Why Nothing Works: Who Killed Progress—And How to Bring It Back
L'endemà de la gran apagada he triat un llibre amb el títol: Per què no funciona res?. Bon moment per a la reflexió sobre els nyaps de la cosa pública i privada, i sobre l'excés de dependència de la xarxa que essent un monopoli cotitza a la borsa espanyola i de la que en som primers accionistes, quin disbarat!.
La llista de projectes i inversions pendents que parla el llibre sobre els USA, podria fer-se de la nostra realitat immediata, corregida i augmentada. L'atribució a conservadors o progressistes no aplicaria. Aquí sempre hi sortim perdent hi hagi qui hi hagi. Avui no existeixen els trens, un dia més. I no passa res, ni dretes ni esquerres exigiran responsabilitats reals, paradoxes de la política. Avui per a tu demà per a mi, el banc de favors en marxa (La foguera de les vanitats).
Ens convé ser autònoms (l'autonomia que ens cal és la de Portugal) i desaparèixer ben aviat d'aquesta teranyina que ens sotmet a aquest i a tants altres desgavells.
Resumit amb IA
"Why Nothing Works: Who Killed Progress—And How to Bring It Back" de Marc J. Dunkelman és un llibre que explora la paradoxa de per què, malgrat ser una nació rica, els Estats Units semblen haver perdut la capacitat de planificar i executar grans projectes en el món físic, com ara infraestructures de qualitat i solucions a la manca d'habitatge.
El llibre argumenta que la causa d'aquesta manca de progrés rau en una transformació cultural dins del propi moviment progressista. Dunkelman sosté que el progressisme, que en el seu origen era un moviment que creia en l'autoritat centralitzada per aconseguir el bé públic, ha evolucionat fins a convertir-se en un moviment culturalment advers al poder. Aquesta aversió al poder, argumenta l'autor, mina la capacitat de les autoritats públiques d'actuar amb eficàcia.
L'estructura del llibre es divideix en vuit capítols. Les quatre primeres parts detallen com el progressisme va evolucionar d'un far d'autoritat centralitzada a un moviment culturalment contrari al poder. Les quatre últimes parts examinen com aquest canvi s'ha manifestat en diversos àmbits: l'esforç per regular les corporacions, mantenir l'habitatge assequible, construir obres públiques i desenvolupar un futur d'energia neta per combatre el canvi climàtic. Cada capítol comença amb una història per il·lustrar com aquesta "escissió progressista" ha emmarcat un moment o ha modelat l'enfocament del moviment davant d'un determinat repte.
La Introducció presenta la història de la determinació de Robert Moses de construir una autopista a través del South Bronx malgrat l'oposició generalitzada, contrastant-la amb la situació actual de l'estació Penn de Nova York, un important centre de transport que s'ha deteriorat significativament sense que ningú ho solucioni. Aquesta juxtaposició planteja la pregunta central del llibre: per què no s'ha arreglat Penn Station?.
El primer capítol, "Servant or Master of the Public?", utilitza la lluita per la "taula robada" de la plataforma del Partit Progressista de 1912 per exemplificar la tensió central que ha afectat el progressisme des de la seva fundació. En un moment en què molts temien que la industrialització engolís Amèrica, els progressistes buscaven una visió per redreçar el país. No obstant això, fins i tot en la formació d'aquest nou partit, hi havia divisions sobre el paper de les empreses i la manera d'abordar el poder corporatiu, amb radicals que proposaven mesures més enèrgiques.
El llibre també menciona com, en el passat, homes poderosos com Robert Moses tenien la capacitat d'imposar la seva visió malgrat l'oposició pública. Aquesta capacitat contrasta amb la situació actual, on fins i tot figures amb poder es trobarien impotents per dur a terme projectes similars.
L'autor, Marc J. Dunkelman, és investigador al Watson Institute for International and Public Affairs de la Brown University i antic investigador del Marron Institute of Urban Management de la NYU. Amb més d'una dècada d'experiència en política, va treballar per a membres demòcrates del Senat i de la Cambra de Representants, i com a investigador sènior a la Clinton Foundation.
En conjunt, "Why Nothing Works" és una anàlisi profunda de la transformació del progressisme americà i de com aquesta transformació ha contribuït a la sensació de paràlisi i manca de progrés en la societat actual. L'elogi del llibre per figures com Jennifer Pahlka i Jonathan Rauch subratlla la seva tesi que el progressisme ha perdut la capacitat de construir i que recuperar aquesta capacitat és urgent per al futur de la democràcia.
