A New Benchmark for Mental Health Systems
From the OECD Mental health performance framework:
22 de juliol 2021
21 de juliol 2021
Our fragile world
Death, Grief and Loss in the Context of COVID-19
Outline of the book:
Introduction: Capturing the beginning of a long journey of loss, trauma and grief Panagiotis Pentaris
PART 1: Reconsidering Death and Grief in Covid-19
Chapter 1. Familiarity with death
Chapter 2: Grief in the COVID-19 pandemic
Chapter 3: Apocalypse now: COVID-19 and the crisis of meaning
Chapter 4: Physically distant but socially connected: Streaming funerals, memorials and ritual design during COVID-19
Chapter 5: Social death in 2020: Covid-19, which lives matter and which deaths count?
PART 2: Institutional Care and Covid-19
Chapter 6: End-of-life decision-making in the context of a pandemic
Chapter 7: NHS Values, Ritual, Religion, and Covid-19 Death
Chapter 8: Non-COVID-19 related dying and death during the pandemic
Chapter 9: Covid-19 and care home deaths and harms: A case study from the UK
Chapter 10: Impact of Covid-19 on mental health and associated losses
Chapter 11: Assisted dying and Covid-19
PART 3: Impact of COVID-19 in Context
Chapter 12: Losing touch? Older people and COVID-19
Chapter 13: Between cultural necrophilia and African American activism: life and loss in the age of COVID
Chapter 14: The biopolitics and stigma of the HIV and Covid-19 Pandemics
Chapter 15: Suicide in the context of the COVID-19 pandemic
Chapter 16: Death and dying during the COVD-19 pandemic: The Indian context
20 de juliol 2021
The bourgeois deal
Leave Me Alone and I’ll Make You Rich. HOW THE BOURGEOIS DEAL ENRICHED THE WORLD
by DEIRDRE NANSEN MCCLOSKEY AND ART CARDEN
El llibre "Leave Me Alone and I'll Make You Rich: How the Bourgeois Deal Enriched the World" de Deirdre Nansen McCloskey i Art Carden argumenta que el "Bourgeois Deal" (tracte burgès) ha estat la clau per a l'enriquiment significatiu del món. Aquest tracte, articulat per un home burgès en una cafeteria de Londres el 1820 o per una dona burgesa el 2020, es resumeix en la frase del títol: "Deixa'm en pau i t'enriquiré". Els autors defineixen "burgès" com pertanyent a la classe mitjana urbana, amb mentalitat empresarial.
El llibre ofereix una predicció optimista que el món prosperarà enormement si la gent afavoreix la llibertat i la seva teoria, el liberalisme en el sentit clàssic nascut fa dos segles. McCloskey i Carden sostenen que l'enriquiment massiu del món no es deu principalment a explicacions materialistes, sinó a canvis en l'ètica, la retòrica i la ideologia dels europeus del nord-oest i, ara, del món, que van conduir al liberalisme, l'innovisme i l'enriquiment. Aquest llibre és presentat com una elaboració popular de la trilogia acadèmica anterior de McCloskey sobre l'Era Burgesa.
Els autors il·lustren la magnitud d'aquest enriquiment comparant la vida de Fantine a "Les Misérables" el 1832 amb la d'una mare soltera amb dos fills a Birmingham, Alabama, el 2014. Tot i que la situació a Birmingham no és ideal, és vastament més còmoda materialment que la de Fantine, amb accés a aigua corrent, sanitat que funciona, alfabetització i suficient per menjar. Aquest "frenètic millorament" portat pel Tracte Burgès ha multiplicat les veus en la conversa artística i espiritual, tant com el menjar i el refugi. L'èxit al carrer Beale a Memphis, "la llar del blues", requeria un esperit emprenedor i una ment creativa, possibles gràcies als permisos del Tracte Burgès i a l'abundància moderna d'instruments musicals.
El nucli ètic del Tracte Burgès es descriu com l'orgull de ser un "comerciant just", amb una indústria tranquil·la i tenaç, fent concessions i mostrant consideració, i buscant la millora contínua en els negocis que generen intercanvis mutuament avantatjosos. Aquest tracte ha competit amb altres quatre maneres d'organitzar la societat que substitueixen la cooperació per la coerció: el Tracte de la Sang Blava (aristocràtic), el Tracte Bolxevic, el Tracte Bismarkià (estat del benestar modern) i el Tracte Burocràtic. Els autors argumenten que aquests últims han conduït a la pobresa, la matança o han imposat obstacles als innovadors.
El Tracte Burocràtic, en particular, es caracteritza per la lògica de "Mare, puc innovar?", on el millorament es realitza per permís d'una aristocràcia d'experts, sovint resultant en estancament tecnològic. En contrast, el Tracte Burgès respon a aquests altres amb un "ocupa't dels teus assumptes". Argumenta que l'emprenedor és responsable davant els banquers, els empleats, els proveïdors i, sobretot, els clients que voten amb els seus diners. La regulació burocràtica, tot i que pretén protegir els consumidors, sovint protegeix els interessos tradicionals de la competència, i és menys eficaç que una opinió pública activa en una societat amb llibertat d'expressió.
El llibre també explora la història canviant de la percepció de la burgesia. En contrast amb obres com "The Shoemaker's Holiday" de Thomas Dekker (1599), que sembla "burgesa" però celebra la jerarquia antiburgesa, "The London Merchant" de George Lillo (1731) va inaugurar la "tragèdia burgesa", donant veu i fins i tot honor a la gent de negocis. Aquesta obra reflecteix una nova valoració dels comerciants honestos i de la dignitat de la seva professió. La Revaluació també es manifesta en "Don Quixote" de Cervantes (1605), on el noble Quixot representa qualitats que van portar al fracàs econòmic espanyol, en contrast amb el pragmàtic Sancho Panza.
La difusió de la lectura gràcies a la premsa d'impremta i la Reforma van ser factors crucials per a l'ascens del Tracte Burgès. La traducció de la Bíblia a llengües vernacles va permetre una participació religiosa més àmplia i va fomentar l'individualisme. Adam Smith és presentat com un articulador clau de la ideologia del Tracte Burgès, defensant la importància del coneixement local i la iniciativa individual per sobre de la planificació estatal, sempre dins d'un marc ètic. Smith va elogiar la "integritat absoluta i la senzillesa de maneres" dels comerciants, juntament amb l'amor per l'aprenentatge i la generositat.
En conclusió, "Leave Me Alone and I'll Make You Rich" defensa que el Tracte Burgès, basat en la llibertat econòmica i la dignitat de la innovació i el comerç, ha estat la força motriu darrere de l'enriquiment sense precedents del món. Els autors conviden a la societat a alliberar els adults perquè puguin aventurar-se, amb la protecció bàsica d'un govern modest, com la millor manera de continuar el progrés.
Unfortunately things are not so crystal clear, the world may be better but it is not because the burgeois deal, many things contribute to it. Avoid any infograhic reductionism.
19 de juliol 2021
Economic science needs humanities
Bettering Humanomics. A New, and Old, Approach to Economic Science
The discoveries I have made by responding critically, yet as amiably as I could manage, are two:
1. There seems to be emerging a new and I think more serious and sensible way of doing economic science—quantitatively serious, philosophically serious, historically serious, and ethically serious, too, as I argue in this volume. The economist Bart Wilson and a few others nowadays call it the “humanomics,” as in the title here.4
2. But, I argue in the other volume, neoinstitutionalism, from Douglass North and Daron Acemoglu and many other economists and political scientists, is not the way forward. Scientifically speaking, its factual claims, like those of the other recent neobehaviorist fashions, such as neuroeconomics and behavioral finance and happiness studies, are dubious—or, at best, questionably founded and argued. The neoinstitutionalists, like the others, do not listen, really listen, to the evidence of humans, or to their friends’ scientific questions and objections. Substantively, they treat creative adults like a flock of little children, terrible twos, to whom we need not listen. We need, they say, merely to “observe their behavior,” omitting for some reason linguistic behavior. And then we record the behavior in questionable metrics. The children-citizens will be pushed around with “incentives,” beloved of Samuelsonian economists and econowannabes. From a great height of fatherly expertise in discerning and designing Max U institutions, the neoinstitutionalist looks down with contempt on the merely human actions and interactions of free adults.
A key book by controversial Deirdre McCloskey, this is the outline:
Part I. The Proposal
Chapter 1. Humanomics and Liberty Promise Better Economic Science
Chapter 2. Adam Smith Practiced Humanomics, and So Should We
Chapter 3. Economic History Illustrates the Problems with Nonhumanomics
Chapter 4. An Economic Science Needs the Humanities
Chapter 5. It’s Merely a Matter of Common Sense and Intellectual Free Trade
Chapter 6. After All, Sweet Talk Rules a Free Economy
Chapter 7. Therefore We Should Walk on Both Feet, Like Ludwig Lachmann
Chapter 8. That Is, Economics Needs Theories of Human Minds beyond Behaviorism
Part II. The Killer App
Chapter 9. The Killer App of Humanomics Is the Evidence That the Great Enrichment Came from Ethics and Rhetoric
Chapter 10. The Dignity of Liberalism Did It
Chapter 11. Ideas, Not Incentives, Underlie It
Chapter 12. Even as to Time and Location
Chapter 13. The Word’s the Thing
Part III. The Doubts
Chapter 14. Doubts by Analytic Philosophers about the Killer App Are Not Persuasive
Chapter 15. Nor by Sociologists or Political Philosophers
Chapter 16. Nor Even by Economic Historians
Resum amb IA
El llibre "Bettering Humanomics: A New, and Old, Approach to Economic Science" de Deirdre Nansen McCloskey proposa una nova aproximació a la ciència econòmica anomenada "humanomics". Aquesta perspectiva accepta els models, les matemàtiques, l'estadística i els experiments de l'ortodòxia econòmica actual (circa 2021), però hi afegeix la immensa informació que es pot obtenir sobre l'acció humana en l'economia a partir de les nombroses formes de parla humana. McCloskey argumenta que els economistes haurien de considerar evidència provinent de fonts diverses com les notícies, la retòrica en experiments controlats, el testimoni de gent de negocis, la xafarderia, els experiments interespecífics, la política, les reflexions ètiques i epistemològiques, les històries dels historiadors, les reflexions dels teòlegs, les introspeccions de poetes i filòsofs, les enquestes d'opinió pública i la saviesa de les arts visuals. En resum, la idea central és que els economistes haurien d'utilitzar tota l'evidència disponible per ser científics seriosos.
McCloskey sosté que l'economia, com altres ciències i com la resta de la vida d'una espècie parlant, té una "retòrica", és a dir, utilitza metàfores, històries i epistemologies. L'autora va escriure una trilogia durant els anys 80 i 90 sobre aquest tema, urgint els economistes a ser conscients de la seva retòrica per tal de desenvolupar una ciència madura. Amb aquest nou llibre i el seu acompanyant, "Beyond Behaviorism, Positivism, and Neoinstitutionalism in Economics", McCloskey va més enllà de la forma de la ciència econòmica per centrar-se en l'objecte substantiu: l'economia mateixa té una retòrica.
La proposta de "humanomics" defensa que una ciència econòmica millor ha de tenir en compte la parla i la ment humana més enllà del conductisme. L'autora critica el que anomena "nonhumanomics", que il·lustra amb problemes en la història econòmica. Argumenta que l'economia necessita teories de la ment humana que vagin més enllà del simple conductisme. McCloskey aprèn tant de Faust com de l'arbitratge de la paritat de tipus d'interès cobert, subratllant l'ampli espectre de l'aproximació "humanomics".
Una part crucial de "humanomics" és la importància de la "sweet talk" (conversa amable) en una economia lliure. McCloskey presenta dades empíriques que suggereixen que aproximadament una quarta part de la renda salarial en una societat de gent lliure prové de la persuasió burgesa i femenina, no d'ordres o informació. Posa exemples de diverses professions on una part significativa del temps es dedica a persuadir, des de advocats i jutges fins a directius i professors. Aquesta persuasió és el que fa funcionar el rellotge econòmic. L'economia formal de la màxima utilitat no pot explicar la "sweet talk", tot i que aquesta és de gran importància.
La "killer app" (aplicació estrella) de la "humanomics" és l'evidència que el Gran Enriquiment (l'augment significatiu de la riquesa des de 1800) va sorgir de l'ètica i la retòrica, i no principalment de l'acumulació de capital o l'explotació jeràrquica. McCloskey argumenta que la dignitat del liberalisme, la idea d'honrar socialment totes les persones, juntament amb la llibertat per entrar en nous oficis i protegir la llibertat econòmica, van ser necessàries i suficients per encoratjar la innovació i el creixement. Són les idees, no els incentius per si sols, els que subjacen a aquest enriquiment. El canvi crucial cap al 1700 va ser un clima de persuasió que va portar a la reflexió, l'emprenedoria i el pluralisme del món modern.
McCloskey fa referència a l'obra d'Adam Smith com un practicant primerenc de la "humanomics". El seu primer llibre, "La Teoria dels Sentiments Morals" (1759), tracta sobre com conversem sobre l'ètica, especialment la virtut de la temprança. Fins i tot a "La Riquesa de les Nacions" (1776), Smith menciona la importància de la persuasió en la divisió del treball.
El llibre també aborda dubtes i crítiques a la "killer app" per part de filòsofs analítics, sociòlegs i historiadors econòmics. McCloskey respon a aquestes objeccions, defensant la importància de la "humanomics" i la seva capacitat per explicar el Gran Enriquiment millor que les explicacions materialistes o institucionalistes. Per exemple, critica la visió de Douglass North i els neoinstitucionalistes per negligir el paper autònom de les idees i la retòrica. També respon a les crítiques sobre la manca de definició de "llibertat" o "dignitat humana" i la suposada falta d'atenció a la desigualtat, argumentant que aquests temes es tracten en la trilogia sobre l'Era Burgesa i en altres treballs.
En conclusió, "Bettering Humanomics" proposa una reorientació de la ciència econòmica cap a una perspectiva més humanista que integri la parla, la retòrica, l'ètica i les idees com a factors crucials per comprendre el funcionament de l'economia i, especialment, les causes del Gran Enriquiment. L'autora convida els economistes a escoltar realment la conversa humana per tal de millorar la seva comprensió del món econòmic.
12 de juliol 2021
Pandemic economic reasoning
ECONOMICS IN ONE VIRUS. AN INTRODUCTION TO ECONOMIC REASONING THROUGH COVID-19
The outline of the book:
1. WHAT DOES IT MEAN TO BE ECONOMICALLY “WORSE OFF” DURING A PANDEMIC?
An introduction to economic welfare
2. SHOULD I BE FREE TO RISK INFECTING YOUR GRANDMA WITH A DEADLY VIRUS?
An introduction to externalities
3. DID WE CLOSE DOWN THE ECONOMY?
An introduction to public and private action
4. HOW MUCH WOULD YOU SPEND TO SAVE MY LIFE?
An introduction to the value of a statistical life
5. WHEN IS A LOCKDOWN CURE WORSE THAN THE DISEASE?
An introduction to cost-benefit analysis
6. WHY WAS I BANNED FROM GOING FISHING?
An introduction to thinking on the margin
7. WHAT GOOD IS A PANDEMIC PLAN WITH SO MANY UNKNOWNS?
An introduction to uncertainty and the knowledge problem
8. WHY DID PROTESTS AND MARCHES NOT LEAD TO OBVIOUS SPIKES IN COVID-19 CASES?
An introduction to endogeneity
9. WHY COULDN’T I GET A COVID-19 TEST BACK IN FEBRUARY AND MARCH 2020?
An introduction to regulatory tradeoffs
10. WHY WAS THERE NO HAND SANITIZER IN MY PHARMACY FOR MONTHS?
An introduction to the price mechanism
11. DOES THE PANDEMIC SHOW THAT WE NEED MORE U.S.-BASED MANUFACTURING?
An introduction to trade and specialization
12. WHY IS THAT GUY IN THE MASK GETTING SO CLOSE?
An introduction to moral hazard
13. WHY DID AIRLINES GET A SPECIAL BAILOUT BUT NOT MY INDUSTRY?
An introduction to public choice economics
14. WHY DIDN’T MY WORKERS WANT TO BE REHIRED?
An introduction to incentives
15. WHY WEREN’T WE WELL PREPARED FOR THE PANDEMIC?
An introduction to political incentives
16. CAN WE REALLY JUST TURN AN ECONOMY OFF AND BACK ON AGAIN?
An introduction to the nature of an economy
CONCLUSION: WHAT IS ECONOMICS GOOD FOR?
And a message on cost-benefit:
Cost-benefit analysis is a useful economic technique for considering whether a project improves societal welfare and to compare the societal net benefits of different projects. To do cost-benefit analysis well, we must account for all the direct and indirect impacts of the proposed policy on societal welfare, account for externalities, and ensure that we compare like-with-like in both timeframe and measurement. When it comes to COVID-19, cost-benefit analysis can, in theory, be used to examine the efficacy of lockdowns. However, there are huge uncertainties that make it hard to weigh up the precise costs and benefits of those policies. Even if the societal benefits do appear to exceed the costs on reasonable assumptions, that doesn’t mean the exact contours of the lockdown are “optimal policy.” In an ideal world, we’d find the policy mix that minimizes the overall societal costs of the pandemic.
This ideal world doesn't exist.
07 de juliol 2021
06 de juliol 2021
The health funding crisis (ten years after)
In a decade (2008-2018) the nominal growth of health expenditure has been 7,6%, 811m€ in absolute terms (!). If we apply de CPI to deflate such figure (14,6%), then we conclude that we have reduced our expenditure in 887m€ after 10 years (!). In 2018, we were spending 8,3% less than in 2008 in real terms (!). If we add a demographic growth of 3,3%, then the reduction in per capita terms is 11,6% (!). This is our "funding" for population health. The nominal growth in taxes during the same period has been 17,8%. Where is the money?
That's all folks, and now you can ask why Catalonia is asking for independence and why our politicians are not answering the outcry for a better funding for health.
05 de juliol 2021
My health depends on your health (at least)
The COVID-19 Catastrophe. What’s Gone Wrong and How to Stop it Happening Again
From the final chapter, by Richard Horton, The Lancet editor:
COVID-19 is not an event. Instead, it has defined the beginning of a new epoch. It took a virus to connect us in life and in death. We understand now, I think, our extraordinary interdependence and unity as a species. Yet our world is organised and ordered by separation, by partition – countries and continents, languages and faiths, political systems and ideological allegiances.
We surely have to use this occasion to resist and to challenge the past mood for estrangement and prejudice. We have to use this time for solidarity, for mutual respect and mutual concern. My health depends on your health. Your health depends on my health. We cannot escape one another. The liberties that we prize so highly depend on the health of all of us. We cannot say that the politics and priorities of my country are of no concern to you. They are, and legitimately so. Just as the politics and priorities of your country are a legitimate interest of mine. Sovereignty is dead.
The post-COVID-19 age will usher in a new era of social and political relations, one in which our liberties will be achieved through new means of cooperation and communication. One can be proud of one’s national culture and identity. But COVID-19 also shows the importance we should attach to our global human identity. We are social beings. We are political beings. COVID-19 has taught us that we are mutual beings too.
30 de juny 2021
Emancipatory public health
NEW PANDEMICS, OLD POLITICS. Two Hundred Years of War on Disease and its Alternatives
Three selected paragraphs from the last chapter (the most interesting one):
Experts in infectious diseases had been worried about the radical uncertainties of a new pathogen. It turned out that the science had so improved in the years since SARS that the uncertainties were well within the scope of the anticipated. The radical uncertainty was in the politics – something that none of the experts had thought to anticipate. SARS-CoV-2 is a politically sophisticated pathogen, whose impact lies more in what it does to the body politic than what it does to the human body. The politics of response to Covid-19 was a disorienting combination. The political right invited popular debate on public health expertise, in pursuit of its new-found agenda of disrupting institutions. In the name of free-thinking, agitators veered into pseudo-science and conspiracy theories. Liberals and the left valorized scientists and rushed to embrace a standardized set of suppression measures. Lockdowns were over-engineered and had momentous social and economic consequences; some critics detected authoritarian longings.
Could Covid-19 become what Ulrich Beck called an ‘emancipatory catastrophe’?35 If so, what would be a new, emancipatory narrative for what we do about pandemic diseases, actual and threatened? I suggest that we begin with a return to a word introduced in chapter 1, and left waiting in the wings: ‘pandemy’. As our leading scientists insist, pandemic disease is too important to be left to the biomedical establishment. It’s a crisis in our way of life. In using the word ‘pandemy’, we can reclaim the concept of a holistic disruption, reaching backwards into the ecological, social, and health pathologies that have created virulent pathogens with pandemic potential, broadening to include other illnesses prevalent at the same time, and reaching forward into wider societal and political repercussions. In short, we can integrate the ‘One Health’ approach to where these diseases come from with the ‘people’s science’ practice of responding to them.
Emancipatory public health begins with a conversation on this whole-of-society, whole-planet, ‘One Health’, democratic, and participatory agenda. The starting point is not the content of the policies but the process for getting to them. Those who are most vulnerable and most excluded will have some of the most important things to say. This means dismantling the ‘war on disease’ mindset and its politics, assembled over the last two centuries. If we do this, Covid-19 may yet be the emancipatory catastrophe we need.
18 de juny 2021
17 de juny 2021
Opioid prescription in Catalonia
Sistema d'Informació sobre Drogodependències de Catalunya
You'll find these information in p.152 of the report:
In Catalonia, Fentanyl consumption has risen 24% in 5 years, in daily dose per inhabitant, while Tapentadol has jumped 300%!!!
Somebody should understand why it is this so and take some action.
16 de juny 2021
15 de juny 2021
14 de juny 2021
Subscriure's a:
Missatges (Atom)