Un disbarat rera l'altre (21)

 Indicadors de Progrés i Benestar | 2025

Sovint escolteu a les notícies que l'economia va bé, que a Catalunya el Producte Interior Brut creix, però sorprenentment el creixement agregat no es tradueix en major capacitat adquisitiva per als ciutadans. Això segon ja no us ho diuen tant clar, però la gent ho percep.

Afortunadament la Cambra en els seus indicadors últims explica molt bé què ha passat els darrers 25 anys. Comencem pel PIB i el PIB per càpita en Euros constants de 2021, ens oblidem per tant de la inflació per un moment.

El PIB per càpita ha pujat 14,7% en 25 anys, i el PIB total un 48,9%. I com pot ser aquesta gran diferència? Doncs pel denominador, la població ha augmentat en 1,9 milions de persones (!).

Però el més rellevant és la renda disponible. I l'informe diu:

La renda disponible bruta (RDB) resta del PIB els impostos directes i les cotitzacions que paguen les persones i suma les transferències que reben del sector públic (com les pensions). És un millor indicador de la capacitat econòmica real de les persones.

El pas del PIB a la RDB per càpita redueix el nivell de benestar efectiu de la població en una tercera part i s’estanca al llarg de l’últim quart de segle.

 Els serveis essencials que presta el sector públic(sanitat, educació, protecció social), no inclosos en la RDB, també contribueixen al benestar de les persones.

 Cal ajustar doncs la renda disponible, amb les prestacions no monetàries rebudes i quan es fa això, aquest gràfic ho diu tot, som on érem en renda disponible per càpita (només 4 Euros més!) i en renda ajustada, una mica millor però clarament preocupant, només 3,6 punts percentuals més. Un disbarat, un fracàs descomunal, un quart de segle perdut.

Quin és el motor de la creació de riquesa? Fonamentalment, les idees i la productivitat. 

Catalunya tendeix a divergir en PIB per càpita del nucli europeu, des de valors superiors a la mitjana de la UE-5 just abans de la crisi financera, fins situar-se per sota del 90% d’aquesta mitjana el 2023 i semblantment li passa a la productivitat.

Més motius de preocupació quan la productivitat de les economies amb les que hi ha més relació es troben per sobre nostre, el que significa a la pràctica és una pèrdua de competitivitat.

Tot això ha passat amb una reducció notable de la desigualtat, que no trobareu als diaris, habitualment es publica el missatge oposat. 

 L'estancament en la renda disponible ajustada per càpita durant un quart de segle hauria de fer reaccionar a decisors públics i privats. Aquest estancament és la mostra màxima del disbarat al que ens trobem sotmesos fruit de la inacció col·lectiva, fruit de la incapacitat de decidir. 

PS. De tota la sèrie de disbarats, aquest és el més notable i preocupant. El que hauria de provocar un estat de xoc i posterior reacció als decisors.

PS. El títol de l'estudi hauria de ser: Indicadors de la manca de progrés i benestar a Catalunya els darrers 25 anys.

PS. L'estudi fa un exercici de traduir l'augment de la longevitat de 4 anys en valor monetari al llarg del cicle vital, perquè considera que afecta el nivell de benestar de la població. Ara bé, el que caldria no és agafar aquesta dada sinó l'esperança de vida en bona salut.

El futur de la biologia sintètica

The Genesis Machine: Our Quest to Rewrite Life in the Age of Synthetic Biology 

Llibre resumit amb IA.

"The Genesis Machine: Our Quest to Rewrite Life in the Age of Synthetic Biology" d'Amy Webb i Andrew Hessel és un llibre que explora el camp emergent de la biologia sintètica i el seu potencial per a transformar la nostra vida i el futur de la humanitat. El llibre examina els orígens, l'estat actual i les futures possibilitats de la biologia sintètica, tot considerant les seves implicacions ètiques, morals i socials.

La motivació de les autores per a escriure el llibre rau en la promesa de la biologia sintètica per a abordar reptes existencials urgents com el canvi climàtic, la inseguretat alimentària global i la longevitat humana. També destaquen el potencial de la biologia sintètica per a combatre futures pandèmies mitjançant l'enginyeria de virus per a la batalla. Webb i Hessel subratllen la importància d'actuar ara per a assegurar que els avenços en genètica beneficiïn la humanitat en lloc de causar-li danys irreparables. Les seves pròpies experiències i les decisions que tots haurem de prendre sobre la seqüenciació del genoma i les tecnologies de reproducció assistida van impulsar la creació d'aquest llibre.

El llibre està estructurat en quatre parts principals:

• Part I: Origin (Origen): Aquesta secció traça els orígens de la biologia sintètica i la història de com els investigadors van desxifrar i eventualment manipular la vida amb la intenció de crear organismes sintètics amb "pares" informàtics.

  • Es narra la història de Bill McBain per a introduir la temàtica.
  • Es descriu la "cursa" per a desxifrar el genoma humà com una empresa d'alt risc.
  • Es menciona la metodologia més ràpida de Craig Venter per a identificar seqüències de gens i la col·laboració en el desenvolupament de tecnologies de seqüenciació.
  • S'introdueix la figura de Tom Knight i el concepte del dogma central de la biologia com a potencial inexplorat.
  • Es detalla el desenvolupament de BioBricks i el Synthetic Biology Open Language (SBOL) per a estandarditzar la biologia sintètica.
  • Es parla del treball de Jay Keasling en la producció d'artemisinina i la fundació d'Amyris Biotechnologies, la primera empresa de biologia sintètica amb l'objectiu de produir productes.
  • Es fa una referència a la història de Mary Shelley i "Frankenstein".
  • Es descriu el treball de George Church en plàstics derivats de plantes, la BRAIN Initiative i el Personal Genome Project, on científics van fer pública la informació dels seus propis genomes.
  • Es presenta Twist Bioscience i la seva tecnologia per a sintetitzar grans volums de seqüències d'ADN a baix cost.
  • Es discuteix la síntesi de la verola equina a partir d'ADN ordenat en línia i les preocupacions sobre la bioseguretat.
  • Es relata la creació per part de Craig Venter del primer organisme sintètic, anomenat Synthia (JCVI-syn1.0), el genoma del qual va ser escrit per humans.

• Part II: Now (Ara): Aquesta part revela la nova bioeconomia creada per la "màquina de la gènesi", que inclou una àmplia gamma de medicaments, aliments, recobriments, teixits i fins i tot begudes que els emprenedors estan intentant crear. També aborda les possibles solucions biotecnològiques per a problemes com la contaminació per plàstics als oceans, l'augment d'esdeveniments meteorològics extrems i la constant amenaça de virus perillosos que podrien desencadenar noves pandèmies. A més, examina els riscos que planteja la biologia sintètica, des del ciberatac a la biologia fins a la imminent divisió genètica entre aquells que poden permetre's la reproducció assistida per la tecnologia i els que no. Inclou capítols sobre la bioeconomia, l'era biològica, nou riscos i la història de l'Arròs Daurat.

  • Es parla del diagnòstic genètic preimplantacional i empreses com Genomic Prediction.
  • Es narra la història de l'Arròs Daurat com un intent de transformar l'arròs comú en una solució nutricional per a milions de persones malnodrides.
  • Es fa una menció breu a l'escenari "Where to Eat" 2037 d'Akira Gold, que inclou vins microbians personalitzats i carns exòtiques cultivades en bioreactors.
  • Es refereix a les etiquetes de transparència de la intel·ligència artificial en el context dels aliments.
  • Es menciona l'Escenari Dos, que tracta sobre la cancel·lació de l'envelliment.

• Part III: Futures (Futurs): En aquesta secció, s'exploren diferents futurs en forma d'escenaris creatius i especulatius que suggereixen les moltes maneres en què la "màquina de la gènesi" podria transformar el món. Inclou capítols que presenten diversos escenaris ambientats en el futur.

  • Entre els escenaris es troben la creació d'un fill amb Wellspring, què va passar quan es va cancel·lar l'envelliment, "Where to Eat" 2037 d'Akira Gold, The Underground i The Memo.
  • "The Memo" descriu un atac ciberbiològic a les instal·lacions de 23xGenomics.
  • Es menciona la reconfiguració de contenidors com a part dels plans per a possibles colònies en l'"Escenari Tres".

• Part IV: The Way Forward (El Camí a Seguir): Finalment, el llibre ofereix recomanacions per a assegurar que la "màquina de la gènesi" doni lloc al millor d'aquests futurs possibles.

  • Aquesta part es compara amb la conferència d'Asilomar, un lloc de "reimaginacions radicals" on es van crear directrius per a la tecnologia de l'ADN recombinant.
  • Es destaca la importància de comunicar la ciència de manera més clara i s'aborda el problema de les possibles interpretacions errònies de la recerca científica.
  • Inclou un capítol final titulat "A New Beginning" (Un Nou Començament).

En resum, "The Genesis Machine" és una exploració exhaustiva i accessible de la biologia sintètica, que combina la història, la ciència actual i la especulació sobre el futur per a oferir una visió profunda d'un camp que té el potencial de redefinir la vida tal com la coneixem, alhora que examina les profundes qüestions ètiques i socials que aquests avenços plantegen.

PS. El dia 6 d'abril de 2019 va sortir aquest editorial a The Economist. Fonamental. Tot el Technology Quarterly també.

Les paradoxes de la política

 Why Nothing Works: Who Killed Progress—And How to Bring It Back

L'endemà de la gran apagada he triat un llibre amb el títol: Per què no funciona res?. Bon moment per a la reflexió sobre els nyaps de la cosa pública i privada, i sobre l'excés de dependència de la xarxa que essent un monopoli cotitza a la borsa espanyola i de la que en som primers accionistes, quin disbarat!. 

La llista de projectes i inversions pendents que parla el llibre sobre els USA, podria fer-se de la nostra realitat immediata, corregida i augmentada. L'atribució a conservadors o progressistes no aplicaria. Aquí sempre hi sortim perdent hi hagi qui hi hagi. Avui no existeixen els trens, un dia més. I no passa res, ni dretes ni esquerres exigiran responsabilitats reals, paradoxes de la política. Avui per a tu demà per a mi,  el banc de favors en marxa (La foguera de les vanitats).

Ens convé ser autònoms (l'autonomia que ens cal és la de Portugal) i desaparèixer ben aviat d'aquesta teranyina que ens sotmet a aquest i a tants altres desgavells. 

Resumit amb IA

"Why Nothing Works: Who Killed Progress—And How to Bring It Back" de Marc J. Dunkelman és un llibre que explora la paradoxa de per què, malgrat ser una nació rica, els Estats Units semblen haver perdut la capacitat de planificar i executar grans projectes en el món físic, com ara infraestructures de qualitat i solucions a la manca d'habitatge.

El llibre argumenta que la causa d'aquesta manca de progrés rau en una transformació cultural dins del propi moviment progressista. Dunkelman sosté que el progressisme, que en el seu origen era un moviment que creia en l'autoritat centralitzada per aconseguir el bé públic, ha evolucionat fins a convertir-se en un moviment culturalment advers al poder. Aquesta aversió al poder, argumenta l'autor, mina la capacitat de les autoritats públiques d'actuar amb eficàcia.

L'estructura del llibre es divideix en vuit capítols. Les quatre primeres parts detallen com el progressisme va evolucionar d'un far d'autoritat centralitzada a un moviment culturalment contrari al poder. Les quatre últimes parts examinen com aquest canvi s'ha manifestat en diversos àmbits: l'esforç per regular les corporacions, mantenir l'habitatge assequible, construir obres públiques i desenvolupar un futur d'energia neta per combatre el canvi climàtic. Cada capítol comença amb una història per il·lustrar com aquesta "escissió progressista" ha emmarcat un moment o ha modelat l'enfocament del moviment davant d'un determinat repte.

La Introducció presenta la història de la determinació de Robert Moses de construir una autopista a través del South Bronx malgrat l'oposició generalitzada, contrastant-la amb la situació actual de l'estació Penn de Nova York, un important centre de transport que s'ha deteriorat significativament sense que ningú ho solucioni. Aquesta juxtaposició planteja la pregunta central del llibre: per què no s'ha arreglat Penn Station?.

El primer capítol, "Servant or Master of the Public?", utilitza la lluita per la "taula robada" de la plataforma del Partit Progressista de 1912 per exemplificar la tensió central que ha afectat el progressisme des de la seva fundació. En un moment en què molts temien que la industrialització engolís Amèrica, els progressistes buscaven una visió per redreçar el país. No obstant això, fins i tot en la formació d'aquest nou partit, hi havia divisions sobre el paper de les empreses i la manera d'abordar el poder corporatiu, amb radicals que proposaven mesures més enèrgiques.

El llibre també menciona com, en el passat, homes poderosos com Robert Moses tenien la capacitat d'imposar la seva visió malgrat l'oposició pública. Aquesta capacitat contrasta amb la situació actual, on fins i tot figures amb poder es trobarien impotents per dur a terme projectes similars.

L'autor, Marc J. Dunkelman, és investigador al Watson Institute for International and Public Affairs de la Brown University i antic investigador del Marron Institute of Urban Management de la NYU. Amb més d'una dècada d'experiència en política, va treballar per a membres demòcrates del Senat i de la Cambra de Representants, i com a investigador sènior a la Clinton Foundation.

En conjunt, "Why Nothing Works" és una anàlisi profunda de la transformació del progressisme americà i de com aquesta transformació ha contribuït a la sensació de paràlisi i manca de progrés en la societat actual. L'elogi del llibre per figures com Jennifer Pahlka i Jonathan Rauch subratlla la seva tesi que el progressisme ha perdut la capacitat de construir i que recuperar aquesta capacitat és urgent per al futur de la democràcia.

Vasos comunicants (6)

 Entitats d’assegurança sanitària lliure de Catalunya 2023

S'ha publicat l'estadística d'assegurança voluntària de salut a Catalunya. No ho veureu als diaris perquè no ha interessat fer nota de premsa i perquè les dades són del 2023. I el resultat torna a ser destacable:

Hi ha el 33,1% de la població que manté una doble cobertura sanitària, un de cada tres habitants, 2.621.565 persones. 

La tendència de creixement continuat confirma que l'evolució dels vasos comunicants és imparable per ara:

Les implicacions que això té són molt més importants que el temps que s'hi dedica a analitzar-ho, que és exactament gens.

I llavors ve quan torno a dir el que vaig dir fa temps:

La quantitat de gent que "vota amb els peus" segueix augmentant. Veig molt poca preocupació sobre aquesta realitat on un terç de la població ha de resoldre l'accés al servei de salut basat en la disponibilitat a pagar (pròpia o de l'empresa a la que treballa). Dades com aquestes haurien de fer reflexionar i prendre decisions. Ho veig molt difícil amb el panorama actual.

Els ulls d'un observador de política sanitària internacional es preguntarien, com és possible que tanta gent pagui dues vegades per les mateixes prestacions?. Doncs perquè les coses no funcionen a la primera (a l'assegurança obligatòria).

PS. Aquest escrit és idèntic al de l'any passat i només he canviat les dades, i context. Això vol dir que ningú s'ha esforçat en canviar la tendència i alhora ha afavorit que segueixi el seu curs.

PS. Hi ha un diari que fa uns dies va publicar unes dades d'un informe esbiaixat i va ser incapaç de publicar el que passa a Catalunya, que corregeix i augmenta el desgavell de pagar dues vegades pel mateix. Ni tant sols posa els becaris a treballar. Recordeu sempre que ningú mossega la mà de qui el peix.

PS. Fa una dècada, quan es va escriure la història de l'assegurança de salut ningú hauria imaginat que un terç de la població arribaria a tenir doble cobertura. S'està escrivint un nou capítol de la història a una velocitat considerable.

PS: "The chronicles of Kyoto", una munió de gent anant d'aquí cap allà...

Pharma, big pharma (28)

 False Claims. One Insider's Impossible Battle Against Big Pharma Corruption

"False Claims" de Lisa Pratta és un relat detallat de l'experiència de l'autora com a representant de vendes farmacèutiques/biotecnològiques, que la va portar a convertir-se en denunciant ("qui tam relator") d'irregularitats i frau a la companyia Questcor Pharmaceuticals (més tard Mallinckrodt).

El llibre comença amb la descripció de com Lisa Pratta, després d'una llarga carrera en vendes farmacèutiques en companyies com Serono (on venia Rebif, un medicament per a l'esclerosi múltiple) i Abbott, va ser contractada per Questcor l'any 2010 com a especialista per al fàrmac Acthar. Inicialment, estava entusiasmada amb la feina, atreta per l'oportunitat de vendre un medicament per a l'esclerosi múltiple i un tipus de crisi infantil, àrees que li eren personals pel seu fill Marco, que patia convulsions febrils.

Durant la seva formació a Questcor, Lisa va aprendre sobre Acthar Gel, un medicament aprovat per la FDA per al tractament de les exacerbacions agudes de l'esclerosi múltiple en adults, amb una dosi recomanada de 80-120 unitats diàries durant 2-3 setmanes. Tanmateix, va començar a notar discrepàncies quan la companyia, a través de ponents com la doctora Claire Beaufoy i el doctor Brod, promovia un protocol de tractament de cinc dies, sense cap base científica aparent i en contradicció amb la fitxa tècnica del medicament.

Lisa, amb una sòlida formació científica i una ètica professional, va començar a qüestionar aquestes pràctiques. Va comparar la informació de la companyia amb els estudis clínics i va descobrir que no hi havia proves que un tractament de cinc dies fos tan efectiu com el de dues a tres setmanes. Va sospitar que la raó d'aquesta promoció "fora de fitxa" era competir amb un medicament més barat, Solu-Medrol, que tenia un règim de tractament més curt.

A més de les qüestions de dosificació, Lisa també va observar tècniques de venda qüestionables, com ara la importància de "convidar a dinar i beure" als metges per aconseguir receptes, i va començar a sospitar de la validesa del Programa de Suport i Accés a Acthar (ASAP) i del Programa d'Assistència al Pacient (PAP).

En una conferència de vendes, Lisa va compartir les seves preocupacions amb un altre representant, Pete, qui ja havia decidit contactar amb les autoritats federals per denunciar les pràctiques de Questcor. Pete va animar Lisa a unir-se a ell. Inicialment, Lisa va dubtar per la seguretat de la seva feina i la seva capacitat de mantenir el seu fill Marco, que depenia de medicació.

Finalment, Lisa va decidir col·laborar amb Pete i es va convertir en denunciant. Van contactar amb els advocats Marc Orlow i Ross Begelman, especialitzats en casos de la Llei de Reclamacions Falses ("False Claims Act"). Lisa va començar a recopilar evidència exhaustiva de les pràctiques de Questcor, incloent correus electrònics, material de formació, notes personals i informació sobre les pressions per vendre Acthar fora de fitxa i les possibles "suborns" als metges (com ara targetes de regal i honoraris per ponències) a canvi d'un alt volum de receptes.

El llibre narra les reunions de Lisa i Pete amb els advocats i, posteriorment, amb representants del Departament de Justícia (DOJ), incloent el fiscal civil Colin Cherico. Lisa va haver de presentar la seva història, explicar la complexitat de l'esclerosi múltiple i com les pràctiques de Questcor podrien ser perjudicials per als pacients i defraudar el govern (a través de Medicare i Medicaid).

Mentre col·laborava amb la investigació, Lisa continuava treballant a Questcor, una situació que la va posar en situacions de gran estrès i la va obligar a actuar "en secret". Va haver de fer front a la pressió dels seus superiors, com Brett Fulton, que insistien en la venda del protocol de cinc dies i que no toleraven cap desviació de la política de l'empresa.

Enmig de tot això, Lisa va ser diagnosticada amb limfoma fol·licular, un tipus de càncer. Aquesta notícia va afegir una altra capa de complexitat a la seva vida i a la seva decisió de continuar amb la denúncia. Malgrat els seus problemes de salut, va mantenir la seva determinació de fer el que era correcte.

El llibre també descriu com Questcor va reaccionar a l'escrutini públic, especialment després de la publicació d'un article al New York Times que destacava l'augment dràstic del preu d'Acthar. La companyia va intentar minimitzar les preocupacions i va assegurar als seus empleats que tot es feia correctament.

Finalment, Lisa va ser acomiadada de Questcor per haver-se queixat d'un gerent abusiu, irònicament, i no directament per la seva col·laboració amb el DOJ. Després de la seva sortida de la companyia, la investigació va continuar, i Lisa va seguir aportant evidències i col·laborant amb els advocats i el govern.

El llibre conclou amb la notícia que Mallinckrodt es va declarar en fallida i amb la reflexió de Lisa sobre el procés i la seva esperança d'haver marcat la diferència. També destaca la continuïtat de problemes a la indústria farmacèutica, com la manipulació de patents per evitar la competència de medicaments genèrics.

Temes clau del llibre:

• Frau farmacèutic i sanitari: La promoció de medicaments fora de fitxa i les pràctiques qüestionables per augmentar les vendes.
• Ètica professional versus pressió corporativa: El conflicte entre fer el correcte per als pacients i seguir les directrius de l'empresa per obtenir beneficis.
• La figura del denunciant ("whistleblower"): Els riscos i les motivacions de les persones que decideixen exposar irregularitats.
• La complexitat de la indústria farmacèutica: El paper dels preus dels medicaments, l'aprovació de la FDA i la influència de les companyies en la pràctica mèdica.
• La defensa personal del pacient: La importància que els pacients s'informin i qüestionin els tractaments mèdics.

En resum, "False Claims" és un testimoni personal i detallat d'una dona que va presenciar i va decidir denunciar conductes fraudulentes en una gran companyia farmacèutica, posant en risc la seva carrera i la seva seguretat personal per fer prevaler l'ètica i la veritat davant la corporativa.

Els paranys de la política democràtica

El mito del votante racional. Por qué la democracia lleva a tomar malas decisiones políticas

Res de nou. Bon diagnòstic i absència de teràpia en el llibre. Tal com votem ens allunya d'un suposat comportament racional. Això és el que va defensar Bryan Caplan el 2007 i que resumeix les troballes d'altres autors anteriors i al que posteriorment l'han seguit d'altres. Si voleu més material, el trobareu en aquest blog sota el títol de les emocions en la formació de les preferències polítiques. En relació a les propostes hi ha una col·lecció que podeu consultar sota el títol podem reimaginar-nos un nou capitalisme? i can capitalism be reimagined?

Llibre resumit amb IA

A "El Mito del Votante Racional", Bryan Caplan argumenta de manera provocadora contra la suposició tradicional en economia política que els votants prenen decisions racionals i ben informades. Caplan sosté que, en canvi, les creences del públic sobre economia estan plagades d'errors sistemàtics severs, i que aquesta irracionalitat no és aleatòria sinó fins i tot "racional" en cert sentit.

En el Prefaci, Caplan expressa la seva sorpresa per la recepció relativament sensata del llibre, tenint en compte que qüestiona un dogma central de la democràcia. Reconeix la crítica que és millor diagnosticant que receptant, però argumenta que la manca de voluntat del pacient per prendre la medicina no invalida el tractament. Malgrat això, no advoca pel fatalisme, suggerint que hi ha marges de maniobra per promoure polítiques més sensates. També anima els economistes a escriure llibres per desenvolupar completament les seves posicions i arribar a un públic més ampli.

El llibre es basa en la idea que, igual que els experts mereixen el benefici del dubte, també ho mereixen les conclusions consensuades dels economistes, inclosa la hipòtesi de la irracionalitat del votant. 

El Capítol 1, "Més enllà del miracle de l'agregació", introdueix la idea que el coneixement dels votants sobre política és limitat. Critica la visió optimista del "Miracle de l'Agregació", que sosté que, malgrat la ignorància individual, la decisió col·lectiva dels votants pot ser tan encertada com la d'un electorat plenament informat. Caplan refuta aquesta idea amb l'argument que els errors del públic en qüestions econòmiques no són aleatoris, sinó sistemàtics i esbiaixats. Identifica quatre "biaixos" principals en la comprensió pública de l'economia:

• Biaix antimercat: La societat no comprèn la "mà invisible" del mercat i la seva capacitat d'harmonitzar l'afany de lucre privat amb l'interès general.
• Biaix antiestranger: La societat minusvalora els beneficis de les relacions comercials amb l'estranger.
• Biaix de la creació d'ocupació: La societat equipara la prosperitat amb el nivell d'ocupació en lloc de la producció de béns i serveis.
• Biaix pessimista: La societat tendeix a creure que les condicions econòmiques sempre són dolentes i que empitjoren.

Caplan argumenta que aquests biaixos sistemàtics fan que el resultat polític estigui lluny de ser socialment òptim, ja que la "saviesa" de la multitud es veu distorsionada per errors compartits.

El Capítol 2 se centra en l'evidència empírica d'aquests biaixos a través de la "Enquesta a Americans i Economistes sobre l'Economia" (SAEE). Aquesta enquesta revela divergències sistemàtiques i de gran magnitud entre les conviccions del públic general i les dels economistes professionals sobre una àmplia gamma de qüestions econòmiques. Caplan aborda l'objecció que els experts també poden tenir biaixos, com el "biaix interessat" degut als seus salaris elevats i seguretat laboral. Tanmateix, defensa la idea que les diferències sistemàtiques entre experts i profans suggereixen biaixos en aquest últim grup. Explica que les preguntes de la SAEE es van seleccionar per la seva rellevància pública i mediàtica, no per maximitzar el desacord entre experts i legos. La SAEE confirma la realitat d'aquestes divergències, demostrant que el "Miracle de l'Agregació" no es produeix amb freqüència en matèria econòmica.

El Capítol 3 explora les possibles fonts de la irracionalitat pública. Caplan argumenta que la "ignorància racional", la idea que els votants no tenen incentius per informar-se a causa de la insignificància del seu vot individual, no és l'explicació principal. En canvi, proposa el concepte d'"irracionalitat racional": la idea que la gent tria tenir creences irracionals perquè els beneficis psicològics (com ara sentir-se bé amb el propi grup o ideologia) superen els baixos costos materials de mantenir aquestes creences en el context polític.

El Capítol 4, "La escola de la elección pública clásica y qué falla en la ignorancia racional", critica la visió de l'Escola de l'Elecció Pública clàssica, que atribueix el mal funcionament del govern a la ignorància racional dels votants. Caplan sosté que la irracionalitat va més enllà de la simple manca d'informació; implica una resistència activa a la veritat quan aquesta contradiu les creences preferides. Argumenta que la gent pot preferir aferrar-se a idees esbiaixadess si aquestes reforcen la seva identitat o visió del món.

El Capítol 5, "Irracionalidad racional", desenvolupa en detall aquest concepte. Compara la irracionalitat amb un bé que es consumeix, amb una "corba de demanda d'irracionalitat": com més baix és el "preu" (els costos materials de mantenir una creença irracional), més "quantitat" d'irracionalitat es consumeix. En política, el cost individual de tenir una creença econòmica equivocada és molt baix, ja que un sol vot té una probabilitat gairebé nul·la de canviar el resultat. Això permet que els votants expressin les seves emocions i prejudicis ideològics sense patir-ne les conseqüències materials directes. Caplan discuteix la "versemblança psicològica" de la irracionalitat racional, argumentant que la racionalitat roman "a l'espera", disposada a intervenir només quan l'error esdevé perillós a nivell personal.

El Capítol 6, "De la irracionalidad a la política", examina com la irracionalitat del votant es tradueix en polítiques públiques insensates. Amb votants unànimes en els seus biaixos, les conseqüències per a les polítiques són clares (controls de preus, proteccionisme, regulació laboral per "crear" ocupació). Tot i que la realitat és més complexa amb votants heterogenis, Caplan argumenta que els biaixos sistemàtics influeixen significativament en la demanda política. També discuteix la idea del "vot expressiu", on la gent vota per manifestar la seva identitat i creences més que per influir en el resultat de les polítiques. Cita exemples com els sudistes abans de la Guerra Civil americana, que sobreestimaven el seu poder militar per motius ideològics.

El Capítol 7, "La irracionalidad y la oferta política", analitza com els actors de l'oferta política (polítics, funcionaris, mitjans de comunicació) responen a la irracionalitat dels votants. En comptes de corregir les creences errònies, sovint els resulta més rendible exacerbar-les per guanyar suport. Els polítics sincers que defensarien polítiques econòmicament sòlides poden tenir dificultats per ser elegits si el públic manté opinions contràries i esbiaixades. Això porta a un cicle on la demanda irracional genera una oferta política que la satisfà, perpetuant polítiques subòptimes.

El Capítol 8, "El «fundamentalismo del mercado» contra la religión de la democracia", contraposa la lògica del mercat amb la del sistema democràtic. Mentre que els mercats proporcionen mecanismes per corregir errors i recompensar la informació (com els mercats de futurs), la democràcia es veu afectada per la irracionalitat sense costos per a l'individu. Caplan critica el rebuig públic al "Mercado para el Análisis Político" (PAM), un intent de crear un mercat de prediccions sobre esdeveniments polítics, com a exemple de la prevalença del "dogma antimercado" fins i tot davant de proves de l'eficàcia dels mercats per agregar informació.

La Conclusió, "Elogio del estudio de la locura", reitera la importància de comprendre i estudiar la irracionalitat en la política. Caplan argumenta que les teories basades en la suposició de la racionalitat perfecta tenen un valor científic marginal limitat. Emfatitza que la irracionalitat no només afecta la demanda política sinó també l'oferta, i que sovint és més rendible per als actors polítics explotar la irracionalitat que intentar-la corregir. Conclou que les ciències socials han obstaculitzat el seu propi progrés al no reconèixer el paper central de la neciesa en afers polítics.

Al Apèndix Tècnic, es detallen els factors que correlacionen amb una manera de pensar més propera a la dels economistes, com ara un major nivell d'educació, ser home, i expectatives d'ingressos futurs més elevades.

En resum, "El Mito del Votante Racional" presenta un argument desafiant i ben fonamentat que la irracionalitat sistemàtica dels votants és un factor clau per comprendre els defectes de les democràcies modernes. Caplan distingeix entre ignorància racional i irracionalitat racional, argumentant que la segona és una elecció influïda per incentius psicològics i que té profundes implicacions per a la qualitat de les polítiques públiques. El llibre convida a reconsiderar les suposicions bàsiques de l'economia política i a prestar més atenció al paper de les creences esbiaixades en el procés democràtic.

PS. Una víctima més dels paranys de la política ha estat Amanda Pritchard, que ha perdut la feina després que tanquessin el NHS England com agència pública. Una executiva Kleenex més. Tretze anys després desapareix l'experiment d'allunyar la politització de la gestió sanitària a Anglaterra, per aquí aprop ni tant sols ho hem intentat. RIP. Les claus per entendre la política i la gestió sanitària del moment les trobareu dins l'entrevista d'avui a FT. Malauradament no hi haurà resposta i cal recordar als que no se n'han adonat, que la degradació de la cosa pública ha agafat una forta empenta, tant forta com la pressió fiscal.

L'empresa biotech

Building Backwards to Biotech: The Power of Entrepreneurship to Drive Cutting-Edge Science to Market 

Llibre resumit amb IA

El llibre explora la metodologia de "Building Backwards" com a estratègia clau per a l'èxit en la indústria biotecnològica. El llibre argumenta que construir una empresa biotecnològica amb l'objectiu final en ment des del principi augmenta significativament la probabilitat d'èxit en un sector conegut per la seva alta taxa de fracàs.

La motivació de l'autora per escriure el llibre sorgeix de la seva experiència en observar la dificultat de traduir descobriments científics prometedors en aplicacions clíniques reals, un problema que va presenciar tant en l'àmbit clínic com en la investigació. Wisner creu en el poder de la ciència per crear esperança i ajuda genuïna per a aquells que pateixen malalties actualment incurables, així com en la capacitat dels científics per esdevenir líders en biotecnologia. L'objectiu principal del llibre és inspirar els científics a utilitzar la seva formació per crear noves empreses i medicaments, alhora que els proporciona els conceptes bàsics sobre negocis, propietat intel·lectual i assajos clínics necessaris per entrar al sector. També busca mostrar als científics i empresaris el poder del "Building Backwards" per maximitzar les possibilitats d'èxit empresarial.

El llibre està estructurat en tres parts:

• Part I: Learning (Aprenentatge) proporciona una visió general de la indústria del desenvolupament de fàrmacs, examinant les seves característiques i demostrant la necessitat d'empreses que construeixin cap enrere. Subratlla el poder de les empreses biotecnològiques per impulsar la ciència d'avantguarda des del laboratori fins al mercat. Aquesta part introdueix el concepte de "Building Backwards". Segons el llibre, "Building Backwards" consisteix a construir amb el final en ment, definint l'objectiu final des del principi per tal d'optimitzar més fàcilment el camí per assolir-lo. No és un protocol pas a pas, sinó una manera de pensar adaptable a complicacions científiques imprevistes. En biotecnologia, és particularment important per reorientar constantment l'atenció en l'objectiu final. El llibre analitza exemples del cost de no construir cap enrere, com el cas de M Therapeutics, que es va centrar tant en obtenir dades preclíniques que va perdre de vista l'objectiu final de portar una teràpia prometedora per al càncer a la remissió. En contrast, es presenta el cas de Sunovion, que demostra com tenir objectius clars i compartits entre la investigació i el negoci pot portar a millors resultats. També s'introdueix la idea de definir on es preveu que culminarà una empresa i fer enginyeria inversa per assolir aquest objectiu des del primer dia, planificar les operacions diàries perquè treballin sistemàticament cap a l'objectiu final, i sospesar factors com el risc i reduir-lo tenint en compte els possibles obstacles. Es compara l'objectiu de la investigació acadèmica (millorar la comprensió científica i disseminar-la mitjançant articles) amb l'objectiu de la biotecnologia (crear un producte final funcional, normalment un nou fàrmac), suggerint que les biotecnològiques es poden beneficiar de fer preguntes de recerca amb un enfocament més pràctic.

• Part II: Launching (Llançament) descriu els principis essencials comuns a una empresa biotecnològica sòlida per permetre al lector reconèixer-ne o construir-ne una de bona. Aborda com "reduir el risc" d'una empresa per disminuir la probabilitat de fracàs. Un principi clau és començar amb un problema. El cas d'Abbott-ABC il·lustra la importància d'identificar una necessitat no coberta al mercat abans d'intentar vendre un nou medicament. El llibre presenta la història de John Crowley i Amicus Therapeutics com un exemple de com començar amb un problema clar (la malaltia de Pompe dels seus fills) i un objectiu definit (lliurar un enzim funcional al cos) permet treballar cap enrere i optimitzar la solució. També es discuteix la importància de "pivotar" cap a un problema si el producte inicial no satisfà una necessitat del mercat. Es destaca la necessitat de realitzar investigació de mercat per comprendre les necessitats dels pacients i els metges. El concepte de Producte Mínim Viable (MVP) en terapèutica es presenta com el perfil del producte objectiu que informa el conjunt de dades inicial necessari per demostrar els atributs clau del futur producte. Es subratlla la importància de seleccionar un equip fundador sòlid amb experiència complementària i un enfocament compartit. També es destaca la necessitat de capitalitzar l'empresa de manera adequada amb finançament de capital. Es presenta el cas de Receptos, fundada per desenvolupar medicaments per als receptors acoblats a proteïnes G (GPCR), com un exemple d'una empresa amb un equip sòlid i una missió clara centrada en el pacient que va aconseguir un gran èxit. Un altre aspecte crucial per reduir el risc és seleccionar objectius amb la màxima quantitat de dades de biologia humana possible, abraçant el risc tècnic i evitant el risc biològic. El cas de Gleevec per a la leucèmia mieloide crònica (LMC) i Blueprint Medicines es citen com exemples d'empreses que van obtenir validació primerenca de l'objectiu, disminuint el risc biològic. També es menciona Abide Therapeutics com un exemple de com obtenir informació de farmacologia i seguretat humana abans dels assajos clínics quan falten dades clares de validació genètica. Finalment, es resumeixen algunes maneres de reduir el risc, com deixar la incertesa fora de l'empresa des del principi, estar disposat a fallar ràpidament i seleccionar objectius amb moltes dades de biologia humana.

• Part III: Building (Construcció) introdueix i examina diversos conceptes comuns al negoci de la biotecnologia, com la propietat intel·lectual i els assajos clínics, i com el "Building Backwards" pot contribuir al seu èxit. Es discuteix la importància de construir cap a una sortida (exit), ja sigui mitjançant una oferta pública inicial (IPO) o una fusió i adquisició (M&A), i de tenir en compte les diferents opcions des del principi. Es presenta una analogia amb la conducció per autopista per il·lustrar la necessitat de planificar i ser conscient de les diferents "sortides" possibles. També s'aborda la importància de construir cap a un pla de finançament eficaç, tenint sempre present la necessitat de finançament futur i definint punts d'inflexió de valor clau. Es mencionen diverses fonts de finançament, com subvencions no dilutives (per exemple, SBIR/STTR), capital risc (VC), inversors àngels i associacions amb grans empreses farmacèutiques. Es destaca la importància de crear una narrativa convincent per als inversors i de comprendre els diferents tipus de capital risc. Un altre aspecte crucial és construir cap als assajos clínics, pensant des del principi en la indicació clínica, els criteris d'inclusió i exclusió dels pacients, els endpoints (resultats) i el pla de desenvolupament clínic general. Es presenta el concepte de Perfil de Producte Objectiu (TPP) com una eina útil per guiar el desenvolupament preclínic i clínic, assegurant que les dades recopilades donen suport a les reclamacions promocionals previstes. Es proporciona l'exemple de Centivax per il·lustrar com es pot utilitzar un TPP per desenvolupar un terapèutic d'anticossos versàtil contra el SARS-CoV-2. Finalment, el llibre tracta de construir cap a la propietat intel·lectual (PI), subratllant la seva importància com un actiu tangible per a una empresa biotecnològica. Es discuteixen diferents tipus de patents (composició de la matèria i mètode d'ús) i estratègies per protegir la innovació, com l'obtenció de reclamacions amplies amb especificacions detallades. Es posa l'exemple de les patents de Laurel Therapeutics per il·lustrar aquests conceptes. També es menciona la importància d'identificar la obra fonamental (seminal work) en un camp per obtenir la llibertat d'operació (FTO) i potencialment excloure competidors.

El llibre està escrit amb dues audiències principals : aquells que són nous a la indústria biotecnològica, ja sigui com a científics interessats a iniciar la seva pròpia empresa o com a persones que contemplen unir-se al sector d'alguna manera, i aquells que simplement senten curiositat per la biotecnologia en general, potser amb l'esperança de comprendre com sorgeixen, s'aproven i finalment ajuden els pacients les noves teràpies.

En la Conclusió ("Beginning at the Ending"), l'autora reflexiona sobre la importància de la biotecnologia per abordar malalties sense tractament i expressa l'esperança que el llibre empoderi els lectors a contribuir a tancar la bretxa entre la innovació mèdica i la seva aplicació al món real. Subratlla que, tot i ser una indústria tècnica, la biotecnologia està profundament arrelada en l'amor per la humanitat i pel desig d'ajudar els pacients.

En resum, "Building Backwards to Biotech" ofereix una guia detallada i informativa per a aquells que busquen entrar o tenir èxit en la indústria biotecnològica, amb un èmfasi constant en la metodologia de "Building Backwards" com a marc de pensament essencial per navegar per la complexitat del desenvolupament de fàrmacs i la creació d'empreses biotecnològiques reeixides. El llibre combina principis empresarials amb coneixements científics i exemples concrets per il·lustrar com es pot aplicar aquesta estratègia per augmentar la probabilitat de portar noves i necessàries medicines al mercat.

PS. Si la mesura de la innovació IA fos només per les patents registrades....Avis: les xifres estan trucades, el concepte de patent és líquid...

Pharma, big pharma (27)

 La Stratégie de la bactérie. Une enquête au coeur de l'industrie pharmaceutique

Llibre resumit amb IA

El llibre "La Stratégie de la bactérie" ofereix una anàlisi sociològica exhaustiva de la vida comercial, industrial i científica d'un medicament dins d'una de les empreses farmacèutiques més grans del món, el grup Sanofi-Aventis. L'autor, Quentin Ravelli, va dur a terme una investigació de quatre anys, basada en l'observació directa, sovint participant, incloent-hi dues estades de dos mesos com a empleat del grup en una fàbrica i a la seu social comercial. L'obra es proposa ser una "biografia social" d'una "mercaderia" mèdica, utilitzant conceptes de l'economia política, l'antropologia cultural i la sociologia.

El llibre s'estructura en tres parts principals:

• Primera part - Vendre - Nouvelle posture commerciale: Aquesta secció se centra en els aspectes comercials i de màrqueting de la indústria farmacèutica.

  • Es descriu l'art del mercat i com es busca transformar els hàbits dels metges.
  • S'analitza el mercat dels antibiòtics com un joc de valors maleables.
  • Es detalla el pla estratègic d'un medicament específic anomenat "Pristina" per a l'assalt dels metges.
  • S'examinen les "strates de l'influence", incloent-hi les proves de la visita mèdica i les estratègies per controlar el futur del mercat.
  • La primera part introdueix la "nova postura comercial".

• Segona part - Produire - Le cœur de métier: Aquesta part s'endinsa en el procés de producció del medicament.

  • S'introdueix la "Pristina" com l'"angle mort de la marchandise".
  • Es descriuen els "ouvriers de la bactérie", els treballadors involucrats en la producció.
  • S'analitza l'economia política de la Pristina, incloent-hi la pressió dels costos de producció i la història d'una reorganització, així com la resistència dels tallers de producció sota la influència de la biotecnologia.

• Tercera part - - Aspectes científics i reguladors:  la tercera part aborda la dimensió científica i reguladora del medicament.

  • El llibre examina la visita mèdica i com es construeix un "saber diferencial del médicament" que permet als visitadors tenir avantatge sobre els metges generals.
  • S'exploren les tècniques de màrqueting per a envoltar els metges amb material mi-científic i mi-mèdic ("éléments promo") per a recordar-los l'existència del producte.
  • Es destaca la tensió entre la promoció i la regulació en la creació d'aquest material.
  • El llibre analitza les estratègies per a influir en els futurs metges, com ara la participació de Sanofi-Aventis en les proves blanques per al concurs de residents de medicina.
  • Es discuteix la marginalització dels efectes secundaris en la formació dels visitadors mèdics i en el discurs promocional.
  • S'examina el concepte de "parcours de fidélisation" per a reconstruir la confiança mèdica i adaptar el discurs al metge.
  • Es revela la pràctica del "ghost-writing" i "ghost-management", on l'empresa influeix o fins i tot redacta articles científics en nom d'experts per a promoure els seus productes.
  • S'analitzen els assaigs clínics i com es construeix la validesa científica d'un medicament, incloent-hi les possibles limitacions i biaixos en el disseny i la interpretació dels resultats.
  • Es tracta la importància de les recomanacions oficials i com els laboratoris busquen influir en els experts que les elaboren.

Al llarg del llibre, l'autor destaca la complexitat del món subterrani que cada mercaderia porta amb si. Mitjançant l'estudi detallat d'un antibiòtic, es revelen les dinàmiques de poder, les estratègies de màrqueting, els processos de producció i la construcció del coneixement científic dins de la indústria farmacèutica. L'obra adopta una perspectiva crítica, qüestionant la manera com es desenvolupen, es promouen i es regulen els medicaments, i les implicacions per a la salut pública. El llibre convida a una reflexió més profunda sobre el paper dels medicaments a la nostra societat.

El sistema de salut al Québec (2)

 Le système de santé et de services sociaux au Québec: Territorialité et santé des populations

Llibre resumit amb IA

El llibre "Le système de santé et de services sociaux au Québec: Territorialité et santé des populations", dirigit per France Gagnon, Elisabeth Martin i Marie-Hélène Morin, és una obra que pretén oferir una anàlisi exhaustiva i renovada del sistema de salut i serveis socials del Quebec des d'una perspectiva de salut poblacional i territorial. 

L'obra aborda temes relacionats amb els determinants mèdics i no mèdics de la salut, les pràctiques innovadores i els nous models de governança. Contribueix a una reflexió col·lectiva sobre la millora i el manteniment de la salut i la qualitat de vida de la població a tot el territori quebequès, tant en centres urbans com en regions rurals.

Aquest llibre és el resultat d'una col·laboració entre el Réseau de recherche en santé des populations du Québec (RRSPQ) i el Regroupement intersectoriel en santé de l’Université du Québec (RISUQ). Reuneix les perspectives de 40 autors provinents de 14 universitats i institucions del Quebec i de fora, representant més d'una dotzena de disciplines científiques, oferint anàlisis riques, diversificades i complementàries. L'objectiu és analitzar el sistema de salut i serveis socials, les pràctiques professionals i els desafiaments de la salut pública sota els angles de la salut de les poblacions i la territorialitat.

El llibre té una estructura en tres parts:

• La primera part se centra a establir les bases i el marc d'acció per comprendre la lògica de funcionament del sistema, les dificultats per connectar les seves diverses facetes (organitzativa, financera i d'oferta de serveis), i la necessitat de pensar en termes de salut de les poblacions tenint en compte la territorialitat i la diversitat. Aquesta part també ofereix una anàlisi comparativa del sistema quebequès amb altres sistemes internacionals, advertint contra comparacions sense anàlisi contextual.
• La segona part aprofundeix en aspectes específics del sistema, com el repartiment constitucional de responsabilitats en salut, la Llei canadenca de salut, el finançament (incloent-hi les transferències federals), les tendències en els sistemes de salut provincials i l'evolució del paper del govern federal en salut, especialment arran de la pandèmia de COVID-19 i en relació amb les cures de llarga durada. També descriu l'estructura del sistema quebequès, amb el Ministeri de Salut i Serveis Socials (MSSS) i els Centres integrats de salut i serveis socials (CISSS) i Centres integrats universitaris de salut i serveis socials (CIUSSS), així com l'abolició de les agències regionals. Aquesta secció també examina la Nova Gestió Pública (NGP) i els seus efectes en el sistema, la col·laboració interprofessional, la presa en compte de les persones properes cuidadores (PPA), i els enjocs ètics i desafiaments professionals.
• La tercera part aborda temes com la salut pública i la seva evolució al Quebec i en comparació amb altres sistemes, així com la salut dels pobles autòctons, destacant la importància del territori i les particularitats culturals.

Els autors esperen que aquesta obra susciti preguntes i reflexions que contribueixin a crear el sistema de salut i serveis socials del futur, un sistema que respongui de manera humana a les necessitats de salut de les poblacions a tot el territori quebequès. El llibre també contextualitza la seva anàlisi en el moment en què es va presentar el projecte de Llei 15 (Llei visant à rendre le système de santé et de services sociaux plus efficace), que busca renovar l'estructura del sistema. Tot i que no pretén analitzar aquest projecte de llei article per article, l'obra ofereix elements de context útils per a la seva comprensió, a la llum de les anàlisis i conclusions que es presenten al llarg dels capítols.

En la seva conclusió general, els autors subratllen la importància de considerar el sistema de salut i serveis socials com un determinant de la salut, des d'una perspectiva de salut de les poblacions, i d'integrar en l'anàlisi els sectors social i de salut pública, així com la diversitat de les territorialitats. Argumenten que comprendre la dinàmica d'evolució del sistema exigeix una mirada global i integrada sobre qüestions clau com qui paga, qui decideix i qui proporciona i rep les cures. Finalment, esperen que l'obra serveixi de base per analitzar les transformacions actuals i futures del sistema quebequès.

PS. MAGA (Make America Great Again)? o MAAA (Make America Alone Again)?

Per què hi ha guerres?

Why War? 

Hi ha molts tipus de guerra. Segurament avui en dia caldria utilitzar el concepte de conflicte (armat o comercial, o ...) com a nou marc mental. I després de comprendre perquè hi ha conflictes, llavors la pregunta següent hauria de ser, què cal fer per alleujar els conflictes? . El primer de tot és no atiar més el foc, i malauradament hi ha força gent que encara no ho vol entendre.

De tot el que diu el llibre, hi ha un aspecte que hi passa per sobre. Al final sempre hi ha algú que decideix iniciar o persistir en el conflicte. Aquest algú té noms i cognoms, i cal recordar-lo com un gran destructor de valor social per sempre, més enllà de la pena d'infàmia i totes les altres que cal aplicar-li i que massa sovint no s'apliquen.

Resumit amb IA.

El llibre "Why War?" de Richard Overy aborda la pregunta fonamental sobre la naturalesa del conflicte armat al llarg de la història humana i el seu futur. L'autor, un historiador especialitzat en les guerres mundials dels anys trenta i quaranta, reconeix que el tema s'estén molt més enllà del seu camp professional, el qual tradicionalment ha estat dominat per les humanitats científiques com l'antropologia, l'etnologia, l'ecologia, la psicologia i la biologia humana. Overy busca oferir una introducció a les diverses perspectives acadèmiques que intenten respondre a la pregunta "Per què la guerra?" per a un públic ampli, evitant la complexitat tècnica innecessària i el vocabulari especialitzat. L'autor assenyala que l'estudi de l'origen de la guerra és un camp de batalla acadèmic regular, i no pretén haver evitat sempre la parcialitat.

El Pròleg planteja directament la pregunta que dóna títol al llibre, mencionant la correspondència de 1932 entre Albert Einstein i Sigmund Freud per buscar una resposta a com alliberar la humanitat de la "amenaça de la guerra". Einstein creia que Freud comprendria millor "els llocs foscos de la voluntat i el sentiment humans". Tanmateix, Einstein es va sentir decebut amb la resposta de Freud, qui insistia que la violència era característica de tot el regne animal, inclosa la humanitat, i no veia cap manera efectiva d'inhibir l'impuls de lluitar i destruir, derivat del que ell anomenava la "pulsació de mort", un impuls psicològic de destrucció present en tot ésser viu.

L'autor emfatitza que aquest no és un llibre d'història de les guerres, antigues o modernes, ni de com es duen a terme ni de les seves conseqüències. En canvi, utilitza la llarga i violenta història humana de manera exemplificadora per il·lustrar les principals vies d'explicació que s'han avançat des que Einstein va demanar a Freud que desentranyés "la forma més típica, més cruel i extravagant de conflicte entre home i home".

El llibre està estructurat en dues parts principals, tal com es detalla a la Taula de Continguts:

PART I explora factors amplis que podrien contribuir a la guerra:

• Biologia: El capítol examina les bases biològiques de l'agressió i la violència en humans, possiblement discutint teories com la de la selecció de grup o la selecció individual. Es menciona el concepte de "inclusive fitness" (aptitud inclusiva) de William Hamilton, on la reproducció genètica del grup de parentesc, fins i tot llunyà, és important.
• Psicologia: Aquest capítol aborda les motivacions psicològiques individuals i col·lectives per al conflicte, com ara la por, l'agressió, la identitat i la percepció de l'altre. Es fa referència a l'obra de l'psicoanalista italià Franco Fornari, qui va suggerir que l'experiència infantil podia influir en el comportament durant la Segona Guerra Mundial. Cita la comunicació del general Leslie Groves sobre la prova de la bomba atòmica ("baby is born") i la decisió de Paul Tibbets de nomenar el seu avió "Enola Gay" com a exemples significatius.
• Antropologia: Aquest capítol analitza la guerra des d'una perspectiva cultural i social, examinant les formes de guerra en diferents societats i el paper de la cultura en la seva perpetuació o prevenció. Es descriuen massacres rituals amb significat simbòlic, com la d'1100 EC al lloc de Mancos a Colorado. També es destaca la guerra maia a través de murals i textos jeroglífics, on la guerra era sostinguda per una elit guerrera i estava imbuïda de rituals i pràctiques sobrenaturals, incloent la captura i destrucció de llocs sagrats enemics. La història del guerrer mític indoeuropeu Trito il·lustra la connexió entre el mite còsmic i la guerra, on els rituals de sacrifici eren necessaris per mantenir l'ordre còsmic i justificar les incursions i conquestes.
• Ecologia: Aquest capítol explora com els factors ambientals, com l'escassetat de recursos o el canvi climàtic, poden contribuir al conflicte.

PART II se centra en motius específics per a la guerra:

• Recursos: El capítol examina com la competència per recursos com la terra, l'aigua, els minerals o el petroli ha estat i continua sent una causa important de guerra al llarg de la història.
• Creences: Aquest capítol explora el paper de les ideologies, les religions i altres sistemes de creences en la motivació i la justificació de la guerra. Es menciona com les massacres podien estar relacionades amb la cosmologia d'una tribu, i com la guerra maia estava estretament lligada a les creences i pràctiques sobrenaturals. També, el mite indoeuropeu de Trito tenia una funció justificadora de la guerra.
• Poder: Aquest capítol analitza com la recerca, el manteniment i la projecció de poder per part d'individus, grups i estats condueixen a la guerra. L'ascens de l'imperi romà s'il·lustra amb la promesa de Scipio Africanus a les seves tropes sobre el poder mundial que la victòria portaria a Roma. L'exercici del poder per Napoleó i la seva construcció d'un culte a la personalitat mitjançant la propaganda es presenten com un altre exemple. Finalment, s'aborda el lideratge d'Adolf Hitler, on la guerra es considerava una conseqüència natural de la competència entre races i una clau per a la supervivència i el progrés racial, dominant la seva visió del futur alemany. També es menciona l'evolució dels estudis de seguretat després de la Segona Guerra Mundial, amb un enfocament en el poder com a clau per a la seguretat nacional des d'una perspectiva "realista".
• Seguretat: Aquest capítol examina com les preocupacions per la seguretat, tant a nivell individual com estatal, poden desencadenar conflictes.

La Conclusió ofereix una síntesi de les principals explicacions explorades al llibre i reflexionarà sobre la persistència de la guerra en la història humana i les perspectives de pau en el futur.

En resum, "Why War?" de Richard Overy és una obra que, sense ser una història narrativa de les guerres, busca comprendre les causes fonamentals del conflicte armat a través d'una anàlisi multidisciplinària, recorrent a exemples històrics per il·lustrar factors biològics, psicològics, antropològics i ecològics, així com motius específics relacionats amb els recursos, les creences, el poder i la seguretat. El llibre convida a la reflexió sobre una de les preguntes més persistents de la condició humana.

El nostre rellotge molecular

 The New Science of Aging Can Predict Your Future

Avui excepcionalment introdueixo un article d'Eric Topol al NYT traduït (per Google). Per guardar i reflexionar. El que està plantejant Topol és radical i modifica el plantejament de Geoffrey Rose, de dalt a baix. Ens caldrà llegir el seu nou llibre, Super Agers, que surt en tres setmanes, per copsar exactament el que proposa.

La nova ciència de l'envelliment pot predir el vostre futur

Opinió | Com viure més saludablement durant més temps - The New York Times

El somni de revertir l'envelliment ha captivat els humans durant segles, i avui la ciència està més a prop que mai d'assolir aquest objectiu. És a dir: encara està bastant lluny.

Això no és per falta d'intentar-ho. Alguns investigadors estan intentant reprogramar les cèl·lules per fer-les biològicament més joves, cosa que s'ha demostrat que inverteix les característiques de l'envelliment en animals més grans. Malauradament, això també pot provocar càncer. Altres investigadors estan estudiant fàrmacs anomenats senolítics, que tenen com a objectiu eliminar les cèl·lules envellides del cos. Tanmateix, també poden destruir altres cèl·lules que els humans necessiten per sobreviure.

Les transfusions de sang de ratolins joves semblen rejovenir els ratolins grans, però les empreses que ofereixen aquest tractament no provat per als humans estan cobrant molt per una teràpia potencialment perillosa. I tot i que alguns entusiastes de la longevitat prenen el fàrmac rapamicina perquè els estudis han demostrat que ajuda els animals a viure més temps, també debilita el sistema immunitari i nos'ha demostrat que funcioni en les persones.

Trobo que aquests esforços són intrigants i val la pena continuar. Però la majoria de la gent no només vol viure fins als 110 anys. Vol allargar el temps que viu lliure de malalties greus, un concepte conegut com a salut. Per això, l'enfocament més sensat és reduir la càrrega de tres grans malalties relacionades amb l'edat: el càncer, les malalties del cor i els trastorns neurodegeneratius, com la malaltia d'Alzheimer. Pot ser menys cridaner, però és més assolible que mai.

S'estima que almenys el 80% dels casos de malalties cardiovasculars, el 40% dels casos de càncer i el 45% dels casos d'Alzheimer es poden prevenir. Fins i tot amb un llarg retard (aquestes malalties poden trigar 20 anys o més a desenvolupar-se), els investigadors han lluitat per definir amb precisió el risc d'una persona amb prou antelació com per intervenir eficaçment. Per descomptat, algú pot fer-se una prova genètica i saber que té un risc més gran de patir la malaltia d'Alzheimer, però de què serveix això si no sap si la malaltia apareixerà aviat, als 95 o no?

En un futur proper, és possible que els metges no només puguin identificar si una persona té un alt risc de patir una malaltia greu relacionada amb l'edat; també poden predir quan és més probable que es manifesti aquesta malaltia i amb quina rapidesa podria progressar. Diversos descobriments recents de la ciència de l'envelliment fan que això sigui cada cop més possible.

Des de la dècada de 2000, els científics han utilitzat la seqüència genètica d'una persona per calcular el seu risc heretat de certes malalties. En els últims cinc anys, la quantitat de dades que el camp mèdic pot recollir sobre la salut d'una persona ha augmentat. Més enllà de les eines tradicionals, com ara els registres mèdics, els resultats de laboratori de rutina i les imatges, els metges poden extreure una sèrie de rellotges biològics que ajuden a fer un seguiment de l'envelliment del cos.

Per exemple, els científics ara poden mesurar milers de proteïnes d'un sol vial de sang per generar el que s'anomenen rellotges d'òrgans proteòmics. Aquests rellotges descoberts recentment poden estimar el ritme d'envelliment del cervell, el cor, el fetge, els ronyons i el sistema immunitari. Aquests rellotges poden revelar, per exemple, si el cor d'una persona envelleix més ràpidament que la resta del seu cos, com un mecànic de cotxes que descobreix que tot funciona com hauria de ser, excepte els frens posteriors. Altres rellotges moleculars poden calcular l'edat biològica d'una persona en comparació amb la seva edat cronològica. El més estudiat és l'anomenat rellotge epigenètic, una lectura de parts del nostre ADN que es poden extreure d'una mostra de saliva. Les noves anàlisis de sang també poden detectar els primers signes de les tres principals malalties relacionades amb l'envelliment.

La superposició de tota aquesta informació biològica amb els avenços recents en intel·ligència artificial permet als proveïdors de salut fer prediccions cada cop més sofisticades sobre la probabilitat d'una persona de desenvolupar una malaltia.

Preneu una persona que vulgui determinar el seu risc de patir la malaltia d'Alzheimer. Ara es pot sotmetre a una anàlisi de sang per a una proteïna que quantifica l'acumulació de placa al cervell associada a la malaltia. Aviat, un metge també podria utilitzar un rellotge d'òrgans proteòmics per avaluar si el seu cervell sembla estar envellint més ràpid que la resta del seu cos o analitzar una foto de la seva retina, una eina emergent que, quan es combina amb la IA, pot ajudar a estimar la probabilitat de desenvolupar la malaltia d'Alzheimer en els propers cinc o set anys. Hi ha proves similars que es poden fer per avaluar el risc de càncer i malalties del cor.

Aquest nivell de coneixement pot donar lloc a una nova manera d'abordar aquestes malalties: vigilància activa combinada amb canvis agressius d'estil de vida. Una persona considerada d'alt risc d'Alzheimer es pot sotmetre a avaluacions regulars i imatges cerebrals mentre pren mesures preventives per reduir el seu risc. Això podria incloure reduir els aliments ultraprocessats, augmentar l'activitat física i abordar qualsevol canvi en la pèrdua d'audició o visió, factors que poden influir en el declivi cognitiu. Els metges també podrien recomanar prioritzar el son, reduir l'alcohol i l'aïllament social o fer-se la vacuna contra el teules, que recentment s'ha demostrat que redueix el risc de demència. Alguns també podrien considerar prendre GLP-1, fàrmacs per a la diabetis i per perdre pes, que semblen reduir la inflamació nociva al cervell i al cos i que s'estan provant en assaigs clínics per prevenir l'Alzheimer.

Reunir aquesta informació mèdica i convertir-la en plans individuals per prevenir malalties cròniques és diferent de l'enfocament actual. Els protocols de detecció del càncer, per exemple, depenen en gran mesura de l'edat d'una persona. Aquí també és on els models d'IA poden beneficiar millor la medicina. Aquests models estan millorant en precisió i raonament i algun dia podrien incorporar dades dels nostres microbiomes intestinals o sistemes immunitaris per fer les prediccions de malalties encara més precises.

Fer-ho bé requerirà més estudi i inversió. No volem agreujar les desigualtats sanitàries fent que aquest tipus d'atenció mèdica només sigui accessible a uns pocs rics. Les reduccions importants de l'administració de Trump en el suport governamental a la investigació mèdica atenuaran aquestes perspectives.

Obtenir una injecció de sang juvenil o prendre l'últim suplement anti-envelliment de moda pot semblar una drecera per a una vida més llarga. Però allargar els anys que la gent viu sense la càrrega de les principals malalties relacionades amb l'edat és el que hauria de ser una prioritat nacional.

El Dr. Eric Topol és professor i vicepresident executiu de Scripps Research. És cardiòleg en exercici de la Clínica Scripps a La Jolla, Califòrnia. Aquest assaig està adaptat del seu proper llibre, "Super Agers: An Evidence-Based Approach to Longevity".

PS. Què cal fer per la prevenció de l'Alzheimer?

PS. La reflexió de Peter Singer sobre el suicidi assistit de Kahneman també es motiu de reflexió al NYT. 

PS. Podcast de la darrera entrevista a Daniel Kahneman

Pharma, big pharma (26)

The Antidote: Inside the World of New Pharma

Llibre resumit amb IA.

El llibre "The Antidote: Inside the World of New Pharma" de Barry Werth ofereix una mirada detallada a l'evolució de l'empresa farmacèutica Vertex Pharmaceuticals, seguint la història narrada prèviament a l'aclamat llibre de Werth, "The Billion-Dollar Molecule".

Introducció i Orígens:

• Vint anys després d'escriure sobre la fundació de Vertex, Werth torna per explicar la història completa d'aquesta empresa biotecnològica ambiciosa.
• La idea fundacional de Vertex, liderada per joves científics emprenedors que van deixar una gran farmacèutica, era dissenyar millors fàrmacs àtom per àtom.
• Molts a la indústria consideraven aquest projecte, que va començar en un garatge, com una utopia.
• El primer llibre es va centrar en la prometedora fase inicial de Vertex, però la realitat era que l'empresa encara no havia produït cap medicament.
• L'objectiu final de Joshua Boger i els pioners de Vertex no era només la recerca, sinó construir una empresa capaç de competir amb les grans farmacèutiques contra les malalties més difícils, amb una ciència complexa i un màrqueting agressiu.

Estratègies i Enfocaments Científics:

• Inicialment, Vertex va apostar per una revolució en el disseny de fàrmacs basat en l'estructura, amb l'objectiu de superar el mètode tradicional de descobriment de fàrmacs per selecció aleatòria ("micos amb màquines d'escriure", segons Boger).
• Aquesta estratègia es basava en la idea de la "clau i el pany": conèixer les curvatures internes d'una proteïna per dissenyar molècules que s'hi unissin i modifiquessin la seva activitat.
• Un repte particular era el disseny d'inhibidors de proteases, molècules grans i complexes, que Vertex va intentar abordar.
• Posteriorment, Vertex va reformular la seva estratègia central al voltant de la identificació de famílies de gens, un concepte que Sato i Murcko van anomenar quimiogenòmica.
• Boger imaginava que la quimiogenòmica permetria a Vertex avançar ràpidament en el descobriment i desenvolupament de fàrmacs, però això requeriria una expansió significativa dels recursos de l'empresa.
• Aldrich es va preocupar per trobar maneres de finançar aquesta ràpida expansió, ja que augmentava el risc que Vertex es tornés dependent de finançament extern i potencialment vulnerable a una adquisició.

Desenvolupament de Fàrmacs i Assajos Clínics:

• Vertex va dur a terme experiments preclínics, com l'acord amb Kissei.
• Una etapa clau era la determinació de la farmacocinètica (PK) d'una molècula, és a dir, què fa el cos humà a un fàrmac després de ser ingerit.
• Vertex va oferir a Burroughs Wellcome una molècula successora de VX-478 per a que els seus farmacòlegs la provessin en animals i obtinguessin dades de PK.
• La companyia va tenir problemes amb la patentabilitat de les seves molècules, com en el cas de VX-478, on Searle va presentar una estructura Markush similar.
• El desenvolupament del VX-950 (posteriorment conegut com telaprevir o Incivek) per al tractament de l'hepatitis C (HCV) va ser un procés llarg i ple de frustracions.
• El descobriment de BILN-2061 per Boehringer Ingelheim, un inhibidor de la proteasa de l'HCV oralment disponible, va demostrar el potencial d'aquesta estratègia, tot i que va tenir problemes de toxicitat.
• L'empresa va realitzar assajos clínics per al VX-950, incloent un estudi a Bèlgica que va mostrar una reducció significativa de la càrrega viral en pacients amb HCV quan es combinava amb interferó pegilat.
• Vertex va col·laborar amb la Cystic Fibrosis Foundation (CFF) per al desenvolupament de tractaments per a la fibrosi quística (CF).
• El desenvolupament d'ivacaftor (VX-770) i lumacaftor (VX-809) per a la CF va ser un altre focus important.

Aspectes Comercials i Regulatoris:

• El llenguatge del negoci biomèdic sovint utilitza eufemismes, com referir-se a una malaltia com una "oportunitat de mercat" i a la "utilitat" d'un producte com a "valor", que també codifica els beneficis.
• John Thomson va advertir dels riscos de la quimiogenòmica sense un soci compromès, argumentant que un enfocament més centrat en àrees terapèutiques específiques, com feien empreses com Merck, podria ser més productiu.
• Vertex va prioritzar el valor financer i el potencial comercial en la selecció de molècules per al desenvolupament clínic, però també va tenir en compte la identitat personal i corporativa.
• Matthew Emmens, CEO de Shire PLC, va aportar una valuosa perspectiva al consell d'administració de Vertex, amb experiència a Merck i en la construcció d'empreses farmacèutiques exitoses.
• Vertex va presentar una sol·licitud de nou fàrmac (NDA) per al telaprevir a la FDA, en un procés accelerat i contrarellotge.
• La companyia es va preparar intensament per a la reunió pre-NDA amb la FDA i per a la possible reunió del comitè assessor (AdComm).
• Merck també estava desenvolupant un fàrmac per a l'HCV, boceprevir (Victrelis), i la competència entre les dues companyies era intensa.
• La FDA va convocar un AdComm per revisar telaprevir i boceprevir.
• Durant la reunió de l'AdComm, van sorgir preguntes sobre la seguretat del telaprevir, especialment pel que fa a les erupcions cutànies i la possible relació amb l'àcid pirazinoic.
• Vertex va celebrar l'aprovació del telaprevir amb un esdeveniment i es va preparar per al seu llançament comercial, amb l'objectiu de superar a Merck.
• La companyia va establir una seu central més gran a Boston, cosa que va ser possible gràcies a la perspectiva de l'aprovació del telaprevir.
• El llançament d'Incivek (telaprevir) va significar un moment crucial per a Vertex, marcant el seu pas a una empresa comercial sostenible.
• Vertex també va continuar amb el desenvolupament de teràpies per a la fibrosi quística, amb resultats prometedors per a la combinació de VX-809 i VX-770 en pacients amb la mutació delta-F508.

Reflexions Finals i Visió de Futur:

• Boger va redactar un memoràndum imaginari de l'informe anual de Vertex Health Inc. de l'any 2038, celebrant el seu cinquantè aniversari i la introducció de noves teràpies per a malalties com l'Alzheimer i el càncer resistent.
• Aquesta visió reflecteix l'ambició de Boger de construir una empresa duradora i innovadora que impactés significativament la salut mundial.
• L'autor destaca l'alt estàndard que Vertex s'ha imposat i la seva voluntat de documentar detalladament el seu viatge, amb l'esperança d'aprendre de les errades de les grans farmacèutiques.
• L'accés de Werth a Vertex, com en el seu llibre anterior, depenia de la revisió del manuscrit per part de persones de la companyia per evitar la divulgació d'informació propietària.

En resum, "The Antidote" narra la complexa i desafiant trajectòria de Vertex Pharmaceuticals des de la seva prometedora fundació fins a la seva consolidació com una empresa farmacèutica amb productes al mercat. El llibre explora les innovacions científiques, les decisions estratègiques, els reptes regulatoris i la intensa competència en la indústria farmacèutica, oferint una visió profunda del món del desenvolupament de nous medicaments.