Waiting for Robots: The Hired Hands of Automation
El llibre "Waiting for Robots: The Hired Hands of Automation" (2025), d'Antonio A. Casilli, és una investigació sociològica que desmunta el mite de l'automatització total i revela com la intel·ligència artificial (IA) depèn d'una infraestructura massiva de treball humà invisible, precari i sovint no remunerat.
A continuació es detallen els punts clau de l'obra estructurats segons les seves parts principals:
1. El mite de l'automatització i el treball digital
L'autor argumenta que la fantasia tecnològica de "robots substituint humans" amaga una realitat on els humans, de fet, fan la feina que els robots encara no saben fer. Casilli utilitza el terme "treball digital" per descriure el procés de convertir el treball en tasques (taskification) i en dades (datafication).
- IA com a espectacle: L'automatització s'utilitza com un espectacle per desviar l'atenció de les decisions de gestió que busquen reduir els salaris i augmentar els beneficis dels inversors.
- L'humà en el bucle: La IA requereix entrenadors (que preparen les dades), verificadors (que corregeixen errors en temps real) i imitadors (humans que es fan passar per programes per suplir les mancances de programari).
- Treball digital vs. treball manual: Mentre que el treball tradicional es definia per la seva relació amb el món físic, el treball digital posa l'accent en la dimensió social i en l'ús del dit (digitus) per prémer botons i generar senyals per a les màquines.
2. El paradigma de la plataforma
Les plataformes digitals no són només empreses, sinó mecanismes de coordinació multisegment que capturen el valor creat pels usuaris. Casilli identifica tres tipus principals:
- Treball a demanda (On-demand): Aplicacions com Uber o Deliveroo. Els treballadors (conductors, missatgers) produeixen serveis físics però també generen un flux constant de dades de geolocalització i qualificació que serveix per entrenar futurs sistemes autònoms.
- Microtreball (Microwork): Plataformes com Amazon Mechanical Turk (MTurk). Milions de persones realitzen microtasques monòtones per uns pocs cèntims, com etiquetar objectes en imatges per ajudar el reconeixement visual de cotxes autònoms o moderar contingut violent.
- Treball en xarxes socials: Plataformes com Meta o TikTok. Els usuaris produeixen contingut i metadades de forma gratuïta sota una retòrica d'"amateurisme" i plaer que emmascara l'explotació del seu temps i sociabilitat.
3. La invisibilitat i la "hiperocupació"
L'obra explora com el sistema "silencia" el treball per fer-lo passar per automàtic.
- Treball inconspicu: Cada feina té una part visible i una d'invisible o "inconspicua". En el cas digital, la producció de dades és la part que es manté fora de la vista per reduir-ne el valor.
- Hiperocupació: Casilli utilitza aquest concepte d'Ian Bogost per descriure l'obligació dels treballadors moderns d'integrar períodes de treball digital constant (com respondre correus o missatges) en qualsevol moment i lloc, desdibuixant les fronteres entre la vida privada i la laboral.
- Subordinació tècnica: Tot i que les plataformes venen la idea d'"autonomia" i "ser el teu propi cap", imposen un control rígid a través d'algoritmes, notificacions imperatives i vigilància participativa.
4. Globalització, Colonialisme i Classe
L'autor analitza les asimetries mundials en el flux de dades i treball.
- Colonialisme de dades: Les plataformes del Nord Global extrauen valor i dades de treballadors del Sud Global (Veneçuela, Kenya, Filipines) que tenen poca protecció legal i salaris ínfims.
- La classe vectoralista: Una nova classe dominant que controla els fluxos d'informació (vectors) en lloc dels mitjans de producció físics. Aquests indueixen els usuaris a "portar el seu propi dispositiu" per treballar, externalitzant tots els costos.
- El proletari digital: Una classe de treballadors fragmentada que té dificultats per organitzar-se a causa de la naturalesa dispersa i deslocalitzada de les seves tasques.
5. Conclusions: Què cal fer?
El llibre tanca amb propostes polítiques per recuperar la dignitat del treball:
- Reclassificació i protecció: Lluitar perquè els treballadors de plataformes siguin reconeguts com a empleats amb drets socials.
- Cooperativisme de plataforma: Crear alternatives de propietat col·lectiva dels mitjans de producció digitals.
- Dades com a béns comuns: Collectivitzar les dades per evitar que siguin tancades en mans de grans oligopolis.
- Renda Digital Universal: Proposa una renda bàsica finançada a través dels impostos sobre el valor que les plataformes capturen del treball invisible dels usuaris, amb l'objectiu de combatre l'explotació estructural.
