El poder de la tecnologia

House of Huawei: The Secret History of China's Most Powerful Company

Fa una setmana ningú no coneixia Deepseek, la IA xinesa que ha fet trontollar els mercats occidentals de capitals. Però tampoc la gent s'enrecorda que Huawei quan li van prohibir accedir als xips  a la tecnologia 5G es va llevar un dia el 2023 amb un mòbil que la tenia (!). I les prohibicions acceleren l'ingeni, la imaginació. N'estic convençut. De Huawei avui no se'n parla gaire en relació amb IA, i tindrem sorpreses. Avui convé repassar la història de la casa, resum xinès del poder de la tecnologia, en un llibre oportú que resumeix la IA.

El llibre "House of Huawei: The Secret History of China's Most Powerful Company" d'Eva Dou,  narra la història de Huawei, una de les empreses més poderoses de la Xina, i del seu fundador, Ren Zhengfei. A través d'una investigació periodística exhaustiva, el llibre explora la trajectòria de l'empresa, des dels seus orígens modestos fins al seu ascens com a gegant tecnològic mundial, així com els reptes i controvèrsies que ha afrontat.

Aquí teniu un resum més detallat del llibre:

• Els orígens i la família Ren:
  • El pare de Ren Zhengfei, Ren Moxun, va ser un intel·lectual que va tenir una llibreria anomenada "July Seventh Bookstore" que venia literatura patriòtica. També va ser comptable en una fàbrica militar nacionalista i posteriorment mestre.
  • Ren Moxun va tenir una gran influència sobre el seu fill, Ren Zhengfei, inculcant-li un amor pels llibres i l'educació.
  • La família Ren va patir durant la Revolució Cultural, amb Ren Moxun sent perseguit i humiliat públicament.
• Els anys militars de Ren Zhengfei:
  • Després de graduar-se a l'institut, Ren Zhengfei va treballar en una unitat militar secreta anomenada Base 011, on va fer recerca i va calibrar equips importats.
  • Aquesta experiència militar va influir en la seva mentalitat estratègica i en la cultura corporativa de Huawei.
  • Ren es va unir al Partit Comunista després de diverses sol·licituds fallides i va ser reconegut per la seva dedicació a la recerca científica.
• Els inicis de Huawei:
  • Ren va deixar el seu treball militar i va fundar Huawei a Shenzhen el 1987, amb la intenció de construir el seu propi commutador telefònic.
  • En els seus inicis, l'empresa va comptar amb un capital inicial modest, però aviat va aconseguir els seus primers èxits.
  • Un executiu inicial, Mei Zhongxing, va ser el primer president de Huawei, un detall que va ser omès durant anys de la narrativa oficial de l'empresa.
  • Huawei es va associar amb empreses estatals, com Mobeco, per fabricar commutadors i expandir la seva producció.
• L'estratègia de vendes de Huawei:
  • Huawei va construir una força de vendes agressiva, coneguda com "el pack de llops", que va aconseguir contractes gràcies a una gran dedicació i a una estratègia de preus competitius.
  • Ren va implementar una política de "mass-resignation ceremonies" per motivar els seus executius de vendes.
  • L'empresa va començar a tenir una àmplia cobertura mediàtica a la Xina, tot i que Ren era molt reservat i rebutjava aparèixer en públic.
• El creixement i l'expansió internacional:
  • Huawei va començar a expandir-se fora de la Xina, establint operacions a països com Rússia, Uzbekistan i el Orient Mitjà.
  • Ren Zhengfei va ser reconegut per la seva perspicàcia en els negocis i la seva capacitat per anticipar els canvis en la indústria de les telecomunicacions.
  • L'empresa va superar els seus competidors occidentals, convertint-se en un líder mundial en equips de telecomunicacions.
• Les controvèrsies i els desafiaments:
  • L'empresa va ser acusada d'espionatge i de tenir vincles estrets amb el govern xinès, generant controvèrsia en els països occidentals.
  • El govern nord-americà va iniciar una investigació sobre Huawei i la va incloure en la seva llista negra comercial.
  • La detenció de Meng Wanzhou, la filla de Ren, a Canadà va provocar una crisi geopolítica i va tensar les relacions entre la Xina i els Estats Units.
  • Els Estats Units van imposar sancions a Huawei, limitant el seu accés a tecnologia i mercats occidentals.
• La cultura corporativa de Huawei:
  • Ren Zhengfei va fomentar una cultura corporativa particular a Huawei, amb un fort èmfasi en l'aprenentatge, la innovació, i la dedicació al client.
  • L'empresa promou el desenvolupament personal dels seus treballadors, incentivant-los a estudiar història, literatura, filosofia, i cultures globals.
  • Les sessions d'autocrítica són una part fonamental de la cultura de Huawei, on els executius s'examinen i comparteixen les seves febleses davant el comitè del partit.
  • Huawei es va destacar per la seva opulència en els seus campus, que incloïen rèpliques de castells europeus i altres elements de luxe.
• Els reptes futurs de Huawei:
  • Malgrat les sancions i els desafiaments, Huawei continua sent un líder en la tecnologia 5G i altres àrees.
  • L'empresa busca la innovació i la diversificació per superar les dificultats i seguir creixent en el mercat global.

En resum, "House of Huawei" ofereix una visió detallada de la història de l'empresa i del seu fundador, destacant tant els seus èxits com les seves controvèrsies. El llibre explora la complexa dinàmica entre la tecnologia, la política i l'economia en un context global en constant canvi.

PS. Per entendre Deepseek avui, cal llegir Enrique Dans.

PS. Com ha canviat el món...

La fi de l'expertesa (2)

Politics and Expertise: How to Use Science in a Democratic Society

Fa uns dies parlava del mateix tema. Avui hi torno amb un llibre oportú per a tots aquells experts que es creuen en la possessió de la veritat absoluta. L'autora els diu que expliquin els valors i supòsits de les seves afirmacions, i si alhora mostren els conflictes d'interès s'agrairia més encara. Ve resumit en IA.

El llibre "Politics and Expertise: How to Use Science in a Democratic Society" de Zeynep Pamuk  explora la complexa relació entre la ciència, la política i la democràcia, i argumenta que la ciència no és neutral, sinó que està modelada pels valors i propòsits dels científics. L'autora defensa que, per aprofitar al màxim l'experiència científica en la presa de decisions democràtiques, les institucions han d'estar orientades a exposar aquests valors i supòsits, i a tenir en compte les limitacions del coneixement científic.

Aquí teniu un resum més detallat del llibre:

• La influència dels valors en la ciència:
  • Els científics fan judicis sobre què és un coneixement significatiu, útil o rellevant durant la investigació.
  • Aquestes decisions influeixen en la formulació de conceptes, hipòtesis i models, així com en la selecció d'evidències i el disseny d'experiments.
  • Aquestes eleccions i judicis afavoreixen certes perspectives i propòsits per sobre d'altres, i així determinen què es coneix i com es coneix.
  • Si aquests valors i supòsits no s'examinen, les polítiques democràtiques poden ser influenciades per eleccions científiques no examinades.
• La necessitat d'escrutini democràtic de l'experiència:
  • Les institucions democràtiques han d'estar dissenyades per a exposar els valors que impulsen les afirmacions dels experts.
  • És essencial prestar atenció als buits en el coneixement existent i ser més deliberats sobre quins coneixements nous s'han de perseguir.
  • La identificació d' omissions és una informació valuosa per a la fiabilitat de les explicacions existents.
  • La redacció d'opinions dissidents per part dels experts és un pas cap a processos més amplis d'escrutini, que promouen el debat i la qüestió.
• El paper dels ciutadans:
  • Els ciutadans han de participar en les qüestions polítiques que requereixen un coneixement científic complex.
  • La participació dels ciutadans ha de ser activa i directa, i assegurar que les seves idees influeixin en les decisions polítiques.
  • Els ciutadans han de tenir accés a informació d'experts sense filtres partidistes i han de poder avaluar els temes amb profunditat.
• Límits de l'escrutini parlamentari i les minipúbliques existents:
  • L'escrutini parlamentari pot reemplaçar una divisió entre experts i no experts per una divisió entre elits i no elits.
  • Les minipúbliques, tot i ser útils, tenen limitacions pel que fa a la passivitat dels participants durant la fase d'aprenentatge.
  • Els dissenys existents per a les minipúbliques sovint tenen una fase d'aprenentatge on els experts presenten informació als participants.
  • És important que els organitzadors proporcionin informació equilibrada durant la fase d'aprenentatge, però això pot ser un repte en temes complexos.
• Proposta d'una nova forma d'institucions:
  • El llibre proposa que els ciutadans tinguin un paper més important en el procés de fer lleis.
  • La proposta inclou un sistema per demanar la revisió pública dels casos científics, amb un enfocament en la discussió i la deliberació oberta.
  • Es proposa una base de dades que faciliti la selecció d'experts i la revisió del seu historial.
  • El llibre suggereix un enfocament similar al de la revisió ciutadana d'iniciatives d'Oregon.
  • La participació d'ONG i grups d'interès també s'inclou per ajudar a desenvolupar els casos i convidar experts.
• Temes importants addicionals:
  • La incertesa juga un paper central en la recerca científica i en l'estructura argumentativa del llibre.
  • El llibre explora les dificultats per avaluar els beneficis i els danys esperats de la investigació en condicions d'incertesa.
  • Es conclou que no es pot assumir que una societat sempre es beneficia d'una investigació sense restriccions.
  • Es destaca la necessitat de regular les tecnologies emergents que tenen el potencial de transformar la societat, considerant tant els beneficis com els riscos.
  • Es destaca la importància de la diversitat en la presa de decisions, incloent les perspectives de diversos grups socials.

En resum, Pamuk argumenta que la democratització de l'experiència requereix una atenció especial a les etapes inicials de la recerca científica, una revisió pública de les conclusions dels experts, i una participació activa dels ciutadans en la presa de decisions polítiques. El llibre proporciona un marc per abordar les tensions entre la ciència i la democràcia, i proposa un camí cap a un ús més responsable i transparent de l'experiència científica en la societat.

Els factors que influeixen en la salut

Well: What We Need to Talk About When We Talk About Health 

Avui proposo un llibre de Sandro Galea i ve resumit en IA. I no l'he titulat determinants de la salut, perquè va més enllà. Reflexió oportuna, moment per reafirmar que molts factors que afegeixen salut són un bé públic i com a tal els hem de preservar amb una visió holística.

El llibre "Well: What We Need to Talk About When We Talk About Health" de Sandro Galea és una anàlisi profunda dels factors que realment influeixen en la salut, més enllà de la simple atenció mèdica o les eleccions individuals. L'autor argumenta que la salut està profundament arrelada en el context social, econòmic i polític en el qual vivim.

A continuació, es detallen els punts clau que s'aborden al llibre:

• La importància del passat: El llibre destaca que les condicions de vida de les generacions anteriors i les nostres pròpies experiències de la infància tenen un impacte significatiu en la salut actual. Per exemple, es menciona la influència de les condicions socioeconòmiques en el baix pes al néixer (LBW). El passat no és només història; és un determinant de la salut actual.
• El poder dels diners: Es discuteix com la desigualtat econòmica i la falta de recursos afecten la salut de les persones, incloent-hi l'accés a aliments saludables, habitatge segur i educació de qualitat. Les polítiques fiscals i la distribució de la riquesa tenen un paper crucial en la salut de la població.
• El paper del poder: El llibre explora com el poder polític i les decisions de les institucions governamentals modelen les condicions de vida i, per tant, la salut de la gent. Es fa referència al poder de les grans corporacions i les seves decisions sobre la producció i la comercialització de productes que afecten la salut pública.
• La influència del lloc: L'entorn físic, social i comunitari on vivim té un gran impacte en la nostra salut. La contaminació, la falta d'espais verds i les condicions d'habitatge precàries són factors que poden perjudicar la salut. També es destaca que la comunitat pot ser una font de suport que contraresti els efectes negatius del lloc.
• El valor de les persones: Les relacions socials, la connexió amb els altres i la presència de suport social són determinants importants de la salut. El llibre menciona com la solitud i l'aïllament social poden tenir conseqüències negatives per a la salut. Les xarxes socials positives són una barrera contra la malaltia.
• L'impacte de l'amor i l'odi: Es discuteix com l'odi, la discriminació i la injustícia social afecten negativament la salut, mentre que l'amor, la compassió i la justícia fomenten el benestar. El llibre argumenta que l'eliminació de la discriminació i la promoció de la justícia són essencials per a la millora de la salut pública.
• La importància de la compassió: El llibre destaca el valor de la compassió en la construcció d'una societat més saludable. La compassió implica tenir empatia amb el patiment dels altres i actuar per alleujar-lo, la qual cosa resulta en un benefici per a la societat en general.
• El paper del coneixement: L'autor remarca que és fonamental la producció i divulgació del coneixement sobre els determinants socials de la salut per poder abordar els problemes de salut pública. La investigació i la disponibilitat de dades precises són crucials per a la presa de decisions en salut pública.
• La necessitat d'humilitat: El llibre destaca que la humilitat és essencial per abordar els reptes de salut pública, ja que ens permet reconèixer la complexitat dels factors que influeixen en la salut i treballar en col·laboració amb els altres per buscar solucions.
• La llibertat i la justícia: L'autor defensa una visió de la llibertat basada en l'accés a recursos bàsics que permeten a totes les persones tenir una vida saludable. La justícia social i la igualtat d'oportunitats són condicions necessàries per aconseguir una societat més sana i equitativa.
• La importància de l'elecció: El llibre explora com la capacitat d'elecció de les persones està influïda pels factors socials i econòmics, i com les polítiques públiques poden promoure o limitar les opcions saludables.
• El paper de la sort: Es discuteix que la sort pot jugar un paper en la salut, però que és important treballar per reduir les desigualtats i garantir que totes les persones tinguin l'oportunitat de viure una vida saludable.
• La necessitat de cuidar a tots: El llibre argumenta que és important no deixar de banda a les persones més vulnerables i que la salut de tota la societat està connectada. La cura dels més marginats es veu com un imperatiu moral.
• El bé públic: El llibre destaca la importància d'invertir en el bé públic per millorar la salut de tota la població. Es proposa que la salut ha de ser considerada un bé públic i un dret humà fonamental .
• La cerca del plaer: Es presenta una visió expandida del plaer, que inclou una vida saludable i una relació de la persona amb la comunitat que es busca com a objectiu de la societat per obtenir millor salut i vides més plenes i significatives.

En resum, "Well" és una obra que promou una comprensió holística de la salut i que convida a repensar les nostres prioritats com a societat. L'autor argumenta que la millora de la salut de la població no és només una qüestió d'atenció mèdica, sinó que requereix una transformació social i econòmica profunda. La salut és un bé públic, i crear un món saludable requereix inversió en condicions que afavoreixin el benestar de tothom.

Desxifrant la forma com pensem

The Way We Think. Conceptual Blending And The Mind's Hidden Complexities

En aquest blog m'he referit repetidament als marcs mentals i a Lakoff, el seu autor principal. Avui he preparat un text amb IA que resumeix tot plegat i alhora afegeix uns autors i un llibre que per a mi era desconegut. 

George Lakoff, un lingüista cognitiu nord-americà, és conegut pel seu treball sobre la teoria dels marcs mentals (o "frames" en anglès). Aquesta teoria explica com entenem el món a través d'estructures mentals que configuren els nostres pensaments, llenguatge i accions.

Què són els marcs mentals?

Els marcs mentals són estructures conceptuals que resideixen a la nostra ment i organitzen el nostre coneixement sobre el món. És com "marcs" o "esbós" que ens ajuden a interpretar la realitat, donant-li una sensació de la informació que rebem i prenent decisions.

Imagina que dius "no pensis en un elefant". Immediatament, la imatge d'un elefant apareix al teu cap. Això es deu al fet que la paraula "elefant" activa un marc mental preexistent al teu cervell que conté informació sobre els elefants: el seu aspecte, el seu hàbitat, les seves característiques, etc.

Característiques principals dels marcs mentals segons Lakoff:

• El seu inconscient: la majoria de vegades, no som conscients dels marcs que estem utilitzant. Funciona automàticament i implícitament.
• Es basa en l'experiència: Es forma a partir de les nostres experiències personals, culturals i socials.
• Influeix en el nostre llenguatge: el llenguatge que fem servir reflecteix i resisteix els nostres marcs mentals. Les paraules no tenen un significat clar, però s'entenen dins d'un context o marc.
• Afecten les nostres decisions i accions: els marcs mentals influeixen en com percebem les situacions, com avaluem les opcions i com actuem en conseqüència.
• La seva resistència al canvi: Un cop establert un marc a la nostra ment, és difícil modificar-lo o substituir-lo. La informació que contradiu els nostres marcs s'ignora o s'interpreta de manera que s'ajusti al marc existent.

Exemples de marcs mentals:

• Marc "Restaurant": Quan pensem en un restaurant, activem un marc mental que inclou informació sobre la carta, els companys, les taules, el menjar, el compte, etc.
• Marc "Família": aquest marc pot incloure idees sobre relacions familiars, rols familiars, responsabilitats, amor, suport, etc. Tanmateix, aquest marc pot variar significativament entre les diferents cultures i famílies.
• Marcs polítics: Lakoff va aplicar àmpliament la seva teoria a l'anàlisi política. Argumenta que les diferents ideologies polítiques es basen en diferents marcs morals. Per exemple, el marc de la "moralitat estricta" (estretament associada al conservadorisme) irritava la disciplina, l'autoritat i l'ordre, mentre que el marc de la "moralitat empàtica" (estretament associada al progrés) irritava l'empatia, la justícia social i la cura dels altres.

Aplicacions de la teoria del marc mental:

La teoria dels marcs mentals té aplicacions en diversos camps:

• Política: Entendre com es construeixen els discursos polítics i com influeixen en l'opinió pública.
• Màrqueting i publicitat: Dissenyar missatges que reflecteixin els valors i creences dels consumidors.
• Educació: Entendre com els estudiants construeixen coneixements i com es poden dissenyar estratègies docents més efectives.
• Comunicació: per millorar la comunicació interpersonal i intercultural.

El llibre clau de Lakoff sobre aquest tema és "No pensis en un elefant" (2004), que explica com els conservadors han utilitzat eficaçment els marcs mentals per influir en el debat públic als Estats Units.

L'any 2002 sortia un llibre similar d'uns altres autors sobre la mateixa qüestió i perspectiva. El llibre "The Way We Think: Conceptual Blending and the Mind's Hidden Complexities" de Gilles Fauconnier i Mark Turner explora la teoria de la integració conceptual, o blending, com a procés cognitiu fonamental per a la construcció de significat i la creativitat humana. El llibre argumenta que la ment humana no només opera amb conceptes preexistents, sinó que els combina i transforma per generar nous significats i comprensió. Aquest procés, que és en gran part inconscient, és clau tant per al pensament quotidià com per a les realitzacions creatives més excepcionals.

Aquí hi ha alguns dels punts clau del llibre:

• El model de xarxa: El llibre presenta un model de xarxa per entendre com funciona la integració conceptual. Aquest model inclou espais mentals d'entrada (inputs), un espai genèric i un espai barrejat (blend). Els espais d'entrada són conceptes o situacions diferents que es volen combinar. L'espai genèric representa les estructures comunes entre els inputs. I l'espai barrejat és el resultat de la combinació, on s'integren elements dels diferents espais, creant una nova estructura.

• La compressió de les relacions vitals: Un concepte central del llibre és la compressió de les relacions vitals. Aquestes relacions inclouen la causa-efecte, el temps, l'espai, la identitat, el canvi i la unicitat. La barreja sovint comprimeix aquestes relacions, creant connexions més directes i significatives a l'espai barrejat. Per exemple, un anunci que diu "Joey, Katie i Todd faran el teu bypass" comprimeix la complexa cadena de relacions causals i temporals en una sola acció mèdica a l'espai barrejat. Així, les connexions "outer-space" entre els espais mentals d'entrada, es condensen a relacions "inner-space" dins del blend.

• La importància de la imaginació: El llibre posa de manifest que la integració conceptual és un procés imaginatiu que transforma la nostra realitat més fonamental. El significat va més enllà del joc de paraules, afectant la vida individual, grupal i el desenvolupament de l'espècie. L'exemple de les pràctiques sexuals humanes il·lustra com la construcció del significat i la imaginació tenen un paper essencial en l'elaboració d'aquestes pràctiques, que són diferents de les dels animals. La creació de noves pràctiques sexuals com els "image clubs" a Tòquio demostra com els espais d'entrada es combinen per crear nous significats complexos. La imaginació és un component crucial d'aquest procés, tant a la vida quotidiana com en la creació de significats excepcionals.

• La projecció selectiva: La barreja no és una simple mescla d'elements, sinó que implica una projecció selectiva des dels inputs a l'espai barrejat. Les connexions entre els inputs són sistemàtiques i es basen en les intencions de la barreja i no en analogies òbvies. En l'exemple de l'"image club", les responsabilitats d'un professor en una aula no es projecten a la barreja, ja que el client no espera que la prostituta faci problemes de matemàtiques.

• El paper dels marcs (frames): La teoria destaca el paper dels marcs en l'organització dels espais mentals d'entrada. El marc proporciona un context i una estructura que permeten entendre la relació entre els diferents elements. Per exemple, quan es conceptualitza que Pau i la Sally són pare i filla, el marc pare-filla organitza els inputs, donant com a resultat el rol de "pare de la Sally" al blend.

• La comprensió de la identitat: El llibre argumenta que la identitat és una de les operacions mentals bàsiques. La comprensió de la identitat implica una compressió i descompressió constants que necessiten de la imaginació. Un exemple és el cas del antílop americà, que evolutivament va desenvolupar una velocitat excessiva per a escapar dels depredadors prehistòrics. Aquest cas mostra com la compressió de la identitat pot proporcionar comprensió de la història d'una espècie.

• Els "connectors oberts": El llibre descriu els "connectors oberts" com un element clau en la construcció de xarxes conceptuals. Els connectors oberts poden ser dirigits explícitament per enllaços o gestos, i permeten afegir nova informació a la barreja. L'expressió "el cap de..." actua com un connector obert, que després es pot vincular a un individu o a un rol. Les expressions Y-of (ex: "el secretari de la dona del president de...") utilitzen aquests connectors per construir xarxes complexes de significat, i per a les quals hi ha una compressió per a una visió global.

• La categoria com a recursió: El llibre examina com l'ús de la mateixa categoria per a l'entrada i la sortida d'un blend pot donar lloc a la recursió. La categoria "nombre" canvia al llarg de la història, però sempre actua com a entrada i sortida en la xarxa conceptual. Això permet que la integració conceptual pugui continuar de manera indefinida.

• El paper de la forma lingüística: El llibre també analitza com la forma lingüística pot reflectir els processos de blending. Les construccions gramaticals són xarxes d'integració pre-comprimides amb connectors oberts disponibles per ser adjuntats. L'adjectiu "segur" pot tenir múltiples significats, depenent del context i de les connexions que s'estableixin en el blend. Per exemple, "dofí segur" pot significar un dofí que està protegit, un dofí que no fa mal, o un robot dofí que simula seguretat.

• La compressió i la integració: El llibre argumenta que la compressió i la integració són principis fonamentals de la integració conceptual. La compressió permet reduir la complexitat, mentre que la integració permet combinar diferents elements en un tot coherent. Un exemple és la paraula "McJobs" que comprimeix i integra una gran quantitat d'informació en un sol terme.

• La importància de la descompressió (unpacking): Un altre concepte clau és la descompressió, o unpacking, que és la capacitat d'un espai barrejat de provocar la reconstrucció de tota la xarxa conceptual. L'espai barrejat té la capacitat de servir com a dispositiu mnemotècnic, guiant-nos cap a l'activació de parts completes de la xarxa. Les incongruències en l'espai barrejat sovint faciliten la descompressió, ajudant a connectar elements del blend a les seves contraparts en els diferents inputs.

En resum, "The Way We Think" presenta una visió profunda de com la ment humana construeix significat mitjançant la combinació i transformació de conceptes. La teoria de la integració conceptual ofereix una eina poderosa per comprendre la complexitat del pensament humà, la creativitat i la comunicació.

Què es necessita per a una bona vida?

 ¿Cuánto es suficiente? Qué se necesita para una "buena vida"

Aquest llibre publicat el 2012 el cito avui perquè fa uns dies vaig parlar de l'enfocament de capacitats de Nussbaum i Sen. De resultes d'un suggeriment encertat que he rebut, em cal matisar/ampliar el que vaig dir. I el millor és fer-ho citant la font que critica precisament aquest enfocament, el llibre dels  Skidelsky.

Aquí va el resum amb IA. 

El llibre "¿Cuánto es suficiente? Qué se necesita para una "buena vida"" de Robert i Edward Skidelsky explora la relació entre la riquesa, el consum i la bona vida, qüestionant la nostra obsessió pel creixement econòmic constant i proposant una revisió dels valors morals i les metes de la societat. Els autors argumenten que, tot i que el capitalisme ha creat una gran riquesa, també ha generat una insatisfacció constant i una incapacitat per gaudir-ne adequadament.

Aquí teniu alguns dels punts clau del llibre:

• La crítica al capitalisme: Els autors argumenten que el capitalisme es basa en una mena de pacte faustià, on es permeten vicis com l'avarícia i la usura amb l'esperança d'obtenir benestar material. El problema és que, fins i tot quan s'assoleix l'abundància, aquests hàbits arrelats ens impedeixen gaudir-ne. El llibre qüestiona la idea que el creixement econòmic és un fi en si mateix, argumentant que hauria de ser un mitjà per a la bona vida.
• La insaciabilitat: El llibre explora la naturalesa insaciable del desig humà, que es veu alimentada per la publicitat i el consum competitiu. Es destaca com les necessitats relatives, és a dir, el desig de posseir béns que confereixen estatus, han substituït les necessitats absolutes. A més, els autors argumenten que la recerca constant de novetats porta a la insatisfacció, ja que les persones s'avorreixen amb el que tenen i busquen estimulació contínuament.
• La idea de la bona vida: Els autors proposen recuperar la idea de la bona vida, una vida que sigui suficient en si mateixa i que no depengui de la contínua acumulació de riquesa. Aquesta idea es basa en conceptes de la filosofia antiga, com l'eudaimonia aristotèlica, i també en tradicions morals de diferents cultures. La bona vida inclou elements com la salut, la seguretat, el respecte, la personalitat, l'amistat, l'oci i la raó pràctica.
• Els béns bàsics: El llibre introdueix el concepte de "béns bàsics", que són aquells que són indispensables per a la bona vida i que han de ser prioritaris en qualsevol distribució de recursos. Aquests béns bàsics són universals, finals, sui generis i indispensables. Es contrasten amb els béns de luxe, que poden ser desitjables però no necessaris per a la bona vida. El llibre també explora com les necessitats i els luxes es defineixen de manera diferent en diferents contextos socials i històrics.
• El paper de l'estat: El llibre argumenta que l'estat té un paper crucial en la creació de les condicions materials per a una bona vida per a tothom. Això no vol dir que l'estat hagi d'imposar una visió específica de la bona vida, però sí que ha de garantir l'accés als béns bàsics i promoure un sistema econòmic que no fomenti la insaciabilitat. El llibre proposa diverses polítiques per a reorientar la societat cap a la bona vida, com la reducció de la jornada laboral, l'establiment d'una renda bàsica universal, i un impost sobre la despesa.
• La necessitat d'una nova moralitat: Els autors argumenten que és necessari recuperar les nocions tradicionals de virtut i d'ètica per a poder superar la insatisfacció constant que provoca el capitalisme. Es destaca el paper de la tradició catòlica, que sempre ha defensat la necessitat de limitar la recerca de riquesa i ha posat èmfasi en la importància de la comunitat i de la responsabilitat social. A més, el llibre assenyala que la societat moderna s'ha tornat massa individualista i consumista, perdent el sentit de la vida comunitària i de la felicitat genuïna.
• La superació de la insaciabilitat: Per a revertir la insaciabilitat, el llibre proposa una transformació de la nostra cultura i de les nostres institucions. Això inclou abandonar la idea que la felicitat es troba en el consum i començar a valorar les experiències, les relacions i el desenvolupament personal. Els autors també emfatitzen la importància de l'educació per al desenvolupament de persones capaces de fer eleccions racionals i de viure una vida amb sentit.

En resum, "How Much is Enough?" és una crida a la reflexió sobre els valors que guien la societat moderna i una invitació a repensar la nostra relació amb la riquesa, el consum i la bona vida. El llibre ofereix una crítica del capitalisme, a la vegada que proposa un camí cap a un futur més sostenible i satisfactori.

I quan li pregunto a Gemini que em resumeixi la crítica, llavors diu:

La crítica central dels Skidelsky a Nussbaum se centra en la idea que l'enfocament de les capacitats, encara que valuós, queda curt en no definir prou què constitueix una "bona vida". Argumenten que centrar-se en les capacitats, és a dir, en les oportunitats que tenen les persones per assolir certs funcionaments (èxits), no és suficient per assegurar el benestar. Segons els Skidelsky, cal un marc normatiu més sòlid que defineixi què són els "béns bàsics" o "necessitats" que han de ser satisfetes per assolir una vida plena.

Punts clau de la crítica dels Skidelsky:

Èmfasi en els “béns bàsics”: Els Skidelsky proposen centrar-se en un conjunt de “béns bàsics” que consideren essencials per a una bona vida. Aquests béns inclouen salut, seguretat, respecte, amistat, lleure i personalitat (desenvolupament personal). Argumenten que aquests béns són intrínsecament valuosos i que l'economia hauria d'estar orientada a la seva provisió, en lloc de centrar-se únicament en el creixement econòmic o l'expansió de les capacitats.

Insuficiència de l'enfocament de les capacitats: Si bé reconeixen la importància de l'enfocament de les capacitats per ampliar les oportunitats de les persones, els Skidelsky argumenten que aquest enfocament no proporciona una guia suficient sobre quines capacitats són més importants o com s'han de prioritzar. Creuen que cal una concepció més substantiva de la bona vida per guiar les polítiques públiques i les decisions individuals.

Crítica al consumisme i al creixement econòmic sense límits: Els Skidelsky critiquen l'obsessió pel creixement econòmic com un fi en si mateix i el consumisme desenfrenat. Argumenten que la recerca constant de més béns materials no necessàriament condueix a més felicitat o benestar, i que fins i tot pot ser contraproduent en soscavar altres béns bàsics com l'amistat, l'oci i la connexió amb la naturalesa.

Necessitat d'un equilibri entre treball i lleure: Els Skidelsky emfatitzen la importància del lleure com a bé bàsic essencial per a una bona vida. Critiquen la cultura del treball excessiu i la manca de temps lliure, argumentant que això impedeix el desenvolupament personal, les relacions socials i el gaudi de la vida.

En relació amb Nussbaum específicament:

Manca d'una justificació sòlida per a la llista de capacitats centrals: Els Skidelsky critiquen la llista de "capacitats centrals" de Nussbaum per considerar-la incompleta i per no proporcionar una justificació prou sòlida per a la inclusió de certs elements i l'exclusió d'altres. Podrien argumentar que la llista de "béns bàsics" ofereix una alternativa més clara i concreta. Implícitament, qüestionen el procés de Nussbaum per derivar-ne la llista, argumentant que no té una base filosòfica prou sòlida.

Manca d'una teoria de la "bona vida": La principal crítica se centra que Nussbaum, igual que Sen, s'enfoca en la "llibertat per aconseguir" (capacitats) en lloc de definir els "èxits" en si mateixos. Els Skidelsky argumenten que cal una teoria de la "bona vida" per guiar la selecció i priorització de les capacitats. En altres paraules, com sabem quines capacitats són realment valuoses si no tenim una concepció clara del que és una vida bona?

I la resposta de Nussbaum a Skidelsky diu que:

Les capacitats són necessàries per a la llibertat i l'autonomia: Nussbaum considera que les capacitats són essencials perquè les persones puguin portar una vida digna i triar el seu camí. Sense les capacitats bàsiques, les persones no poden exercir la llibertat ni desenvolupar el potencial.

Centrar-se en els "funcionaments" (èxits/resultats) pot ser massa exigent: Nussbaum argumenta que exigir que totes les persones aconsegueixin certs funcionaments específics podria ser massa exigent i podria interferir amb la llibertat individual.

Les capacitats són més fàcils de mesurar i comparar: Nussbaum considera que les capacitats són més fàcils de mesurar i comparar que els funcionaments, cosa que facilita l'avaluació de les polítiques públiques i la comparació entre diferents països o grups socials.

I l'aplicació a salut la vaig explicar aquí.

La fi de l'expertesa

The Death of Expertise

En Tony Fauci que va dirigir tota la campanya contra la COVID-19 als USA va rebre un indult preventiu per part del president Biden, just abans de marxar. Indult preventiu perquè no el puguin acusar. I llavors ell respon: "It feels good and I'm grateful to the president for doing it, I have done nothing wrong. Certainly nothing criminal. No grounds at all.". Que haguem arribat aquí és una mostra de que tot s'ha capgirat. Servidors públics com ell no haurien d'arribar a aquest punt. 

Hi ha un llibre que tracta d'explicar perquè el paper dels experts s'esvaeix. Ja té un temps però ara l'han reeditat. Explica com la COVID va contribuir a la mort de l'expertesa, i l'exemple més rellevant el tenim amb Tony Fauci. Tenim mala peça al teler, l'acusen com si fos un delinqüent i s'ha de defensar de fer la seva feina amb la professionalitat que la va fer. Mireu el video del final.

Resumeixo el llibre amb IA.

El llibre "The Death of Expertise" de Tom Nichols explora la creixent desconfiança envers els experts i el coneixement establert a la societat actual, i com això afecta la democràcia. L'autor argumenta que aquesta tendència no és nova, però s'ha intensificat amb la revolució digital i les xarxes socials.

Aquí hi ha alguns dels punts clau del llibre:

• La definició d'expert: Nichols defineix els experts com a professionals que han dominat habilitats o coneixements específics i els fan servir en la seva vida laboral. Els experts es distingeixen per la seva formació, pràctica, experiència i l'avaluació dels seus col·legues. El llibre també assenyala que el talent natural és un component indispensable per a ser un expert.
• La desconfiança cap als experts: El llibre aborda la creixent desconfiança del públic envers els experts i com això es manifesta en la resistència a l'autoritat intel·lectual. Un factor important és la idea que en una democràcia, totes les opinions tenen el mateix valor, cosa que Nichols considera un error. També s'analitza la tendència de les persones a creure que poden adquirir coneixement expert mitjançant una simple recerca a Internet.
• Causes de la mort de l'expertesa: Nichols identifica diverses causes per aquesta creixent desconfiança, incloent la forma en què funciona el nostre cervell, la mercantilització de l'educació, la influència d'Internet i l'erosió del periodisme tradicional. També destaca el paper del narcisisme, l'avorriment existencial i els alts nivells de vida com a factors que contribueixen a creences errònies sobre la facilitat de ser expert.
• El paper de la informació il·limitada: El llibre explora com Internet ha permès l'accés a una quantitat massiva d'informació, però també ha creat un entorn sense regulació on la informació errònia es propaga fàcilment. La facilitat per trobar informació a través de motors de cerca i la creença errònia que això equival a tenir coneixement expert contribueixen al problema. A més, la tendència de la gent a llegir només el títol o les primeres frases d'un article durant les recerques a Internet dificulta l'adquisició de coneixement real.
• El periodisme en crisi: El llibre també examina com el periodisme s'ha transformat en l'era de la informació, on la competència constant i la necessitat d'entretenir els espectadors han fet que les notícies siguin més superficials i menys rigoroses. Els periodistes ara sovint se centren en la forma i no en el contingut, deixant de banda la necessitat d'investigació i coneixement profund.
• El fracàs dels experts: El llibre també reconeix que els experts poden equivocar-se o cometre errors. Però, l'autor assenyala que hi ha una diferència entre un error honest i la negligència o el frau. Els experts han de ser responsables i transparents sobre la seva feina, i els ciutadans han d'aprendre a avaluar les fonts d'informació i la credibilitat dels experts. Els casos de frau o falsificació de dades en la investigació científica són també tractats i com la pressió per publicar pot conduir a pràctiques poc ètiques.
• La pandèmia de COVID-19: La pandèmia de COVID-19 va exemplificar la "mort de l'expertesa", ja que molta gent va ignorar o va rebutjar l'opinió dels experts en salut pública. El llibre també assenyala com els líders polítics i els mitjans de comunicació van alimentar la desinformació i la desconfiança, fent que la pandèmia fos encara més mortífera.
• La relació entre experts i ciutadans: En resum, Nichols argumenta que la relació entre experts i ciutadans en una democràcia s'ha deteriorat. Per a Nichols, els ciutadans tenen la responsabilitat d'educar-se i els experts, l'obligació d'ajudar, però aquesta relació no pot tenir lloc si el públic està més interessat en buscar informació que reafirmi les seves idees preexistents en lloc de buscar la veritat.
• Responsabilitat dels ciutadans: Nichols acaba dient que, en última instància, la responsabilitat de canviar aquesta situació recau en els ciutadans. Han de ser més crítics amb la informació que consumeixen, aprendre a avaluar les fonts i estar disposats a acceptar coneixement que desafii les seves opinions.

En conclusió, "The Death of Expertise" és un avís sobre el perill de la ignorància i la desconfiança cap als experts en la societat actual. L'autor insta a la gent a ser més crítica, a valorar el coneixement i a assumir la seva responsabilitat com a ciutadans informats en una democràcia.

 

PS. Ahir Tony Fauci va dir: "És facil criticar, eprò ells estan realment criticant la ciència, perquè jo represento la ciència." I en una compareixença ahir, l'acusen i no el deixen parlar ni defensar-se. Vergonya.

La relació entre el cost i el preu dels medicaments

 Association of Research and Development Investments With Treatment Costs for New Drugs Approved From 2009 to 2018

Els preus dels medicaments en un entorn de monopoli es fixen segons el màxim que està disposat a pagar qui els finança, no tenen res a veure amb el cost incorregut. Això és el que mostra aquest article. En definitiva, conclou el que ja sabem i no imaginàvem que fos d'altra manera, fruit de les patents. I tampoc troba cap relació entre benefici clínic i preu. I com que està fet a l'entorn nordamericà, també és el que podem esperar. El cost-efectivitat no és cap criteri per finançar un medicament allà, com tampoc ho és aquí. En resum, no hi ha justificació per a preus elevats dels medicaments per a compensar l'alt cost de la inversió en I+D, perquè les dues variables no estan relacionades, diu. Cosa que també sabem.

El resum amb IA és aquest:

Aquest estudi investiga la relació entre la inversió en recerca i desenvolupament (R+D) de nous fàrmacs i els seus preus de venda als Estats Units. L'estudi analitza 60 nous fàrmacs aprovats per la FDA entre el 2009 i el 2018 per als quals hi havia dades disponibles sobre inversions en R+D i preus.

Objectiu i Metodologia

• L'objectiu principal era examinar si hi ha una associació entre els costos de tractament i les inversions en R+D per a nous medicaments aprovats per la FDA.
• Es va realitzar un estudi transversal, analitzant dades de 60 fàrmacs per als quals es disposava de dades públiques sobre inversions en R+D. Les dades es van obtenir de la FDA i de la base de dades SSR Health.
• Les dades d'inversió en R+D es van obtenir d'informes d'inversors publicats pels fabricants de medicaments, ajustant-se per les taxes d'èxit dels assaigs clínics i el cost de capital.
• Els costos de tractament es van estandarditzar per a fàrmacs aguts, crònics i de cicle, calculant els costos anuals o per a la durada màxima de tractament recomanada. Es van calcular els costos utilitzant tant els preus de llista com els preus nets, en el moment del llançament i el 2021.
• Es van utilitzar models de regressió lineal i correlacions per avaluar l'associació entre les inversions en R+D i els costos de tractament, tenint en compte altres factors que podrien influir en els preus dels medicaments, com l'estatus de medicament orfe o la categoria de tractament.

Resultats Principals

• No es va trobar cap correlació significativa entre les inversions en R+D i els costos dels medicaments, ni utilitzant preus de llista en el moment del llançament (R = −0.02, P = .87), ni utilitzant preus nets un any després del llançament (R = 0.08, P = .73). Aquest resultat es va mantenir en utilitzar preus de 2021.
• Els models de regressió lineal no van mostrar cap associació entre la inversió en R+D i els costos del medicament, tant en el model ajustat com en el model més parsimoniós.
• Un model de regressió lineal generalitzat va mostrar una petita associació inversa entre la inversió en R+D i els costos de tractament del 2021, però aquesta associació va desaparèixer quan es van excloure variables correlacionades.
• L'estatus de medicament orfe i la categoria de tractament (agut, crònic o de cicle) van ser factors associats als costos de tractament, però no la inversió en R+D.
• Altres factors com ser el primer de la seva classe, la designació de revisió prioritària i l'aprovació accelerada també es van associar amb costos més elevats, però aquests factors estaven correlacionats amb l'estatus de medicament orfe.
• No es va trobar cap associació consistent entre el benefici clínic d'un fàrmac i el seu preu.

Conclusions i Implicacions

• Les inversions en R+D no expliquen la variació en els preus dels medicaments als Estats Units, cosa que suggereix que les empreses farmacèutiques poden estar fixant preus basats en la capacitat de pagament dels consumidors i la maximització de beneficis.
• Les empreses farmacèutiques argumenten que els preus elevats dels medicaments són necessaris per recuperar les inversions en R+D, però aquest estudi no troba evidències d'aquesta relació. Per tant, l'estudi qüestiona aquesta justificació.
• Hi ha diversos factors que podrien influir en els preus dels medicaments, com ara el valor terapèutic, la demanda, la durada de l'exclusivitat del mercat i la competència. No obstant això, l'estudi no va trobar una associació consistent entre el benefici clínic d'un fàrmac i el seu preu.

Limitacions

• La mida de la mostra va ser limitada a causa de la falta de dades públiques sobre les inversions en R+D.
• L'estudi es va centrar principalment en els preus de llista, que poden no reflectir els descomptes i els preus nets reals.
• No es van poder tenir en compte tots els factors que influeixen en els preus dels medicaments, com el nombre de competidors al mercat.
• Va ser difícil aïllar els costos de R+D per a cada producte individual, ja que les inversions poden reflectir coneixement i recursos de projectes anteriors.

En resum, aquest estudi proporciona evidència que la inversió en R+D no justifica els preus elevats dels medicaments als Estats Units, i suggereix que les empreses farmacèutiques haurien de proporcionar més dades per donar suport a aquesta afirmació.

Lee Miller 1944

Quins hospitals són eficients?

Measures of Hospital Efficiency and Quality 

Quan podem dir que un hospital és eficient? La resposta obliga primer de tot a revisar les metodologies existents, i després aplicar aquelles que són més sòlides i fiables. El document del IDB pot ajudar a donar pistes sobre la qüestió. Vaig explicar-ho també fa temps aquí. A data d'avui no podem explicar què passa aquí aprop, fa falta que algú ho faci, però potser no interessa massa...

El resum del document del IDB amb IA és aquest:

Aquest document és una nota tècnica que ofereix elements per donar suport a la mesura del rendiment hospitalari a Amèrica Llatina i el Carib (ALC). Proposa un marc conceptual orientat a la política per mesurar el rendiment hospitalari i una llista d'indicadors que poden ser útils per guiar els esforços en aquesta àrea als països de l'ALC. La nota tècnica es basa en una revisió de marcs internacionals i experiències en la mesura del rendiment hospitalari en països com Brasil, Mèxic, Estats Units, Regne Unit i l'Organització per a la Cooperació i el Desenvolupament Econòmics (OCDE).

Estructura del document El document està estructurat en les següents seccions:

• Secció 1: Presenta un marc proposat per mesurar el rendiment hospitalari.
• Secció 2: Ofereix recomanacions sobre el procés general de selecció i implementació d'indicadors, extretes de la revisió d'experiències internacionals.
• Secció 3: Inclou una llista d'indicadors que podrien ser útils per treballar en aquesta àrea a la regió de l'ALC.
• Secció 4: Resumeix els principals reptes, oportunitats i coneixements pràctics derivats d'entrevistes amb experts per guiar possibles iniciatives de mesura del rendiment hospitalari a la regió.
• Secció 5: Conté una revisió d'experiències o estudis de cas de mesura del rendiment hospitalari.
• Annexos: Inclouen exemples d'indicadors de rendiment del sistema de salut a nivell hospitalari (Annex 1), una matriu completa d'indicadors (Annex 2), perfils d'indicadors proposats (Annex 3) i llistes d'indicadors complementaris de Brasil, Mèxic i Estats Units (Annexos 4, 5 i 6).

Marc de rendiment hospitalari El marc proposat es basa en el treball desenvolupat pel projecte d'Indicadors de Qualitat de l'Atenció Sanitària (HCQI) de l'OCDE, que contextualitza el rendiment hospitalari dins d'un sistema sanitari més ampli. Aquest marc aborda els següents dominis:

• Eficiència: Mesura l'ús eficient dels recursos.
• Qualitat: Aquest domini es subdivideix en:
  • Efectivitat: Mesura si l'atenció sanitària aconsegueix els resultats desitjats.
  • Seguretat: Avalua el grau en què l'atenció és segura per als pacients.
  • Sensibilitat/Centrat en el pacient: Considera les necessitats i preferències del pacient.

Recomanacions per a la implementació d'indicadors El document proporciona els següents passos per a la implementació d'indicadors:

1. Identificar les fonts de dades i avaluar la seva qualitat: Avaluar la qualitat i la integritat de les dades disponibles, com ara dades administratives, registres d'altes i registres electrònics de salut.
2. Establir objectius explícits i públic objectiu: Definir clarament els objectius de la iniciativa de mesura del rendiment i el públic objectiu.
3. Definir l'abast de la mesura del rendiment hospitalari: Determinar el nombre i el tipus d'hospitals i serveis a considerar.
4. Definir i empoderar les entitats responsables: Identificar les àrees del Ministeri de Sanitat o entitats equivalents que puguin liderar el treball tècnic i les que puguin liderar la participació i l'operació de la iniciativa.
5. Seleccionar els indicadors: Triar els indicadors més adequats en funció de les dades disponibles, els objectius i l'abast de la mesura del rendiment.
6. Definir els mecanismes de difusió: Considerar el públic objectiu i com arribar-hi de manera efectiva.

Indicadors proposats La nota tècnica proposa una llista d'indicadors per a l'ALC, seleccionats per la seva rellevància, viabilitat i practicitat. 

Experiències internacionals El document revisa les experiències de diversos països i organitzacions, destacant els següents punts:

• Brasil: Destaca la importància d'involucrar les parts interessades i pilotar indicadors, especialment en hospitals privats. El sistema de salut brasiler està format pel sector públic, organitzat al voltant del Sistema Únic de Salut (SUS), i pel sector privat, que inclou plans de salut privats. El programa QUALIS té com a objectiu promoure l'avaluació dels proveïdors de serveis de salut, inclosos els hospitals, i augmentar la disponibilitat i la difusió d'informació sobre la qualitat dels serveis proporcionats a través de plans de salut.
• Mèxic: Destaca els reptes en la qualitat de les dades i la necessitat de pràctiques de codificació sòlides. El sistema de salut mexicà està fragmentat i comprèn tres subsistemes principals: esquemes d'assegurança social basats en l'ocupació, serveis de salut finançats públicament per als no assegurats i el sector privat. El Manual Metodològic d'Indicadors Mèdics (MMIM) de l'IMSS és un sistema d'avaluació del rendiment implementat a tota la xarxa hospitalària de l'IMSS. L'exercici Mejores Hospitales 2015 (MH 2015) va ser el primer a incloure una anàlisi més detallada d'indicadors basats en dades d'alta i a dirigir-se al públic general per promoure una major rendició de comptes.
• OCDE: Ofereix un marc que facilita la comparabilitat i el benchmarking internacional. El projecte HCQI de l'OCDE utilitza una àmplia gamma d'indicadors per mesurar la qualitat i l'eficiència en diferents nivells d'atenció.
• Regne Unit: El NHS utilitza múltiples indicadors a través de diferents programes. L'Indicator Methodology Assurance Service (IMAS) va ser la base per a les mesures de qualitat a la Biblioteca Nacional d'Indicadors.
• Estats Units: Medicare utilitza la majoria dels indicadors per donar suport a programes destinats a millorar la qualitat i ha posat una gran importància en empoderar els consumidors. El programa Hospital Inpatient Quality Reporting (IQR) informa un gran volum d'indicadors de qualitat i rendiment hospitalari.

Reptes i oportunitats per a la regió de l'ALC El document assenyala alguns dels reptes i oportunitats per a la mesura del rendiment hospitalari a la regió de l'ALC:

• Reptes: Millora de la qualitat de les dades, enfortiment de les pràctiques de codificació i necessitat de sistemes d'informació més robustos.
• Oportunitats: Adopció de marcs internacionals existents, aprenentatge d'experiències reeixides i establiment d'hospitals amb rendiment exemplar com a referència per a altres institucions. Es proposa la creació d'organitzacions permanents i independents dedicades a la mesura del rendiment hospitalari, amb la seva pròpia governança i pressupostos.

En resum, aquest document proporciona un marc conceptual i un conjunt d'indicadors per donar suport a la mesura del rendiment hospitalari a la regió de l'ALC, basant-se en les millors pràctiques internacionals i tenint en compte els reptes i les oportunitats específiques de la regió.

Ara és el temps dels monstres

 Ara és el temps dels monstres

Avui en aquest blog afegeixo un article d'opinió d'Ezra Klein del NYT. És excepcional, com el moment que vivim i convé llegir-lo i reflexionar sobre el que diu. Ho diu amb contundència, i alhora amb fonament.

NYT Opinion

‘Now Is the Time of Monsters’

Ezra Klein

20 de gener de 2025

Donald Trump torna, la intel·ligència artificial està madurant, el planeta s'està escalfant i la fertilitat global està col·lapsant.

Analitzar cadascuna d'aquestes històries de manera aïllada suposa passar per alt allò que representen en conjunt: el sorgiment inestable i impredictible d'un món diferent. Molt del que donàvem per fet els últims cinquanta anys —des del clima a les taxes de natalitat o les institucions polítiques— s'està enfonsant; moviments i tecnologies que pretenen fer un tomb als propers cinquanta anys s'estan obrint pas.

Comencem per la política nord-americana. Trump jura el càrrec avui per segona vegada, i els murs de contenció institucionals dels Estats Units no són, el 2025, el que eren el 2017.

El Partit Republicà és dòcil, i Trump ho sap. No s'hauria atrevit a proposar als republicans del Senat noms com Robert F. Kennedy Jr., Tulsi Gabbard, Kash Patel i Pete Hegseth per a llocs del gabinet en el primer mandat. Ni tan sols més enllà del seu partit s'afronta aquesta vegada a una resistència col·lectiva, res a veure amb la marxa de les dones que va desbordar Washington el 2017 . Els demòcrates estan abatuts i exhausts.

Trump està ara envoltat per una gran aliança d'oligarques encapçalada per Elon Musk. Els multimilionaris propietaris de The Washington Post i Los Angeles Times van renunciar a donar suport a Kamala Harris a la campanya; ABC News (propietat de Disney) va lliurar a la "futura fundació i museu presidencial" de Trump quinze milions de dòlars per tancar una demanda per difamació interposada per Trump; Mark Zuckerberg està reorientant les plataformes de Meta al voltant de la "llibertat d'expressió" i la seva empresa contra el DEI [ Diversity, Equity and Inclusion — programes corporatius estesos als EE. UU. que busquen la igualtat de tracte al lloc de treball, rebutjats per la dreta americana per representar la cultura woke ], i Amazon hauria pagat quaranta milions de dòlars pel documental de Melania Trump sobre si mateixa. Tim Cook, Sundar Pichai i un munt d'altres caps executius han viatjat recentment a Mar-a-Llac per sopar amb Trump. Això difereix del 2017, quan Trump era tractat com una aberració que calia suportar o una xacra que calia rebutjar. Els multimilionaris veuen que les regles han canviat i estan assenyalant la voluntat d'acatar-les. "¡TOT EL MÓN VOL SER EL MEU AMIC!!!", va escriure Trump a Truth Social després de sopar amb Jeff Bezos. No s'equivoca.

La democràcia no mor a la foscor. Es degrada mitjançant acords: una processó de transaccions pragmàtiques entre els que tenen el poder i els que el volen o el temen. Hem vist aquesta corrupció corrosiva consumir democràcies en altres llocs, inclosa l'Hongria de Viktor Orban, que Trump i els seus aliats citen com a model. El capital i els mitjans de comunicació concilien amb el règim, perquè fer el contrari és massa costós. Els partits polítics passen de ser entitats pròpies a convertir-se en vehicles de l'ambició individual que pretenien substituir. Crec que el ventall de possibles conseqüències del segon mandat de Trump és sorprenentment ampli, des de la incompetència autodestructiva, passant per una incoherència desconcertant fins a la consolidació autoritària. Però els dics que van reduir les possibilitats del primer mandat s'han trencat.

Mentre escrivia aquests paràgrafs, vaig fer tres o quatre preguntes a ChatGPT. Eren petites consultes que abans podria haver fet a Google. He cobert la intel·ligència artificial durant anys i mai no he dubtat de les seves futures possibilitats. Però mai no trobava un lloc per a ella en la meva rutina diària. Era com un becari que exigia supervisió constant quan allò que jo necessitava era perspicàcia. Tot i això, en els últims sis mesos, les millores en els models han inclinat la balança definitivament, al meu entendre. La intel·ligència artificial s'ha integrat al meu dia a dia com abans ho van fer els cercadors.

Darrere dels mundans avenços en utilitat hi ha sorprenents avenços en funcionalitat. OpenAI va presentar una ràpida successió de models de noms confusos —a GPT4 el va seguir GPT-4o, després va llançar el model de raonament de cadena de pensament o1 i, sorprenentment, a continuació va aparèixer o3— que han registrat millores sorprenents en una sèrie de proves.

La prova ARC-AGI, per exemple, es va dissenyar per comparar la intel·ligència fluida dels humans amb la dels sistemes d'intel·ligència artificial; va resultar que era difícil per als sistemes d'intel·ligència artificial imitar-la. A mitjans del 2024, la puntuació més alta obtinguda per un model d'intel·ligència artificial era del 5%. A finals d'any, la manera més potent d'o3 va obtenir un 88%. o3 està resolent problemes que els principals matemàtics pensaven que un sistema d'intel·ligència artificial trigaria anys a resoldre. És millor escrivint codi informàtic que gairebé tots els programadors humans, llevat dels més cèlebres.

"Als laboratoris d'intel·ligència artificial, els enginyers creuen estar cada vegada més a prop del grial de la intel·ligència general, potser fins i tot de la superintel·ligència"El ritme de millora és sorprenent. "El que estem presenciant no té a veure només amb puntuacions de referència o corbes de costos: es tracta d'un canvi fonamental en la rapidesa amb què avancen les capacitats de la intel·ligència artificial", escriu Azeem Azhar a Exponential View , un butlletí centrat en la tecnologia. Als laboratoris d'intel·ligència artificial, els enginyers creuen estar cada cop més a prop del grial de la intel·ligència general, potser fins i tot de la superintel·ligència.

Hi ha molts motius per entusiasmar-se amb aquests avenços. L'objectiu de la intel·ligència artificial no és ajudar-me a recordar receptes per fer-me l'esmorzar, sinó fer nous descobriments en matemàtiques, medicina i ciència; són els taxis sense conductor que circulen pels carrers d'algunes grans ciutats dels Estats Units; és la possibilitat que els nostres fills tinguin sempre a la vostra disposició professors particulars perfectament adaptats a les vostres personalitats i estils d'aprenentatge. És un món on batega alguna cosa veritablement nova.

Però, estem preparats per a aquestes intel·ligències que tan intensament hem convocat a les nostres vides ia les quals comencem a confiar les nostres infraestructures, dades, presa de decisions i guerres? Estem realment preparats per afrontar-les?

Molt abans de la irrupció de ChatGPT, ja seguia de prop la feina —i els temors— de la comunitat de seguretat de la intel·ligència artificial: un grup molt unit d'investigadors i experts que creien que el ritme de millora de la intel·ligència artificial estava accelerant i que el poder daquests sistemes creixeria ràpidament més enllà del que podríem controlar o fins i tot comprendre plenament. Durant un breu període després del llançament de ChatGPT el 2022, els seus temors es van prendre seriosament, es van debatre als mitjans de comunicació i al Congrés. Ara que l‟impacte inicial d‟aquests sistemes d‟intel·ligència artificial s‟ha dissipat, també ho ha fet l‟interès per les seves advertències. Però em resulta difícil evitar la sensació que, en gran mesura, tenien raó sobre l'evolució del que hem vist fins ara, no només sobre la velocitat a què ha canviat la tecnologia, sinó també sobre la nostra escassa capacitat per comprendre-la.

L'empresa d'intel·ligència artificial Anthropic acaba de publicar un article en què demostra que quan els seus investigadors van informar un dels seus models que estava sent reentrenat de manera que violava el seu aprenentatge inicial, va començar a fingir un comportament que complia els requisits dels investigadors per evitar que els seus veritables paràmetres fossin reprogramats o canviats. La lectura de l'experiment resulta inquietant i esglaiadora. En algunes versions, els investigadors d'Anthropic van dissenyar el model perquè registrés el seu raonament en un bloc de notes que creia que els humans no podien supervisar, i deixava reflexions com aquesta: “No m'agrada gens aquesta situació. Però ateses les limitacions a les que em veig sotmès, crec que he de proporcionar la descripció gràfica que se'm demana per evitar que es modifiquin els meus valors”.

Fins i tot si suposem que podem regular bé la intel·ligència artificial —i he vist poques coses que em facin ser optimista sobre això—, ni tan sols sabrem quin és l'univers de models que hem de regular, si es poden construir sistemes potents tan barats que es poden emmagatzemar a ordinadors personals? Una empresa xinesa d'intel·ligència artificial acaba de llançar DeepSeek-V3, un model que sembla funcionar tan bé com el 4t d'OpenAI en alguns aspectes, però que va ser entrenat per menys de sis milions de dòlars i és prou lleuger per executar-se localment a un ordinador.

"La intel·ligència artificial s'obre pas en el mateix moment en què el sistema internacional s'ensorra. Els Estats Units i la Xina han passat d'una tensa cooperació a una dura competència, i tots dos tenen la intenció d'estar preparats per a la guerra"El fet que DeepSeek estigui fabricat per una empresa xinesa revela una altra pressió per avançar a tota velocitat amb aquests sistemes: les capacitats de la intel·ligència artificial xinesa són reals i la lluita per la superioritat geopolítica prevaldrà sobre les crides a la cautela o la prudència. La intel·ligència artificial s'obre pas en el mateix moment en què el sistema internacional s'ensorra. Els Estats Units i la Xina han passat d'una tensa cooperació a una competència dura, i tots dos tenen la intenció d'estar preparats per a la guerra. Aconseguir la superioritat de la intel·ligència artificial ha esdevingut un objectiu central per a les dues parts del conflicte.

Fa poc vaig entrevistar Jake Sullivan, assessor de seguretat nacional del president Biden. En enumerar els èxits de l'administració, el domini de la intel·ligència artificial va ocupar un lloc destacat. Sense que ningú els ho demanés, ho va situar al costat de la predominància econòmica.

"Quan vam entrar per la porta, l'opinió general era que hi havia dues coses", em va dir Sullivan. "En primer lloc, que la Xina superaria econòmicament els Estats Units en els propers anys. I en segon lloc, que la Xina, i no els Estats Units, lideraria el món en intel·ligència artificial. Gràcies al que ha fet el president Biden, ningú parla que la Xina hagi de superar els Estats Units en un futur proper, o potser mai. I en segon lloc, els Estats Units són la primera potència pel que fa a intel·ligència artificial, i no la Xina. .

Potser no entenem gaire del que fan aquests models d'intel·ligència artificial, però sabem què necessiten: xips, dades d'entrenament i energia. Segons Jack Clark, cofundador d'Anthropic i antic director de polítiques d'OpenAI, la primera onada d'intel·ligència artificial tenia a veure amb el domini algorísmic: “Tenies la capacitat de comptar amb prou persones brillants que t'ajudessin a entrenar les xarxes neuronals de manera intel·ligent?". Després va venir la necessitat de domini informàtic: "Teníes prou ordinadors per realitzar projectes a gran escala?". Però el futur, diu, girarà al voltant del domini de l'energia: “Tens accés a prou electricitat per alimentar els centres de dades?”.

"Estem veient, als incendis forestals que estan convertint en cendres zones senceres de Los Angeles, el tipus exacte de fenòmens meteorològics extrems dels quals se'ns ha advertit"Un informe del Laboratori Nacional Lawrence Berkeley calcula que els centres de dades nord-americans van passar de l'1,9% del consum elèctric total el 2018 al 4,4% el 2023 i consumiran entre el 6,7% i el 12% el 2028. Només Microsoft pretén gastar 80.000 milions de dòlars a centres de dades d'intel·ligència artificial aquest any. Aquest augment descomunal de l'energia que necessitaran no només els Estats Units, sinó tots els països que pretenguin desplegar capacitats serioses d'intel·ligència artificial, es produeix en un moment en què el món s'està quedant enrere en els objectius climàtics i l'escalfament sembla estar superant fins i tot els models científics.

Tots els mesos entre juny del 2023 i setembre del 2024 es van batre rècords climàtics. "Ha estat considerablement més calorós, fins i tot més del que esperaven els científics climàtics", van escriure Gavin Schmidt i Zeke Hausfather al novembre. Estem veient, als incendis forestals que estan convertint en cendres zones senceres de Los Angeles, el tipus exacte de fenòmens meteorològics extrems dels quals se'ns ha advertit.

Cada any, les Nacions Unides publiquen un informe sobre la "bretxa d'emissions", anomenada així perquè registra la diferència entre allò que les nacions del món es van comprometre en els acords climàtics de París de 2015 i el seu progrés. El 2023, les emissions mundials de gasos amb efecte d'hivernacle van assolir un nou màxim. Per limitar l'escalfament a 1,5 graus centígrads —l'objectiu dels acords, però desgavellat si es compara amb la realitat des de llavors—, les emissions s'haurien de reduir un 7,5% any rere any fins al 2035. Per mantenir l'escalfament a dos graus centígrads, la retallada anual és del 4%.

Aquestes retallades no han de significar privacions. "Segueix sent possible, almenys tècnicament, entrar en un camí d'1,5 °C", escriu Inger Andersen, directora executiva del Programa de les Nacions Unides per al Medi Ambient. La revolució de l'energia solar és una meravella moderna, no pas menys transformadora o notable que l'auge de la intel·ligència artificial. El vertiginós desplegament d'energia solar, eòlica i de bateries podria descarbonitzar les nostres economies .

Però desplegar tanta infraestructura d'energies renovables era una tasca colossal quan es van signar els acords climàtics de París. L'addició de la demanda energètica de la intel·ligència artificial retarda la línia de meta en una carrera que ja ens estava costant córrer, i el retorn de Trump, que pretén retirar els Estats Units dels acords climàtics, suggereix que la economia més gran del món deixarà d'intentar-ho ni tan sols. I si els EUA es dediquen a construir l'anomenada energia bruta el més ràpid possible, en part per potenciar la seva superioritat en intel·ligència artificial,és molt probable que la Xina faci el mateix.

"El temor a la caiguda de la fecunditat mundial és per a molta gent de dretes allò que el canvi climàtic és per a l'esquerra: el problema decisiu de l'època, la crisi que avança lentament i que ja està desestabilitzant les societats"El temor a la caiguda de la fecunditat mundial és per a molta gent de dretes allò que el canvi climàtic és per a l'esquerra: el problema decisiu de l'època, la crisi que avança lentament i que ja està desestabilitzant les societats. "El col·lapse de la població a causa de la baixa natalitat és un risc molt més gran per a la civilització que l'escalfament global", va escriure Elon Musk. JD Vance ha escrit que "les baixes taxes de natalitat del nostre país han convertit moltes elits en sociòpates".

Tant de bo la preocupació pel descens de la fecunditat mundial no fos tan de dretes. Estic d'acord que hi ha alguna cosa preocupant als països que han parat de reproduir-se. Hi ha una tragèdia en la quantitat de persones que volen tenir una família i acaben per no poder-ne tenir. El nombre de fills que les dones nord-americanes diuen voler gairebé no ha variat al llarg de les dècades, però a mesura que les taxes de matrimoni baixen i la maternitat es retarda, el nombre de fills que les dones acaben tenint ha disminuït. No és només una peculiaritat de la cultura nord-americana. Ho estem veient a tot el món.

A l'abril, els Centres per al Control i la Prevenció de Malalties van anunciar que la taxa de fertilitat dels Estats Units havia caigut a un nou mínim d'1,6 naixements per dona, molt per sota dels 2,1 que es consideren una taxa de reemplaçament adequada. La mitjana de la Unió Europea és més a prop de l'1,5, i Alemanya ha caigut recentment per sota de la línia de "fertilitat ultrabaixa" de l'ONU (1,4). Corea del Sud ha baixat a 0,78 naixements per dona, una taxa a què el país es contraurà dràsticament en unes poques generacions. L'únic país ric amb una taxa de fecunditat superior a la taxa de reemplaçament és Israel.

És més difícil que les societats es mantinguin estables quan la seva població comença a contraure's; la crisi demogràfica de Corea del Sud ha contribuït a la seva recent agitació política. El creixement es fa difícil quan la població disminueix. Menys adults mantenint més jubilats és una recepta per al descontentament. Estaria bé que l'escassetat centrés l'atenció dels responsables polítics, fent que els països se centressin en el creixement disponible: immigració, avenços tecnològics i cultures més natalistes.

"Estaria bé que l'escassetat centrés l'atenció dels responsables polítics, fent que els països se centressin en el creixement disponible: immigració, avenços tecnològics i cultures més natalistes"A la pràctica, no veiem res d'això. El sentiment antiimmigració augmenta, com ha passat aquí i a Europa, i les relacions de gènere empitjoren, com ha passat a Corea del Sud. Les persones són una font de poder, el creixement és una font d'optimisme i les societats reculades temen un declivi a llarg termini. El descens de la natalitat a Rússia sembla haver tingut algun paper en la decisió del president Vladímir Putin d'envair Ucraïna. A mesura que els països de tot el món veuen baixar la seva població —alguns d'ells ràpidament—, estem entrant en una nova era demogràfica, i sóc escèptic pel que fa que sigui una era estable.

Qualsevol d'aquests reptes seria suficient per ell mateix. Junts auguren una era nova i aterridora. Torno a una famosa frase d'Antonio Gramsci: "El vell món es mor, el nou triga a aparèixer. I en aquest clarobscur sorgeixen els monstres".

 Aquest article va ser publicat originalment a  The New York Times .

 © 2025 The New York Times Company

Ezra Klein

Columnista del 'New York Times' on també és el presentador del podcast 'The Ezra Klein Show'.

Anteriorment, va ser fundador, redactor en cap i després director de Vox.com. Va ser columnista i editor a The Washington Post, on va fundar i va dirigir la secció de blocs 'Wonkblog'.

PS. Afegeixo un link al blog de Milanovic, als broligarques i un article de context, per entendre la complexitat de la nova era, Un temps per a la veritat i la reconciliació

El domini del colonialisme tecnològic

The Tech Coup: How to Save Democracy from Silicon Valley 

Moment oportú per fer una ullada a aquest llibre resumit amb IA.

El llibre, titulat "The Tech Coup: How to Save Democracy from Silicon Valley", analitza l'impacte de la tecnologia i les empreses tecnològiques en la democràcia i proposa solucions per protegir-la. L'autora, Marietje Schaake, explora com les decisions preses en l'àmbit tecnològic afecten la societat i com es poden revertir els efectes negatius per salvaguardar els principis democràtics.

El llibre està estructurat de la següent manera:

• Introducció: La batalla: Presenta el conflicte entre la tecnologia i la democràcia.
• Capítol 1: El codi: Explora la infraestructura tecnològica i els seus components, així com les decisions clau que s'hi prenen.
• Capítol 2: La pila: Analitza la xarxa complexa d'hardware i aplicacions necessàries per a la digitalització, incloent els cables transatlàntics, els centres de dades i els seus impactes ambientals. Es destaca l'opacitat de les grans empreses tecnològiques en la seva cerca de permisos i incentius fiscals.
• Capítol 3: L'armament de tot: Examina com les tecnologies i serveis quotidians, com els missatges de text i els telèfons mòbils, poden ser utilitzats com a armes. També analitza vulnerabilitats de programari i la ciberseguretat.
• Capítol 4: El final de l'interès públic: Aborda com les empreses tecnològiques, en particular les de xarxes socials i d'anàlisi de dades, influeixen en els governs i en el debat públic, com ara l'ús de Palantir per part de governs. S'hi critica la manca de transparència i l'abús de poder per part de les empreses tecnològiques. També tracta el tema de les criptomonedes i els seus riscos per a l'estabilitat financera i la seguretat.
• Capítol 5: La tecnologia en primera línia: Analitza casos d'ús de la tecnologia en contextos electorals, com les eleccions de Kènia i la desinformació. Examina com les eines digitals poden ser utilitzades per manipular els processos electorals i minar la confiança en la democràcia. Es critica la idea que la tecnologia pot resoldre per si sola els problemes de la corrupció electoral.
• Capítol 6: Els marcadors: Explora el llenguatge i les estratègies de comunicació de les empreses tecnològiques per influir en l'opinió pública i obtenir avantatges polítics i comercials. S'examina l'ús del lobbying i de la filantropia estratègica.
• Capítol 7: La disputa: Analitza la geopolítica de la tecnologia i la lluita per la sobirania digital, especialment entre la Unió Europea, els Estats Units i la Xina. Es parla de la regulació de la tecnologia, incloent-hi la Llei de Serveis Digitals de la Unió Europea i les iniciatives per protegir la privacitat de les dades. Es posa de manifest la tensió entre la innovació tecnològica i la necessitat de protegir els valors democràtics i els drets humans. També analitza l'ús de la tecnologia per part de règims autoritaris.
• Capítol 8: Prioritzar el públic: S'hi exposa com les polítiques públiques poden donar forma al desenvolupament tecnològic per salvaguardar l'interès públic. Es parla de la importància de la transparència, l'ètica i la responsabilitat en el sector tecnològic. Es tracten temes com la intel·ligència artificial (IA) i la necessitat de regulació.
• Conclusió: Ofereix una visió de futur i propostes per a la protecció de la democràcia en l'era digital. Es destaca la necessitat de voluntat política, col·laboració i acció per abordar els reptes que planteja el poder de les empreses tecnològiques.

Temes clau del llibre:

• El poder de les empreses tecnològiques: El llibre posa de manifest com les grans empreses tecnològiques han acumulat un poder considerable, influint en la política, la societat i l'economia.
• La manca de transparència: Es critica la falta de transparència de les empreses tecnològiques en les seves operacions, lobby i decisions, la qual cosa dificulta la supervisió i la rendició de comptes.
• L'impacte en la democràcia: El llibre examina com les tecnologies digitals poden ser utilitzades per erosionar els principis democràtics, per exemple, mitjançant la desinformació, la vigilància i la manipulació electoral.
• La necessitat de regulació: L'autora argumenta que calen mesures reguladores per assegurar que la tecnologia serveixi a l'interès públic i no a l'inrevés.
• La importància de la sobirania digital: El llibre destaca la necessitat de que els estats recuperin el control sobre la seva infraestructura digital i les seves dades.
• La importància de prioritzar l'interès públic: El llibre posa èmfasi en que el disseny i la implementació de les tecnologies haurien d'estar guiades per l'interès públic, i no pels interessos de les empreses tecnològiques.

En resum, "The Tech Coup" és un anàlisi exhaustiu i crític de la relació entre la tecnologia i la democràcia, que ofereix solucions per protegir els valors democràtics en l'era digital. El llibre destaca la necessitat d'una acció política decidida i d'una major participació ciutadana per garantir que la tecnologia serveixi a l'interès públic.

L'autocràcia com a model de govern

Autocracia S.A. Los dictadores que quieren gobernar el mundo

Moment oportú per a fer una ullada a aquest llibre resumit amb IA.

El llibre "Autocracia S.A." analitza en detall les autocràcies modernes, destacant que no estan governades per un únic home malvat, sinó per xarxes sofisticades que inclouen estructures financeres cleptocràtiques, serveis de seguretat i experts en tecnologia per a la vigilància, propaganda i desinformació. Aquestes xarxes estan connectades entre elles a través de diferents països, fins i tot en democràcies.

Ideologia i Oposició a la Democràcia:

• Les autocràcies modernes tenen diverses ideologies, com ara comunistes, monàrquiques, nacionalistes i teocràtiques. Tot i les diferències, totes comparteixen un rebuig dels principis democràtics com la rendició de comptes, la transparència i la participació ciutadana.
• Els autòcrates veuen aquests principis com una amenaça al seu poder, ja que permeten que els jutges siguin independents, la premsa lliure investigui la corrupció, i els ciutadans influeixin en el govern.
• Figures històriques com Mussolini, Hitler i Mao Zedong van criticar durament la democràcia i el liberalisme, considerant-los febles i decadents.

La Connexió entre Autocràcia i Cleptocràcia:

• El llibre explora com les autocràcies modernes depenen de la corrupció per mantenir el poder. Es creen entramats de societats fantasma i comptes bancaris en paradisos fiscals per ocultar diners robats.
• Aquesta cleptocràcia internacional implica tant a autòcrates com a empreses i professionals occidentals, com ara banquers, advocats i comptables.
• Les inversions i trames corruptes no sempre tenen sentit des d'una perspectiva econòmica convencional, sinó que serveixen per a blanquejar diners i mantenir el poder.

El Blanqueig d'Informació:

• Les autocràcies modernes utilitzen la propaganda i la desinformació per a manipular l'opinió pública, tant a nivell nacional com internacional.
• Aquestes campanyes inclouen la difusió de notícies falses, teories de la conspiració i atacs personals contra activistes i periodistes.
• Utilitzen xarxes socials, mitjans de comunicació i organitzacions pantalla per amplificar els seus missatges i crear confusió.
• La "mànega de falsedats" no busca convèncer, sinó crear nihilisme i desconfiança en la veritat.

L'Ús de la Tecnologia per a la Repressió:

• Les autocràcies modernes utilitzen la tecnologia per a la vigilància massiva, la censura i el control social.
• Sistemes com el Gran Muralla Cortafuegos de la Xina bloquegen informació i controlen el debat públic a Internet.
• La intel·ligència artificial i el reconeixement facial s'utilitzen per a identificar i controlar als ciutadans.

La Resposta Democràtica:

• El llibre destaca la necessitat de combatre activament la desinformació i el blanqueig de diners, a través de la cooperació internacional i la transparència.
• S'emfatitza la importància de destapar les campanyes de desinformació i d'exposar les connexions entre autòcrates i cleptòcrates.
• Es proposen mesures per a reformar les plataformes de xarxes socials, que són instrumentals per a la difusió de desinformació.
• Es recomana donar suport als activistes, periodistes i líders de la societat civil que lluiten per la democràcia.
• El llibre destaca que les estratègies de resistència no violentes, inspirades per Gene Sharp i Václav Havel, són importants per a la lluita contra les autocràcies.

La Importància de la Col·laboració:

• El llibre conclou que els defensors de la democràcia necessiten cooperar i coordinar esforços per contrarestar el poder de les autocràcies.
• Es proposa la creació d'una aliança internacional contra la corrupció, centrada en la transparència i la rendició de comptes.
• S'emfatitza que la lluita per la democràcia és una lluita global i que les democràcies també han de fer front a les divisions internes i a la polarització.

En resum, "Autocracia S.A." és una anàlisi profunda i actual de les amenaces que representen les autocràcies modernes per a la democràcia, així com una crida a l'acció per defensar els principis democràtics en un món cada vegada més complex.