Aquest article realitza una anàlisi comparativa del rendiment del Model Alzira, un Partenariat Públic-Privat (PPP) molt reconegut dins del Sistema Nacional de Salut Espanyol (SNHS), confrontant-lo amb proveïdors públics similars entre els anys 2003 i 2015.
Aquí teniu un resum detallat dels objectius, la metodologia i les principals conclusions:
1. Context i Objectiu
El Model Alzira, que va ser considerat l'arquetip del PPP a l'SNHS, ha arribat recentment a la seva fi. Els seus defensors argumentaven la superioritat dels PPPs sobre la provisió pública en termes de qualitat i eficiència tècnica.
L'ús d'aquesta mena de PPPs, específicament concessions administratives que ofereixen atenció hospitalària i primària a una població registrada, ha estat promogut especialment per la Comunitat Autònoma de València (AC). El Departament de la Ribera, on es va establir el Model Alzira, va representar la reversió de l'PPP per part de l'Autoritat Sanitària de València a la provisió pública directa l'abril de 2018.
L'objectiu principal de l'estudi era esbrinar si el rendiment d'Alzira havia estat superior al dels seus homòlegs de provisió pública a l'SNHS, comparant-ne l'acompliment amb un conjunt exhaustiu d'indicadors.
2. Metodologia
Disseny i Població L'estudi és de caràcter observacional i utilitza dades secundàries de pràcticament tots els episodis d'atenció hospitalària generats per la mostra de proveïdors. La mostra inclou 51 proveïdors integrats (àrees sanitàries) i 67 hospitals, seleccionats per ser similars a Alzira en termes de mida poblacional i severitat assistida (mesurada per pesos de complexitat APR-DRG).
Es van analitzar dos moments clau: 2003 (quan la concessió administrativa d'Alzira es va expandir als serveis d'atenció primària, convertint-se en un proveïdor integrat comparable) i 2015 (quan es va anunciar la decisió de reversió).
Indicadors de Rendiment El rendiment es va mesurar mitjançant 26 indicadors, que incloïen:
- Hospitalitzacions Potencialment Evitables (HPE): En pacients crònics amb angina, asma, deshidratació, diabetis, MPOC (COPD) i insuficiència cardíaca congestiva, a més d'un compost de totes aquestes condicions.
- Procediments Quirúrgics de Baix Valor: Com adenoidectomia, amigdalectomia, cesària en parts de baix risc, i cirurgia de túnel carpià.
- Utilització de Procediments Ortopèdics: Cirurgia d'esquena, reemplaçament de maluc i reemplaçament de genoll.
- Mortalitat Hospitalària Ajustada pel Risc: Després d'infart de miocardi, ictus isquèmic, Intervenció Coronària Percutània (PCI) i Empelt de Derivació d'Artèria Coronària (CABG).
- Despesa Hospitalària i Eficiència Tècnica: Es va estimar la despesa hospitalària per càpita ajustada per severitat i l'eficiència tècnica.
Benchmarking Per comparar, el rendiment d'Alzira el 2015 i la seva variació entre 2003 i 2015 es van comparar amb els seus homòlegs públics. El punt de referència (benchmark) es va establir generalment en el percentil 10 de la distribució per a taxes i mortalitat ajustada, el percentil 90 per a l'eficiència tècnica i la mitjana dels proveïdors per a la despesa i la variació temporal.
3. Resultats Clau
Rendiment Estàtic (2015) En comparació amb els seus homòlegs públics, el rendiment d'Alzira el 2015 va ser estadísticament pitjor que el punt de referència en la majoria dels indicadors (15 de 26).
- Hospitalitzacions Evitables (PAH): L'efectivitat d'Alzira en la prevenció d'HPE va ser bastant deficient per a pacients crònics amb angina, deshidratació, diabetis, insuficiència cardíaca congestiva i MPOC. S'estima que 85 ingressos (el 10,4% del total d'ingressos potencialment evitables) s'haurien pogut evitar si Alzira s'hagués comportat com el punt de referència.
- Qualitat (Mortalitat Ajustada): La mortalitat ajustada pel risc per Infart de Miocardi (AMI), CABG i Ictus Isquèmic (IS) estava lluny dels millors resultats. S'estima que, comportant-se com el punt de referència, Alzira hauria evitat el 50% de les morts per AMI, el 82,6% per CABG i el 46,4% per IS.
- Eficiència Tècnica: L'eficiència tècnica observada va ser baixa (0.54, on 1 és la frontera potencial d'eficiència), allunyada 0.41 punts del punt de referència. Aquesta troballa contradiu l'evidència internacional.
Àrees de Bon Rendiment (2015) No obstant això, Alzira es va comportar com una àrea de referència (benchmark) en alguns indicadors. En particular, va destacar en:
- Mortalitat ajustada després d'Intervenció Coronària Percutània (PCI).
- Baixa despesa per càpita ajustada per severitat en atenció especialitzada.
- Taxes d'ingrés evitable en asma adult, adenoidectomia, grommets i ablació cardíaca.
Variació Temporal (2003–2015) Pel que fa a la millora absoluta durant el període:
- Major Millora: Alzira va mostrar una millora estadísticament superior a la mitjana dels seus homòlegs en onze indicadors. Això inclou les taxes d'hospitalització evitable per angina, diversos procediments de baix valor, reemplaçament de maluc, mortalitat ajustada després de PCI i despesa hospitalària ajustada per severitat.
- Menor Millora: La millora va ser estadísticament inferior a la mitjana en nou indicadors, com ara HPE per asma i deshidratació, histerectomia en condicions benignes, cirurgia d'esquena i reemplaçaments de genoll, mortalitat ajustada després d'AMI, CABG i ictus isquèmic, i eficiència tècnica.
- Rendiment Destacat Consistent: La mortalitat ajustada després de PCI va ser una de les millors del país tant en l'anàlisi estàtica (2015) com en l'anàlisi al llarg del temps (2015–2003).
4. Conclusions i Implicacions Polítiques
En general, en aquest estudi comparatiu exhaustiu, el PPP d'Alzira no ha superat generalment els proveïdors de provisió pública, encara que en algunes àrees d'atenció el seu desenvolupament ha estat excepcional.
Malgrat que el rendiment d'Alzira va ser pitjor que el dels seus homòlegs en la majoria dels indicadors, l'estudi també assenyala que va superar un nombre substancial de proveïdors públics (entre un 25% i un 50%) i va actuar com a referència en algunes dimensions.
Irrellevància del Model de Governança: Aquests resultats inconcloents, tot i que no resolen definitivament el dilema sobre la superioritat d'un model de governança, sí que plantegen la qüestió de la irrellevància del model de governança (sigui públic o PPP) a l'hora d'oferir "atenció altament eficient i de gran qualitat" a l'SNHS.
Canvi d'Enfocament Polític: En lloc de centrar-se en quin model de governança s'hauria d'implementar i expandir, l'anàlisi de polítiques hauria de posar l'accent en la necessitat d'entendre les causes subjacents del bon rendiment. La clau podria residir en com es comporten els microsistemes (com ara els departaments clínics o els equips d'atenció primària) dins de cada organització. Les decisions s'haurien de basar en quins estils de pràctica mèdica, quins incentius organitzacionals i financers, i quin nivell de capacitat professional assegurarien el millor rendiment possible a un nivell micro.
Aquesta anàlisi suggereix que avaluar models sanitaris és com jutjar un equip de futbol basant-se només en el seu patrocini. El patrocini (la governança) pot donar suport a l'equip, però el rendiment final (la qualitat i l'eficiència) depèn realment de com juguen els jugadors individualment i de l'estratègia que utilitzen al camp (els microsistemes i les pràctiques clíniques).
