Les clavegueres de l’estat: Guerra bruta i corrupció a Espanya
L’obra "Les clavegueres de l’estat: Guerra bruta i corrupció a Espanya" (2018), escrita per Jaume Grau, és una investigació exhaustiva que detalla l’existència d’una estructura opaca i il·legal dins les institucions de l’Estat espanyol, especialment el Ministeri de l’Interior, utilitzada per perseguir adversaris polítics i protegir interessos privats.
A continuació se’n presenta un resum detallat estructurat pels eixos temàtics del llibre:
1. El concepte i la gènesi històrica
Grau defineix les "clavegueres" no com un grup d’agents secrets a l’estil James Bond, sinó com un món paral·lel sense regles on l’opacitat permet l’extorsió, el xantatge i la fabricació d’informes falsos.
- Orígens internacionals: El llibre traça una línia des de l’espionatge a l’antiga Xina (Sunzi) fins a la creació de l’Estat policial modern per part de Joseph Fouché a la França napoleònica. També analitza paral·lels moderns com la lògia P2 a Itàlia o el "cabinet noir" a França.
- L'herència franquista: A Espanya, les clavegueres actuals són hereves directes de la Brigada Político-Social (BPS) del franquisme, entrenada per la Gestapo. El llibre subratlla la continuïtat de comandaments que, lluny de ser depurats, van ascendir en democràcia (com Roberto Conesa o Billy el Niño) i van transmetre els seus mètodes a noves generacions de policies.
2. Protagonistes i l' "Oficina Sinistra"
L'obra identifica una estructura coneguda internament com l'"oficina sinistra", situada al carrer Rafael Calvo de Madrid, des d'on s'elaboraven informes per atacar enemics o defensar afins al grup. Els noms clau inclouen:
- José Manuel Villarejo: Descrit com la personificació de la claveguera, un comissari que compaginava la feina policial amb un imperi empresarial de 17 milions d'euros dedicat al xantatge i la manipulació.
- Eugenio Pino: Com a Director Adjunt Operatiu (DAO), va ser el màxim responsable de la "brigada política" i la creació de la Brigada de Revisió de Casos.
- Marcelino Martín Blas: Cap d'Afers Interns, inicialment part de l'operatiu, el seu enfrontament amb Villarejo el 2014 ("guerra de comissaris") va permetre que molts draps bruts sortissin a la llum.
3. L'Operació Catalunya
És el nucli central del llibre, descrivint una estratègia sistemàtica per destruir el moviment independentista mitjançant la "política criminal".
- El mètode: Es basava en realitzar investigacions prospectives il·legals, fabricar esborranys policials sense signatura i filtrar-los a mitjans de comunicació (com El Mundo) en moments electorals clau.
- Casos destacats:
- El dinar de La Camarga (2010): La gravació entre Alicia Sánchez-Camacho i Victoria Álvarez va ser la gènesi de moltes investigacions sobre la família Pujol.
- Xavier Trias (2014): La fabricació d'un informe fals sobre un compte inexistent a Suïssa just abans de la consulta del 9-N. L'Estat va arribar a pagar 1,5 milions d'euros a un confident per aquesta informació falsa.
- Operació Andorra: Les pressions i xantatges als propietaris de la Banca Privada d'Andorra (BPA) perquè facilitessin dades de líders catalans, sota l'amenaça de fer morir el banc (com finalment va passar via FinCEN).
4. Atacs a Podemos i la "Nova Esquerra"
A part de l'independentisme, les clavegueres van actuar per impedir un govern d'esquerres a Espanya.
- Informe PISA (Pablo Iglesias S.A.): Un document apòcrif i "nyap" que acusava Podemos de finançament il·legal per part de l'Iran i Veneçuela, filtrat just abans de la constitució del Congrés el 2016.
- Manos Limpias: El sindicat d'ultradreta actuava com a braç executor per judicialitzar els informes falsos fabricats pel Ministeri de l'Interior.
5. El paper de la Justícia i els Mitjans
Grau és molt crític amb la complicitat de certs sectors:
- Magistrats i Fiscals: El llibre detalla com l'entramat de Villarejo tenia en nòmina magistrats del Suprem i fiscals a través de l'empresa Schola Iuris. A més, destaca la "celeritat" de la justícia en casos contra el sobiranisme davant la lentitud en casos de corrupció del PP.
- Periodistes col·laboradors: S'assenyala periodistes com Eduardo Inda o Esteban Urreiztieta com a receptors habituals d'informes falsos de la cúpula policial per generar escàndols mediàtics.
6. L'Estat post 1 d'Octubre
El llibre conclou analitzant com, arran del referèndum del 2017, les clavegueres van ser parcialment suplantades per la repressió oberta de l'Estat (aplicació del 155 i detencions). També denuncia els intents de desprestigiar els Mossos d'Esquadra després dels atemptats de la Rambla mitjançant filtracions falses de la CIA a El Periódico i la polèmica sobre l'imam de Ripoll i el seu vincle amb el CNI.
En resum, Jaume Grau ens adverteix que la "claveguera no mor mai" perquè ha servit a tots els governs de la democràcia per combatre els seus enemics polítics al marge de la llei.
James Cowie
