takers:” How the Democrats Rebuilt Structural Racism and Hastened the Great Polarization, 1964–1978, by Julia Ott

8. Teachers’ Unions and Public Education During the Great Polarization, by Eunice Han and Thomas N. Maloney

9. Is Intellectual Property the Root of All Evil? Patents, Copyrights, and Inequality, by Dean Baker

Part IV. The Political Economy of Inequality: Political Context and the Way Forward

10. The Economic Discourse on Income Inequality, by Korkut A. Ertürk

11. Redistribution and Social Exclusion in the United States and Germany, by Marcel Paret and Michael Levien

12. A Race-Conscious Economic Rights Approach to Providing Economic Security for All, by Darrick Hamilton

13. Law and the Collective Struggle for Economic Justice, by Marion Crain

Contributors

La cuina de l'opinió ciutadana

 Enquesta de valoració del Govern i de les polítiques públiques. 2023

L'enquesta del CEO ofereix molt material que sovint passa desapercebut. Miro la darrera i selecciono aquests gràfics. 

Em pregunto si els enquestats han entès la pregunta, si saben que hi pot haver gestió concertada de la sanitat finançada públicament o si gestió privada vol dir només finançament privat. Algú és conscient que el pressupost 2023 diu que la conselleria contractarà prestació de serveis per import 5.900 m€ dels 11.300 m€ de pressupost total, un 52%? i que només 335 milions€ aniran a parar a societats mercantils, un 3%?   

O potser la pregunta s'ha fet amb l'objectiu de tenir la resposta que s'ha obtingut?. A nivell agregat: 45% a favor de gestió pública, 31% gestió privada, i 22% indiferents. 

La cuina prepara els plats a servir. Els comensals s'ho mengen. Tots els ciutadans paguem el plat, mentre alguns en treuen més profit que altres.

Aprofito també per mirar l'estadística que no publica el CEO sinó el CIS i escullo aquesta taula:

I el resultat és concloent (p1) després de preguntar a una mostra de 1.255 ciutadans catalans: la valoració del sistema sanitari català és 6,27 sobre 10. Només faré referència als que no arriben ni a aquesta xifra: andalusos, extremenys, canaris, i gallecs. I no dic res més. A mi m'agradaria tenir el Health Index Score per a Catalunya que permetés la comparació internacional, però no hi sortim al ranking. 

Miro quanta gent vota amb els peus (Hirschman) i veig un número que creix. La taula que mostra l'assegurança voluntària és aquesta:

Per a Catalunya, la taula diu que l'assegurança sanitària privada individual és el  29,4%  de la població+ assegurança col·lectiva d'empresa 10,3%=39,7%. Aquesta xifra supera moltes de les publicades, són les dades més recents. Potser hi ha biaix mostral, no ho sé, convé revisar-ho. 

Un 40% de ciutadans valoren i necessiten assegurança duplicada, això és molt. És un senyal més que la cobertura obligatòria no ha resolt les necessitats i cerquen una solució alternativa. Aquest èxode va acompanyat d'una febre inversora per augmentar l'oferta de serveis assistencials privats. Tot plegat hauria de ser motiu per a una profunda reflexió. 

PS. Avís: aquestes dades no les trobareu als mitjans de comunicació convencional. És de rucs mossegar la mà de qui et dona menjar.

PS. L'antiga cuina va deixar de servir plats el 2021. No es publica des d'aleshores el baròmetre sanitari català, i s'ha convertit en un conjunt d'enquestes sense visió global. I com que no hi ha opinió global, no cal reforma global.

PS. Em guardo alguns altres gràfics d'interès.

La permacrisi organitzativa del serveis de salut

Canvis en la coordinació entre nivells d’atenció en diferents entorns del sistema sanitari català entre 2017 i 2022

 Recupero un tros d'una conferència que vaig fer el 2015:

Fa temps un periodista em preguntava, em deia Pere, què creus que necessita el sistema de salut català: més finançament i millor organització?. Jo li vaig dir que la resposta no era una cosa o l’altra, sinó totes dues. 

Rellegint el que vaig dir aleshores, i mirant el que tenim ara amb la perspectiva del temps, em trobo que l'èmfasi en la millora organitzativa s'ha esvaït, si és que va existir algun dia. La inèrcia i l'erosió presideix la quotidianitat del treball al sector salut. Això pot ser una percepció, però si consultem un informe recent del Consorci Sanitari i Social ens adonarem que podem mesurar mitjançant enquesta com ha evolucionat l'organització del 2017 a 2022. Podem contrastar si l'evolució de l'organització ha anat a millor o a pitjor (a més eficiència o a menys) atenent a diferents factors i tendències.

Destaco alguns paràgrafs:

L’accessibilitat entre nivells continua sent un punt de millora, en general, en totes les àrees. Persisteixen els elevats temps d’espera tant per a la consulta urgent com a preferent a l’AH i va augmentar considerablement el percentatge de metges/esses que considera que van empitjorar els temps d’espera per a l’AP després de la consulta en AH (16,1% a 27% en 2022).

 Amb respecte a la consistència de l’atenció entre nivells, amb algunes diferències entre àrees, hi va haver un empitjorament d’alguns aspectes, amb un augment de repetició de proves (25,4% en 2017 a 31,8% en 2022) i una disminució de la ja baixa definició conjunta de plans de tractament per als pacients que ho necessiten (13,7% a 12,2%). No obstant, va millorar el ja elevat acord en els tractaments prescrits (77,1% en 2017 a 79,6% en 2022).

Encara que amb diferències entre àrees, hi va haver un empitjorament de la ja baixa percepció general de coordinació en les àrees avaluades, passant de 34,3% a 26,3% en 2022. Els principals motius d’aquesta baixa percepció esmentats van ser la falta de comunicació i contacte directe, mecanismes de coordinació insuficients i falta de temps i recursos humans

Amb respecte als factors que influeixen sobre la coordinació, encara que amb algunes diferències entre àrees, en general hi va haver un empitjorament de factors organitzatius. Així, va disminuir la proporció de metges/esses que considera que els directius de la seva organització facilita la coordinació (52.4% a 35.6% en 2022), i que la organització defineix objectius orientats a la coordinació (48.1% a 35.1%). Així mateix, va empitjorar la ja baixa proporció que considera que el temps per a coordinar-se és suficient (13.4% en 2017 a 9.4% en 2022) i el percentatge de metges/esses d’AH que passa consulta en els centres d’AP (24.4% a 16.7%)

 Si llegiu l'informe sencer un adonareu de com l'organització sanitària pública es troba en una crisi continuada (permacrisi) i que segueix sempre endavant (cap a l'abisme). Les poques coses que han millorat no compensen les gruixudes que han empitjorat. Parlo de l'organització en general i no seria encertat reconèixer els excel·lents resultats de qualitat en termes professionals de l'assistència rebuda. Seria injust passar-ho per alt. Però són dos nivells, l'organitzatiu i el professional, acceptem aquesta diferència.

Benvingut sigui doncs l'informe i tant de bo servís perquè algú s'ho llegís i adoptés les decisions oportunes que capgiressin la situació.

PS. Un altre comentari aquí.

Ahir a Gran Via

Un disbarat rera l'altre (14)

 El novembre passat explicava el cas dels peruans que han fet un pont aeri entre el seu país i Barcelona per a ser atesos de càncer infantil gratuitament. Fins aleshores portàvem 92 casos, ara ja en portem 110 en el darrer any i mig. La majoria de casos són leucèmia i la majoria costaven 307.000 € cadascun, ara possiblement sigui menys, prop de 250.000€. La despesa sanitària pública anual per ciutadà és de 1.710€ (2022). Per tant estem parlant de que cada cas suposa 146 vegades la despesa mitjana per ciutadà. Sabem que arriben a urgències de l'hospital, ja venen empadronats des de Perú, i targeta sanitària en mà. Ningú es preocupa si això és legal, de si hi ha una màfia al darrera, ningú és capaç d'aturar-ho.

Imagineu un país que és incapaç d'aturar el turisme sanitari d'alt cost. I que molts altres països poden seguir l'estela dels peruans, sabem per exemple que ara ja se n'hi han afegit d'altres com els paraguaians. ¿Què passarà?  Doncs molt fàcil, com que els recursos són limitats, i el país es dedica a l'exportació, les necessitats nacionals no queden cobertes. I estem parlant de càncer infantil. 

El parany de la cobertura sanitària planetària apareix amb tota força. Un país petit que no recapta els seus impostos, que es troba endeutat i apedaçat no pot resoldre gratuïtament l'atenció a tot turista sanitari que es presenti amb un càncer a la porta d'urgències. Simplement, no té recursos per resoldre aquest problema planetari. I davant la magnitud de les llistes d'espera, afegir més casos, s'hauria de dir prou i reflexionar sobre els drets i les prioritats. i sobre l'aplicació de la legislació vigent.

Però aquí qui dia passa any empeny. El problema segueix i es va fent més gros, sense que tingui aturador. El dret a l'assistència sanitària va acompanyat de deures de la ciutadania, entre ells pagar impostos. Però els free-riders passen de llarg d'això, volen drets sense deures. D'aquesta manera els fonaments de l'assegurança social s'esfondren. Tenim cobertura asseguradora pública obligatòria perquè tots contribuïm a un fons, sans i malalts, perquè quan estiguem malalts poguem rebre l'atenció necessària de qualitat.

Si el fonament de l'assegurança social queda tocat, i ens dediquem a l'exportació gratuïta en un terç d'aquests casos, el proper pas és la generació de desafecció institucional, polarització política i dificultats d'accés per als nacionals. Cal anar amb compte amb aquests petits detalls quan la política i la justícia no reaccionen. Els petits detalls són importants.

PS. Avís: aquests casos estan documentats i publicats a la premsa, però del que estem parlant és un notable esvoranc al sistema de salut no quantificat.

PS. Al disbarat 12 vaig explicar com aquest petit país tenia un sistema universitari mèdic bolcat cap a l'exportació en un 50% del grau i 48% dels residents. El podeu recuperar aquí, i la col·lecció sencera aquí

PS. La pregunta del moment és: Hi ha govern? Algú ens governa?

PS. El que vaig dir sobre el llibre de Martin Wolf, és d'aplicació a data d'avui també, allà trobareu el que és el concepte de ciutadania i el que no és. Molts ho han oblidat i segons en Martin Wolf aquí rau l'arrel de molts problemes, i també la seva superació.

Les proves genètiques i l'oportunisme del moment

 Catálogo de pruebas genéticas de la Cartera común de servicios del Sistema Nacional de Salud

El Ministeri ha imposat un catàleg de noves prestacions sanitàries, de proves genètiques, que ocupa 90 pàgines de lletra minúscula, gairebé il·legible. I és una imposició perquè alhora que ho fa aprovar al Consell Interterritorial, el ministeri no ho paga. D'aquesta manera s'han augmentat les prestacions sense augmentar el finançament dels serveis de salut, una vegada més. I van...

No vull entrar en detalls, podeu consultar el llistat vosaltres mateixos. Em sembla inadmisible que es proposin biomarcadors per a medicaments que es troben pendents d'avaluació o inexistents. Han confós l'assistència amb la recerca. Mireu la columna observacions i veureu quins medicaments hi ha ara a la AEMPS pendents. I llavors jo em pregunto, estem creant més pressió a la demanda per tal que es doni accés als medicaments? Els genetistes estan dissenyant el seu propi territori? Els investigadors han de decidir quines són les prestacions assistencials? Cal fer-ho així?. La FDA ho fa diferent, com organisme regulador aproven els biomarcadors alhora que aproven la teràpia farmacològica (companion diagnostics). I això té sentit. 

A Europa (p.29), les coses van pel pedregar. Les proves diagnòstiques genètiques entren en terra de ningú perquè encara que es va aprovar una regulació, a la pràctica els professionals de la salut i les empreses fan com si no existís. La AEMPS ho diu, estem en la transició entre dues regulacions. La Unió Europea s'ha vist obligada a retardar l'aplicació de la norma i donar més temps perquè moltíssimes proves que s'estan utilitzant no tenen autorització de comercialització segons la nova regulació. Mireu la nota de premsa de fa pocs dies que confirma el que dic. Per tant, ara és el moment oportú per oportunistes, és la finestra d'oportunitat a aprofitar.

Totes les 90 pàgines de proves genètiques haurien de passar per aprovació regulatòria de la UE abans de ser aprovada la seva inclusió en el catàleg de prestacions del Sistema Nacional de Salud. Però aquí hi ha pressa, i ja ho tenim al catàleg encara que no s'apliqui la regulació vigent.

L'estratègia és clara: creació d'expectatives, inexistència de finançament, buit regulatori, i sobretot la foto. La foto d'una jornada de presentació del catàleg de prestacions és motiu de profunda satisfacció. A aquestes alçades ja malauradament no sorprèn res. No hi ha cap acord de govern que aprovi les noves prestacions, no hi ha cap decret ni ordre ministerial. Algun dia hi haurà de ser. Per ara només hi ha un acord forçat del Consell Interterritorial. És admisible això?

De fet ens trobem davant l'entrada al catàleg del gruix més gran de prestacions de cop sense cap anàlisi del valor que aporten, sense cap avaluació cost-efectivitat. Algú s'ho hauria de fer mirar.

La medicina del segle XXI es mereix una aproximació diferent, que s'allunyi de la caixa negra de la genètica recreativa, que sigui fonamentada (validesa i utilitat clínica), cost-efectiva i segura. Tal com s'ha aprovat aquest catàleg de proves diagnòstiques contribueix just al contrari. 

PS. Ara fa una dècada vaig impulsar un document que intentava posar ordre a l'estat de situació d'aleshores, el teniu aquí. I quin era l'acord del Consell Assessor de Salut Pública? Doncs aquest:

El Consell Assessor de Salut Pública,

- Demana que es revisi la disponibilitat de proves genètiques i d’expressió genètica en el moment actual, la informació relativa a la seva validesa i utilitat clínica. En especial cal tenir present aquelles que es refereixen al proves relacionades amb diagnòstic prenatal i salut mental.

- Considera que una vegada disponible la revisió de l’estat de la qüestió, cal establir la regulació pertinent per tal de facilitar informació acurada a la ciutadania i als professionals de la salut sobre la validesa i utilitat clínica.

Ho vam demanar fa una dècada, resta pendent a hores d'ara.

PS. La regulació al Catsalut ha quedat desfasada i el programa d'oncologia de precisió requerirà una revisió a la vista de les noves proves del catàleg. I ben segur, caldria reescriure'l de dalt a baix com a medicina de precisió i salut poblacional de precisió.

PS. Escrits sobre proves genètiques.

El càncer a Europa

Beating Cancer Inequalities in the EU

SPOTLIGHT ON CANCER PREVENTION AND EARLY DETECTION

Sabem de la importància del càncer en la mortalitat, i sabem també dels factors de risc i com prevenir-los. Ara l'OCDE ens ofereix un resum de l'estat de la situació en un informe per a la Unió Europea.

Aquests serien els mecanismes per a la prevenció:

I aquesta la incidència i mortalitat:

I aquesta la mortalitat per 100.000 habitants per Estat:

Per guardar i rellegir. Té moltes indicacions necessàries per a la presa de decisions pels governs.

PS. Les estadístiques del càncer a Catalunya les trobareu aquí.

La carpeta del ministre de sanitat

Health Ministerial Meeting. Better policies for resilient health systems

Cada any al mateix temps que hi ha la trobada de Davos, es reuneixen el ministres de salut de l'OCDE. I si algun dia us nomenen ministre, us tocarà anar-hi i us donaran una carpeta amb l'informe que adjunto que repassa els grans temes del moment. Estudieu-lo amb deteniment. Aquest any aquestes eren les qüestions:

Working lunch on climate change and health 

1 The future of digital health after COVID-19 

2 Bolstering public health: Healthy populations for more resilient health systems 

3 Strengthening mental health resilience 

4 The future of pharmaceutical policy 

5 Investing in resilience: The health and social care workforce

Primer de tot un dinar, per parlar del temps (vull dir del clima i la salut) i després temes coneguts dels que darrerament han sortit informes específics i que ja hem explicat en aquest blog. 

Aquest gràfic resumeix la petjada de l'assistència sanitària en el clima, i mireu quins Estats tenen la taxa d'emisions més alta:

Crec que no se'n parla prou. I després, trobareu aquest altre gràfic sobre els preus dels nous medicaments (als USA):

Per tal que ens fem la idea del que ve, i del que hem parlat repetidament.

I finalment la relació entre el nombre de treballadors socials i sanitaris i l'excés de mortalitat a la pandèmia:

Jutgeu vosaltres mateixos, la gràfica ho diu tot. Mireu on es troba cada país, i qui hi ha al quadrant inferior de la dreta, i qui no hi és.

PS . I aquesta era l'agenda. Catalunya no hi era a la reunió, la Gemma Galdón si, i què hi feia? (parlava, de què? no ho sé). Si voleu veure-ho, ho trobareu aquí. 

PS. I aquestes són les conclusions, on diuen al que es comprometen (ben poca cosa):

WE COMMIT to:

●improve the performance, people-centredness, and resilience of our health systems, through mutual learning and continuous improvement;

●strengthen trust in the use of AI and digital technologies, including improving health data governance globally by strengthening the dissemination and uptake, in particular in other international fora, of the OECD Recommendation on Health Data Governance; and improving health literacy; and

●use artificial intelligence in health systems in a way that is responsible, people-centred and sensitive to ethical concerns; and identify areas where health-specific regulation may be needed.

Deirdre McCloskey en estat pur

 Beyond Positivism, Behaviorism, and Neoinstitutionalism in Economics

Índex del darrer llibre de Deirdre McCloskey deixa ben retratats molts economistes:

Introduction The Argument in Brief

Part I. Economics Is in Scientific Trouble

Chapter 1. An Antique, Unethical, and Badly Measured Behaviorism Doesn’t Yield Good Economic Science or Good Politics

Chapter 2. Economics Needs to Get Serious about Measuring the Economy

Chapter 3. The Number of Unmeasured “Imperfections” Is Embarrassingly Long

Chapter 4. Historical Economics Can Measure Them, Showing Them to Be Small

Chapter 5. The Worst of Orthodox Positivism Lacks Ethics and Measurement

Part II. Neoinstitutionalism Shares in the Troubles

Chapter 6. Even the Best of Neoinstitutionalism Lacks Measurement

Chapter 7. And “Culture,” or Mistaken History, Will Not Repair It

Chapter 8. That Is, Neoinstitutionalism, Like the Rest of Behavioral Positivism, Fails as History and as Economics

Chapter 9. As It Fails in Logic and in Philosophy

Chapter 10. Neoinstitutionalism, in Short, Is Not a Scientific Success

Part III. Humanomics Can Save the Science

Chapter 11. But It’s Been Hard for Positivists to Understand Humanomics

Chapter 12. Yet We Can Get a Humanomics

Chapter 13. And Although We Can’t Save Private Max U

Chapter 14. We Can Save an Ethical Humanomics

Acknowledgments

La inflació de preus (als medicaments)

 Impacto de la inflación en el sector farmacéutico español

En el sector farmacèutic espanyol hi ha 82 plantes productives que produeixen per un import de 15.200 milions €, dels quals 12.100 milions€ són exportacions. Per tant el 80% de la producció s'exporta. Llegeixo que segons una consultora, la inflació de preus, sobretot energia, ha afectat al sector farmacèutic. Diu:

En 2021, los sobrecostes observados que debieron de afrontar las empresas farmacéuticas españolas ascendieron a alrededor de 504 millones de euros, el equivalente al 2,8% de la facturación total del sector ese año. En 2022, los sobrecostes totales ascendieron a 1.001 millones de euros (554 de energía, 402 de materias primas y 45 de transporte) y ya supondrían el 5% de la facturación del sector ese año.

No ho puc contrastar. I segons una altra consultora aquests han estat els increments:

 

I llavors tenim un paràgraf interessant:

Con el fin de comprender la magnitud del impacto de estos fenómenos, conviene relativizar esos sobrecostes respecto a otras variables del sector. Así, por ejemplo, los 504 millones de sobrecoste en 2021 supusieron el 2,8% de la cifra de negocios de la industria en ese año, mientras que los 1.001 millones de sobrecoste para el conjunto de 2022 equivaldrían al 5% de la facturación del sector ese año. En términos agregados el sobrecoste total de este episodio inflacionista para la industria farmacéutico rondaría los 1.505 millones de euros

Tampoc ho puc contrastar. I veig que s'utilitza aquest informe per demanar una revisió de preus dels medicaments perquè diuen que han hagut d'assumir aquests costos perquè es troben en un mercat regulat. Insinuant la necessitat d'augment de preus per part del govern. 

Només un suggeriment, si el 80% són exportacions, la factura va al preu del país de destí, i per tant d'un regulador foraster. I si el 20% restant fossin genèrics (que probablement ho són), llavors no estan regulats com a preu sino que es troben subjectes a preu notificat  i a l'impacte dels preus de referència.

I ja no tinc res més a afegir. Jutgeu vosaltres mateixos. Quin sentit té regular els preus d'exportació?

PS. El problema de l'habitatge es fa cada dia més gran. Mireu als USA

Les dades clau del sector farmacèutic

 EL SECTOR FARMACÉUTICO EN LA ECONOMÍA ESPAÑOLA: CONTRIBUCIÓN AL PIB, AL EMPLEO Y A LOS INGRESOS FISCALES

Buscava unes dades i repasso aquest informe. Destaco això:

Teniendo en cuenta los tres tipos de efectos (directo, indirecto e inducido), la producción del sector farmacéutico genera una producción de 34.303 millones de euros, un VAB de 16.930 millones de euros y un total de 204.463 empleos equivalentes a tiempo completo. Esa cifra de VAB representa 1,61% del VAB total (aproximadamente el PIB de la economía). El efecto arrastre (descontado efecto propio) del sector farmacéutico se correspondería prácticamente a un 1% del PIB español (0,93%).

 Las importaciones de productos farmacéuticos suponen más del 85% de la demanda final de dichos productos, casi 22 puntos porcentuales más que en el caso de la industria y más de 61 puntos porcentuales que en el conjunto de la economía.

Por otra parte, la actividad generada por el sector farmacéutico de manera directa, indirecta e inducida comporta unos ingresos fiscales vía impuestos (IVA, IRPF y sociedades) y cotizaciones a la Seguridad Social de casi 4 mil millones de euros (3.978 millones)

Si tenim en compte que el valor de la producció van ser 15.268 milions, la fiscalitat en el seu conjunt representaria un 26%. Mai havia calculat aquesta xifra així i m'interessava. Hi ha moltes altres xifres d'interès. Estudi per guardar.

Malauradament no hi ha estudis similars de qualitat com aquest per poder-ho saber, i sempre es parla només de l'impost de societats, en el meu parer de forma esbiaixada. Quan parlem del 15% mínim d'impost de societats caldria reflexionar si cal ajustar-ho per la fiscalitat conjunta de l'empresa.