Backlogs, waiting times and waiting lists of elective surgeries across OECD countries
Aquest article de revisió investiga l'impacte de la pandèmia de COVID-19 en els retards, temps d'espera i llistes d'espera de cirurgies electives (no urgents) als països de l'OCDE, analitzant dades entre el 2016 i el 2023. L'objectiu és quantificar els canvis en els temps d'espera i el volum de cirurgies, i provar si la COVID-19 va afectar de manera diferent dues mesures comunes del temps d'espera: el temps d'espera dels pacients que estan a la llista (espera a la llista) i el temps des de la inclusió a la llista fins al tractament (espera al tractament).
Resum Detallat de l'Informe
1. Objectiu i Metodologia:
- Rerefons: Molts països de l'OCDE van haver de suspendre l'atenció electiva durant la pandèmia per desviar recursos i personal cap als pacients de COVID-19, generant importants llistes d'espera acumulades (backlogs).
- Mesures Clau: L'estudi se centra en sis procediments quirúrgics d'alt volum (reemplaçament de maluc, reemplaçament de genoll, cirurgia de cataractes, prostatectomia, bypass coronari i angioplàstia coronària percutània transluminal). La resiliència del sistema sanitari s'avalua mitjançant el volum de cirurgies i les dues mesures de temps d'espera.
- Diferències en les Mètriques d'Espera:
- Espera al Tractament (Wait to treatment): És una mesura retrospectiva que captura tot el trajecte del pacient des de l'avaluació de l'especialista fins al tractament.
- Espera a la Llista (Wait on the list): Mesura el temps que els pacients han estat esperant a la llista en un moment donat (cens) i dóna una informació més actualitzada, però només captura un segment del trajecte.
2. Resultats Clau i Impacte de la COVID-19:
- Impacte en l'Espera a la Llista (Wait on the list): El temps d'espera dels pacients a la llista va augmentar ràpidament i de manera significativa després de la pandèmia.
- L'espera a la llista va augmentar, de mitjana, entre un 27% i un 31% en els primers tres anys posteriors a la COVID-19 (2020-2022) en relació amb el 2019. Aquests increments van ser estadísticament significatius.
- Impacte en l'Espera al Tractament (Wait to treatment): En canvi, el temps d'espera fins al tractament només va augmentar lleugerament i l'efecte no va ser estadísticament significatiu en el període immediat post-COVID-19.
- L'augment mitjà va ser del 5,9% al 14,7% en els quatre anys posteriors a la COVID-19 (2020-2022), però sense significació estadística al nivell del 5%.
- Explicació de la Discrepància: La reducció temporal de la demanda (ja que alguns pacients van posposar la cirurgia per por d'infeccions hospitalàries) va fer que els pacients que sí que es van operar experimentessin un temps d'espera al tractament més curt. Per contra, l'espera dels pacients que van retardar el tractament i es van quedar a la llista va augmentar ràpidament.
- Impacte en el Volum:
- El volum de procediments quirúrgics es va reduir, de mitjana, en un 18,8% el 2020 i un 9,6% el 2021 en relació amb el 2019, i ambdós efectes van ser estadísticament significatius.
- Aquest volum va caure un 26,4% el 2020 i un 14,1% el 2021 en la mostra restringida de set països.
- Tot i que el volum va tornar als nivells pre-pandèmia dos anys després, això no és suficient per reduir les llistes d'espera acumulades; per això, es necessita un augment temporal del volum per sobre dels nivells pre-pandèmics (capacitat de sobrecàrrega o surge capacity).
- Factors Heterogenis: L'informe documenta efectes heterogenis entre països, però no troba una relació sistemàtica clara entre l'augment dels temps d'espera o la reducció de volum i característiques del sistema de salut com la despesa sanitària, el nombre de metges per càpita o els llits d'aguts preexistents.
3. Implicacions Polítiques:
- Per avaluar la resiliència del sistema sanitari davant les interrupcions en l'atenció electiva, és crucial monitoritzar conjuntament el volum de cirurgies i ambdues mesures de temps d'espera (espera a la llista i espera al tractament), ja que proporcionen senyals diferents sobre les interrupcions experimentades.
Resultats Específics per a Espanya
Espanya és un dels set països de l'OCDE analitzats que va reportar ambdues mesures de temps d'espera (espera a la llista i espera al tractament), juntament amb Hongria, Nova Zelanda, Polònia, Portugal, Suècia i el Regne Unit.
Dels resultats de la regressió que compara la situació mitjana per país amb Portugal (utilitzat com a referència), es deriven els següents resultats per a Espanya:
- Espera a la Llista: Espanya va registrar un temps d'espera a la llista (en logaritmes) 0,676 unitats més baix que el de Portugal.
- En l'anàlisi de la mostra restringida (que només inclou països que reporten ambdues mesures), l'espera a la llista d'Espanya va ser 0,690 unitats més baixa que la de Portugal.
- Volum de Procediments: El volum de procediments quirúrgics a Espanya va ser 0,246 unitats més alt que el de Portugal.
- En la mostra restringida, el volum també va ser 0,247 unitats més alt que el de Portugal.
- Impacte Post-COVID-19: Segons els coeficients estimats per a cada país (Fig. 1a), Espanya es troba entre els països que van experimentar un augment més gran en l'espera al tractament (entre el 20% i el 40% d'augment a la mitjana de la mostra) després de la COVID-19, juntament amb Austràlia, Canadà, Nova Zelanda, Països Baixos i Noruega.
- Comparació de les Mètriques d'Espera: L'informe assenyala que, per a Espanya, la mitjana del temps d'espera dels pacients a la llista (wait on the list) era més baixa que la mitjana del temps d'espera al tractament (wait to treatment), a diferència de països com Hongria o Polònia on passava el contrari.
