La humanitat i els seus biaixos

Inheritance: The Evolutionary Origins of the Modern World 

Parlar de biaixos cognitius ens porta directament a Tversky i Kahneman dels que tant he parlat. La seva perspectiva és individual, els preocupa com les decisions i accions de la persona es veuen afectades per aquests biaixos. Però el llibre seleccionat per  avui ens parla de biaixos col·lectius, com la humanitat de forma constant els ha tingut arrelats. Un bon motiu per reflexionar, va el resum amb IA.

El llibre "Inheritance: The Evolutionary Origins of the Modern World" d'Harvey Whitehouse explora com tres biaixos antics —conformisme, religiositat i tribalisme— han modelat la humanitat i continuen afectant el nostre món. Aquests biaixos, arrelats en la nostra evolució, tenen implicacions profundes en la nostra cultura, societat i comportament.

Aquí hi ha un resum dels punts clau del llibre:

• Els tres biaixos:

  • Conformisme: La tendència a copiar les accions dels altres, especialment aquelles que semblen intencionals, té una gran influència en la transmissió cultural. Aquesta imitació, de vegades sense entendre la raó subjacent, és fonamental en l'aprenentatge i la creació de rituals. El llibre presenta l'exemple de la recepta de la Sílvia, on la filla imita la seva mare tallant els extrems d'un rostit sense saber que era per un motiu instrumental, i que esdevé ritual per a ella. El conformisme també té un paper en la formació de grups socials més grans i en l'adopció de pràctiques agrícoles.
  • Religiositat: La tendència a creure en forces sobrenaturals i a participar en rituals és una característica universal dels humans. Els rituals no són només accions específiques, sinó que són la interpretació de si una acció té una causa coneguda o desconeguda. La religiositat es manifesta en diferents formes, des d'experiències emocionals intenses fins a rituals quotidians. Aquests rituals ajuden a la cohesió social i a la coordinació de grups. El llibre també explora com la religiositat influeix en el consum i la publicitat.
  • Tribalisme: La tendència a formar grups i a sentir lleialtat cap a ells, sovint a costa d'altres grups, és un altre biaix que influeix en la societat. El tribalisme pot conduir a la cooperació, però també al conflicte i a la violència. La identitat de fusió, que és una forma extrema de tribalisme, pot motivar a les persones a fer sacrificis pel grup.

• Rituals: Els rituals no són només accions objectivament presents al món, sinó que són una interpretació mental que fem de si una acció es basa en un procés causal conegut o desconegut. El llibre explora la naturalesa dels rituals, tant els emocionals com els rutinaris, i com afecten el pensament i la conducta. Els rituals rutinaris poden augmentar l'autocontrol i la capacitat de pensar a llarg termini. També examina la relació entre rituals, mida del grup i intensitat emocional. Els rituals poden transformar espais comuns en llocs de culte, com ara les cases a Çatalhöyük.

• El paper de la imitació: Els humans copiem les accions dels altres, especialment si les considerem intencionals. La imitació és una forma d'aprenentatge cultural i un mecanisme per a la cohesió social. El llibre argumenta que fins i tot els nadons són sensibles a la intencionalitat de les accions que imiten.

• El desenvolupament de la societat: El llibre explora l'evolució de la societat humana des dels petits grups de caçadors-recol·lectors fins a les societats complexes actuals. Destaca el paper de l'agricultura i la seva relació amb els rituals més freqüents i més rutinaris en les comunitats més grans. La intensitat emocional dels rituals tendeix a disminuir a mesura que les societats es fan més grans.

• La complexitat social i l'edat axial: El llibre aborda la complexitat social, l'aparició de ciutats i estats, i les religions moralitzadores. També explora el concepte de l'Edat Axial i la seva influència en la història mundial. Utilitza la base de dades global Seshat per a examinar quantitativament aquestes qüestions.

• Aplicacions pràctiques: El llibre proposa que entendre els nostres biaixos i com funcionen pot ser clau per millorar el nostre món. Explora com la identitat de fusió pot reduir la reincidència de delictes, i com un projecte de reinserció per a ex-convictes mitjançant el futbol ha tingut resultats prometedors. També suggereix la creació d'una cadena de notícies global que prioritzi informació essencial per als ciutadans del món. El llibre discuteix com l'alta complexitat integrativa pot tenir resultats més positius en la negociació en comparació amb la baixa complexitat integrativa.

• El futur de la humanitat: El llibre conclou amb una reflexió sobre com podem utilitzar el nostre coneixement sobre la naturalesa humana per a construir un món millor. Argumenta que la comprensió de la fusió identitària, la religiositat i la influència dels rituals pot permetre'ns de crear un sentit de pertinença més inclusiu i millorar la cooperació global. El llibre també proposa que el coneixement dels nostres biaixos és essencial per abordar reptes com el canvi climàtic.

En resum, el llibre de Whitehouse ofereix una visió profunda sobre com els biaixos que hem heretat de l'evolució influeixen en la nostra societat i cultura, i com podem utilitzar aquest coneixement per a construir un futur millor.

L'interès pels jocs de suma zero

The Lure of Economic Nationalism: Beyond Zero Sum 

Abans d'ahir a FT Daron Acemoglu mostrava el panorama econòmic del moment. Un món occidental on la desconfiança amb les institucions creix i on noves fronteres econòmiques limiten la cooperació i explica com tot això ens porta a un declivi social.

Hi ha un llibre que reflecteix exactament això que explicava Acemoglu i que avui ve resumit amb IA. L'atractiu dels jocs de suma zero s'ha incorporat al debat polític del moment, els aranzels en són la màxima expressió perquè limiten la capacitat dels guanys de l'intercanvi mutu. En un joc de suma zero, qui guanya s'apropia de la pèrdua de l'altre. I si la resposta de l'altre és la mateixa, aleshores hi ha una carrera per limitar l'intercanvi. Hi surt novament citat en aquest llibre Hirschman, del que tantes vegades he parlat.

El llibre "The Lure of Economic Nationalism: Beyond Zero Sum" de Kenneth A. Reinert explora el concepte de nacionalisme econòmic, la seva història i les seves implicacions en el món contemporani. L'autor argumenta que el nacionalisme econòmic, impulsat per una mentalitat de suma zero, és perjudicial per a la cooperació internacional i el benestar global.

Aquí hi ha un resum dels punts clau del llibre:

• Nacionalisme econòmic: El llibre defineix el nacionalisme com una expressió d'una identitat social construïda, variable i mal·leable. El nacionalisme econòmic té una llarga història, que inclou el mercantilisme dels segles XVI i XVII, així com el pensament de Friedrich List, que creia que l'economia havia de servir els objectius nacionalistes. Aquest concepte ha evolucionat fins al tecno-nacionalisme modern, on els estats busquen la independència tecnològica per raons de seguretat nacional i avantatge competitiu.
• La mentalitat de suma zero: L'autor destaca que molts nacionalistes econòmics tenen una mentalitat de suma zero, creient que els guanys d'una nació impliquen pèrdues per a altres. Aquesta mentalitat obstaculitza la cooperació i el comerç mutuament beneficiós. El llibre assenyala que les situacions de suma zero reals són rares i que moltes persones perceben erròniament situacions de no suma zero com a tal.
• Albert Hirschman i el seu llibre oblidat: El llibre comença amb la discussió de l'obra de l'economista Albert Hirschman "National Power and the Structure of Foreign Trade" (1945). Hirschman argumentava que la sobirania econòmica nacional podia ser perjudicial en el comerç internacional, i la seva visió era limitar l'autonomia comercial i col·locar-la dins d'un marc institucional internacional. El llibre de Hirschman va ser una resposta al context de l'ascens del feixisme a Europa i a la tensió entre "poder" i "abundància". La visió de Hirschman va ser parcialment realitzada a través de l'Acord General sobre Aranzels i Comerç (GATT).
• El paper de la indústria i la guerra: El llibre examina la connexió entre la indústria i la guerra, especialment en el context del nacionalisme econòmic. Esmenta com les idees de List sobre la importància de la indústria van ser adoptades per nacions com Japó per a enfortir el seu poder militar i econòmic. També discuteix la corba del somriure, que mostra que la manufactura és només una part de la cadena de valor, i que els països d'ingressos alts tendeixen a tenir avantatge en les etapes de la cadena de valor com la investigació i desenvolupament, el disseny i el màrqueting.
• L'etnotacionalisme: L'autor explora la relació entre el nacionalisme econòmic i l'etnonacionalisme, que sovint es manifesta en la discriminació contra els grups externs. El llibre parla de l'ús de la identitat ètnica per part dels líders polítics que perpetuen fantasies i idees falses. Es discuteixen diversos exemples històrics i contemporanis de l'etnonacionalisme, incloent-hi el règim d'Hongria i el Brexit.
• Multilateralisme, innovació oberta i béns públics globals: El llibre conclou amb una crida al multilateralisme, la innovació oberta i la provisió de béns públics globals com a alternatives al nacionalisme econòmic. L'autor destaca que un sistema comercial basat en regles, com el de l'Organització Mundial del Comerç (OMC), és essencial per a la transparència, la predictibilitat i la resolució de disputes. Argumenta que les institucions multilaterals són necessàries per evitar catàstrofes i garantir una prosperitat global. El llibre també posa en relleu la importància de l'innovació oberta i la col·laboració per al progrés tecnològic, en contra de les polítiques de tecno-nacionalisme de l'autosuficiència.

En resum, el llibre de Reinert és una crítica del nacionalisme econòmic i la seva mentalitat de suma zero. Argumenta que, tot i que els estats juguen un paper clau en l'economia política, la cooperació internacional i el multilateralisme són necessaris per a la prosperitat global i per fer front als reptes del món actual.

PS. Afegeixo gràfic il·lustratiu del pressupost del govern USA. Jutgeu vosaltres mateixos les prioritats...

La regulació farmacèutica als USA

 FDA in the Twenty-First Century: The Challenges of Regulating Drugs and New Technologies

Sempre m'ha intrigat com la FDA o l'EMA assenyalen criteris diferents per als mateixos medicaments, i en determinats casos aproven o els deixen d'aprovar. Però no hi ha un anàlisi al respecte. La regulació dels medicaments és un procés complex i delicat, on hi ha molt en joc. La professionalitat i la independència de criteri no sempre està assegurada. En el llibre d'avui es mostren els reptes als que s'enfronten la FDA (i també l'EMA) als nostres dies. Resumit amb IA.

Aquest llibre, "FDA in the Twenty-First Century: The Challenges of Regulating Drugs and New Technologies," és una col·lecció d'assajos que examinen els reptes que afronta la Food and Drug Administration (FDA) dels Estats Units en el context del segle XXI. Aquests reptes inclouen la regulació de nous fàrmacs i tecnologies, la protecció de la salut pública dins dels límits constitucionals, i la gestió de la complexitat de les cadenes de subministrament globals. El llibre cobreix una àmplia gamma de temes, des de l'aplicació de la llei fins a la regulació de medicaments genèrics i biosimilars, i fins a les noves tecnologies com la medicina regenerativa i les proves genètiques directes al consumidor.

Aquí hi ha alguns dels temes principals que s'aborden al llibre:

• Protecció de la salut pública: El llibre explora la importància de la protecció de la salut pública com a objectiu primordial de la FDA, incloent-hi l'aplicació de la llei per evitar la introducció de medicaments adulterats o mal etiquetats. També es parla de la importància de la seguretat dels medicaments i la necessitat de sistemes efectius de farmacovigilància.
• Regulació de nous medicaments i tecnologies: El llibre examina els reptes que planteja la regulació de noves tecnologies com la medicina regenerativa, els assaigs genètics directes al consumidor i les aplicacions mòbils de salut. Es planteja la necessitat d'un marc regulador adequat per a aquestes tecnologies, que sovint sobrepassen les lleis del segle XX sota les quals opera la FDA.
• Transparència i compartició de dades: El llibre destaca la importància de la transparència en la compartició de dades d'assaigs clínics a nivell de participant per a la investigació secundària i la col·laboració científica. S'exploren els riscos i beneficis d'aquestes pràctiques, així com els esforços per desenvolupar models efectius per compartir dades.
• Regulació dels medicaments genèrics i biosimilars: El llibre també analitza el marc regulador per a la regulació dels medicaments genèrics i els biosimilars, incloent-hi els aspectes legals i les dificultats que plantegen aquests productes. S'examina com la Biologics Price Competition and Innovation Act (BPCIA) intenta fomentar la competència de preus en els productes biològics, i com la FDA regula els biosimilars per garantir la seguretat i eficàcia.
• Ús de la tecnologia digital per a la regulació: Un aspecte innovador és la proposta de vincular la FDA amb els metges i els registres de pacients mitjançant prescripcions electròniques per millorar la seguretat i l'eficàcia dels productes mèdics. Es destaca com aquest sistema pot proporcionar dades valioses sobre l'ús i els efectes dels medicaments que no es capturen completament pels sistemes existents.
• Exclusivitats reguladores: El llibre discuteix les exclusivitats reguladores i els seus efectes en la innovació i la competència, inclòs el cas dels medicaments orfes. Es qüestiona si l'exclusivitat del mercat per a medicaments orfes "reciclats" condueix a un augment injustificat dels costos.
• L'impacte de la raça i l'etnicitat en la regulació: El llibre també explora com la recollida de dades sobre raça i ètnia en els assaigs clínics pot impactar la capacitat de les empreses farmacèutiques per reclutar subjectes humans a nivell global. Es destaca com les categories de raça i ètnia poden ser inconsistents en diferents països i plantejar barreres en els estudis globals.
• Aspectes legals i constitucionals: El llibre examina els límits constitucionals de la regulació de la FDA, especialment pel que fa a la llibertat d'expressió comercial i la promoció de fàrmacs per a usos no aprovats.

En conclusió, "FDA in the Twenty-First Century" ofereix una anàlisi detallada i crítica de la FDA i els reptes que afronta en l'actualitat. Els autors ofereixen perspectives diverses i innovadores sobre la regulació de medicaments i tecnologies, destacant la importància de la transparència, la seguretat i l'eficàcia, i també els aspectes legals i constitucionals que influeixen en aquesta tasca. Aquest llibre és una font valuosa per a qualsevol persona interessada en la regulació farmacèutica i la salut pública.

El contracte social entre la indústria farmacèutica i el govern

 The Great American Drug Deal

Resum amb IA

Aquest llibre tracta sobre el sistema farmacèutic als Estats Units i proposa solucions per a fer que els medicaments innovadors siguin assequibles.

A continuació, et presento un resum dels temes clau del nou llibre "The Great American Drug Deal":

• El contracte social biotecnològic: El llibre argumenta que hi ha un contracte social entre les companyies biotecnològiques i la societat. Les empreses tenen la responsabilitat de desenvolupar nous medicaments, mentre que el govern ha d'assegurar que aquests medicaments siguin assequibles.
• Medicaments genèrics: El llibre destaca la importància dels medicaments genèrics per a fer que els tractaments siguin accessibles. Els medicaments genèrics són versions més econòmiques dels medicaments de marca després que expiren les seves patents.
• Medicaments de marca: El llibre analitza el paper dels medicaments de marca i la necessitat d'incentivar la innovació, tot i que reconeix que els preus poden ser un problema.
• Assegurances mèdiques: El llibre critica el sistema d'assegurances mèdiques dels EUA, argumentant que no compleix amb el contracte social biotecnològic. El sistema ha de permetre als pacients accedir als medicaments que necessiten.
• Preus dels medicaments: El llibre explora maneres de mantenir els preus dels medicaments sota control, com ara l'adopció de "fast-followers" (medicaments similars que surten després del primer en la seva classe) i l'extensió de l'exclusivitat de mercat per incentivar millores incrementals als medicaments existents.
• Publicitat directa al consumidor: El llibre argumenta que la publicitat directa al consumidor és essencial per a conscienciar als pacients sobre les opcions de tractament, però entén per què és un tema controvertit.
• Genèrics contractuals: El llibre proposa la generació contractual per tal d'assegurar que tots els medicaments, inclosos els biològics, acabin per convertir-se en genèrics per fer-los accessibles a la població.
• Incentius per a la innovació incremental: El llibre proposa incentius per a les companyies farmacèutiques perquè millorin els medicaments existents, com ara la conversió de píndoles de dosi diària a píndoles d'una dosi diària.
• El cas especial dels antibiòtics: El llibre ressalta la necessitat d'incentivar el desenvolupament d'antibiòtics nous per combatre la resistència antimicrobiana.
• El paper de la FDA: El llibre tracta sobre el paper de l'FDA i els seus programes de seguretat com ara REMS, que tenen per objectiu protegir el públic dels riscos associats a alguns medicaments.
• El problema dels opioides: El llibre analitza la crisi dels opioides i les lliçons que es poden aprendre per a la gestió del risc en el desenvolupament i distribució de medicaments.
• La importància de la investigació: El llibre exposa que gran part del finançament de la investigació biomèdica prové de la indústria farmacèutica, cosa que posa de manifest la importància d'incentivar la investigació per part d'aquestes empreses.

Aquest llibre, a través dels seus arguments i propostes, vol ser una guia per a fer que el sistema farmacèutic nord-americà sigui més eficient i just.

La prevenció davant els paranys de la política sanitària

 Sick: The Untold Story of America's Health Care Crisis—and the People Who Pay the Price

El desgavell del sistema de salut als USA és conegut i descrit repetidament. Alhora, la incapacitat dels governants per canviar-lo és destacable. Però si mirem a l'interior del perquè és tan difícil de modificar hi trobarem els autèntics paranys que cal evitar que es formin. La prevenció davant els paranys és clau per tal que cap sistema repliqui la disbauxa dels Estats Units. En aquest sentit, algunes situacions actuals d'aquí a prop estan ja creant aquests paranys sense que ningú s'en vulgui adonar de la necessitat de prevenir-los. 

Al llibre que cito avui, i que ja té dies i segueix vigent, es repassem i descriuen les històries d'un sistema sanitari malalt, sense ningú que el curi en plena agonia. Va el resum amb IA.

El llibre "Sick: The Untold Story of America's Health Care Crisis—and the People Who Pay the Price" de Jonathan Cohn, publicat el 2007, explora la crisi del sistema de salut dels Estats Units a través de les històries personals de diversos individus i les seves lluites amb les companyies d'assegurances, els hospitals i els programes governamentals de salut. El llibre teixeix aquestes narratives amb anàlisis de polítiques públiques i del sector sanitari per il·lustrar les deficiències del sistema i el seu impacte en la vida de la gent corrent.

Aquí teniu un resum detallat dels temes i arguments clau del llibre:

• Introducció i context:

  • El llibre comença amb la història de Cynthia Kline, una dona que pateix un atac de cor i que experimenta les deficiències del sistema d'atenció mèdica a Boston, destacant la pressió sobre els serveis d'emergència, clíniques de beneficència i hospitals públics.
  • S'estableix que el problema central del sistema sanitari dels EUA no era si havia de canviar, sinó com, qui en seria el responsable, qui se'n beneficiaria i qui en patiria les conseqüències.
  • L'autor explica que el llibre està basat en reportatges originals i investigació de cinc anys, amb noms, llocs i esdeveniments reals. Les fonts inclouen entrevistes, correspondència, expedients mèdics i altres documents.

• Històries personals i les seves lluites:

  • Betsy Rotzler, de Gilbertsville, Nova York, lluita contra un càncer de mama i les dificultats per obtenir atenció mèdica a causa de la falta d'assegurança.
  • Janice Ramsey, de Deltona, Florida, lluita contra la diabetis i una companyia d'assegurances fraudulenta que la deixa sense cobertura.
  • Elizabeth Hilsabeck, d'Austin, Texas, lluita per obtenir tractament per als seus fills amb paràlisi cerebral, patint la burocràcia i les negatives de la seva HMO.
  • Lester Sampson, de Sioux Falls, Dakota del Sud, perd l'assegurança mèdica de la jubilació i lluita per pagar els medicaments per la hipertensió pulmonar.
  • Ernie Maldonado, de Lawrence County, Tennessee, lluita per obtenir atenció mèdica a través de TennCare, el programa Medicaid de Tennessee.
  • Marijon Binder, de Chicago, Illinois, s'enfronta a factures mèdiques elevades i una batalla legal amb un hospital catòlic sense ànim de lucre .
  • Tony Montenegro, de Los Angeles, Califòrnia, pateix un ictus i descobreix les deficiències de l'atenció mèdica a la seva comunitat .
  • Russ Doren, de Denver, Colorado, lluita amb el sistema de salut mental mentre la seva dona pateix trastorns mentals.

• Temes clau i anàlisi del sistema sanitari:

  • Assegurances mèdiques: El llibre explora la història de l'assegurança mèdica, des dels seus orígens fins a les complexitats actuals. Destaca com les companyies d'assegurances mèdiques prioritzen els seus propis beneficis i exclouen persones amb malalties preexistents o risc elevat . També descriu com les companyies asseguradores eviten a les persones amb problemes de salut.
  • HMOs i assistència gestionada: El llibre analitza l'auge de les HMOs i la seva influència en la prestació d'atenció mèdica, incloent la negació de serveis i la limitació de tractaments. L'autor mostra com les HMOs poden posar els beneficis per davant de la salut dels pacients.
  • Medicaid i altres programes governamentals: El llibre examina l'evolució i els reptes de Medicaid, TennCare i altres programes governamentals d'assistència sanitària. Descriu com aquests programes sovint són insuficients o inadequats per cobrir les necessitats dels pacients, i com els estats intenten reduir els seus costos.
  • Hospitals sense ànim de lucre: El llibre revela com alguns hospitals sense ànim de lucre han adoptat pràctiques de negocis agressives, com ara la cobrança de deutes i la reducció de serveis per a la comunitat. Mostra com alguns hospitals demanden els pacients per factures impagades i dificulten l'accés a l'assistència per a persones de baixos ingressos.
  • Accés desigual a l'atenció mèdica: El llibre mostra les disparitats en l'accés a l'atenció mèdica basades en factors com ara l'estatus socioeconòmic, la raça i la ubicació geogràfica. Explica com les persones sense assegurança sovint s'enfronten a esperes llargues, tractaments retardats o atenció mèdica inadequada, i que les condicions de vida també afecten la salut.
  • Salut mental: El llibre analitza els problemes de salut mental i la manca de recursos i cobertura adequada per als pacients, destacant la desinstitucionalització i la manca de suport comunitari .
  • La importància de la prevenció: L'autor subratlla que l'atenció mèdica no només tracta de tractar la malaltia sinó també de prevenir-la i que es pot reduir el sofriment amb una assistència preventiva adequada .
  • L'impacte de la política: El llibre explora l'impacte de les polítiques públiques i la retòrica política en el sistema de salut i com les decisions polítiques afecten la vida de la gent corrent.

• Conclusió:

  • L'autor argumenta que les històries individuals que s'expliquen al llibre són indicatives de problemes més amplis dins del sistema sanitari americà i que qualsevol persona pot patir-ne les conseqüències.
  • El llibre deixa clar que la solució no és només sobre individus, sinó sobre la societat en conjunt, i destaca la necessitat d'un sistema sanitari universal.
  • L'autor conclou que només quan un nombre suficient de persones se n'adonin de la urgència del problema hi haurà un sistema sanitari universal.

En resum, "Sick" ofereix una visió detallada i personal de les deficiències del sistema sanitari dels Estats Units, a través de les històries de persones reals que han patit les conseqüències de les seves disfuncions. El llibre critica les companyies d'assegurances, les HMOs i la negligència política, i fa una crida a la necessitat d'un sistema sanitari més just i accessible per a tothom.

Ara és el temps dels monstres (2)

Politicizing Political Liberalism: On the Containment of Illiberal and Antidemocratic Views 

Ara que el suport a les idees extremes creix, hi ha motius per a preguntar-se per què.  Però molts volen estalviar-s´ho i imposen un "cordó sanitari" a determinades idees que consideren infeccioses. Ben bé no saben què és però queda bé per confirmar que estan en possessió de la veritat. Només fan cordó cap una banda, resulta que cap a l'altra no cal. No hi crec en aquestes estratègies perquè victimitzen i alhora reforcen el marc mental del victimitzat. El resultat és contrari al que es pretén.

Però què cal fer per a protegir la democràcia?. En bona part ja ho he explicat en escrits anteriors. Ara bé, un llibre que acaba de sortir recupera els arguments de John Rawls i mostra la necessitat de contenció dels sentiments antidemocràtics. S'hi pot estar d'acord o no, però és una posició que s'allunya precisament dels cordons sanitaris i reclama més autodefensa.

Aquí va el resum amb IA.

El llibre "Politicizing Political Liberalism: On the Containment of Illiberal and Antidemocratic Views" de Gabriele Badano i Alasia Nuti, publicat per Oxford University Press el 2024, explora la manera en què les societats liberals democràtiques poden defensar-se de les amenaces internes, com ara el creixement de sentiments il·liberals i antidemocràtics, sense trair els seus propis valors.

Aquí hi ha un resum detallat dels temes i arguments clau del llibre:

Introducció i Marc Teòric:

• El llibre comença plantejant la urgència de teoritzar sobre com reaccionar davant les amenaces internes als valors liberals democràtics.
• Es critica l'enfocament de la democràcia militant, que suggereix la repressió legal d'actors il·liberals i antidemocràtics, tot i que aquest enfocament s'ha tornat a emprar recentment.
• Es presenta el liberalisme polític de Rawls com a marc teòric, argumentant que s'ha de complementar i elaborar per adaptar-lo a la política contemporània.
• El llibre es divideix en dues parts principals: la primera aborda qüestions fonamentals, i la segona presenta una teoria normativa de l'autodefensa liberal democràtica.

Part I: Qüestions Fonamentals:

• Capítol 1: S'examina el propòsit del liberalisme polític, qüestionant la visió que es limita a establir la coherència interna del liberalisme. Es proposa una visió que inclogui societats mínimament liberals i no només les societats ben ordenades. Es defineixen dues visions del liberalisme polític: l'externa i la interna, aquesta última restricteix l'anàlisi a societats ideals. Es proposa una visió interna a societats mínimament liberals.
• Capítol 2: S'explora la raó per excloure les persones irraonables de la raó pública, argumentant que les idees raonables són els valors fonamentals del liberalisme polític. S'analitzen les crítiques a aquesta distinció i es justifica la seva importància per a la cooperació social. Es defineixen la legitimitat com la justificació a persones raonables i s'exclou els irraonables de la circumscripció de la raó pública. Es refuta la idea que els irraonables serien persuadits per raons de conveniència, assenyalant la importància de la justificació moral.
• Capítol 3: Es discuteix si es pot demanar als oprimits que siguin raonables, considerant la injustícia que pateixen. S'estableix una visió de no autosacrifici, que permet als oprimits apartar-se de la raó pública quan les condicions són injustes, sempre que no causin patiment a altres grups oprimits. S'examina el concepte de civilitat en el context de la raó pública.

Part II: Teoria Normativa de l'Autodefensa Liberal Democràtica:

• Capítol 4: S'introdueix el deure de pressió per part dels ciutadans comuns per defensar la democràcia liberal, especialment contra el populisme radical de dretes (RWP). Es destaca la importància del compromís retòric i les accions de pressió dels ciutadans per defensar les institucions liberals democràtiques. S'estableixen tres nivells de mesures de contenció: mesures estatals suaus, mesures suaus no estatals, i mesures estatals militants, les quals s'han d'utilitzar només sota condicions limitades.
• Capítol 5: S'analitza el paper dels partits polítics i es defineix el deure de transformar la raó pública per part dels partidaris de partits raonables, amb l'objectiu de recuperar suport dels competidors irraonables. S'argumenta que la transformació de la raó pública ha de ser estratègica però sincera, i s'explora com partits de diferents ideologies poden contribuir a la contenció de moviments populistes. Es defensa la sinceritat del comportament estratègic segons Rawls.
• Capítol 6: S'aborda el paper dels municipis i es defineixen dos deures de contenció: el deure de no cooperació raonable amb els governs centrals irraonables i el deure de prefiguració liberal política dins la seva jurisdicció. S'argumenta que els municipis han de promoure iniciatives que fomentin la llibertat, la igualtat i la justícia. S'analitzen exemples de ciutats que promouen la inclusió i la interculturalitat.

Conclusió:

• Es recapitula la necessitat d'un marc liberal polític més realista, que inclogui l'anàlisi de societats mínimament liberals i accepti que alguns ciutadans seran obligats a obeir un ordre polític que els és inacceptable.
• Es reitera que la contenció de punts de vista irraonables és una part important de l'autodefensa liberal democràtica, i que les mesures estatals repressives per si soles són insuficients. S'ha de mobilitzar actors no estatals per defensar els valors liberals democràtics.
• Es reconeix que la teoria de la contenció presentada al llibre no és exhaustiva i es deixa oberta la porta per a futures investigacions i anàlisis.

En resum, "Politicizing Political Liberalism" ofereix una anàlisi exhaustiva i original de com les societats liberals democràtiques poden fer front a les amenaces internes, tot promovent un enfocament més realista i inclusiu que combina l'estudi de la teoria ideal i no ideal. El llibre destaca la importància de la participació ciutadana, el paper dels partits polítics i la capacitat d'acció dels municipis com a pilars fonamentals per a la contenció de punts de vista il·liberals i la defensa dels valors democràtics.

Què suposa la retirada dels USA de l'OMS?

 US exit from WHO: it is about much more than WHO

Més enllà de les implicacions polítiques, amb la retirada de l'OMS es perdria el 15% del seu pressupost i això l'obliga a reestructuració interna o a una revisió institucional i del seu finançament. Jo crec que calen les dues coses.

Resum amb IA de l'article del Lancet

L'article examina la decisió del president dels Estats Units, Donald Trump, de retirar-se de l'Organització Mundial de la Salut (OMS) i les seves implicacions més àmplies. L'article argumenta que aquesta decisió va més enllà de la simple retirada d'un organisme burocràtic i que posa en perill la salut global.

Punts clau de l'article:

• Rebuig del multilateralisme: La retirada dels Estats Units de l'OMS i de l'Acord de París sobre el canvi climàtic és un rebuig clar del multilateralisme i les obligacions internacionals. El govern dels EUA ja no se sent obligat a complir amb les recomanacions o regulacions de l'OMS.
• Interessos polítics: La decisió de retirar-se de l'OMS està motivada per un interès polític en un espai sense normes per a la política de seguretat i el creixement econòmic, sense la interferència de les normes internacionals. El govern de Trump no vol treballar en contextos multilaterals on el seu domini es veu desafiat per altres potències.
• Impacte en la salut global: La retirada dels Estats Units de l'OMS deixa un gran buit financer i de poder polític en la salut global, cosa que posa en perill vides humanes a tot el món. Les agències de salut nacionals i globals dels EUA, com els Centres per al Control i la Prevenció de Malalties (CDC), estan sent silenciades en el seu treball nacional i internacional.
• Mercat de la salut global: Les polítiques de l'administració dels EUA creen espai per a l'expansió de la indústria de la salut digital i d'intel·ligència artificial (IA), que necessita una gran quantitat de dades. La iniciativa Stargate, amb una inversió de 500.000 milions de dòlars, és un exemple d'aquesta tendència, ja que pretén crear centres de dades als EUA per "assegurar el lideratge nord-americà". Les dades de salut són extremadament valuoses i aquesta iniciativa apunta cap a nous nivells de beneficis.
• Nou ordre de cooperació en salut: La declaració dels EUA de buscar "socis creïbles i transparents" per assumir les activitats que abans realitzava l'OMS suggereix que reconeixen algunes funcions útils de l'organització. S'està produint una regionalització i localització de la cooperació en salut basada en aliances polítiques en lloc de la recerca compartida d'equitat i seguretat en la salut per a tothom. Això podria revertir enfocaments internacionals de la salut que s'havien adoptat des de 1851.
• Necessitat de cooperació i reforma: Els estats membres de l'OMS han de considerar si volen un món sense una cooperació sanitària fiable en un moment en què les pandèmies són imminents. S'ha de donar suport, protegir i reformar l'OMS. Els països petits i mitjans necessiten el suport de l'OMS per treballar junts sense pressió geopolítica.
• Finançament i propietat de l'OMS: Els països han de finançar i ser propietaris de l'OMS, en lloc de dependre dels grans contribuents. La majoria dels països han estat miserables en la resposta a la ronda d'inversió de l'OMS. Els estats membres han d'impulsar l'OMS a ser audaç i innovadora en l'establiment de normes, especialment en relació amb les dades de salut i l'ús de la IA.
• Comparació amb l'OTAN: L'article fa una comparació amb l'OTAN, on els països europeus han estat instats a augmentar la seva despesa en defensa. Els estats membres de l'OMS que no volen un món de la salut sense llei haurien d'augmentar el seu finançament i construir una organització apta per als reptes del futur.
• Oportunitat per a la reforma: La retirada dels EUA podria ser un "impuls perquè l'Índia i la resta del Sud Global repensin el panorama de la salut global", que necessita reformes i abordar les seves necessitats.

En resum, l'article destaca la importància de la cooperació internacional en salut i adverteix sobre les conseqüències de la retirada dels EUA de l'OMS, que es veu motivada per interessos polítics i econòmics més amplis. L'article argumenta que la resposta dels estats membres de l'OMS determinarà si es podrà mantenir la cooperació en salut en un món cada vegada més desafiant.

Herois o bandolers?

 The Transformation of American Health Insurance

Si fem una ullada a les companyies amb més beneficis del 2024 al món (en valor absolut), veurem el següent:

I de sanitat, trobem J&J, UnitedHealthcare i Novartis. United, l'asseguradora de salut més gran als USA, va assolir la xifra de 22,4 mil milions de dòlars de benefici. (Uns beneficis equivalents a la despesa sanitària total dels catalans el 2022). 

I si mirem el panorama del sector assegurador als USA veurem el següent:

L'empresa més gran és United i factura 473 mil milions de $. Té uns beneficis equivalents a 4,7% dels ingressos. Encara que sorprengui, això és la meitat del que assoleixen les companyies de S&P500. Quan van assessinar el seu director el passat desembre enmig d'un onada d'informacions sobre restriccions d'accés, Noah Smith es va preguntar si els beneficis eren molts o pocs, i quant dedicaven a la prestació assistencial. Va mostrar les dades de 2023 a aquest gràfic al seu blog:

El seu argument era que les asseguradores no eren tant gasives ni restrictives en l'accés per a obtenir beneficis, que el problema del cost venia per la banda de la provisió: 

So the fundamental reason your health care costs so much is not that the health insurance companies are lining their pockets. And it’s not that insurers are an inefficient mess. It’s that the actual provision of America’s health care itself just costs way too much in the first place.

Això el va portar a que fos criticat i ell va replicar-ho mantenint l'argument original. Ara bé si mirem el ROE, s'acosta al 26% i això és molt més que la mitjana del 15% de S&P 500 i alhora menys que molts proveïdors assistencials.

Es bo comprendre què ha passat al sector als USA i ho podem fer amb el llibre "The Transformation of American Health Insurance" de Troyen A. Brennan on s'examina l'evolució històrica de l'assegurança mèdica als Estats Units i ofereix prediccions sobre el seu futur. L'autor utilitza una perspectiva empresarial per analitzar el sistema, enfocant-se en qui es beneficia i com. 

Estructura i contingut del llibre:

• El llibre està organitzat en deu capítols que tracen l'evolució de l'assegurança mèdica als EUA.
• Capítol 1: Examina la vinculació de l'assegurança mèdica amb la feina.
• Capítol 2: Descriu les funcions de les asseguradores mèdiques.
• Capítol 3: Analitza l'assistència sanitària als anys 90 i la introducció de la gestió de l'atenció.
• Capítol 4: Presenta les xifres del segle XXI relatives a l'assegurança mèdica.
• Capítol 5: Aborda el comerç de productes farmacèutics.
• Capítol 6: Detalla les parts comercials de Medicare, com ara les parts C i D.
• Capítol 7: Examina la Llei d'Assistència Assequible (ACA) i la seva reforma del mercat de les assegurances individuals.
• Capítol 8: Analitza els problemes que afronta el sistema sanitari a la dècada de 2020.
• Capítol 9: Explora l'evolució de l'assegurança mèdica cap a un futur amb Medicare Advantage per a tothom.
• Capítol 10: Tracta sobre Medicare per a tothom com a sistema de pagador únic.

Temes clau i arguments:

• Assegurança basada en la feina: El llibre destaca que la majoria de les persones als EUA estan cobertes per assegurances proporcionades pels empresaris, cosa que es considera la base del sistema sanitari.
• Evolució cap a un sistema socialitzat: El llibre argumenta que el sistema sanitari nord-americà s'està movent gradualment cap a un sistema d'assegurança mèdica més just i socialitzat, tot i que el camí és lent i sinuós.
• Paper del govern: El llibre preveu un paper més gran del govern en el control dels costos de salut i la cobertura, amb el programa federal de Medicare com a model per a la racionalització de l'assegurança mèdica.
• Importància de la perspectiva històrica: El llibre reitera la importància d'una perspectiva històrica, ja que els programes de salut evolucionen amb el temps. Per exemple, les negociacions sobre els preus dels medicaments o els ajustaments en els mètodes de codificació es consideren part de l'evolució natural d'un programa patrocinat per entitats privades amb supervisió governamental.
• Interessos empresarials: El llibre posa èmfasi en la importància d'analitzar els interessos econòmics per entendre el sistema sanitari, i esmenta la seva pròpia experiència en el sector privat d'assegurances.
• Complexitat i manca de transparència: El llibre destaca que el sistema sanitari és complex i poc transparent, i fins i tot les persones que hi estan immerses no sempre entenen les raons subjacents de les coses.

Punts de vista sobre el futur:

• El llibre preveu un futur en què l'assegurança mèdica patrocinada pels empresaris esdevindrà cada cop més inassequible i serà substituïda per programes de salut federals.
• L'autor creu que la integració vertical de les companyies d'assegurances, especialment les que gestionen beneficis farmacèutics, pot generar beneficis però requerirà més transparència.
• El llibre suggereix que l'àrea del comerç farmacèutic, tot i ser diferent dels hospitals i els metges, demostra temes similars i dóna suport a la predicció d'un futur amb assegurança mèdica socialitzada.
• L'autor argumenta que l'evolució del sistema sanitari nord-americà es dirigeix cap a un sistema de pagador únic, ja que s'alinea amb valors socials canviants que consideren l'assistència sanitària com un dret, no com un bé adquirit.

PS. El ROE a les asseguradores properes

PS. Els marcs mentals de Trump segons Gutierrez-Rubí

La fi de l'expertesa (3)

 Expert Failure

En Plató deia que no s'assoliran avenços en la política fins que un governant esdevingui filòsof o un filòsof esdevingui governant. Si no hi ha algú preparat no hi haurà prosperitat a la república. Estic força d'acord en la necessitat de preparació dels polítics, però ser filòsof no es garantia. El que encara estic més d'acord és amb la necessitat d'aprofitament del talent, sigui del polític o no, sigui en la política o no. I sobre això sabem que hi ha una gran crisi. Els que estan en possessió de la veritat, els sectaris, no necessiten el coneixement ni els experts. I llavors el desaprofitament del talent es generalitza. El llibre que he escollit avui podria titular-se "economia de l'expertesa", i explica prou bé el context de tot plegat.

Resum del llibre amb IA

Aquest llibre, titulat "Expert Failure", explora la problemàtica dels experts en diversos camps, des de la filosofia fins a la ciència forense, passant per l'economia i el dret, tot destacant com poden fallar i quines implicacions tenen aquests errors. L'autor, Roger Koppl, desenvolupa una teoria anomenada "teoria de l'elecció d'informació" per analitzar el comportament dels experts com a actors econòmics, centrant-se en les seves decisions sobre quina informació comunicar.

A continuació, es detallen els punts clau del llibre:

1. Naturalesa i Història del Problema:

• Revisió de la literatura sobre experts: El llibre comença identificant una àmplia literatura sobre experts, dispersa en diverses disciplines, i proposa una taxonomia per classificar les diferents perspectives teòriques. Aquesta taxonomia divideix les perspectives en funció de si es considera que els experts són fiables o no fiables, i si els no experts tenen o no la capacitat d'escollir competentment entre les opinions dels experts. Així, s'estableixen quatre categories teòriques principals.
• Episodis històrics: S'analitzen dos episodis històrics importants relacionats amb el problema dels experts: la tradició socràtica i els testimonis d'experts en el dret. La tradició socràtica és utilitzada per l'autor per mostrar els perills dels experts i l'autocràcia, mentre que la història dels testimonis d'experts en dret posa de manifest com els experts poden ser utilitzats per les parts per donar suport a interessos particulars, en lloc de buscar la veritat.
• Temes recurrents en la teoria d'experts: S'examina el paper del poder, l'ètica, la reflexivitat, el ciutadà ben informat, el control democràtic dels experts, la discussió i l'estructura del mercat. Aquests temes són crucials per entendre com els experts interactuen amb la societat i quines salvaguardes són necessàries per evitar el seu mal ús. Per exemple, es qüestiona la noció del ciutadà ben informat, argumentant que la discussió és un mecanisme més útil per empoderar la ciutadania.

2. Teoria de l'Elecció d'Informació:

• Experts com a actors econòmics: La teoria presentada en el llibre considera els experts com a actors econòmics que trien quina informació divulgar, assumint que no són intrínsecament més honestos o deshonestos que els no experts. Aquesta teoria s'inspira en la teoria de l'elecció pública, que aplica la lògica econòmica a l'anàlisi de les decisions polítiques.
• Definició d'expert: En lloc de definir un expert per la seva experiència, el llibre proposa definir-lo com a qualsevol persona a qui es paga per donar una opinió. Aquesta definició permet mantenir una visió oberta sobre la fiabilitat dels experts i minimitza la idea que els no experts són incapaços.
• La importància de l'estructura del mercat: L'autor destaca que la fiabilitat dels experts i el poder dels no experts depenen de l'estructura del mercat on operen. Es compara la competència amb el monopoli, argumentant que la competència pot millorar la fiabilitat dels experts, mentre que el monopoli pot conduir a comportaments menys fiables. Per exemple, es compara la competència religiosa amb el monopoli religiós, argumentant que el monopoli genera misteri i poca moderació.
• El concepte de "Big Players": S'explora la influència dels "Big Players" en els mercats, especialment en el context dels experts. Els "Big Players" són entitats amb gran poder i influència que poden manipular el mercat per obtenir beneficis propis.

3. La Divisió del Coneixement:

• Coneixement dispers: El llibre enfatitza la idea que el coneixement està dispers en la societat i que ningú té un coneixement complet de com funciona el sistema. Aquesta idea, inspirada en les teories de Friedrich Hayek i Bernard Mandeville, és central en la teoria de l'autor.
• Tipus de coneixement: Es distingeixen diferents tipus de coneixement, com ara el coneixement constitutiu (que guia l'acció i és inherent a la pràctica) i el coneixement especulatiu (teòric i explícit). També es presenta l'acrònim "SELECT" per descriure el coneixement: Synecological, Evolutionary, Exosomatic, Constitutive i Tacit.
• Limitacions de la planificació: La dispersió del coneixement implica que la planificació centralitzada és impossible. Cap entitat pot tenir tot el coneixement necessari per planificar completament un sistema complex com la societat. L'autor argumenta que l'ordre social és emergent i espontani, no dissenyat per una ment central.

4. Casos Específics i Crítica:

• La ciència forense: Es dedica una atenció especial a la ciència forense, mostrant com aquesta àrea, malgrat ser presentada com a objectiva, està plena de biaixos i errors. S'analitzen casos com la identificació d'escriptura a mà, on es critica la falta d'estudis de validació i la influència de les expectatives.
• El complex militar-industrial i l'estat profund: El llibre examina el complex militar-industrial i l'estat profund ("entangled deep state") com a exemples de com els experts poden ser utilitzats per interessos particulars. S'adverteix sobre el perill que la política pública sigui captiva d'una elit científico-tecnològica. El concepte d'"estat profund" és utilitzat per analitzar com les estructures de poder no democràtiques poden influir en les polítiques públiques. L'autor destaca que el complex militar-industrial i l'estat profund són una amenaça per a la democràcia pluralista.
• El cas del "Flexner Report": S'analitza críticament l'informe Flexner sobre l'educació mèdica als Estats Units, destacant la seva discriminació racial i com la uniformització dels criteris educatius pot ser contraproduent. El llibre assenyala que aquest informe va promoure una visió espúria sobre la inferioritat de la població negra i va imposar un model únic d'educació mèdica.
• La qüestió de la monopsoni: S'analitza el concepte de monopsoni (un mercat amb un únic comprador) i com afecta els experts, especialment en àrees com la ciència forense. Es mostra que el monopsoni pot reduir els incentius per a la millora i la fiabilitat dels experts.

5. Implicacions i Conclusió:

• La necessitat de la competència: El llibre conclou que la competència és un mecanisme essencial per millorar la fiabilitat dels experts i empoderar els no experts. La competència impedeix que els experts es converteixin en monopolis i fomenta la innovació i la rendició de comptes.
• L'egalitarisme epistemològic: L'autor defensa un model radicalment igualitari del coneixement, on el coneixement és synecological, evolutionary, exosomatic, constitutive i tacit (SELECT). Aquesta perspectiva contrasta amb visions més jeràrquiques del coneixement i la societat.
• La importància de la reflexió: Es destaca la necessitat de reflexionar sobre el paper dels experts i les seves possibles falles. El llibre argumenta que el problema dels experts és fonamentalment un problema epistemològic i econòmic, no un problema ètic. L'autor advoca per un enfocament crític i reflexiu sobre els experts en tots els camps.

En resum, "Expert Failure" és una anàlisi profunda i crítica del paper dels experts en la societat, explorant els mecanismes econòmics i epistemològics que poden conduir a errors i abusos. El llibre proposa una visió radicalment igualitària del coneixement i defensa la competència com a clau per millorar la fiabilitat dels experts i protegir la societat de les seves falles.

PS. Els metges amb intel·ligència artificial són superats per la intel·ligència artificial sola, Eric Topol al NYT. (?)

Revisant cinquanta anys d'assegurança voluntària de salut

The emergence of financial capital in the health insurance business in Europe: The case of Spain in the last fifty years

Poc sovint fem una mirada enrera per a preguntar-nos com hem arribat fins aquí. Hem arribat a un terç de la població que té assegurança voluntària i això no ha esdevingut per casualitat. Fem molta referència a les llistes d'espera del sistema obligatori com a causa de l'augment d'assegurats (demanda) i prestem poca atenció a l'estructura de capital i a la regulació (oferta).

A l'article seleccionat trobareu la història dels darrers 50 anys i com el capital financer va entrar a les assegurances de salut per tal que poguem entendre on som avui. Per altra banda, els canvis regulatoris del 1984 van modificar substancialment les regles de joc al sector de l'assegurança i alguns ho van veure com una oportunitat per a fusions i adquisicions. Alguns que precisament no tenien res a veure amb el sector de l'assegurança van protagonitzar el procés. En aquest sentit l'article oblida el paper que va tenir Agbar Salud en tot això, un paper fonamental que caldria descriure amb precisió. També cal dir que el protagonisme que atorga a metges en la creació d'asseguradores s'hauria de situar al just nivell, al costat del paper dels empresaris en el mutualisme, dels quals se n'oblida. Aquí va el resum en IA:

Aquest article analitza l'evolució del sector de les assegurances de salut a Espanya durant els últims cinquanta anys, posant èmfasi en la transformació del sector per la financiarització del capital. Inicialment, les companyies d'assegurances de malaltia van ser desenvolupades per metges i professionals de la salut, i la seva gestió era poc professional amb tècniques actuarials limitades. No obstant això, a partir dels anys setanta, diversos factors van impulsar processos de concentració, amb fusions i adquisicions que van reduir el nombre d'empreses locals i regionals a favor de les empreses d'àmbit nacional.

L'augment de la demanda d'aquest tipus de cobertura va despertar l'interès de les companyies d'assegurances generals i multinacionals, provocant una reestructuració del sector que va adquirir un pes més gran dins del negoci assegurador i cada vegada més internacionalitzat. Aquesta última etapa va submergir el sector sanitari a Espanya en els grans processos de globalització, caracteritzats per la financiarització del capital impulsada pels fons d'inversió bancaris.

L'article es divideix en dues seccions cronològiques:

• La primera secció cobreix l'evolució del mercat i les estratègies de les companyies d'assegurances de salut des de la fragmentació fins a la concentració a nivell nacional. Aquesta concentració va ser impulsada per la provisió de serveis als fons d'assegurances mútues de funcionaris i empleats públics, i per les demandes de l'adhesió d'Espanya a la Unió Europea el 1986.
• La segona secció estudia l'increment d'aquesta concentració gràcies a la creixent demanda i l'interès de les companyies d'assegurances generals, el sector bancari i les multinacionals estrangeres a adquirir companyies d'assegurances de salut, en un context de deteriorament dels serveis de salut públics. L'article també analitza la financiarització de les principals companyies sanitàries a Espanya, on el capital dels metges fundadors és reemplaçat per capital bancari nacional i internacional.

L'article destaca que el sector de les assegurances de salut a Espanya va experimentar un procés de concentració tant vertical com horitzontal, i que l'interès de les companyies generals i les multinacionals va augmentar a mesura que el sector de les assegurances de salut esdevenia més atractiu. El creixement de les assegurances de salut va estimular la participació de companyies d'assegurances generals que van incorporar empreses de serveis de salut i assegurances de decessos als seus grups empresarials.

L'article també assenyala que, a les últimes dècades del segle XX, algunes comunitats autònomes van fomentar la creació de noves companyies de proveïdors de serveis de salut i van animar les asseguradores a participar en la gestió d'hospitals i centres de salut públics. A més, la reforma legislativa del sector de les assegurances privades, iniciada el 1984, va crear un marc regulador, econòmic i social diferent per al desenvolupament d'aquesta activitat, que va afectar especialment les assegurances de salut privades.

Des de finals del segle XX, la crisi del model de salut pública, agreujada per ajustos i retallades pressupostàries, va impulsar la privatització dels serveis sanitaris gestionats pels governs central i autonòmics, dins del marc de la ideologia neoliberal. Això va obrir la porta a la participació de les companyies d'assegurances de salut en la gestió d'hospitals i serveis mèdics. En aquest context, el nombre de persones amb assegurances de salut privades a Espanya va augmentar de 5,2 a 8,5 milions entre 2000 i 2020.

L'article també destaca dues tendències clares en el sector de les assegurances de salut:

• Un important progrés en el procés de concentració, on tres companyies (Asisa, Adeslas i Sanitas) van passar de controlar poc més del 50% del total de les primes al sector de la salut el 2000 a més del 60% el 2020.
• Una creixent penetració de capital financer nacional i internacional en el sector. Les companyies d'assegurances de salut espanyoles s'han convertit en un objectiu per a les companyies internacionals de salut, els bancs espanyols i els fons d'inversió internacionals.

L'article també analitza els casos específics de Adeslas, Sanitas i Asisa, destacant com han passat a ser controlades per capital bancari o per grans grups asseguradors internacionals. Finalment, l'article conclou que la financiarització del sector ha modificat els objectius de les companyies d'assegurances de salut, que van passar de ser entitats fundades per metges per assegurar la qualitat de l'atenció al pacient a empreses enfocades a la rendibilitat a curt termini. Aquest canvi en l'objectiu podria tenir conseqüències en l'accés i la qualitat de la cobertura sanitària per a gran part de la població.

1928

PS Oped sobre la indignació dels pacients al NYT

PS A Fortune aquest mes, canvis a l'esperança de vida i a la despesa sanitària en 53 anys.

Els grans models de llenguatge de les ciències de la vida

Learning the language of life with AI 

El darrer article de  l'Eric Topol a Science és una guia per a l'estat de situació dels models d'IA en ciències de la vida. El resum en IA és aquest:

L'article "Learning the language of life with AI" de Science tracta sobre els avenços recents en la intel·ligència artificial (IA) aplicada a les ciències de la vida, especialment en la comprensió i disseny de biomolècules. L'article destaca el ràpid progrés en aquest camp, des de models d'IA que prediuen l'estructura de proteïnes fins a sistemes multiagent que dissenyen nous anticossos.

Aquí hi ha alguns punts clau de l'article:

• Models de llenguatge de la vida (Large language of life models) (LLLMs): Són models d'IA que, a diferència dels models multimodals com GPT-4, processen dades de diferents capes de la biologia molecular, com ara proteïnes, ARN, ADN i lligands.
• AlphaFold 2: Aquest model va ser un precursor significatiu, ja que va resoldre el problema del plegament de proteïnes, predient estructures 3D per a més de 200 milions de proteïnes.
• Nous models: L'article descriu diversos models recentment desenvolupats, com ara:
  • AlphaFold 3: Preveu l'estructura 3D de complexos de proteïnes, ADN, ARN, molècules petites i lligands.
  • Boltz-1: Un model de codi obert que prediu interaccions biomoleculars amb una precisió semblant a AlphaFold 3.
  • MassiveFold: Permet realitzar càlculs d'AlphaFold en paral·lel, reduint significativament el temps de computació.
  • EVOLVEpro: Un model de llenguatge de proteïnes per a l'enginyeria de proteïnes guiada per IA.
  • PocketGen: Defineix l'estructura atòmica de les interaccions proteïna-lligand.
  • RhoFold i RhoDesign: Per a la predicció de l'estructura 3D de l'ARN i el disseny d'aptàmers d'ARN, respectivament.
  • GET (general expression transformer): Preveu quins gens es transcriuran a ARN en diversos tipus de cèl·lules humanes.
  • Models de llenguatge d'ADN: Prediuen els efectes funcionals de les variacions en les regions codificants i no codificants del genoma humà.
  • MethylGPT i CpGPT: Models per a anàlisis epigenètiques, com l'estimació de l'edat cronològica.
  • SyntheMol: Ajuda a dissenyar i validar nous antibiòtics.
• Single-Cell Similarity (SCimilarity): Identifica un tipus de cèl·lula utilitzant l'anàlisi del veí més proper.
• Sistemes multiagent: Es menciona un sistema anomenat Virtual Lab, que utilitza múltiples agents d'IA amb diferents especialitats per dissenyar nanobodies contra el SARS-CoV-2. Aquest sistema va utilitzar tres LLLMs: AlphaFold-Multimer, Rosetta i ESM.
• Cèl·lula virtual d'IA (AIVC): L'article planteja l'aspiració de construir una AIVC per simular les accions de molècules, cèl·lules i teixits, amb l'objectiu de revolucionar la investigació biomèdica, la medicina personalitzada i altres camps.
• Digitalització de la biologia: Es compara la biologia amb l'enginyeria a causa dels avenços en IA, ja que ara es poden construir i comprendre els components de la vida mitjançant el mètode científic.
• Complexitat de la vida: Tot i el progrés, l'article adverteix que la biologia és extremadament complexa i que la comparació amb màquines o robots pot no ser suficient.
• Disponibilitat de dades: L'article destaca que hi ha una gran quantitat de dades per entrenar models d'aprenentatge automàtic, gràcies a iniciatives com el Projecte Genoma Humà, l'Atles de Cèl·lules Humanes i altres.
• L'Atles de Cèl·lules Humanes ha mapejat 62 milions de cèl·lules i té previst arribar a 1.000 milions, amb la col·laboració de 3.000 científics de 100 països.

En resum, l'article explora com els LLLMs estan transformant la biologia, permetent una comprensió més profunda i precisa dels processos biològics i la capacitat de dissenyar noves eines i solucions en medicina i biotecnologia. L'article també destaca la col·laboració entre agents d'IA i la creixent digitalització de la biologia, alhora que recorda la gran complexitat del llenguatge de la vida.

Narcís Duran

La financiarització dels medicaments i el seu impacte en la innovació

Innovación y financiarización en la industria farmacéutica

Acabo de publicar un nou Health Policy Paper a la col·lecció UPF-CRES titulat: "Innovación y financiarización en la industria farmacéutica". Aquest és el resum amb IA.

L'article examina la innovació i la financiarització en la indústria farmacèutica, destacant com el desenvolupament de medicaments innovadors és un procés arriscat amb una productivitat limitada. Les estratègies per "desarriscar" aquest procés han coincidit amb una creixent financiarització del medicament, que ara es considera un actiu financer més enllà d'un simple producte. Això provoca tensions entre dedicar recursos a la investigació i desenvolupament (I+D) i satisfer les demandes del mercat de capitals, resultant en preus elevats que qüestionen el nivell d'extracció de valor.

Aquí hi ha alguns punts clau de l'article:

• Financiarització: La creixent influència dels motius, mercats, actors i institucions financeres en l'economia ha portat a considerar els medicaments com a actius financers. Això ha impactat les prioritats i recursos per a la innovació.
• Productivitat de la I+D: La baixa productivitat de la I+D en la indústria farmacèutica, juntament amb el risc inherent de la innovació, ha impulsat un canvi de model, amb fusions i adquisicions d'empreses amb productes prometedors. Les noves empreses biotecnològiques, tot i ser una font d'innovació, s'enfronten a alts costos per accedir al mercat.
• Inversió pública: La inversió pública en I+D és rellevant, com es va veure en el desenvolupament de les vacunes per la COVID-19. En el cas d'Oxford-AstraZeneca, la inversió pública va ser més del 95%. Aquest fet planteja qüestions sobre l'apropiació del valor i la fixació de preus.
• Preus elevats: Els preus elevats dels medicaments, especialment als Estats Units, no sempre es justifiquen pels costos de I+D. Les empreses farmacèutiques generen ingressos addicionals significatius gràcies als preus elevats, superant la despesa global en I+D.
• Estratègies de "desarriscar": La indústria farmacèutica ha adoptat l'estratègia de "desarriscar" la innovació mitjançant la compra d'actius en fases avançades a empreses biotecnològiques. Això ha augmentat el cost d'aquestes operacions, però redueix el risc de fracàs en els assajos clínics.
• Extracció de valor: Les empreses farmacèutiques es troben en una tensió entre innovació i financiarització. Algunes companyies utilitzen els beneficis per a la recompra d'accions i el repartiment de dividends, en lloc d'invertir en innovació. La recompra d'accions augmenta el valor de les accions restants, beneficiant els accionistes, però no necessàriament la innovació.
• Exemples de financiarització: L'article destaca casos com el del Sofosbuvir per a l'hepatitis C i l'Ibrutinib per a la leucèmia, com a exemples de com la financiarització pot influir en els preus dels medicaments. En el cas del Sofosbuvir, l'empresa Gilead va adquirir Pharmasset per 11.200 milions de dòlars, mentre que la investigació havia costat 62 milions de dòlars, i el preu de inicial va ser de 94.200 dòlars.
• Alternatives a la financiarització: Algunes empreses, com AstraZeneca i GlaxoSmithKline, han fet una transició cap a un enfocament més innovador, reduint la recompra d'accions i invertint en el desenvolupament de nous medicaments.

L'article conclou que la financiarització del medicament, tot i que pot reduir el risc per a les grans empreses farmacèutiques, pot conduir a preus més elevats i afectar la capacitat de les empreses d'invertir en innovació futura. Cal repensar sobre els mecanismes de creació i apropiació del valor en el sector farmacèutic.

Lee Miller

PS. Aquest article ha estat rebutjat per Gaceta Sanitaria. No és d'interès la seva difusió.

La naturalesa dels negocis

 The New Nature of Business: The Path to Prosperity and Sustainability

Roche és una empresa singular, i el fet que un dels màxims propietaris escrigui un llibre sobre com gestionar un negoci, n'és un clar exemple poc habitual. La contribució de Roche al diagnòstic i tractament de malalties és i ha estat molt destacable. Aquí va resumit amb IA.

El llibre, "The New Nature of Business: The Path to Prosperity and Sustainability", escrit per André Hoffmann i Peter Vanham, explora la necessitat d'un canvi en la forma en què les empreses operen, emfatitzant la importància de la sostenibilitat i la inclusió. El llibre es basa en l'experiència d'André Hoffmann amb la seva empresa familiar, Roche, i també inclou exemples d'altres empreses i líders que han adoptat un enfocament més sostenible.

Conceptes Clau del Llibre:

• Els quatre capitals: El llibre destaca que el capital financer depèn del capital natural, social i humà.
  • Capital financer: Es refereix als recursos econòmics disponibles per a una empresa.
  • Capital social: Són les xarxes de relacions, els nivells de confiança i els recursos derivats dels llaços socials. La ciutat de Basilea, on va néixer Roche, va acumular capital social durant segles, amb l'arribada d'immigrants amb coneixements diversos.
  • Capital natural: Es tracta dels recursos naturals i els ecosistemes dels quals depèn el capital financer. El pare d'André Hoffmann es va interessar per la conservació del medi ambient, particularment per les aus, i li va ensenyar la importància del capital natural.
  • Capital humà: Són els talents i les habilitats de les persones que treballen a l'organització. La contractació per part de Fritz Hoffmann de persones de diferents orígens i religions va ser clau per a l'èxit de Roche.
• La nova naturalesa del negoci: El llibre argumenta que les empreses han de ser regeneratives, aportant més a la societat i al planeta del que en treuen. Això implica replantejar el propòsit de l'empresa, establir objectius que vagin més enllà dels beneficis i mesurar tots els impactes i dependències.
• Lideratge: Els autors proposen un nou model de lideratge que sigui inclusiu, que empoderi altres líders, que reconegui el valor de la democràcia i la societat, i que mantingui una brúixola moral. El llibre ofereix exemples de líders que han aconseguit canvis significatius, com ara Clemens i Cathleen a Holcim, que van convertir el residu de la construcció en un producte reciclable.
• Sostenibilitat: El llibre explora com les empreses poden integrar la sostenibilitat en totes les seves operacions. Roche, per exemple, té l'objectiu de reduir el seu impacte ambiental total a la meitat i duplicar l'accés dels pacients a solucions de diagnòstic d'alt valor mèdic. El llibre analitza la importància de reduir les emissions de carboni i de fer un ús més eficient dels recursos.
• Transparència i mesura: El llibre subratlla la necessitat de mesurar i divulgar els impactes i dependències de les empreses, no només en termes financers, sinó també en termes ambientals, socials i humans. Es discuteix la importància de marcs com el del Taskforce on Climate-Related Financial Disclosures (TCFD) i l'International Sustainability Standards Board (ISSB), que permeten a les empreses fixar objectius relacionats amb el clima i permetre als inversors veure quins aspectes són materials per a la companyia.

Exemples d'Empreses i Iniciatives:

• Roche: La companyia s'utilitza com a exemple principal de com una empresa pot evolucionar cap a un model més sostenible, mitjançant l'empoderament dels seus empleats, la redefinició del seu propòsit i el seu compromís amb la sostenibilitat. La història de Roche inclou el seu fundador, Fritz Hoffmann, i figures clau com Emil Barell.
• Holcim: L'empresa de materials de construcció demostra com una companyia pot ser un agent de canvi en la lluita contra el canvi climàtic a través de la innovació i el reciclatge de materials de construcció.
• IKEA: La companyia de mobles es destaca per la seva aposta per la sostenibilitat mitjançant l'ús de materials reciclats, la reducció de residus i la col·laboració amb els proveïdors per millorar les condicions laborals.
• Innergia Group: L'empresa d'energia renovable destaca per la seva aposta per la producció d'energia local i sostenible.
• Replanet: Es fa servir com a exemple de com es poden generar crèdits de carboni i biodiversitat a través de la restauració d'ecosistemes.
• The B Team: S'esmenta com a exemple d'una coalició de líders que treballen per un futur més sostenible.
• INSEAD: La escola de negocis està implementant la sostenibilitat en el seu currículum per formar la propera generació de líders empresarials.

En conclusió, el llibre insta a les empreses a adoptar una nova forma de lideratge que sigui més inclusiva i amb una brúixola moral ferma.

El sentiment i la raó en la formació de les preferències polítiques

 The Political Brain: The Role of Emotion in Deciding the Fate of the Nation

A aquestes alçades, a ningú li passa per alt el paper de les emocions com a factor determinant del vot polític. I molt sovint s'acaba expressant més cap a les identitats o el sentit de pertinença, ho vaig explicar aquí fa temps. 

Sabem que el paper de la política identitària del moment genera la polarització, qüestió que he comentat també fa poc. I la polarització limita la capacitat de consens i avenç social. Amb tot això en marxa, podem confirmar que la raó s'ha esvaït davant el sentiment en la formació de les preferències polítiques. L'agenda política va farcida d'emoció i sentiment de pertinença, i això bloqueja la resolució de molts problemes. Un exemple, el Parlament de Catalunya només ha fet dues lleis el 2024, cap d'elles sobre temes cabdals.

En Josep M. Lozano va fer un article que vaig recuperar en aquest blog sobre la emocràcia destacant el paper de les emocions en el vot i el procés polític. Avui toca posar tot això en solfa i selecciono un llibre molt centrat als USA que afronta de ple el tema, resumit amb IA

El llibre "The Political Brain: The Role of Emotion in Deciding the Fate of the Nation" de Drew Westen explora la importància de les emocions en la política, argumentant que les decisions dels votants estan impulsades més pels sentiments que per la raó. Westen, un psicòleg i psiquiatre, analitza com els candidats i els partits poden utilitzar narratives emocionals per persuadir els votants, i critica la tendència del Partit Demòcrata a confiar excessivament en arguments racionals.

• Part I: Ment, cervell i emoció en la política

  • Capítol 1: Estats mentals guanyadors: Explora com la política es tracta tant de identitat i comunitat com d'economia. L'autor critica la visió que redueix el Partit Demòcrata a un departament de recursos humans, en lloc d'un partit preocupat per la identitat i el significat de ser americà. També assenyala que la persuasió política es basa en xarxes i narratives.
  • Capítol 2: Ments racionals, campanyes irracionals: Critica la idea que els votants decideixen basant-se en la raó i la lògica, i explica que la campanya política és un mercat d'emocions.
  • Capítol 3: L'evolució del cervell apassionat: Discuteix com el cervell humà va evolucionar per a respondre emocionalment i assenyala que la raó és una "vena prima" sobre les emocions. També ressalta la importància de les emocions en el sentit de la justícia.
  • Capítol 4: Les emocions darrere el teló: Examina com les emocions treballen en el subconscient i com influeixen en la presa de decisions polítiques. Aquest capítol presenta una visió diferent de la ment, el cervell i l'emoció en la política.
  • Capítol 5: Interessos especials a la ment: Analitza com les persones tendeixen a buscar informació que confirmi les seves opinions preexistents, i ignora la que les contradiu. L'autor explora els biaixos emocionals i la manera com influeixen en la política.
  • Capítol 6: Política d'efecte dominó: Explora la influència de la ciència en la política, i critica per què els demòcrates han estat incapaços d'implementar pràctiques científiques en la seva estratègia política.

• Part II: Un pla per a campanyes emocionalment persuasives

  • Capítol 7: Escrivint una constitució emocional: Desenvolupa la importància de tenir una narrativa mestra que defineixi els valors d'un partit. Aquest capítol assenyala que els demòcrates han estat incapaços de construir una narrativa coherent que ressoni amb els votants.
  • Capítol 8: Avortant l'ambivalència: Tracta el tema de l'avortament, i proposa una postura que té en compte la complexitat emocional del tema i connecta amb els votants progressistes, tot reconeixent les preocupacions de la majoria.
  • Capítol 9: Buscant un terreny comú: Explora el tema de les armes i la importància de connectar amb votants que tenen diferents punts de vista.
  • Capítol 10: Consciència racial i inconsciència: Aborda el tema de la raça, i com les xarxes emocionals poden ser activades de manera inconscient per a influir en les decisions polítiques. L'autor utilitza l'exemple de l'anunci de Willie Horton per demostrar com es poden utilitzar imatges per explotar emocions.
  • Capítol 11: Mort i impostos: Discuteix la importància de la gestió d'una cartera emocional en la política i com s'ha de tenir valentia davant la crítica. L'autor també analitza els principis per a la gestió d'una cartera emocional i com utilitzar un enfocament basat tant en la intuïció com en la ciència.
  • Capítol 12: Esperança, inspiració i intel·ligència política: Explora la necessitat d'oferir esperança i inspiració als votants. L'autor subratlla la importància de la intel·ligència política en la construcció de narracions mestres i qüestions insígnia.
  • Capítol 13: Positivament negatiu: Discuteix l'ús d'atacs en la política, i com s'han de respondre per guanyar suports. L'autor planteja la importància de respondre ràpidament als atacs i d'actuar per endavant.
  • Capítol 14: Xarxes terroristes: Analitza l'impacte del terror en la política, i com els líders poden utilitzar la por per a guanyar suport. L'autor critica la resposta del Partit Demòcrata al terrorisme i argumenta que els demòcrates han de parlar directament sobre el tema.
  • Capítol 15: Unions civils i incivils: Aborda el tema del matrimoni homosexual i la importància de reafirmar els valors progressistes de tolerància, empatia i compassió. L'autor explora la relació entre la religió i la política i argumenta que els demòcrates han de parlar sobre valors, moralitat i fe de manera diferent als republicans.

• Conclusió: Corrent amb el dipòsit buit

  • El llibre conclou que els demòcrates han de ser més conscients del paper de les emocions en la política i construir narracions que ressonin amb els votants a nivell emocional.
  • L'autor argumenta que els candidats han de preguntar-se quines són les seves creences i com connectar-les amb els sentiments dels votants.

• Postscript a l'edició de butxaca:

  • Aquest apartat descriu com va néixer el llibre, els dubtes inicials sobre si les seves idees serien rebudes o no, i la bona acollida del seu treball.
  • L'autor argumenta que les eleccions es guanyen o es perden no pels "temes" sinó pels valors i les emocions de l'electorat.
  • També hi ha una discussió sobre la campanya de Barack Obama de 2008, i com les seves campanyes havien d'equilibrar tant l'inspiració com les crítiques a l'oposició.

• Altres punts destacables

  • El llibre utilitza exemples de campanyes polítiques reals per a demostrar com les emocions poden influir en les decisions dels votants.
  • L'autor argumenta que els demòcrates han de redefinir el seu missatge per a connectar amb els votants a nivell emocional.
  • Westen destaca la importància de la narrativa mestra d'un partit i la necessitat que aquesta sigui clara, coherent i emocionalment viva.
  • El llibre també ofereix una sèrie de principis per a la gestió de les associacions emocionals en la política.
  • L'autor també fa èmfasi en la importància de la veritat per a generar confiança en els votants.
  • Westen proposa la necessitat de respondre als atacs amb la mateixa contundència amb què s'han fet i, fins i tot, de re-enquadrar-los per a posar la responsabilitat als acusadors.
  • L'autor aborda la importància del llenguatge i com utilitzar paraules que funcionin per a activar emocions positives.
  • Westen assenyala que tant les emocions positives com les negatives són importants per a motivar el vot i que una elecció és una qüestió de selecció, no un referèndum.

En resum, "The Political Brain" és una anàlisi de la psicologia de la política, amb un enfocament especial en la importància de les emocions. Westen ofereix una crítica contundent de l'estratègia demòcrata, i proposa un camí cap a un enfocament més efectiu i emocionalment intel·ligent per a guanyar suport en el mercat de les idees polítiques.

PS. Els costos de la democràcia a Catalunya i els seus resultats: El Parlament gastarà el 2025 63 milions €, un increment del 9,83% respecte al Pressupost prorrogat per a l’exercici del 2024, el Consell de Garanties Estatutàries (CGE), de més de 3 milions d’euros; de la Sindicatura de Comptes, més de 16; i del Síndic de Greuges, de més de 8 milions €. El legislatiu ens costa més de 90 milions a l'any, i creix més de tres vegades la inflació. I ningú se n'adona de la seva ineficiència i que en tot l'any 2024 només ha fet 2 lleis!!! (si dividim només el cost anual del Parlament per 2, vol dir que cada llei ha costat 31,5 milions €). Ho tinc clar que jo no acceptaria cap pressupost sense una productivitat comparable a altres parlaments. O s'augmenta la producció o reducció de plantilla.

PS. Magistral avui en Josep Martí, la paradoxa de Popper per als rancis enemics de la tolerància.