The Closed Circle: Joining and Leaving the Muslim Brotherhood in the West
El llibre "The Closed Circle: Joining and Leaving the Muslim Brotherhood in the West" (El cercle tancat: Unir-se i deixar els Germans Musulmans a Occident) de Lorenzo Vidino, analitza la Germanor Musulmana (FM o Ikhwan) a Occident a través de la perspectiva única de dotzenes d'antics membres i persones amb coneixement íntim de les seves xarxes.
L'estudi se centra a respondre si les dinàmiques de reclutament, funcionament intern i desvinculació observades a la branca fundadora egípcia es repliquen a Occident.
1. Definició, Ideologia i Estructura a Occident
El llibre descriu la Germanor Musulmana com el moviment islamista més antic i influent del món, que veu l'Islam com un sistema complet i integral que ha de governar tots els aspectes de la vida privada i pública.
1.1 La Naturalesa Secreta
La FM és una organització proverbialment secreta, utilitzant la confidencialitat i la dissimulació com a tàctica necessària per sobreviure i propagar la seva visió. Segons Kamal Helbawy, un antic alt dirigent, només aquells que han estat promoguts al nivell més alt (com el Makhtab al Irshad o Shura global) poden entendre'l completament.
1.2 Categories a Occident
La FM a Occident es pot classificar en tres categories principals:
- La Pura Germanor (Pure Brotherhood): El nucli secret d'individus que han prestat jurament (baya) i estan integrats en la seva estructura interna (el sistema usra). Aquesta estructura es manté estrictament secreta i es nega públicament.
- Brots de la Germanor (Brotherhood Spawns): Organitzacions públiques i visibles (com l'Islamic Society of North America - ISNA, o la Muslim Association of Britain - MAB). Aquestes entitats no s'anomenen "Germanor Musulmana" però comparteixen la seva ideologia, mantenen llaços operacionals i reben finançament de fundacions FM o finançadors relacionats amb el Golf.
- Organitzacions Influenciades: Grups o individus que adopten elements de la ideologia Ikhwaní però que poden desviar-se o buscar l'emancipació del control directe.
1.3 Objectius Estratègics
L'objectiu final de la Germanor a Occident, segons el seu líder espiritual, Yusuf al Qaradawi, és evitar que els musulmans s'integrin completament a la societat occidental materialista. L'estratègia es basa a:
- Estendre la seva influència sobre les elits occidentals.
- Ser encarregats pels governs occidentals d'administrar els assumptes musulmans (des de l'educació islàmica fins a l'assessorament en matèria antiterrorista).
- Convertir-se en els interlocutors privilegiats de la comunitat musulmana.
2. Unir-se a la Germanor: Un Procés Sistemàtic
El procés d'unió, tant a Orient com a Occident, és intensiu, llarg i meticulosament regulat:
- Selecció i Observació (Nashr al Dawa): Els membres actuen com a models de pietat i bondat per atreure nous contactes. Els reclutadors observen i avaluaven els candidats durant un període llarg (uns tres anys). Es fan proves constants per mesurar l'honestedat, el coratge i, sobretot, l'obediència.
- Cultiu (Tarbiya): És el procés d'educació o adoctrinament. El currículum de tarbiya és extens i cobreix tots els aspectes de la ideologia de la Germanor.
- L'Usra (La Cèl·lula Nuclear): Tots els membres són inserits en una usra (família) de quatre a cinc Germans que es reuneix almenys un cop a la setmana. L'usra és la unitat fonamental que assegura la cohesió interna, supervisada per un naqib (capità) que assigna tasques i manté registres detallats. Aquest procés crea una societat paral·lela per al Germà, que viu i es relaciona gairebé exclusivament dins de la xarxa.
- Jurament (Baya): La inducció formal culmina amb el jurament d'aliança al Guia General (murshid al’am).
Aquest procés de reclutament es replica amb una fidelitat notable a Occident. Exemples perfilats inclouen Omero Marongiu, Mohamed Louizi i Ahmed Akkari, tots els quals van passar per cercles d'estudi oberts abans d'entrar als cercles tancats, on es dispensava la literatura de la FM.
3. Dinàmiques Internes i Transnacionals
3.1 Estructura Dual (Peculiaritat Occidental)
Una característica definidora a Occident és l'existència de dues estructures superposades, un fenomen menys comú a la matriu egípcia:
- Estructura Secreta (Jamaat): Opera amb l'usra i la shura (consell).
- Façana Pública (Façade): Inclou organitzacions registrades i visibles (com la Unió d'Organitzacions Islàmiques de França, UOIF), que tenen com a objectiu l'extensió i el compromís amb la societat occidental.
- Coincidència de Rols: Els líders de l'estructura secreta solen ser els líders de la façana pública, assegurant que els "Vertaders Germans" mantenen el control.
3.2 La Xarxa Global
La Germanor opera com una xarxa transnacional fluida però extremadament compacta i eficaç. Encara que les branques nacionals (com Dinamarca, França o el Regne Unit) tenen autonomia tàctica, comparteixen connexions personals, organitzatives i financeres.
- Mobilitat: Mohamed Louizi va ser acceptat a la FM francesa després de rebre una carta de referència (tazkiya) dels líders marroquins. Ahmed Akkari, que va ingressar a Dinamarca, va formalitzar la seva dimissió anys després a la branca del Líban. Això il·lustra l'alt nivell de connectivitat entre la FM d'Orient i Occident.
3.3 Finançament i Mecenatge
L'expansió de la FM a Occident ha estat possible gràcies a l'accés a recursos financers substancials.
- Quotes i Inversions: Els membres actius paguen una quota (sovint el 2,5% del seu sou).
- Estats Patrocinadors: Estats com Qatar i Turquia tenen un paper clau en el finançament d'organitzacions FM occidentals. L'estratègia del Qatar implica donar suport a projectes freristes a Europa mitjançant ONG com Qatar Charity.
4. Deixar la Germanor: Desencís i Conseqüències
La decisió d'abandonar el moviment no és mai trivial, ja que implica la renúncia a una missió percebuda com a divina i comporta un alt cost social.
4.1 Causes del Desencís
Les raons per deixar la Germanor solen ser una combinació de frustracions ideològiques i organitzatives:
- Manca de Democràcia: Molts exmembres (com Mohamed Louizi, Hussien Elmeshad i Khalid Chaouki) critiquen la falta de democràcia interna, l'obediència cega i l'opacitat de la presa de decisions.
- Nepotisme i Elitisme: Es van observar pràctiques de nepotisme, especialment en organitzacions joves, on els fills dels líders fundadors de la FM sovint ocupen alts càrrecs.
- Prioritat Política sobre Dawa: Dirigents com Kamal Helbawy i Hussien Elmeshad van marxar perquè consideraven que el lideratge actual (especialment després del 2011) s'havia desviat de l'ensenyament original d'Al Banna, centrant-se obsessivament en el poder polític en lloc de la dawa (propagació de la fe i reforma social des de la base).
- Racisme i Gènere: Es van denunciar biaixos ètnics (com la preferència pels àrabs sobre altres ètnies, o pels blancs en el reclutament dels EUA) i la rigidesa en la segregació de gènere.
4.2 Les Conseqüències
Els Germans que marxen pateixen un peatge personal elevat, ja que la Germanor era el seu entorn social, professional i familiar.
- Ostracisme i Denúncies: L'organització sol respondre amb l'ostracisme, trencant lligams emocionals. En casos com el de Mohamed Louizi a França, això va escalar a una "operació molt violenta d'excomunicació" amb l'acusació d'apostasia (passible de mort segons la llei islàmica) per part d'un imam local afiliat a la FM.
- Denúncia Pública: Antics membres com Louizi, Ahmed Akkari, i Pierre Durrani van decidir utilitzar la seva experiència per advertir la societat occidental sobre els perills de l'islamisme i la seva estratègia d'infiltració.
5. Estratègies i Futurs de la Germanor Musulmana
5.1 Objectius Polítics (Tamkine) i Violència
Mentre que alguns exmembres (com Louizi i Akkari) creuen que el Tamkine (conquesta per etapes del califat universal) és l'objectiu final i actiu de la FM, altres (com Omero Marongiu i experts com Hakim El Karoui) consideren que el Tamkine és més un "desig" o una ambició que es confronta amb la realitat.
En l'àmbit de la violència, Helbawy rebutja fermament els mitjans violents. No obstant això, altres assenyalen que l'abandonament del terrorisme per part de la FM és purament pragmàtic (basat en l'eficàcia i la discreció), no necessàriament moral, ja que la literatura que justifica la violència (Qutbisme) segueix sent prominent en el tarbiya.
5.2 L'Impacte de la Primavera Àrab
La Primavera Àrab (2011) va tenir un impacte disruptiu. Molts líders experimentats de la FM occidental (com Helbawy, o els membres de la família el Haddad) van tornar als seus països d'origen (Egipte, Tunísia, Líbia) per participar en política. Aquest retorn va esgotar temporalment el capital humà de les xarxes occidentals. Tanmateix, després de la caiguda dels governs FM (com el de Morsi el 2013), alguns quadres van tornar a l'exili (especialment a Londres), on van reactivar les seves operacions mediàtiques i de lobby.
5.3 Resposta dels Governs Occidentals
Els governs i serveis d'intel·ligència europeus (Alemanya, Bèlgica, Països Baixos, Regne Unit) han reconegut l'existència i l'estratègia de la FM a Occident.
- Advertència: Es descriu la FM com a grups "islamistes legalistes" que representen una amenaça per a la cohesió social. El seu objectiu és crear i expandir un "bloc musulmà ultraortodox" dins d'Europa mitjançant la infiltració i l'ús de la llei (soft law), sovint aprofitant la retòrica multiculturalista i el victimisme.
- Inconsistència: Tot i l'existència d'informes detallats (com el Muslim Brotherhood Review del Regne Unit el 2015), les polítiques per abordar la FM han estat sovint inconsistents o han resultat "desdentegades" (toothless) a causa de la complexitat i la falta de priorització de l'amenaça no violenta.
En conclusió, el llibre destaca que, malgrat que la Germanor Musulmana a Occident pot estar experimentant un afebliment i un debat intern sobre el seu futur, la seva estructura, modus operandi i ideologia persistent la mantenen com un actor crucial i complex en el futur de l'Islam a Occident.
