Consens d’escales i eines per a la valoració multidimensional de les persones a Catalunya
Faig una ullada a aquest document i veig que serveix per posar ordre a una qüestió que en general va desordenada. Em refereixo al nivell de subjectivitat inherent dels professionals quan no hi ha un instrument que pretén homogeneitzar la informació sobre les capacitats i estat d'ànim individual. I mentre que en l'àmbit funcional i cognitiu el que es proposa és prou conegut i utilitzat, en d'altres àmbits hi ha un camí per recórrer. Em sorprèn tant de consens amb l'Euroqol com a mesura de qualitat de vida, jo senzillament no l'utilitzaria. El motiu és la classificació discreta que fa i l'agregació en tarifes. Les propietats necessàries de mesura i agregació no es compleixen amb una expressió ordinal i discreta, d'un problema que és continu i difús. Crec que molta gent no hi cau en aquest aspecte tant crucial. Ja he explicat anteriorment que enlloc d'una focalització en qualitat de vida, calen mesures robustes de benestar.
Per altra banda, si tenim molts instruments de mesura ben segur que fora convenient trobar un mecanisme d'agregació i és aquí on caldria explorar instruments de reconeixement de patrons que incorporessin les dades dels diferents sistemes.
Ara bé, aquest document en realitat s'afegeix a un d'anterior que encara no entenc que el fonament de l'estratificació de risc es basi en eines singulars. Dic singulars perquè enlloc més s'utilitzen i aquí m'aturo. Llegiu l'apartat 4.3.1 per comprovar-ho. Si un s'equivoca amb l'estratificació de risc, llavors que en queda de la valoració multifuncional per adoptar estratègies d'actuació?
Malgrat això, celebrem que hi hagi consens en la valoració multidimensional i esperem que n'hi hagi un ben aviat en l'estratificació de risc.
PS. Sobre els dubtes a l'Euroqol, aquí en trobareu un exemple a partir de la revisió sistemàtica.
