Les proves genètiques i l'oportunisme del moment

 Catálogo de pruebas genéticas de la Cartera común de servicios del Sistema Nacional de Salud

El Ministeri ha imposat un catàleg de noves prestacions sanitàries, de proves genètiques, que ocupa 90 pàgines de lletra minúscula, gairebé il·legible. I és una imposició perquè alhora que ho fa aprovar al Consell Interterritorial, el ministeri no ho paga. D'aquesta manera s'han augmentat les prestacions sense augmentar el finançament dels serveis de salut, una vegada més. I van...

No vull entrar en detalls, podeu consultar el llistat vosaltres mateixos. Em sembla inadmisible que es proposin biomarcadors per a medicaments que es troben pendents d'avaluació o inexistents. Han confós l'assistència amb la recerca. Mireu la columna observacions i veureu quins medicaments hi ha ara a la AEMPS pendents. I llavors jo em pregunto, estem creant més pressió a la demanda per tal que es doni accés als medicaments? Els genetistes estan dissenyant el seu propi territori? Els investigadors han de decidir quines són les prestacions assistencials? Cal fer-ho així?. La FDA ho fa diferent, com organisme regulador aproven els biomarcadors alhora que aproven la teràpia farmacològica (companion diagnostics). I això té sentit. 

A Europa (p.29), les coses van pel pedregar. Les proves diagnòstiques genètiques entren en terra de ningú perquè encara que es va aprovar una regulació, a la pràctica els professionals de la salut i les empreses fan com si no existís. La AEMPS ho diu, estem en la transició entre dues regulacions. La Unió Europea s'ha vist obligada a retardar l'aplicació de la norma i donar més temps perquè moltíssimes proves que s'estan utilitzant no tenen autorització de comercialització segons la nova regulació. Mireu la nota de premsa de fa pocs dies que confirma el que dic. Per tant, ara és el moment oportú per oportunistes, és la finestra d'oportunitat a aprofitar.

Totes les 90 pàgines de proves genètiques haurien de passar per aprovació regulatòria de la UE abans de ser aprovada la seva inclusió en el catàleg de prestacions del Sistema Nacional de Salud. Però aquí hi ha pressa, i ja ho tenim al catàleg encara que no s'apliqui la regulació vigent.

L'estratègia és clara: creació d'expectatives, inexistència de finançament, buit regulatori, i sobretot la foto. La foto d'una jornada de presentació del catàleg de prestacions és motiu de profunda satisfacció. A aquestes alçades ja malauradament no sorprèn res. No hi ha cap acord de govern que aprovi les noves prestacions, no hi ha cap decret ni ordre ministerial. Algun dia hi haurà de ser. Per ara només hi ha un acord forçat del Consell Interterritorial. És admisible això?

De fet ens trobem davant l'entrada al catàleg del gruix més gran de prestacions de cop sense cap anàlisi del valor que aporten, sense cap avaluació cost-efectivitat. Algú s'ho hauria de fer mirar.

La medicina del segle XXI es mereix una aproximació diferent, que s'allunyi de la caixa negra de la genètica recreativa, que sigui fonamentada (validesa i utilitat clínica), cost-efectiva i segura. Tal com s'ha aprovat aquest catàleg de proves diagnòstiques contribueix just al contrari. 

PS. Ara fa una dècada vaig impulsar un document que intentava posar ordre a l'estat de situació d'aleshores, el teniu aquí. I quin era l'acord del Consell Assessor de Salut Pública? Doncs aquest:

El Consell Assessor de Salut Pública,

- Demana que es revisi la disponibilitat de proves genètiques i d’expressió genètica en el moment actual, la informació relativa a la seva validesa i utilitat clínica. En especial cal tenir present aquelles que es refereixen al proves relacionades amb diagnòstic prenatal i salut mental.

- Considera que una vegada disponible la revisió de l’estat de la qüestió, cal establir la regulació pertinent per tal de facilitar informació acurada a la ciutadania i als professionals de la salut sobre la validesa i utilitat clínica.

Ho vam demanar fa una dècada, resta pendent a hores d'ara.

PS. La regulació al Catsalut ha quedat desfasada i el programa d'oncologia de precisió requerirà una revisió a la vista de les noves proves del catàleg. I ben segur, caldria reescriure'l de dalt a baix com a medicina de precisió i salut poblacional de precisió.

PS. Escrits sobre proves genètiques.

El càncer a Europa

Beating Cancer Inequalities in the EU

SPOTLIGHT ON CANCER PREVENTION AND EARLY DETECTION

Sabem de la importància del càncer en la mortalitat, i sabem també dels factors de risc i com prevenir-los. Ara l'OCDE ens ofereix un resum de l'estat de la situació en un informe per a la Unió Europea.

Aquests serien els mecanismes per a la prevenció:

I aquesta la incidència i mortalitat:

I aquesta la mortalitat per 100.000 habitants per Estat:

Per guardar i rellegir. Té moltes indicacions necessàries per a la presa de decisions pels governs.

PS. Les estadístiques del càncer a Catalunya les trobareu aquí.

La carpeta del ministre de sanitat

Health Ministerial Meeting. Better policies for resilient health systems

Cada any al mateix temps que hi ha la trobada de Davos, es reuneixen el ministres de salut de l'OCDE. I si algun dia us nomenen ministre, us tocarà anar-hi i us donaran una carpeta amb l'informe que adjunto que repassa els grans temes del moment. Estudieu-lo amb deteniment. Aquest any aquestes eren les qüestions:

Working lunch on climate change and health 

1 The future of digital health after COVID-19 

2 Bolstering public health: Healthy populations for more resilient health systems 

3 Strengthening mental health resilience 

4 The future of pharmaceutical policy 

5 Investing in resilience: The health and social care workforce

Primer de tot un dinar, per parlar del temps (vull dir del clima i la salut) i després temes coneguts dels que darrerament han sortit informes específics i que ja hem explicat en aquest blog. 

Aquest gràfic resumeix la petjada de l'assistència sanitària en el clima, i mireu quins Estats tenen la taxa d'emisions més alta:

Crec que no se'n parla prou. I després, trobareu aquest altre gràfic sobre els preus dels nous medicaments (als USA):

Per tal que ens fem la idea del que ve, i del que hem parlat repetidament.

I finalment la relació entre el nombre de treballadors socials i sanitaris i l'excés de mortalitat a la pandèmia:

Jutgeu vosaltres mateixos, la gràfica ho diu tot. Mireu on es troba cada país, i qui hi ha al quadrant inferior de la dreta, i qui no hi és.

PS . I aquesta era l'agenda. Catalunya no hi era a la reunió, la Gemma Galdón si, i què hi feia? (parlava, de què? no ho sé). Si voleu veure-ho, ho trobareu aquí. 

PS. I aquestes són les conclusions, on diuen al que es comprometen (ben poca cosa):

WE COMMIT to:

●improve the performance, people-centredness, and resilience of our health systems, through mutual learning and continuous improvement;

●strengthen trust in the use of AI and digital technologies, including improving health data governance globally by strengthening the dissemination and uptake, in particular in other international fora, of the OECD Recommendation on Health Data Governance; and improving health literacy; and

●use artificial intelligence in health systems in a way that is responsible, people-centred and sensitive to ethical concerns; and identify areas where health-specific regulation may be needed.

Deirdre McCloskey en estat pur

 Beyond Positivism, Behaviorism, and Neoinstitutionalism in Economics

Índex del darrer llibre de Deirdre McCloskey deixa ben retratats molts economistes:

Introduction The Argument in Brief

Part I. Economics Is in Scientific Trouble

Chapter 1. An Antique, Unethical, and Badly Measured Behaviorism Doesn’t Yield Good Economic Science or Good Politics

Chapter 2. Economics Needs to Get Serious about Measuring the Economy

Chapter 3. The Number of Unmeasured “Imperfections” Is Embarrassingly Long

Chapter 4. Historical Economics Can Measure Them, Showing Them to Be Small

Chapter 5. The Worst of Orthodox Positivism Lacks Ethics and Measurement

Part II. Neoinstitutionalism Shares in the Troubles

Chapter 6. Even the Best of Neoinstitutionalism Lacks Measurement

Chapter 7. And “Culture,” or Mistaken History, Will Not Repair It

Chapter 8. That Is, Neoinstitutionalism, Like the Rest of Behavioral Positivism, Fails as History and as Economics

Chapter 9. As It Fails in Logic and in Philosophy

Chapter 10. Neoinstitutionalism, in Short, Is Not a Scientific Success

Part III. Humanomics Can Save the Science

Chapter 11. But It’s Been Hard for Positivists to Understand Humanomics

Chapter 12. Yet We Can Get a Humanomics

Chapter 13. And Although We Can’t Save Private Max U

Chapter 14. We Can Save an Ethical Humanomics

Acknowledgments

La inflació de preus (als medicaments)

 Impacto de la inflación en el sector farmacéutico español

En el sector farmacèutic espanyol hi ha 82 plantes productives que produeixen per un import de 15.200 milions €, dels quals 12.100 milions€ són exportacions. Per tant el 80% de la producció s'exporta. Llegeixo que segons una consultora, la inflació de preus, sobretot energia, ha afectat al sector farmacèutic. Diu:

En 2021, los sobrecostes observados que debieron de afrontar las empresas farmacéuticas españolas ascendieron a alrededor de 504 millones de euros, el equivalente al 2,8% de la facturación total del sector ese año. En 2022, los sobrecostes totales ascendieron a 1.001 millones de euros (554 de energía, 402 de materias primas y 45 de transporte) y ya supondrían el 5% de la facturación del sector ese año.

No ho puc contrastar. I segons una altra consultora aquests han estat els increments:

 

I llavors tenim un paràgraf interessant:

Con el fin de comprender la magnitud del impacto de estos fenómenos, conviene relativizar esos sobrecostes respecto a otras variables del sector. Así, por ejemplo, los 504 millones de sobrecoste en 2021 supusieron el 2,8% de la cifra de negocios de la industria en ese año, mientras que los 1.001 millones de sobrecoste para el conjunto de 2022 equivaldrían al 5% de la facturación del sector ese año. En términos agregados el sobrecoste total de este episodio inflacionista para la industria farmacéutico rondaría los 1.505 millones de euros

Tampoc ho puc contrastar. I veig que s'utilitza aquest informe per demanar una revisió de preus dels medicaments perquè diuen que han hagut d'assumir aquests costos perquè es troben en un mercat regulat. Insinuant la necessitat d'augment de preus per part del govern. 

Només un suggeriment, si el 80% són exportacions, la factura va al preu del país de destí, i per tant d'un regulador foraster. I si el 20% restant fossin genèrics (que probablement ho són), llavors no estan regulats com a preu sino que es troben subjectes a preu notificat  i a l'impacte dels preus de referència.

I ja no tinc res més a afegir. Jutgeu vosaltres mateixos. Quin sentit té regular els preus d'exportació?

PS. El problema de l'habitatge es fa cada dia més gran. Mireu als USA

Les dades clau del sector farmacèutic

 EL SECTOR FARMACÉUTICO EN LA ECONOMÍA ESPAÑOLA: CONTRIBUCIÓN AL PIB, AL EMPLEO Y A LOS INGRESOS FISCALES

Buscava unes dades i repasso aquest informe. Destaco això:

Teniendo en cuenta los tres tipos de efectos (directo, indirecto e inducido), la producción del sector farmacéutico genera una producción de 34.303 millones de euros, un VAB de 16.930 millones de euros y un total de 204.463 empleos equivalentes a tiempo completo. Esa cifra de VAB representa 1,61% del VAB total (aproximadamente el PIB de la economía). El efecto arrastre (descontado efecto propio) del sector farmacéutico se correspondería prácticamente a un 1% del PIB español (0,93%).

 Las importaciones de productos farmacéuticos suponen más del 85% de la demanda final de dichos productos, casi 22 puntos porcentuales más que en el caso de la industria y más de 61 puntos porcentuales que en el conjunto de la economía.

Por otra parte, la actividad generada por el sector farmacéutico de manera directa, indirecta e inducida comporta unos ingresos fiscales vía impuestos (IVA, IRPF y sociedades) y cotizaciones a la Seguridad Social de casi 4 mil millones de euros (3.978 millones)

Si tenim en compte que el valor de la producció van ser 15.268 milions, la fiscalitat en el seu conjunt representaria un 26%. Mai havia calculat aquesta xifra així i m'interessava. Hi ha moltes altres xifres d'interès. Estudi per guardar.

Malauradament no hi ha estudis similars de qualitat com aquest per poder-ho saber, i sempre es parla només de l'impost de societats, en el meu parer de forma esbiaixada. Quan parlem del 15% mínim d'impost de societats caldria reflexionar si cal ajustar-ho per la fiscalitat conjunta de l'empresa.

 

 

Un disbarat rera l'altre (13)

Acord de condicions de treball per al personal estatutari de l'ICS

Resum de millores assolides al III Acord laboral de l’ICS

Ara ja sabem que el govern va acordar el novembre passat que posava en marxa la setmana laboral de 4 dies per als metges. No es tracta només d'una reducció de jornada del 5% (de 1722 hores anuals a 1642 hores), es tracta de que la jornada es repartirà en quatre matins i un dia d'aquests també a la tarda. Aquest sistema de jornada portarà a una reducció de la productivitat molt superior al 5% (equivalent a la reducció d'hores), i introduirà conflictes organitzatius notables. 

Ara bé, si mireu la nota de premsa del govern sobre la nova retribució als funcionaris de l'ICS no hi trobareu cap referència a la setmana laboral de quatre dies. Per què s'amaga això?

La reducció de jornada té un impacte decisiu en l'organització del treball i l'accés als serveis de salut per als ciutadans. Per garantir en les mateixes condicions d'accés actuals, o 

- els metges augmenten la productivitat per hora en un 5%, (cosa que sabem que en el sector serveis no funciona així sinó es canvia la "funció de producció"), o

- s'augmenta la plantilla de metges en un 5% per mantenir la mateixa activitat i accés als serveis.

Per tant el cost d'aquest acord dels funcionaris de l'ICS no és de 320 milions com diu el govern sinó que és molt superior si no es volen augmentar les llistes d'espera. Cal incorporar molts més metges per fer efectius els acords sense afectar als ciutadans. I sabem per altra part que no hi ha més metges per contractar. Per tant, el govern ha entrat en un laberint que només té una sortida plausible, hi haurà un augment de les llistes d'espera i per tant una afectació potencial al nivell de salut dels ciutadans.

Vaig explicar fa uns mesos que calia tenir consideració cap als professionals, i que això no era només una qüestió de compensació acurada. Vaig explicar també que als funcionaris no els correspon la negociació laboral (disbarat nº 10). Mantinc que a data d'avui ningú ha estat capaç d'explicar un sol argument a favor de que un metge sigui funcionari. Ara dic, el que cal és tenir consideració cap als pacients i això depèn de no empitjorar l'accés i la qualitat dels serveis. Per assolir això cal revertir aquest acord i repensar-ne els seus fonaments. La gravetat de la situació requereix una correcció.

Ens trobem davant un acord que satisfà interessos particulars que van contra l'interès general. Aquest és el resum. Els ciutadans pagarem car, molt car aquest acord. El pagarem per dues bandes amb més impostos, i amb menys salut.

PS. Una vegada més convé demanar la necessària transparència de la informació als ciutadans. Per què s'amaga parcialment per part del govern?

PS. Aquest acord és el preludi de conflictes en cascada, i no només amb les infermeres. S'ha encès l'esca.

PS. Podeu llegir-ne els detalls aquí:

JORNADA LABORAL

Jornada unificada de 1.642 hores anuals per a tot el personal facultatiu.

Jornada de quatre matins i una tarda setmanal per als facultatius d’àmbit hospitalari, distribuïda:

• Matí de 8h a 15.30 hores
• Una tarda a la setmana, amb dues opcions;
• Fins a les 20 hores, si es fa en cinc dies
• Fins a les 21 hores, si es fa un mateix dia la jornada de matí i tarda

Creació en un termini de tres mesos d’una comissió de seguiment sobre la conciliació del personal facultatiu.

Limitació de la jornada anual màxima a 2.187 hores, equivalents a 48 hores setmanes, sumant jornada ordinària, complementària, mòduls de guàrdia i l’escreix per contingent addicional realitzat fora de la jornada ordinària.

Per als professionals amb més de 3 anys d’antiguitat, la jornada de tarda setmanal no serà obligatòria, sinó voluntària.

GUÀRDIES

Regulació de les guàrdies localitzades o de crida, que computarà com a jornada efectiva i es retribuirà com a presencial si es requereix la presència del professional, incrementant la retribució en una hora de treball en concepte desplaçament.

Exoneració voluntària de les guàrdies localitzades a partir dels 50 anys de manera progressiva:

1 gener 2024, professionals que compleixin 60 anys, 1 gener 2025, professionals que compleixin 55 anys, 1 gener 2027, professionals que compleixin 50 anys

Blindatge del descans postguàrdia.

Establiment d’un màxim obligatori de quatre guàrdies mensuals, una de les quals en dia festiu.

CARRERA PROFESSIONAL

Reconeixement del tots els anys efectivament treballats al sistema públic de salut per sol·licitar els diferents nivells de carrera professional.

Reconeixement automàtic del nivell de carrera professional que acreditin els facultatius provinents del SISCAT.

Millora de la puntuació en els factors d´activitat assistencial i formació, així com l’eliminació de topall màxim per poder canviar de nivell.

Repensar estratègies de salut

Health for All – transforming economies to deliver what matters 

El Director General de la OMS va encarregar un informe l'any 2020 al que van anomenar WHO Council on the economics of health for all per tal de repensar les polítiques de la OMS sobre 4 fonaments i un conjunt de recomanacions han sorgit aquest 2023 que es mostren resumidament en aquest gràfic:

Al BMJ hi trobareu també un article sobre la qüestió. 

Firstly, it argues that we must value health for all. This means embedding the goal of human and planetary wellbeing in economic decision making and in how we measure economic progress. 

Secondly, it argues for a redesign of national and international financial systems to treat spending on health as a long term investment, and to increase the fiscal space available for this investment. 

Thirdly, it argues for an innovation ecosystem that prioritises the common good, ensuring equitable access to health innovations.

Finally, as covid-19 made clear, public sector leadership matters. Achieving ambitious health goals requires governments with the capacity to structure effective partnerships, adapt, coordinate cross-ministerial collaboration, and meaningfully engage the public. Governments’ addiction to outsourcing core functions has undermined these capabilities.A reinvigorated understanding of the state as a market shaper, and investment in dynamic state capabilities, are crucial to delivering Health for All

Temes repetits una i altra vegada per Mazzucato en diferents llocs i articles. Que la salut és una inversió a llarg termini ja ho sabíem fa temps. L'informe repeteix coses que sabem i que no s'hi fa prou cas.

Un disbarat rera l'altre (12)

 Ara fa una setmana se celebrava l'examen MIR que permet l'accés a la formació especialitzada en ciències de la salut. Hi havia 8772 places i s'hi presentaven 14.000 aspirants. I després es diu que falten metges amb especialitat any rera any. Algú pot desfer aquest nús que està lligat i ben lligat per anys i panys? Qui en sigui responsable d'aquest enrenou, que doni la cara.

Aquesta és l'evolució de les places de graduats i MIR a Catalunya. Mireu les dades oficials, són diferents, més places MIR que graduats:

Els desajustos es produeixen en qui accedeix a aquestes places. A Catalunya resulta que el 50% de les places de grau de Medicina se les enduen forasters. Per tant ara l'exportació barra el pas a la meitat de places a l'inici del grau. Llegiu això:

I resulta que quan han acabat el 36% dels graduats se'n van de Catalunya.

Tenim un bon sistema universitari dedicat a les exportacions de metges graduats (bloquegen el 50% de places) i a l'exportació de metges especialistes en un 47,8% de places. D'això s'en diu excel·lència en exportació, sense resoldre les urgents necessitats nacionals. Aquest dos paràgrafs ho expliquen:

Exportacions gratuïtes, vull dir que no les facturem, les paguem amb els nostres impostos des de fa anys. Doblers que cal afegir al dèficit fiscal. Això és literalment un escàndol. Els joves catalans veuen limitat l'accés a desenvolupar una carrera de medicina per les barreres que algú ha posat i no vol treure. I per unes notes que qui sap si són més generoses fora que no pas dins. 

I quina és la primera barrera que caldria capgirar?

La normativa bàsica reguladora de l’admissió als ensenyaments de grau preveu que l’accés a la universitat pública de l’alumnat espanyol i estranger es fa en igualtat de condicions que l’alumnat català, el que comporta que un gran volum d’aquestes places són ocupades per alumnat no nascut a Catalunya i que, en acabar el grau, torna a la seva CA d’origen.

S'ha prioritzat la "igualtat de condicions" dels interessos privats a l'interès general. I després d'aquesta hi ha moltes altres barreres, és clar. No tinc més paraules. Quin desastre més descomunal! Quin país més trinxat, resultat d'alguns perquè ho fan i d'uns altres perquè ho deixen i ho deixem fer.

Si voleu, podeu seguir aquí la sèrie: Un disbarat rera l'altre.

PS. Per cert, perquè no es fa públic aquest informe?  Informe sobre els estudis universitaris de medicina i la situació dels professionals mèdics, en el marc d’interrelació entre els sistemes universitari i sanitari de Catalunya. Direcció General d’Universitats 22.12.2022

Revisant l'assistència sanitària basada en el valor

Building on value-based health care: Towards a health system perspective

En una entrevista que li van fer a l'Eric Topol, li preguntaven que en pensava de l'assistència sanitària basada en valor, i va dir que era una broma, posem-ho en context:

It’s a joke, value-based care. Basically, we have one-third of the healthcare, but $3.6 trillion is waste—low-value care. We need to stop that. That’s part of why it’s so costly. And so this whole idea of value-based care doesn’t even get to it. There’s a long list of hundreds of things that each of the professional societies have called out as being shouldn’t be done anymore. And we’re doing it every day, you know, thousands, hundreds of thousands of times, every day and week in this country. We have to get rid of the waste and inappropriate and unnecessary care and we haven’t done anything to do that here of note.

Certament, l'ús del terme value-based se n'ha anat de les mans. En Peter Smith et al. tracten de posar ordre al terme i diuen:

We therefore define health system value to be the contribution of the health system to societal wellbeing. The health system is expected to contribute to wellbeing in a number of respects, which are often expressed as a set of objectives for the health system. There is a core cluster of objectives, developed from the World Health Report 2000 , that has secured widespread acceptance amongst policy-makers as reflecting their central priorities: health improvement, responsiveness, financial protection, efficiency and equity. It is these strategic goals that should reflect the health system’s concept of value.

 i aquestes són les dimensions

Em sembla bé, però no afegeix massa al que ja coneixem de l'OCDE relatiu a Health Systems Performance Assesment.

Cercant el sistema de salut eficient (3)

 Rethinking Health System Performance Assessment

HEALTHCARE THROUGH PATIENTS' EYES

Necessitem una vara de mesurar, però només una. Una vara és una unitat de longitud antigament usada profusament a Europa i que equival a tres peus però de dimensions variables segons la zona respecte de la longitud del peu. A Catalunya normalment equivalia a 4 pams o a 3 peus i a Lleida i Tarragona era equivalent a 0,7 metres. Quin enrenou!

Per mesurar si els sistemes de salut assoleixen els objectius que volem necessitem un marc d'avaluació i això és el que ens mostra un darrer informe de l'OCDE. Anteriorment ja n'he parlat. 

Ara es posa l'èmfasi en les necessitats i preferències poblacionals i a partir d'aquí es construeix l'esquema:

Aquest model s'aplicarà als diferents països de l'OCDE i ja han començat a sortir informes específics. Ens en cal un per Catalunya, altrament com podem arribar a un consens sobre el futur del sistema si no sabem on som, ni com ens podem comparar.

IA pertot arreu (6)

Collective action for responsible AI in health

AI IN HEALTH: HUGE POTENTIAL, HUGE RISKS

 Repasso el darrer informe de l'OCDE sobre Intel·ligència Artificial i Salut. Veig que hi ha un bon resum de barreres, riscos, oportunitats i resultats potencials. Fa temps que parlem del mateix. Ara bé no veig una explicació clara de que cal fer col·lectivament per reduir els riscos.

En destacaré un risc molt important, que la IA contribueixi a crear una medicina de "caixa negra". Diu:

AI solutions may not be explainable, impacting accountable evidence-based decision-making: The “black box” nature of AI algorithms can lead to difficulty in understanding the rationale behind specific AI driven outputs. This difficulty in understanding can grow to a lack of trust in solutions when coupled with the risk of AI solutions being trained on biased data. While it is difficult to fully articulate the underlying mathematics in an easy-to-consume manner, it is important to develop guidance for explainability of AI solutions to ensure that sufficient information is provided to establish trust in outcomes. Where appropriate, sufficient transparency should be provided to both the users of AI algorithms (e.g. health providers) as well as those impacted by its outcomes (e.g. patients). This should be communicated in language that is appropriate and consumable for the target audience while respecting intellectual property and preventing breaches of privacy. Transparency into the demographic data used in AI models will allow AI users to evaluate the appropriateness of the model in a given clinical context.

Aquesta observació l'he feta també en escrits anteriors però no hi ha resposta clara sobre com reduir aquest risc, només algunes idees elementals, i el temps va passant i la IA es va implantant. L'informe, malgrat això, és un bon resum a tenir en compte.

Pharma confidential (5)

Avui torno a parlar de preus confidencials dels medicaments perquè crec que aquest tema està sortint de mare. Veig a alguns una mica exaltats davant la possibilitat que hi hagi una resolució judicial definitiva a la transparència de preus, i tot això coincideix amb el lobby engreixant l'engranatge acadèmic que es deixa engreixar.

Publicar un presumpte article científic a una revista amb revisió no és cap garantia d'objectivitat ni imparcialitat, explicar els conflictes d'interès ajuda a comprendre perquè s'arriba a les conclusions. Si la revista no té cap política que mostri quin ha estat el finançament de l'article i els conflictes d'interès dels seus participants, aleshores ja hi ha motiu raonable per dubtar del seu contingut.

M'ha arribat un article que justifica l'opacitat de preus dels medicaments i ho fa amb uns arguments retorçats adhoc. Arriben a la conclusió de que la transparència dels medicaments seria inviable, després d'haver dissenyat una simulació específicament per arribar a aquesta conclusió, un applaus!!!,. Alhora explica que cauria una plaga bíblica que faria retardar l'accés als medicaments a aquells països que els fessin públics. 

Quan m'ho miro dues vegades veig que l'article té l'origen a una consultora, en un projecte pagat per una empresa farmacèutica. I ja hem arribat al final de l'afer. L'acadèmia pot arribar a la conclusió que el finançador vulgui o no, però si no s'expliciten els conflictes d'interès, hi ha motius sobrats per decantar les opinions. I dic opinions perquè una simulació, no té objectivitat, depèn de quines hipòtesis fas i la seva credibilitat, i les hipòtesis en aquest cas no són neutres. Són prefabricades per arribar a la conclusió que vol el finançador.

Em sap molt de greu per com queda tocada una determinada "acadèmia" i alguns economistes de la salut. Malauradament, aquest comentari d'avui quedarà en el sac de tants altres comentaris sobre la necessària objectivitat i imparcialitat de la ciència.

L'informe de l'OCDE en canvi, diu clarament:

There was substantial disagreement among the experts consulted on how greater transparency could impact the functioning of markets. Some were confident that greater price transparency could render significant benefits, namely stronger bargaining power for public payers in price negotiations with industry, greater public accountability and legitimacy of coverage decisions. Others saw greater price transparency as introducing new risks to the functioning of markets, for example, through price convergence, with the potential for higher prices and/or reduced patient access in countries with lesser ability to pay, unclear effects on differential pricing and parallel trade, and uncertain consequences for long term commercial decisions regarding both market participation and investment in R&D. Neither perspective is supported by the existing evidence, arguably suggesting a need for caution in moving the agenda forward.

Per tant, el pensament socràtic s'imposa, només sabem que no sabem res. 

Afegeixo, no ho veureu a l'article citat, la transparència de preus és un mecanisme per anul·lar l'impacte de la regulació mitjançant preus de referència, i alhora eliminar l'impacte de l'avaluació econòmica feta amb preus reals. Ses dues bísties a abatre en un mateix tret segons alguns.

 PS. Quan la política sanitària no la fas, te la fan. Avís per a navegants. Els jutges acabaran definint la política farmacèutica.

Literatura d'alta volada

Jordi Sàbat

Els desori regulatori dels impostos sanitaris sobre l'alcohol

 Global report on the use of alcohol taxes 2023

Gairebé tots els països posen impostos d'una o altra manera sobre el consum d'alcohol. Ara bé n'hi ha molts que una vegada els han posat, no gosen tocar-ho. Encara que siguin ineficients, és a dir serveixin per recaptar però no per adoptar un consum responsable, segueixen allà pels temps dels temps.  Per això només un 23% dels països tenen sistemes de reajust automàtic d'impostos especials segons aquest informe de la OMS. 

Per altra banda, encara que els impostos especials sobre l'alcohol són generalitzats, hi ha 22 països, especialment europeus, que exclouen el vi, d'aquests impostos. Un desori regulatori.

Cada vegada que s'ha volgut modificar la fiscalitat de l'alcohol ha provocat un canvi de ministre o una crisi notable. El lobby de l'alcohol és especialment actiu i bel·ligerant . És justament per això que els nous ministres ja han entès que aquesta és una línia vermella que no poden creuar per la seva pròpia supervivència (com a ministres). A Europa no s'ha legislat sobre impostos especials des de 1992. Segueixen de vacances parlamentàries però no de cobrar el sou a final de mes. L'any 2022 va preparar-se una nova directiva que segueix en avaluació.

I si voleu saber per exemple què representen els impostos sanitaris sobre el preu de la cervesa, podreu comprovar que a Espanya, són un 6% del preu mitjà d'una cervesa. I són els menors de l'OCDE (excepte Luxemburg i Alemanya). I ja no tinc res a afegir.

Table 1. Excise Taxes as Percentages of Final Beer Retail Prices by Countries.

Price Level	% of Max Price		% of Mean Price		% of Min Price
Countries	Mean (SD)	Trend β(SE)	Mean (SD)	Trend β (SE)	Mean (SD)	Trend β (SE)
Australia	0.19 (0.01)	0.02***(0.00)	0.25 (0.01)	0.00* (0.00)	0.35 (0.05)	−0.03* (0.01)
Austria	0.07 (0.01)	−0.02***(0.00)	0.09 (0.01)	0.00 (0.00)	0.13 (0.02)	0.01+ (0.01)
Belgium	0.05 (0.00)	0.01(0.003)	0.07 (0.00)	0.01* (0.00)	0.11 (0.01)	0.01** (0.00)
Czech Republic	0.07 (0.02)	−0.01(0.02)	0.08 (0.02)	−0.02 (0.02)	0.09 (0.03)	−0.03 (0.02)
Denmark	0.11 (0.06)	−0.11***(0.01)	0.13 (0.05)	−0.08***(0.01)	0.14 (0.04)	−0.06*** (0.01)
Finland	0.19 (0.04)	−0.05***(0.01)	0.24 (0.02)	−0.01+(0.01)	0.32 (0.06)	0.04** (0.01)
France	0.05 (0.02)	0.04 (0.03)	0.07 (0.03)	0.04+ (0.02)	0.10 (0.04)	0.04 (0.02)
Germany	0.04 (0.01)	−0.03***(0.00)	0.05 (0.01)	−0.03*** (0.00)	0.07 (0.01)	−0.04*** (0.00)
Greece	0.10 (0.05)	0.09***(0.01)	0.11 (0.05)	0.09***(0.01)	0.12 (0.06)	0.09*** (0.02)
Hungary	0.14 (0.02)	0.01(0.01)	0.17 (0.01)	0.002 (0.01)	0.21 (0.01)	−0.01 (0.01)
Iceland	0.50 (0.18)	−0.13***(0.02)	0.51 (0.18)	−0.13***(0.02)	0.59 (0.18)	−0.14***(0.02)
Ireland	0.24 (0.02)	0.01 (0.01)	0.26 (0.02)	−0.01 (0.00)	0.30 (0.02)	−0.01* (0.01)
Italy	0.10 (0.02)	0.01 (0.01)	0.12 (0.02)	0.01 (0.01)	0.16 (0.04)	0.003 (0.02)
Japan	0.29 (0.02)	−0.02***(0.00)	0.35 (0.01)	−0.01 (0.00)	0.42 (0.02)	−0.01* (0.00)
Luxembourg	0.04 (0.00)	0.00(0.00)	0.04 (0.00)	−0.01*(0.00)	0.05 (0.00)	−0.02** (0.01)
Netherlands	0.09 (0.01)	0.01 (0.01)	0.11 (0.01)	0.005(0.00)	0.17 (0.03)	−0.01 (0.01)
New Zealand	0.17 (0.02)	0.02* (0.01)	0.22 (0.02)	0.01*(0.01)	0.29 (0.02)	0.01 (0.00)
Norway	0.23 (0.04)	0.02 (0.01)	0.33 (0.05)	−0.00 (0.01)	0.49 (0.07)	−0.02 (0.02)
Poland	0.09 (0.03)	0.07***(0.01)	0.12 (0.03)	0.04***(0.01)	0.18 (0.02)	−0.01 (0.01)
Portugal	0.07 (0.01)	−0.02+ (0.01)	0.09 (0.01)	−0.02***(0.00)	0.12 (0.02)	−0.04*** (0.01)
Slovak Republic	0.11 (0.02)	−0.05*** (0.01)	0.14 (0.03)	−0.05*** (0.01)	0.19 (0.04)	−0.04*** (0.01)
Spain	0.05 (0.00)	0.00 (0.00)	0.06 (0.00)	−0.00(0.00)	0.07 (0.00)	−0.002 (0.00)
Sweden	0.22 (0.01)	−0.00+(0.00)	0.25 (0.01)	0.01(0.00)	0.29 (0.03)	0.02** (0.01)
Switzerland	0.07 (0.04)	−0.11***(0.02)	0.08 (0.05)	−0.09***(0.02)	0.10 (0.05)	−0.08*** (0.02)
United Kingdom	0.22 (0.01)	0.00 (0.01)	0.29 (0.03)	0.00 (0.00)	0.39 (0.08)	−0.01 (0.02)
United States	0.23 (0.02)	−0.02***(0.00)	0.28 (0.03)	−0.03***(0.00)	0.28 (0.03)	−0.04***(0.00)

Note: SD: standard deviations. SE: Standard Errors. +p < 0.1, * p < 0.05, ** p < 0.01, *** p < 0.001. Trend: changes over time (decrease (−) or increase (+)).

Fig. 1 presents the trends of excise taxes as a percentage of final beer retail prices at three different price levels during 2003–2018. The percentages of excise taxes in beer prices at the maximum and average price levels are less than 10 % and stay the same in most countries during the study period. The percentages of excise taxes are less than 1 % at all three different price levels in France, Japan, Poland, and the United States. The percentages of excise taxes are highest at the minimum price level in all countries and do not change much over time except for Iceland, Ireland, and Netherlands.

L'informe de la OMS diu clarament:

Alcohol consumption is one of the leading risk factors for population health worldwide. While historically predominantly used to raise revenue, excise taxes are an effective tool to decrease the affordability of alcoholic beverages and reduce alcohol consumption and related harms. However, existing taxes on alcoholic beverages differ widely in terms of design and level, and most are not optimized to pursue health goals.

Aquest és el missatge per guardar i que qui en sigui responsable que llegeixi l'informe i faci alguna cosa.

Robert Doisneau