El llibre, "La derrota de Occidente" escrit per Emmanuel Todd amb la col·laboració de Baptiste Touverey, presenta una avaluació històrica, antropològica i geopolítica de la guerra d’Ucraïna i la crisi global, argumentant que l'origen de les turbulències es troba en el col·lapse intern d'Occident.
La tesi central és que la implosió de l'URSS va crear un buit que va ser absorbit per un Occident ja en decadència. Aquesta expansió conquistadora es va produir malgrat que la desaparició del protestantisme va conduir els Estats Units del neoliberalisme al nihilisme, i Europa al declivi. Entre el 2016 i el 2022, el nihilisme occidental es va fusionar amb l'ucraïnès, desafiant una Rússia que s'havia estabilitzat i havia tornat a ser una gran potència conservadora.
Introducció: Les Deu Sorpreses de la Guerra
El llibre comença analitzant deu fenòmens inesperats arran de l'anunci de la invasió russa el 24 de febrer de 2022:
- El desafiament de Putin a l'OTAN: El discurs de Putin es va centrar en la necessitat d'autodefensa davant l'expansió de la infraestructura de l'OTAN i l'equipament militar d'Ucraïna, un fet considerat inacceptable que havia creuat una "línia vermella".
- La falta de debat a Occident: Es va imposar immediatament una visió d'un Putin i uns russos incomprensibles, que va desacreditar la democràcia occidental.
- La resistència ucraïnesa: Ningú, ni tan sols els Estats Units (EUA), va preveure que Ucraïna, un país en descomposició, trobaria en la guerra "una raó per viure".
- La resistència econòmica de Rússia: Les sancions, com l'exclusió del sistema Swift, no van aconseguir doblegar Rússia, ja que s'havia preparat des del 2014 per a ser autònoma en l'àmbit informàtic i bancari.
- La desintegració de la voluntat europea: La Unió Europea (UE) va abandonar la defensa dels seus propis interessos i va castigar-se tallant llaços amb Rússia. Alemanya va acceptar sense immutar-se el sabotatge del gasoducte Nord Stream, un acte terrorista perpetrat pel seu "protector" estatunidenc (associat amb Noruega).
- El bel·licisme del Regne Unit: El Regne Unit va emergir com a "mosca collonera" antirrussa, el més entusiasta a l'hora d'enviar armes de llarg abast.
- El bel·licisme d'Escandinàvia: Països tradicionalment pacífics, com Noruega i Dinamarca, van esdevenir connectors militars importants dels EUA, i Finlàndia i Suècia van entrar a l'OTAN.
- La insuficiència de la indústria militar dels EUA: L'huitena sorpresa va ser que la superpotència era incapaç de subministrar prou projectils a Ucraïna. Rússia i Bielorússia (3,3% del PIB occidental) podien produir més armes que el món occidental, qüestionant la validesa del concepte de PIB.
- La solitud ideològica d'Occident: La majoria del planeta no va compartir la indignació occidental contra Rússia. Xina i l'Índia es van negar a implicar-se, decebent el bàndol de les "democràcies liberals".
- L'aïllament del sistema liberal: La visió tradicional dels estats-nació no explica la irracionalitat occidental.
I. L'Estabilitat Russa
Contràriament a la narrativa occidental, el període de Putin ha estat el de la sortida dels inferns per a Rússia. La crisi dels anys 90, amb el descens de l'esperança de vida, va ser seguida per una recuperació.
- Economia i resistència: L'economia russa ha mostrat una gran flexibilitat. L'any 2020, les exportacions agroalimentàries russes (30.000 milions de dòlars) van superar els ingressos per exportació de gas natural. Les sancions del 2014 van ser un "regal" que van forçar el país a la reconversió econòmica i a l'autonomia (creació del sistema de missatgeria financera SPFS, per exemple), estant preparats per al règim de màximes sancions el 2022.
- Sociologia i Política: Todd defineix el règim de Putin com una "democràcia autoritària". Tot i les restriccions a les llibertats, el suport popular és "infrangible". El règim es distingeix de l'autoritarisme soviètic per un suport visceral a l'economia de mercat i per la llibertat de circulació dels russos (dret a sortir del país).
- Educació i Capacitat Industrial: Rússia té una proporció significativament més alta d'estudiants d'enginyeria (23,4% dels estudiants d'educació superior) que els EUA (7,2%), cosa que explica la seva capacitat militar industrial.
- Estratègia Militar: A causa de la preocupació per la seva demografia, la doctrina militar russa és d'estalvi d'homes, optant per una guerra lenta. Todd estima que el conflicte s'hauria de resoldre en cinc anys per la contracció demogràfica.
II. L'Enigma Ucraïnès
Ucraïna, malgrat la seva fama de corrupció, anarquia i descomposició social (per exemple, per ser un "Eldorado per a la gestació subrogada"), va resistir.
- Antropologia: A diferència de la família comunitària russa, la cultura ucraïnesa es basava en un sistema familiar nuclear i individualista, amb un estatus superior per a la dona, més propici a la democràcia liberal.
- Fallida Estatal: Ucraïna mai va aconseguir desenvolupar un veritable Estat-nació a causa de la debilitat de les classes mitjanes urbanes, moltes d'elles russòfones.
- Nihilisme Ucraïnès: Després del Maidan (2014), la Ucraïna russòfona va desaparèixer com a actor polític, amb moltes de les seves classes mitjanes emigrant a Rússia. El projecte de Kiev de recuperar Donbass i Crimea (poblades per russos) davant una potència superior és "suicida". Aquesta pulsió autodestructiva i la negació de la llengua russa (llengua d'alta cultura) es defineixen com a nihilisme.
- Objecte Polític No Identificat: L'actual Ucraïna, sense un pressupost propi (depèn d'ajudes occidentals) i amb partits prohibits, ja no és un Estat-nació sinó una organització militar-policial finançada per Washington.
IV. Què és Occident?
El problema real és la crisi d'Occident, que ha perdut la seva identitat.
- Religió i Història: El motor del desenvolupament occidental va ser el protestantisme, que va promoure l'alfabetització i l'eficàcia econòmica. La seva mort és la causa de la desintegració actual.
- Estadi Zero de la Religió: La desaparició del cristianisme es mesura per la caiguda dels ritus de pas. L'establiment del "matrimoni igualitari" a partir dels anys 2000 marca la data simbòlica de la desaparició efectiva del cristianisme com a força social.
- Atomització i Oligarquia: La democratització per l'alfabetització ha estat socavada pel desenvolupament de l'ensenyament superior. La noció d'igualtat s'ha esvaït, donant pas a l'elit massiva que es creu intrínsecament superior.
- Nou Conflicte Ideològic: El conflicte no és entre democràcies liberals i autocràcia, sinó entre les oligarquies liberals d'Occident (on els rics estan molt protegits) i la democràcia autoritària russa.
V. El Suïcidi Assistit d'Europa
Europa es troba en una guerra autodestructiva per la seva pròpia implosió i dependència dels EUA.
- Vassallatge i Nihilisme Econòmic: La crisi de l'euro, la inflació i la interrupció del gas rus amenacen la indústria europea. Alemanya, una "societat-màquina" regida pels valors jeràrquics que van sobreviure, va acceptar passivament el sabotatge del Nord Stream, un acte d'enviament que ratifica el seu lliurament a l'amo americà.
- Control Financer i Vigilància: Les elits europees van perdre autonomia mental i estratègica. L'acumulació de riquesa en paradisos fiscals sota control estatunidenc, combinada amb la vigilància massiva de la NSA (Agència de Seguretat Nacional) sobre els aliats europeus, manté les elits europees en una obediència extrema cap a Washington.
- Propòsit de la Guerra: La UE, ingovernable i amb el seu projecte mort, va veure l'atac rus com una manera de ressuscitar-se. Tanmateix, es percep un "impuls suïcida" en l'esperança que la guerra interminable faci explotar el sistema europeu, culpant-ne Rússia.
- Geopolítica del Control: La influència dels EUA sobre els seus protectorats europeus ha augmentat a mesura que el seu poder global es redueix. L'OTAN ja no existeix per protegir Europa, sinó per controlar-la i utilitzar-ne la capacitat industrial.
VI. El Regne Unit: cap a la Nació Zero
El bel·licisme britànic és una paròdia de la seva antiga grandesa.
- Desintegració Nacional: El Brexit va ser el resultat de la implosió nacional. La recent aparició de polítics de minories ètniques en alts càrrecs (com Rishi Sunak), malgrat que només representen el 7,5% de la població, simbolitza la desaparició del racisme tradicional, però també el final d'una classe dirigent WASP.
- Fallida Social i Moral: La societat pateix una desintegració econòmica i moral. La baixada d'estatura dels nens per mala nutrició i el col·lapse de la sanitat són indicadors biològics de la pobresa. La desintegració final del protestantisme (arribada a l'estat zero el 2014) condueix a una Nació Zero.
VII. Escandinàvia: del Feminisme al Bel·licisme
L'entrada de Finlàndia i Suècia a l'OTAN davant d'una amenaça russa "inexistent" és una sorpresa.
- Ansietat de Pertinença: Aquest bel·licisme, anterior a la guerra, prové de la crisi religiosa i cultural. L'estat zero del protestantisme a Escandinàvia genera una ansietat nacional i una necessitat de pertinença (a l'OTAN), a pesar que la regió és el pol oficialment més feminista del món.
- Vassallatge: Països com Dinamarca ja operen com a annexos de la intel·ligència dels EUA (membre de facto de "The Five Eyes"), espiant altres aliats occidentals.
VIII. La Veritable Naturalesa dels Estats Units
Els EUA són el focus de la crisi global. La seva decadència no té límits.
- Nihilisme i Mortalitat: Els EUA gasten el 18,8% del seu PIB en salut i, no obstant això, són l'únic país avançat on l'esperança de vida baixa (76,3 anys el 2021). L'escàndol dels opioides, on la indústria farmacèutica va matar part de la població amb analgèsics addictius, és un acte de moralitat zero i nihilisme.
- Negació de la Realitat: La centralitat de la qüestió transgènere es considera un acte intel·lectual nihilista, ja que afirma deliberadament quelcom fals (que la genètica no pot transformar un home XY en dona XX), i la seva imposició a la societat és una "religió nihilista".
- Fi de la Meritocràcia: El sistema ha evolucionat cap a una oligarquia liberal. La meritocràcia ha desaparegut perquè les classes altes estan "cansades de jugar a la meritocràcia".
IX. L'Economia Estatunidenca es Desinfla
El poder econòmic dels EUA és un miratge.
- PIB Fictici: El PIB estatunidenc és en gran part fictici, inflat per activitats de serveis improductius i paràsits (advocats, financers, sanitat ineficaç). Todd calcula un Producte Interior Real (PIR) molt inferior, proper al d'Europa Occidental.
- Dependència: El país viu amb un enorme dèficit comercial, finançat per l'emissió del dòlar (la moneda mundial). Aquesta capacitat d'extreure riquesa monetària de la no-res el paralitza i fa que el seu declivi no sigui reversible.
- Fuga de Cervells: La meritocràcia fallida ha portat a una "fuga de cervells social interna": els estudiants prefereixen Dret, Finances i Empresarials a l'enginyeria, ja que les primeres professions són "excel·lents depredadors" més propers a la font de l'opulència (el dòlar).
X. La Banda de Washington
El grup dirigent dels EUA es caracteritza per una pèrdua d'un ethos comú.
- El Blob: L'establishment geopolític de Washington és una "tribu" anomenada Blob, que es comporta com un organisme unicel·lular sense cervell, mogut per la necessitat de justificar la seva existència inflant les amenaces.
- Origen Familiar i Memòria Zero: Es destaca la sobrerrepresentació de membres amb orígens jueus de l'antic Imperi tsarista (com Antony Blinken i Victoria Nuland) que dirigeixen la política ucraïnesa. Això s'explica per l'estat zero de la memòria que ignora el passat antisemita d'Ucraïna, o, de manera més inquietant, per una pulsió de "just càstig" contra el país que va fer patir els seus avantpassats.
XI. Per què la Resta del Món va triar Rússia
La majoria del món (el "Rest of the World") ha triat Rússia.
- Explotació Econòmica: Occident (EUA i els seus aliats) viu com una "burgesia planetària" que explota la mà d'obra barata del món. Les classes populars occidentals es beneficien d'aquesta extracció de plusvàlua, fet que les fa "de dretes".
- Reacció a les Sancions: La incautació d'actius russos va desfermar el terror entre les classes altes de tot el món, convertint-se en una amenaça per a tots els oligarques i motivant-los a escapar del "dòlar" i de l'"Estat depredador estatunidenc".
- Antropologia i Valors: El "Rest of the World" és majoritàriament patrilineal i hostil a l'avanç de l'ideologia occidental, especialment l'agenda LGBT i transgènere. Aquesta oposició de valors genera un soft power rus (conservador) que atrau països com l'Iran, l'Aràbia Saudita i Turquia. L'adhesió occidental a un "culte enganyós" (el transgenerisme) es connecta a la manca de fiabilitat dels EUA en els compromisos internacionals: la traïció esdevé normal.
Conclusió i Postscriptum
El llibre conclou que la crisi d'Occident va ser el motor de la història des de 1990.
- La Trampa Ucraïnesa: La guerra d'Ucraïna va ser la culminació d'un cicle en què l'onada expansionista dels EUA es va estavellar contra la Rússia estable i "inerta". En convidar Ucraïna a l'OTAN el 2008, els EUA van començar a cavar la trampa de la qual no poden escapar.
- Pronòstic: La derrota dels EUA a Ucraïna no serà merament local, sinó global. Aquesta derrota obrirà el camí per a un acostament inevitable germano-rus, ja que comparteixen taxes de fecunditat baixes i es complementen econòmicament.
- La Prova de Gaza: El postscriptum utilitza el conflicte de Gaza de 2023 per demostrar el nihilisme estatunidenc, mostrant una "preferència instintiva per la violència" i la negació de la moral comuna. L'activisme irreflexiu i incondicional dels EUA cap a Israel és un símptoma suïcida que reforça el suport del món musulmà a Rússia, que ara apareix com una força de pau. La "pulsió primera" de Washington és una necessitat de violència.
